I per fi ens vam asseure en un petit restaurant, i miràvem la carta, i recordàvem vells temps...d
I ens sorpreníem.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Subscriu-te a
Entrades
Comentaris
Entrades més llegides
-
La foto és d'una porta ubicada al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona: Potser us demaneu a què treu cap l... -
Ja ho va dir el mestre Fabra, però la idea no va agradar... Si mirem al voltant nostre, sí que ha triomfat entre els italians. I en occità,... -
Era a la Facultat, repassant la transcripció (fonoortogràfica) d'un informant de Mallorca, que mireu què sentenciava: «(...) sa TV3 tamb... -
Potser és que aquestes coses només em passen a mi, qui sap...! Resulta que l'altre dia se'm va acudir de sortir a sopar a fora: a Gr... -
Diuen que una vegada es van reunir lingüistes d'arreu del món. Feien un congrés. A les estones lliures, entre conferències i debats, es ...
-
Un tarda d'estiu, jo tenia una cita. Tot anava molt bé, fins que a ell no se li va acudir res més que demanar: - Dóna'm un petó. .. ...
-
Ho confesso. Sempre ho faig. No ho puc evitar. No puc centrar-me en la història i prou. Deformació professional, en diuen. Actriu Inés Día...
-
Un vespre qualsevol d'agost. La lingüista passeja pel port de Dénia. Fa calor. I, de sobte, veu un cartell. No ho pot evitar. S... -
El meu xicot? El meu noi? El meu company (sentimental)? El meu amic (especial)? La meva parella? El meu enamorat? El meu amable amant amat? ... -
Teníem gana, ja era tard. Vora el Segre, deixant enrere la Seu Vella, corríem tot Lleida. I per fi ens vam asseure en un petit restaurant, i...
23 comentaris:
Hola lingüista! mmmm potser es referia a que tu mateixa et possis d'acord amb tu per preguntar per les especialitats... jejeje no cola oi?
Ai collons...
ei ei posis per possis, se m'ha colat una s de més!
La meva fantàstica i ràpida ment ha relacionat ara el títol del post amb tot plegat. Ai...
:D un verb amb noves accepcions... Jo insisteixo en la crònica del seminari.
Això em fa recordar que ja m'he topat amb dues persones que m'han dit 'ja he terminat...', continuant així el procés de castellanització de la nostra llengua. Això em sembla que no hi ha immersió lingüística que ho esmeni, tot i que no perdo la esperança.
Ja ho diuen, de Ponent... (amb tot el meu amor als de la terra ferma), però és que tenen uns veïns.
M'he quedat garratibat, esmaperdut i alatrencat.
...d'això no en diuen «catanyol»?
Es veu que sí!
Potser era un bar musical, però així i tot un pèl desafinat.
No devien saber si posar "Recorda't" o "Enrecorda't" i, embolica't que fa fort, van començar a posar pronoms febles pertot arreu i a posar-ne d'enclítics i, davant del dubte, van dir... Diguem-ho d'una altra manera!
Núr: Això és diu castellanisme :P
XITUS: Sí, potser es referien a això, qui sap!
GEMMA: Del seminari?
MARC: Jo tampoc la perdo, de moment.
ALYEBARD: En qualsevol cas, una terra que s’ha de conèixer!
EL VEÍ DE DALT: I jo quan m’hi vaig trobar!
NÚR: Sembla ser que sí...
RAFEL: Bé, jo de música no en vaig pas sentir...
EL DIMONI ESBOTZEGAT: Una teoria interessant!
ARROVELLAT: També, també...
Home, no és per fotre (a mi també em sona estranyíssim), però segons el DCVB «acordar» també vol dir:
III. Recordar, venir a la memòria (significat poc genuí). Acordaus, Senyor, de aquell dormir tan dolç, Villena Vita Chr., c. 11. E d'altres mil m'acort | que'm demostrà, Febrer, Inf. v, 67. Que no li acorda com ha nom, doc. a. 1452 (Hist. Sóller, i, 486).
Potser a Lleida hi ha qui ho diu així...
Salut!
o de les conferències, si més no, fes-me-la per correu. A quines vas anar, quines et van agradar més... És que dues setmanes són massa. Dijous vaig dinar amb A, compta 2 dijous!
Et dedico el darrer post del meu blog/c.
això no haguera passat mai a La Safor. Allà directament és "Anrecorda't"! :)
Hola altre cop.
A Valls també diem Enrecorda't, com comenta German de La Safor.
Per cert, això de "per fi" també em sona a castellanització. Sí, ja sé que és acceptat al DLLC de l'IEC, però jo crec que en català cal dir finalment.
JOSEP LLUÍS: No, els trets no van pas per aquí, com et pots imaginar...
GEMMA: Amb A? Compta 2 dijous? Em perdo!
MÀRIUS DOMINGO DE PEDRO: I s’agraeix! Per cert, això de “enrecordar-se” és fruit de la fossilització del pronom “en” i el verb “recordar”, és a dir, “em recordo d’això” = “me’n recordo”, cosa que dóna lloc a l’aglutinació dels dos components en qüestió.
GERMAN: I aquí, i aquí! És el que explico en la resposta anterior.
Sí, mira, a Lleida mos acordem de les coses, o mos en recordem, o mos en anrecordem. Ja ho veus. Som pagesos ignorants. I això us fa riure als savis de Barcelona?
I parlant de castellanismes, als comentaris dels savis n'he trobat uns quants. (I ara amago la mà)
ANÒNIM: És prou clar que jo, en aquest post, no m'he rigut dels de Lleida! És més, com pots llegir a les meves respostes, és una ciutat que recomano molt i de fet el post n'inclou una foto que vol mostrar com n'és de bella, la vostra ciutat.
El 90% d'imatges que surten en aquest blog són de Barcelona, i ningú s'ho pren malament! Una foto d'una carta d'un bar, sigui d'on sigui, no pot ser interpretat de cap manera un atac als habitants de la ciutat, poble o poblet en què hi ha el local en qüestió, només faltaria! Quin sentit tindria? És més, si coneixes aquest blog deus saber com m'apassiona la riquesa de la nostra llengua, la que es parla a tots, tots, tots els punts dels Països Catalans.
Jo vaig anar a Lleida a l'estiu i em va semblar una ciutat digna de ser oblidada llevat de la Seu Vella que és un dels monuments més bonics de tot Catalunya. Com que l'accent és occidental,jo, valencià, m'hi sentia com a casa. No em van atendre enlloc perquè tot era tancat. Jes
Publica un comentari a l'entrada