Diuen que una vegada es van reunir lingüistes d'arreu del món. Feien un congrés. A les estones lliures, entre conferències i debats, es distreien com podien. El tercer dia, durant la pausa de l'esmorzar, això que modernament s'anomena el coffee break, un dels lingüistes va dir:
- En quina llengua deu ser més bonic dir "T'estimo"?
De seguida, tots van saltar. Que si en alemany, amb l'harmonia de les is: Ich liebe Dich. Que si en italià, amb aquella prosòdia que tenen: Ti amo. Que no, que no, que és en anglès: I love you. I va sortir algú que, tímidament, va citar el català: T'estimo.
I, no se sap ben bé per què, a tots els va encantar aquella sonoritat, aquella dolçor, aquella tendresa amb què el lingüista havia pronunciat aquelles paraules. Ja semblava que tots estaven d'acord.
Aleshores, però, hi va haver una última intervenció:
- No, la manera més bonica no és T'estimo, sinó l'opció insular: T'estim.
I llavors sí, llavors el concurs va tenir guanyador clar i per unanimitat.
En fi, jo no dic res. O sí... De les tres formes del minut 01:04, ja us dic que no trio cap de les dues opcions suara esmentades.
f
Ja ho diuen, que l'amor és un misteri...
g
Entrades
35 comentaris:
Estic totalment d'acord amb el "t'estim", és el que em va enamorar del meu mallorquinet. I ara mira, tinc un mallorquí persona amb un mallorquí gos a la Plana de Vic. :)
Que bonic! =D
Et vullc, a més, té una connotació atàvica i posseïdora que en ocasions especials és més adequada que t'estime. ;-)
Jo vaig sortir uns anys amb un valencià i es molt grat sentir-te dir "et vullc" encara que soni a possessiu.
Jo voto per la forma mallorquina, és magnífica!
Que bonica que és la nostra llengua en totes les seves maneres de ser parlada.
Salut
T'estim es la millor. Sens dubte!
En euskera també està de conya. Sobretot si et dius Maite.
Gran article! ;-)
El més bonic és que t'ho diguin a la seva manera!
T'estim és preciós. Però jo, com a valenciana, sent molt endins el "Te vull". I jo no crec que sone possessiu, jo hi trobe desig, entranya, més que no dient "t'estime" que és molt bonic, però és més suau i menys visceral.
Totes les formes són belles i com que jo estic molt orgullosa del meu dialecte em quedo amb la forma T'estimo, pronunciant la o com una u, que deixa els llavis amb la forma perfecta per fer un petó :)
La cançó m'ha encantat, em dónes permís per penjar-la del meu blog?
Quan et diuen t'estime, t'estimo o t'estim, molt probablement t'agradarà com sonà en funció de qui t'ho digui.
Tan bonic és dir "t'estimo" que una empresa japonesa de cosmètics la té com a marca. Només cal veure cartells com aquest:
http://www.flickr.com/photos/yangkuo/416161157/in/set-72157594185391152/
o aquesta mena de "noséquè" que fa goig mirar l'etiqueta. Amb això es lliga segur!
http://beaut.ie/blog/?p=2550
Us estimo a tots "llenguadictes" !
LÍDIA CLUA: Caram, els mallorquins han entrat a la teva vida! ;-)
JORDIGASULLA: Oi que sí?
VENT D CABYLIA: Efectivament, tot depèn de la situació!
ANÒNIM: Sí, i més si no hi estàs acostumat, al principi sobta però és preciós! ;-)
JROCA: Que bonica, i tant!
DAN: Bé, de les millors! ;-)
IGRES: I tant, “maite zaitut”, preciós! ;-)
ANDREU: Gràcies, sobretot pels aclariments...! ;-)
VULLUNFESTUC: Tens tota la raó!
ANÒNIM: Certament, cada manera de dir-ho té connotacions diferents, i cadascuna és adequada en situacions també diferents. ;-)
AIDA: Molt bo això de la forma dels llavis perfecta per fer un petó, no hi havia pensat! ;-) I, evidentment, tens tot el permís del món per penjar el vídeo!
ANEGUET: Sí, de fet el factor més important és l’emissor de la frase...! ;-)
CLAUDI: He al•lucinat, de debò! Quina gràcia!!
No diré que sigui millor, si més no a mi no m'ho sembla, ni tampoc el pitjor, però em pregunto per què acostumem a oblidar el "t'estimi". Crec que ho sé i em dol. En tot cas hi és.
Molt bona, sí senyora!
Per cert, al meu blog tinc un parell d'apunts de lingüística. Ja em diràs que en penses:
Mil·leuristes i mil·leurats
Tanatori i Tanateu
mmm....no ho sé, totes són molt maques!!et vull potser no la tenia gaire present i m'agrada molt, és molt clara, precisa i passional. És com molt més: ara, aquí, ja...et vull!jaja
bé, de totes formes: t'estime, t'estimo, t'estim! fins demà noieta!!
per cert, com tens el dimarts de 6 a 7? es que tinc una proposta per tu en relació al tema ràdio....
Jo em quedo amb la meva, el t'estimo central. Pot sonar clàssic, però és el que em surt. Això sí, el balear m'apassiona. Gran article. M'apassiona aquest blog. Per cert... m'acceptaràs al facebook...? És que de moment no ho has fet....
Anna,
un dubte amb una entrada (digues-li post, digues-li sombreru) de retard: com carai hauríem de pronunciar "lapsus linguae"?
i no tinc temps de gaire més floritures, avui, que em fotran un clau per l'hora de connexió a internet...
abraçada abracadabra!
m.
Això ho havia sentit a dir ja fa cosa de set o vuit anys. De totes maneres, la referència meva era d'una enquesta que s'havia fet a nivell mundial. Ja en aquell moment vaig veure que no podia ser més que una llegenda urbana. Lamento refredar-vos la frisança.
ROC SANG: No, no l’oblidem, que és preciós, també! A més, com en occità!
JOSEP: Gràcies per les recomanacions de lectures del teu blog!
PILAR: Xiqueta!! Que te’n vas oblidar!! Ostres... Vaig haver de prometre a l’Andreu que no eres una amiga imaginària sinó real!! ;-) ;-) A veure si a la propera hi ha més sort! ;-) Els dimarts de 6 a 7 faig classes particulars... Quina proposta és? Estic intrigada!!
URI: És clar que sí, és normal que t’apassioni la teva manera! Ai, això del Facebook ja està fet, perdona, però és que pel nom no et coneixia... Ja som amics! ;-)
PLAERDEMARIA: Ostres, ara sí que no sé què dir-te. Jo tant ho he sentit amb accent a la i com a la a (de “linguae”). M’intriga pensar què deu recomanar el Diccionari (ortogràfic i) de pronúncia. Ho miraré! No sé si es deu tenir en compte la llargada de les vocals en llatí... Ai, que la fonòloga-fonetista sou vós!! ;-)
ANÒNIM: Ui, no, no pateixis, que no refredes pas res! Les meves fonts són més que fiables. Aquesta anècdota és ben certa, així que ja te la pots creure amb total tranquil•litat!
uiuiui, que romaaaaaaaaaaaaaaaaaaaantiiiiiiiiic... jiji
Ara m'heu fet recordar l'any de llatí que vaig estudiar, en aquelles èpoques... a paraules com "linguae", la síl·laba tònica és la primera, segur. Es diu "linguae" o "lingüe" (que crec que és la pronúncia del llatí eclesiàstic).
Javier
ITXASO: Yes, yes... ;-)
JAVIER: Ostres, gràcies per l'apunt! És plana, amb diftong a la segona síl·laba, clar! Moltes gràcies!
Aquest article m'enamora, et seré ras i curt. Tinc el vist i plau d'aquesta lingüista elitista per duplicar-lo a Sa Barretina Vermella?
Ho faria, en cas que em deixis, amb totes les condicions que em marquis,sense esmentar que indiqui amb claredat la font d'origen, això ja es dona per suposat.
Però és un text que tot i dir poca cosa, a mi personalment me'n diu molta.
Bé, espero la vostra resposta.
Sempre atent, Sa Barretina Vermella.
Aquest post m'ha recordat a una classe d'en Jordi Llovet. Va dir el mateix!
Ets la nova Llovet! Ilove(t)
jo també voto per t'estim
SA BARRETINA VERMELLA: M'alegro que t'hagi agradat tant , i evidentment que tens el meu permís per reproduir-lo!! ;-)
XAVI: Que fort!! Acabes de descobrir la meva font d'informació! Va ser fa 3 anys, potser érem a la mateixa classe, és possible? Quina casualitat!!
La brevetat de l'SMS s'imposa: T'estim.
Doncs a mi, mentre m'ho diguin (i m'ho demostrin), més igual en quina llengua ho facin...
i siga com siga, quanta responsabilitat quan s'ha de dir! :) Un post molt bonic!
JOSEP: O més encara: “Tstm”! ;-)
LLENGUADDICTA: Cert, cert. Fets, no paraules, que deia aquell!
GERMAN: Ja ho pots ben dir, cal pensar-s’ho dues vegades!
Lingüista, L'espiell t'ha atorgat, si és que el vols rebre, el Premio Dardos. Felicitats!
Tinc ànsies de llegir un nou post!!! Va, que ja trigues!!! ;)
Hola lingüista elitista!
M'agrada molt aquest bloc. Et puc agafar idees per treballar amb els meus alumnes d'ESO i Batxillerat? Com podria contactar amb tu per explicar-t'ho millor?
Moltes gràcies
Jordi
http://blocs.xtec.cat/esquiddescatala
BURG: Caram, és tot un honor! Estic encantada de rebre’l! ;-)
URI: Sí, sí, aviat! És que m’ha d’acabar de venir la inspiració…! ;-)
JORDI: En primer lloc, estic molt contenta que el blog t’agradi! Evidentment que pots agafar les idees que més et serveixin, és clar que sí! A través del teu blog he trobat la teva adreça de correu i t’he escrit un missatge, així que ja estem en contacte!
Publica un comentari a l'entrada