Tots en tenim. Arriben quan menys ens els esperem. De vegades, fins i tot en els moments més inoportuns. Però, noi, són inevitables, què vols fer-hi?!
A continuació, en presentem alguns exemples:
LA continuació, en presentem alguns exemples:
SITUACIÓ 1
Lingüista i família pugen a l'avió destinació Brussel·les i, mentre les hostesses fan les indicacions de seguretat pertinents, la star de la llengua pregunta a sa germana:
- Ja t'has cinturat el cordó?
L
SITUACIÓ 2
A casa, a quarts de 10 del vespre, quan la gana ja apreta, algú de la família exclama:
- Encara no està la paula tarada?
L
SITUACIÓ 3
El pare, que veu un bol ple d'escarola damunt el marbre de la cuina, busca la mare per preguntar-li què n'ha de fer. Quan la sent passar, la crida:
- Escarola! Ai, Lluïseta! Què en faig de l'escarola?
Sí, sí, són els anomenats lapsus linguae, oi que tots n'heu tingut?
Entrades
31 comentaris:
Ni!
Vull dir...
So!
:-)
com la blancanitos i los siete enanieves?
La meva àvia paterna quan volia cridar algú de la família els anomenava tots, incloent-hi el gos, abans no li sortia el nom que volia dir... no sé si això també és un lapsus linguae, però és una de les històries mítiques de la meva family :P
salut!
Ostres, i tant, i tant! I que divertits que són de vegades.
El més recent que recordo és un que em va passar amb una amiga. Sovint, quan algú fa algun comentari pujat de to o per la tele fan algun programa que parlen de coses un xic picants, vaja, en aquesta mena de situacions, la meva amiga fa veure que es ruboritza, i jo li dic: "Ai, que n'ets de pura i casta pel que vols". Un dia d'aquells que t'embarbusses amb no-res, però, en lloc d'això li vaig dir: "Esclar, ets tan puta i cara". Mira... Encara ens dura el riure quan ens en recordem!
Hi ha una tipologia habitual de lapsus linguae que consisteix en barrejar fonèticament mots sinònims. Per exemple: mentre el cervell encara està pensant si diràs got o diràs vas, tu ja has dit gas.
L'altre dia em vaig recordar d'aquest blog. Pensava que havia après la llengua catalana molt tard, després d'haver viscut molt de temps fora del País Valencià, de fet amb més de vint anys, quan anava a la Universitat. I ara només puc dir que m'ha donat moltes satisfaccions. I l'altre dia quan em donaren un premi per una obra feta en català, vaig recordar aquesta història.
Gràcies a tots amb els que he pogut compartir moltes paraules en aquesta llengua.
GIORGIO GRAPPA: ;-)
JORDI CASANOVAS: Caram, aquest no el sabia!!
AIDA: Ui, això també ho fa mon pare a l’hora de cridar-nos a mi i la meva germana…!
SHEIKAH: Ostres, és que realment són molt traïdors, eh!
JOLIU: Sí, sí, aquest tipus és dels més típics i freqüents!
LOVESICK: Caram! Deixa que et felicitem tots per aquest premi! Segur que és ben merescut! I recorda que per aprendre llengües no és mai tard. Per molts anys!!
Una amiga una vegada en va tenir un que s'ha convertit en una frase feta a la colla: 'El meu raonament fa cervells estranys'
Encara no n'he trobat cap que el superi..
N'hi han que mengen butifeta amb monjarres
Jo sempre recordaré l'exclamació de la meva cosina al entrar dins d'una habitació:
-Mira! Una for de llac!
Volia dir llar de foc, però va fer un canvi d'ordre de lletres i de paraules impressionant.
Quan jo anava a l'insti (a la prehistòria) un hivern molt fred un company duia posat una jaqueta de forro polar. Una de les noies de la colla, a qui les dents li feien soroll del fred que tenia, va i li diu: "Apa, noi, quin porro fular més guapo!". Des de llavors, als forros polars els hem dit "porro fular" en el meu entorn d'amistats...
(Com es nota que estàs fent psicolingüística, eh? ;D)
Jo mai he tingut cap jutge dels lapsus. Perdó, dubte.
Uiiii que divertits!
I es diuen lapsus linguae?! :) Tot un plaer llegir-te de tant en tant,
Salut
ROGER SANJAUME: Ostres, haches és molt bo!
SALVADOR: I aquest també!
SÒNIA FR: Certament, tots aquests lapsus són dignes de recordar!
LLENGUADDICTA: Doncs mira, aquest post feia mesos que el tenia a punt, però no trobava mai l’hora de publicar-lo...! Deu ser que el Faustino m’ha inflluït!
ONSET: Ui, no, no! ;-)
SA BARRETINA VERMELLA: M’alegro que sigui un plaer!
Gràcies
jjajjajaj no no, la Paula encara no està tarada, però li falta poc ;)
Aquests lapsus reflecteixen en la fondària els treballs de les àrees de Broca i de Wernicke. Fonemes i síl·labes s'estructuren a la recerca d'un significat. Però no tots els lapsus són iguals a totes les llengües. També juga un paper la morfologia.
La veritat que aquestos lapsus són més habituals del que pensem. I hi ha alguns que fan història. Per exemple la meua companya de pis un dia va soltar: s'ha perit la fundilla (en comptes de s'ha fundit la perilla).
Un altre molt graciós va ser a l'institut, un company digué: estan les enxufes estufades? (en comptes de estan les estufes enxufades).
I el que més ha fet història va ser la d'un amic un dia en un bar fent-nos unes cerveses: Jo quan estic sol a casa em pose una polo perni (peli porno). Des d'eixe dia són "polo perni" per al grup d'amics.
PD: molt xulo el blog.
el maite i la dani, molt típic. A tots ens passen coses d'aquestes però fan gràcia.
el meu que va fer història va ser al bar de la uni, un dia que tenia un examen de medieval i vaig demanar un llull amb formatge en lloc d'un llom amb formatge ¬¬'
LOVESICK: No es mereixen!
XITUS: Ai, de vegades són molt bons!
DÍDAC LÓPEZ: Certament, la psicolingüística i la neurolingüística són enormement interessants.
ELIZABETH: L’últim especialment és molt bo! M’alegro que el blog t’agradi, i jo miraré de descobrir per què el teu blog té un títol tan pessimista...! ;-)
ITXASO: Sí, sí, tot i que de vegades passen en situacions poc adequades...!
GEMMA: Quin riure!! Ai, jo demà tinc examen de medieval, you know!
Espero que el teu exàmen se
n'anaven bé... El meu blog no és un llapsus, és un desastre:-)
MERIKE: Ostres, una finlandesa que aprèn català!! Vius a Finlàndia? Com és que aprens català? Que tens intenció de venir a viure aquí? Quina alegria!!
Només passava quan trobava un home des de Tolosa. Parlava tant sobre l'àrea de Pyrenees. Era curiós i començava a llegir les dues seves llengües. M'encanta Barcelona.
Me'n solia anar a Côte d'Azur, Nissa bella, tots els estius (25 vegades)!!( Tinc 60 anys.)Però he visitat Barcelona moltes vegades, també.
M'agradaria passar els hiverns a algun lloc sense carrers glacials.
Hem tingut 4 mesos foscor endavant... Dos anys fins al meu marit retira. No crec que passem de Finlàndia però podem passar temps a l'estranger.
Aquest blog és només una manera de passar els meus dies. Odio feina de la casa!!!
Finlàndia és un país bo però situava tot en un lloc equivocat.
Utilitzo Translendium: escric anglès o francès i tradueixo a
català.
Començava a estudiar anglès i francès a la Universitat d'Hèlsinki però havia començat merament quan el meu pare moria.
Necessitava una feina més aviat que després de 7 anys.. Sempre he estat interessat en llengües. Ara ja era a Barcelona durant festa de la Mercè i trobava dos bloggers! He après molt ja! Quina benedicció!
Gràcies per al teu interessa!!!
MERIKE: Doncs que sàpigues que és tot un honor tenir-te de lectora!!
Osti tu.... llegeixo el teu post mentres faig el cafè amb llet matinal un dia que excepcionalment no vaig a treballar i acompanyaré els meus fills a l'escola. Caminant pel carrer, la meva filla em diu "mama! em piques que em rasca?" i jo quedo com una reina (quan sap la mama!) perquè vaig i li explico que el què li acaba de passar és què ha tingut el seu primer "lapsus linguae" i li explico també el què acabava de llegir al teu blog amb cara d'al·lucinada per la casualitat. Evidentment, la nena em respon amb ulls de lluna rotllo "què he tingut el meu primer què?", "d'acord, però em piques que em rasca, o no?" jaja
BEL: Ostres, quina casualitat!! El de la teva filla és també molt comprensible, de lapsus!
Un dia l'amo del bar on acostumava a dinar, després d'haver-me menjat les postres, em mira i em diu "Sucre?". Evidentment volia dir "Cafè?". Encara deu riure.
ANÒNIM: Aquest també és dels bons! ;-)
Lingüista, però es pot dir "apretar", o cal dir "estrènyer". T'has equivocat??
ROGER T.: Tu et refereixes al sentit de "prémer" un botó, que és una altra cosa! En el cas de "prémer" sí que és un castellanisme que hem de procurar evitar, però l'altre cas, el del text, l'he posat expressament!
Publica un comentari a l'entrada