dilluns, 18 d’agost del 2008

L'ascensor

Si tens la sort de poder-te'n anar de vacances amb el teu propi cotxe, no et pots deslliurar del dia que tornes a entrar al pàrquing, descarregues l'equipatge, piques l'ascensor amb la claueta que duus al clauer de les claus del cotxe i, perquè tot plegat sigui més divertidet, decideixes descuidar-te-les-hi (ai!), allà, al pany de l'ascensor...
d
I no te n'adones fins al cap d'un parell de dies, que volies tornar a agafar el cotxe. Aleshores et desesperes, regires tota la casa, et martiritzes intentant reconstruir els fets i, finalment, conclous que a casa no hi són pas, les claus. Cal fer un pensament: vinga, omplim la finca de cartells!
d

I quan puges a l'altre ascensor, on també has enganxat un cartell, comproves que ja hi ha hagut algú que no, no s'hi ha pogut resistir i hi ha volgut dir la seva... Perquè, ostres, què deu ser una gramaticalització?


Poc després, algú fa un segon suggeriment -que algú altre no es pren gaire bé...-; no fos cas que perdéssim els nostres estimats costums bilingüistes!
d

Ben aviat, però, la cosa va un xic més enllà: heus ací algun entranyable veí de l'escala víctima d'un impuls irrefrenable que l'ha fet veure's obligat a... zas! arrencar sense pietat el cartell que una servidora havia posat amb tota la innocència del món, sense pensar en la inclusió d'una versió traduïda del missatge!!


I és que ja ho sabem, ja, que el bilingüisme és fantàstic (¡fantástico!) i que en aquest país tot és tolerància, i que ningú no discrimina...
d
Ja ho sabem!!

46 comentaris:

Anònim ha dit...

En aquesta finca sou una mica especials. On vius? En una residència especial per a lingüistes? XDDD

Aida ha dit...

Bé, al teu bloc el rètol ha sobreviscut un temps, al meu hauria desaparegut en menys d'un hora, tinc un veí que té per hobby eliminar totes les traces de català que troba, amb faltes o sense...

salut, ben tornada de les vacances :)

Giorgio Grappa ha dit...

De segur que, si el penges en anglès, no els molesta tant. Senyor, senyor... Això et passa per tornar de les vacances!

Roi ha dit...

Sincerament, crec que el que has fet no és un pas endavant per protegir la nostra estimada llengua, més aviat trobo que la persona que ho havia escrit ho farà (possiblement) en castellà la propera vegada per evitar la "mofa" (ja se que és una innocent correcció però jo la trobo totalment innecessària. No tothom ha tingut la sort d'anar a escola en català com nosaltres).
Això és el que penso.

una lingüista ha dit...

JOAN: Ui, és una finca ben normal, al bell mig de l'Eixample Dret! Però, certament, lingüísticament sempre ha estat molt particular...! ;-)


AIDA: Ostres, quin veí més interessant, no? I el tens identificat? Això a Barcelona?


GIORGIO GRAPPA: Ja ho pots ben dir! Si ho sé no torno!! ;-)


ROI: Ei, ei!! Que t'estàs embolicant!!! Jo no vaig fer cap correcció a ningú!!! El cartell el vaig posar jo i va ser algú altre qui em va corregir!!! Ho entens?? Ai, potser la redacció del post no era prou clara!

helena ha dit...

Uff si et fes arribar els cartellets de la meva estimada junta de veïns t'agafaria una depressió jejejejeje...

Anònim ha dit...

Lingüista, saps qui feia una classe avui a la UCE? Ens hi veig l'any passat i ens hem de posar d'acord per anar-hi l'any que ve, algun dia... Vaaaa... digues-me que sí...
Va, segur que has xalat molt veient la polèmica que ha suscitat el cartell (almenys la gent se l'ha llegit i no li ha estat indiferent), fins que l'han arrencat... Ai, que pareixen les polèmiques dels lavabos de Romàniques.
I ja que has tornat de vacances: t'enyoraré l'any que ve a classe :(

Aida ha dit...

Doncs no el tinc identificat, aixo va passar l'any que li va tocar ser president de l'escala al meu pare, tot ho feiem en català. Segurament el meu pare si que el tenia ben conegut pero ja no hi és i fins que no ens toqui un altre cop de ser presidents, malament ho tinc per descobrir-lo. Tots els altres ho fan tot en castellà.

salut!

Roi ha dit...

ui perdona...últimament se m'està posant la pell molt fina pel tema llengua i veig que ja "paranoiejo"...les meves disculpes i Salut i República!

Anònim ha dit...

algú ja ho ha dit, la solució estava en allargar les vacances!

una lingüista ha dit...

HELENA: Certament, aquesta mena de cartellets poden arribar a donar molt de joc!!


GEMMA: Jo estic molt nostàlgica de l'any passat, no cal que t'ho digui!! M'agradaria molt ser-hi, francament! L'any que ve ho programem més bé, a veure si hi pugem algun dia, no? Jo també t'enyoraré, ja en pots estar ben segura!


AIDA: Ostres, doncs quan us torni a tocar ja podreu començar a jugar a detectius, quina emoció!!


ROI: No, no, tranquil!! Tot aclarit! ;-) Salut!!


ANDREU: I tant...! ;-)

Esteve Cardús ha dit...

Amb perdó, però el "capullo" que va estripar el paper és un imbècil integral si és que ho va fer expressament! A mi, aquestes situacions em provoquen malsons que no suporto i que m'aixequen sobtat del llit a mitjanit. D'altra banda,... les has recuperat? Només pot ser capaç d'estripar un paper com aquest un veí malalt que acostuma a ser el mateix que més crida a les reunions d'escala. Absurda realitat!

Anònim ha dit...

Quin canviàs! M'encanta la nova imatge del web!! ^^ L'any que ve que es preparin que hi tornarem (i esperem poder baixar en cotxe ;P)

Eduard del Castillo Velasco ha dit...

Jo sempre que vénen els del gas i posen l'avís que passaran el "martes", o el "jueves", hi escric damunt el dia en català, i més d'una vegada això ha provocat debats d'ascensor d'allò més sucosos...

el dimoni esbotzegat ha dit...

La meva àvia, pobra dona, fa un any va ser l'administradora de l'escala del bloc de pisos on viu (a tothom li acaba tocant, tard o d'hora). I bé, ella, una dona de 60 anys ben llargs, catalana de tota la vida però escolaritzada en castellà, va escriure un text ben llarguet en un català gairebé impecable, i dic gairebé perquè va fer servir un pronom d'aquests col·locals (crec que va posar: "els hi canviarem les claus", o similar). L'hi van corregir amb tot el morro i mala hòstia del món!, i sincerament em va semblar una cosa ben lletja que ho fessin perquè és tot un mèrit que algú de la seva edat fos capaç d'escriure un text tan correcte. Però en fi. Amb aquest cas que ens has posat, també n'hi ha per llogar-hi cadires... Què hi farem! Has contrarestat els comentaris amb cap explicació de les teves?

Anònim ha dit...

Felicitats per la nova imatge del blog! Es veu més dinàmica, actual i viva!O si més no, això és el que em transmet... Felicitats!

una lingüista ha dit...

ESTEVE CARDÚS: Certament, estic del tot d'acord amb el que dius. Segons quines actituds de veïns fan avergonyir...


GEMMA: M'alegro que t'agradi el nou disseny del blog!! Per descomptat no és pas obra meva, eh...! Sí, sí, l'any que ve que es preparin!!


EDUARD: Ui, sí, aquesta és una de les situacions sociolingüístiques més conflictives. A més, sociològicament l'ascensor té uns poders inimaginables, perquè tothom es deixa anar de mala manera, allà dins, quan ningú els veu...!!


SHEIKAH: Això de la teva àvia déu n'hi do, francament! És que tothom s'hi atreveix! Jo, en el meu cas, vaig puntualitzar que “sisplau” era un cas de gramaticalització, però en fi... Hi ha gent molt saberuda, que sempre es vol fer notar...!

URI: Ei, genial!! M'alegra saber que la nova imatge té èxit!!

Anònim ha dit...

La lingüista estrena nova imatge, és molt bo, el disseny! M'encanta! sobretot, tot siga dit, el fons de la capçalera... ;-)

Charlie ha dit...

Caram, quin canvi de look :P

Anònim ha dit...

Hola noia,
he arribat al teu bloG, interessant-me per Oristòa i el lluçanès, i dir-te que l'he trobat interessant.

Jo acabo d'obrir-ne un, després d'un any d'inactivitat. No tinc a ningú desconegut, per mi, entre els meus enllaços però amb tu faré una excepció.

http://joliu.blogspot.com

Una abraçada!
(Aprofito per fer-te una consulta. Sempre poso En i Na davant els noms de persones: a favor, en contra ...)

una lingüista ha dit...

ANDREU: Ara bé, ja t'avanço que el millor va ser qui va fer la foto... ;-)


CHARLIE HI-HAT: Ho dius per bé o per mal...?


EN FERRAN DOMÈNECH-I-AUQUER: M'alegren dues coses, que t'interessis pel Lluçanès (és comarca) i que t'agradi el blog! Sigues benvingut, doncs! T'agraeixo l'excepció que has fet, de debò!
A veure, pel que fa a la consulta lingüística, has de saber que les formes “en/na” com a articles personals actualment són pròpies només del català balear; d'altra banda, en moltes zones del català central (com ara la Plana de Vic) hi ha una versió híbrida del sistema, que consisteix en usar “en” per als noms masculins però “la” per als noms femenins. Així que, si vols ser conseqüent amb el teu parlar, fes el que et sigui natural. Ara, si ho fas per defensar el sistema del català antic o algun altre acte de militància, res a dir! ;-)a

Anònim ha dit...

mmmm... Jo això del «sisplau», pot amb mi! Per a mi serà sempre «si us plau».
Pel que fa a les accions «terroristes» dels teus veïns, caldria que hi posessis un afegit: «El que vosaltres vulgueu, però HEU VIST LES MEVES CLAUS O NO???». Jo també pateixo de veïns impresentables i la veritat és que són ben insuportables!

Carme Fortià ha dit...

Espero que com a mínim recuperessis les claus!

pep ha dit...

Lingüista: al segon cartell, en comptes del pronom neutre, no era millor posar el "el" (referit al joc de claus?)
Felicitats pel blog

Anònim ha dit...

Ep!, ja has trobat el joc de claus?

L'altre dia et vaig escriure Oristòa enlloc d'Oristà (gran poble). Suposo que parlant del Lluçanès suposaves del que parlava.


Per cert, em va agradar tant, el bloG, que vaig investigar una mica sobre tu fins arribar a un treball sobre territoris bil·língües ... ja el llegiré un dia d'aquests, però pinta bé! Quina nota et van posar?

Vagi bé, trempada!, una abraçada des de Girona!

Anònim ha dit...

Un altre apunt: sobre el sisplau ...
ho trobo correctíssim. A més, és una d'aquelles històries divertides que saps, quan l'escrius, que la discussió està garantida!!

Un exemple d'alta volada: La Caixa usa el sisplau als seus caixers.

Salut i llengua!
Ferran

Joan ha dit...

A Mallorca no tenim tant de problemes amb el sisplau perquè ningú ho diu.
Aquí estam amb el "per favor", encara que sona una mica castellà, no?

Anònim ha dit...

De fet la societat està canviant ... aviat no hi haurà discussió d'aquest tema perquè ningú demanarà sisplau a ningú... (un mica destructiu el meu comentari, no?? hehe)

Anònim ha dit...

Tal i com apunta eco-mallorquí, els mallorquins diuen "per favor" i els valencians fem igual. Però això que sone a castellà res de res. En les llengües romàniques això és el més normal. De la mateixa manera que sisplau sona a com ho diuen en francès. Salutacions!

Joan ha dit...

Gràcies Andreu, ja me deixes més tranquil. A Mallorca es dóna molt aquest fenomen d'ultracorreció (es diu així?) que fa que es perdin paraules correctes pensant que són incorrectes i se les substitueixen per altres més típiques del Català Central, per exemple: vacacions per vacances, com coment aquí:

http://triplesifaltes.blogspot.com/2008/08/vacacions.html

una lingüista ha dit...

NÚR: Bé, es tracta d'un cas de gramaticalització que tard o d'hora acabarà sent acceptat per la normativa, perquè és innegable que la gran majoria de gent pronuncia sempre “sisplau”, tant si es dirigeixen a un tu o a un vosaltres. Els principals lingüistes dels quals depèn aquesta decisió ja ho tenen ben clar. En fi, cal esperar! I sí, tens raó, sembla que els meus veïns van passar per alt que si jo, pobra de mi, em dedicava a posar cartellets era perquè havia perdut les claus!! Visca els veïns...!


CARME FORTIÀ: Sí, sí, en el moment menys esperat un veí va tocar el timbre de casa i... me les va donar!!

PEP: De fet, vaig fer dos cartells, un per a cada ascensor. Doncs bé, al primer hi vaig escriure el pronom “el”, però francament no em va acabar de convèncer, i per això al segon cartell vaig optar pel clític neutre, atès que en aquest cas la configuració de l'antecedent ho permetia i de fet gairebé ho feia més recomanable sobretot per millorar la comprensió del text, que era primordial!! D'altra banda, m'alegro que t'agradi el blog!


JOLIU: Sí, sí, ja l'he trobat!!! Ah, i no pateixis: això d'Oristà vaig suposar que era un error tipogràfic, és clar. Em sent afalagada de saber-me investigada!! De fet, aquest treball de què parles va ser protagonista d'un dels meus posts, el del 19 de maig, que té aquest enllaç: http://dodellengua.blogspot.com/2008/05/vosaltres.html Doncs mira, ja que m'ho preguntes, el catedràtic sociolingüista Albert Bastardas va considerar que el meu treball mereixia una matrícula d'honor, i és per aquest motiu que el van publicar en línia. Pel tema del “sisplau”, veig que estem del tot d'acord! Afortunadament, aquest punt de vista té el suport del grandíssim lingüista Joan Solà, que per cert és qui va elaborar el llibre d'estil de La Caixa. Bé, salut i visca el Lluçanès!!


UN ECO-MALLORQUÍ: Veig que l'ANDREU se m'ha avançat i ja t'ha respost!


ANDREU: Gràcies per l'apunt!!

Anònim ha dit...

M'alegra contribuir a la teua tranquil·litat Eco-mallorquí! hehe. Al PV passa igual, hi ha moltes ultracorreccions, com ara utilitzar meva, feina, quan meua i faena són totalment catalanes i les formes més antigues. Supose que això és culpa que no tenim prou el català a l'escola, a la TV, als mitjans, mentre que a Catalunya sí.
Ara, pel que fa a 'vacances'... Tinc entés que 'vacacions' també és totalment genuí. Ara bé, des de fa molts anys a l'escola s'ensenya 'vacances'. Jo mateix ho vaig aprendre així i així ho dic. Per això crec que tornar enrere seria un error. Per un altre costat encara campen sense vergonya castellanades recents com: cenicero, agobio, tenedor, bandeja, servilleta...

Sònia FR ha dit...

M'agrada la petita ironia que utilitzes per descriure les coses! I també em fa gràcia la última imatge "Aquesta empresa discrimina el català" "fALSO": si es que ens ha tocat un bilingüisme fotut, molt fotut. Adéu!!

una lingüista ha dit...

ANDREU: Moltes gràcies per tots els aclariments!


SÒNIA FR: M'alegro que t'agradi el blog! I sí, això del bilingüisme és ben divertit...!

myself ha dit...

Bona tarda lingüista elitista!
Fa temps que et segueixo i subscric el comentari anterior: m'encanta la ironia amb què descrius tots els fets, habituals per desgràcia. Avui m'he decidit a comentar-te dos casos que s'adiuen a l'estil del teu bloc per acumulació de matèria... i necessito descarregar-me amb algú, hehe. Bé, comencem pel primer. Acostumo a anar a la piscina del meu barri i l'altre dia, enganxat a la paret del vestidor, vaig veure el següent cartell (el transcric literalment):
DE 15:00 A 15:20 ES REALITZARÀ NETEJA DEL VESTUARI PE'L PERSONAL DE MATENIMENT
Suposo que et passarà com a mi, el descobriment d'un pronom nou en una posició estrafolària et distreurà del llenguatge en estil indi, de si netejaran el biquini i/o el banyador que trobin dins el vestidor o l'hauràs de portar posat o de qui pot realitzar aquesta àrdua tasca sinó ho fa el personal de manteniment.
Al mateix temps també et preguntes: -El personal de la piscina és jove... ha d'haver superat l'educació primària, no? Al col·legi no ensenyen quines són les contraccions? (No, no em refereixo a les d'embarassada...) Prefereixes deixar aquestes preguntes sense resposta...

El segon cas és un d'aquells moments violents en els quals series capaç de cometre un assassinat si no fos que som persones massa civilitzades en aquest país nostre i, evidentment, acceptem els insults sense immutar-nos. El cas és que estàvem una amiga i jo en una pastisseria esperant el nostre torn mentre manteníem una animada conversa sobre el sistema educatiu ara que estem a punt de tornar a classe i aquesta conversa la manteníem en català. La dependenta (que semblava sud-americana) atenia un altre client de davant nostre en castellà. Quan va ser el nostre torn també es va dirigir a nosaltres en castellà i la meva amiga va demanar el que volíem en català. La dependenta ens va continuar atenent sense problemes encara que no va canviar d'idioma. El client va murmurar en veu alta: -Quanta más cultura menos educación.
I mentre es girava ens va dir mirant-nos amb cara de superior:
-En vez de hablar en la lengua de todos (o una cosa per l'estil)
No cal dir que la meva amiga i jo ens vam quedar amb cara de pasta de moniato. Li vam dir «adéu» amb tota l'educació possible en aquest cas.
Aquestes paraules com es poden interpretar? Ens estava escoltant i ens entenia evidentment. La lengua de todos? I jo que sé si la dependenta és sud-americana o és de la conchinchina i no ha après el castellà de petita.
La dependenta ens continua atenent en castellà i nosaltres continuem parlant en català amb ella i no tenim cap problema de comunicació. Per què s'hi ha de posar?

Bé, això és tot. Perdona la parrafada però ho havia de compartir ;).

una lingüista ha dit...

MYSELF: Gràcies per la teva contribució!! Doncs mira, el primer cas pot deure's a un error tipogràfic, qui sap... Ara bé, el segon és de delicte, tot i que aquell home es va retratar ell mateix, ja que de les seves paraules es desprèn que, més que no pas a la cultura, dóna més importància a una hipotètica educació (submissió lingüística). Ell mateix reconeix que gràcies a la cultura (i a la lògica) les situacions de fer servir la "lengua de todos" són cada cop menys. En fi, que aquest home es contradeia! En qualsevol cas, en aquestes situacions sovint ens quedem tan parats que no som a temps de reaccionar, però potser la millor resposta és la indiferència.

Anònim ha dit...

Anna, quan poso el teu blog em surt una noia que em sembla que va a banyar i una musiqueta.

Asier G. ha dit...

Els teus posts son bonissims, xD

Segi horrela ;)

una lingüista ha dit...

ANÒNIM: Ostres, a mi de vegades també em passa. Algun cop surt una publicitat per comprar la melodia de l’himne del Madrid, altres cops surten noies molt lleugeretes... Em sembla que és el preu que he de pagar per tenir instal•lat un comptador de visites...

FIONDIL: Mila esker! Horrela segitzen saiatuko naiz!

Unknown ha dit...

Una situació que a mi m'ha passat vàries vegades (que no una o dues...). Quan les mestres de parvulari dels meus fills ens demanen autorització per una sortida, per exemple, o ens volen fer saber alguna cosa del nostre interès, ens fan arribar una nota. Sorprenentment, aquesta nota conté vàries (que no una o dues) faltes d'ortografia.
No puc evitar (ni ho penso fer perquè m'indigna molt) retornar la nota amb la meva autorització perquè el meu fill faci l'activitat i aprofito per a corregir totes les faltes que hi trobo amb un retolador vermell. Queda repel·lent? d'acord! però és què les mestres de parvulari d'una escola pública catalana no han de saber escriure correctament el català? mireu... em supera! d'acord a què és una situació molt diferent a la què plantegeu, però per alguns, que faci això resulta insultant. A mi em resulta insultant saber que el meu fill té una mestra que no sap escriure correctament el nostre idioma... en fi. El darrer curs totes les notes em van arribar perfectament escrites, potser va servir per alguna cosa...
records i felicitats pel teu blog, el segueixo sovint.

una lingüista ha dit...

BEL: Primer de tot, `deixa'm dir-te que m'alegra que t'agradi el blog i que el segueixis! D'altra banda, crec que fas molt bé quan corregeixes les faltes d'ortografia d'aquest tipus de notes, i és que el fet que es tracti de textos escrits per mestres justifica del tot la teva actuació, és clar que sí! Segurament les teves correccions els han fet plantejar-se la idea d'emprar un corrector de Word o bé de demanar a algú que repassi els textos abans d'enviar-los als pares. És que, altrament, fa molt mal efecte i, com tu molt bé dius, és insultant! Endavant amb la teva tasca!!

Anònim ha dit...

Hola lingüista,

A mi, com a valencià, em sona molt estrany "Si ho trobeu..." i "Si les trobeu". Com que es tracta d'"un joc de claus", jo faria la recuperació anafòrica amb "el": "Si el trobeu". Ara bé, jo només sóc un filòleg...


Òscar (espere que hagen estat unes bones vacances i que hages tingut un bon retorn)

una lingüista ha dit...

ÒSCAR: Mira, en PEP també va fer aquest comentari, i tal com li vaig dir, ara et dic a tu que, de fet, vaig fer dos cartells, un per a cada ascensor. Doncs bé, al primer hi vaig escriure el pronom “el”, però francament no em va acabar de convèncer, i per això al segon cartell vaig optar pel clític neutre, atès que en aquest cas la configuració de l'antecedent ho permetia i de fet gairebé ho feia més recomanable sobretot per millorar la comprensió del text, que era primordial!! D'altra banda, jo també espero que hagis tingut unes bones vacances!

Anònim ha dit...

El dia que em deixin escriure "abansdahir" o "abaix" començaré a escriure "sisplau".

una lingüista ha dit...

ANÒNIM: Home, has d'acceptar que un cas està més justificat dels altres, eh...!

Anònim ha dit...

Definitivament hauries d'haver escrit "si el trobeu". Prova a fer-ho amb un complement en femení. Paper ben estripat,doncs... Jes