Jo sempre havia dit a una meva amiga -futura metgessa- que, algun dia, la volia acompanyar a una classe de Medicina, com més estrafolària millor:
s
- Ei, que sigui alguna cosa ben estranya i complicada, com ara Teoria anatòmica relativa als microorganismes subcutanis ubicats a les glàndules...
ds
I, després de molt insistir, va arribar el dia. Jo, tota feliç, vaig pujar als Ferrocarrils, cap a l'Autònoma. Després de voltar i perdre'm per aquell campus immens -on la proporció de bars i llocs per no fer res supera, de molt, el nombre d'aules...- vaig trobar la meva amiga.
ss
I ens vam dirigir cap a l'aula que tocava. Vaig al·lucinar, és clar, en veure la quantitat d'alumnes que hi havia, i vaig recordar el caire gairebé familiar de les classes de Lingüística descriptiva, Història dels mots, Intercomprensió i aprenentatge simultani de les llengües romàniques o Teoria sintàctica...
Va entrar la professora. Jo sempre havia associat la Facultat de Medicina amb serietat, solvència, rigor. I la cosa es presentava interessant: parlaríem de conceptes bàsics de l'oncologia radioteràpica!
Però, amb la primera diapostiva del Power Point, ja vaig veure que patiríem:
Era catalanoparlant, la professora.
I tots els alumnes es miraven, preguntant-se si és que aquella bona dona no tenia corrector de Word...
Entrades
40 comentaris:
M'agradaria creure que tots els alumnes s'estranyaven de les faltes d'ortografia que hi havia, però el que més sovint he vist davant de casos com aquest és que la gent ni se n'adona, i si els ho fas notar diuen: "no n'hi ha per tant".
Hola Lingüista!
Ja fa dies que passejo pel teu blog però no havia deixat mai cap comentari i avui m'he decidit. Què els hi passa als professors d'universitat? He vist grans barbaritats escrites a les pissarres i a les transparències de la facultat, i això que jo estava a la de pedagogia... Ja m'explicaràs... Així preparem als professionals del futur.
Felicitats pel blog!
Em sembla molt greu i també ho he vist a professors de la meva facultat. D'acord, a una professora, que jo crec que és castellanoparlant però això no l'exculpa.
El que sap greu és la indiferència, com diu la Berta. A mi em fa mal d'ulls i em dol quan m'adono d'alguna falta que he fet i ràpidament intento corregir-la.
No només ho fan els professors sinó també els alumnes, que jo he hagut de veure escrit en un treball en el que jo participava atenció "temprana" al power point. Em vaig morir de vergonya i elles van passar completament.
I una altra cosa que em sembla molt greu és la quantitat de faltes tan impressionant que fan els alumnes de periodisme. Si us plau!, que jo hauré de llegir en un futur el que vosaltres escriureu!
No anem bé. No hauríem d'arribar a l'institut fent tantes faltes, no s'hauria de deixar passar tan alegrement.
Ui, quin xurro!
Però aquesta dona deu ser de la generació que no va rebre classes de català,no? Reconec que és molt exagerat aquest cas... però per menys, els professors catalans d'aquella generació posen les diapositives directament en castellà per no fer faltes! I no sé què és pitjor, la veritat...què en penseu?
(i que consti que em fa por escriure't per si em trobes 3000 faltes d'ortografia o sintaxi...) :)
No hi fa res que no fos escolaritzada en català. Jo tampoc no ho vaig ser. I com jo molta gent s'ha buscat la vida per no escriure tantes barbaritats juntes en una sola diapositiva!
Dels que escriuen directament en castellà m'estimo més ni pensar-hi, que m'agafa mal de panxa!
Piga
BERTA: Bé, suposo que si van quedar tan parats és perquè era molt exagerat... Si haguessin estat tres o quatre faltetes, ningú se n'hauria adonat, però és que la cosa feia feredat!
LÍDIA CLUA: Certament, hem de veure cada cosa... Però, en fi, ens ho hem de prendre amb filosofia! ;-) Sigues molt benvinguda al meu blog, espero veure-t'hi sovint! ;-)
SILENCI: És que aquí no era tant qüestió de ser catalanoparlant o castellanoparlant, sinó més aviat de tenir un mínim de cura i rellegir el que has escrit i has de mostrar davant de no sé quants alumnes, que el que volen és aprendre. I tens tota la raó: s'hauria de sortir de l'ensenyament obligatori sabent escriure.
l.: Primer de tot, gràcies per escriure'm! Espero que ho facis sovint, no has de tenir por de res! ;-) D'altra banda, crec que no hi té res a veure, això de l'escolarització. La immensa majoria de faltes les hauria detectat passant el corrector de Word, o simplement llegint el que havia escrit! Rep la meva benvinguda al blog! ;-)
PIGA: Efectivament, no hi té res a veure. És una qüestió de decència i de sentit comú. Sort que alguns ho sabeu prou bé! ;-)
No'n tenr�s m�s d'ixas diapositivas?
Estic totalment d'acord amb el que s'ha comentat fins ara. Jo també he patit aquestes barbaritats en infinitats de diapositives, dossiers i transparències. Per cert, va ser a la mateixa facultat que la de la Lídia, a Barcelona.
Felicitats pel teu blog, lingüista. M'agrada molt.
He de dir que els meus pares que tenen més de 50 anys els dos, metges també, també fan moltes faltes i molts sovint he de donar un cop d'ull als seus textos (jo que faig moltes errades!).
Sé que no és normal que en una universitat es passin textos amb tantes errades, de fet no n'hi hauria d'haver cap. Possiblement amb un persona encarregada de pulir la llengua dels textos n'hi hauria prou.
Vist com està el pati, encara sort que no va fer la classe en castellà.
Això és culpa de la lletra dona! ja se sap que ni ells mateixos s'entenen la lletra, els metges!
No ho has entès, dona: estava fent una radioteràpia a llengua catalana...
Ei, molt bo!! I la gràcia és que li paguen per fer la seua faena!
CHUAN: La veritat és que sí, que en tinc tota la col·lecció, i totes són del mateix estil...
PETITACRIATURA: M'alegra molt saber que t'agrada el meu blog! ;-) Això que dieu d'aquesta facultat és molt lamentable, sincerament...
CLAUDI: El problema és no valorar el llenguatge i atrevir-se a presentar qualsevol cosa davant de tot l'alumnat...
CLINT: Ui, ja m'agradaria poder-ho atribuir a una mala cal·ligrafia...
EL VEÍ DE DALT: Ah, és clar, és clar!! Com pot ser que no hi caigués, jo! Ai... ;-)
ANDREU: Ja ho veus, amb el que cobra ja podria contractar un corrector, oi?
Això té una explicació raonable: com ja deus saber, els metges i apotecaris empren un idioma especial per a comunicar-se, especialment de cara a les receptes dels pacients, caracteritzat per la riquesa de faltes i l'especial alfabet híbrid entre el llatí i el xinès. Crec que en diuen "idioma mèdic".
Òbviament, s'ha d'instruïr i acostumar als nous metges en aquest idioma des dels primers cursos de carrera, per això a qualsevol facultat pots veure textos com el que presentes. Tenc entès que en algunes facultats si no fas faltes i tens bona lletra et suspenen directament sense parar amb el contingut.
Que ma mare també va estudiar medicina a la UAB, per això ho sé ;-)
És que aquesta va enganar-se en ionitzar el seu ordinador en lloc de la tumor, em sembla . Això deu ocórrer a vegades a l'hospital. O potser va començar a preparar la seva presentació uns quants minuts abans de parlar, que tornar a llegir-te triga massa, a més et costa un esforcet. Què hi farem? Espero que els malalts hi són ben cuidats en aquest departament i no maltractats com la llengua.
PS Sort que no en sóc, de catalanoparlant, al menys tinc una bona excusa per deixar-hi faltes :)). Si no , no sé si gosaria comentar res :))).
Mira-t'ho pel costat positiu. Als lingüistes no us faltarà mai feina com a correctors de textos...
JOAN: És clar, és clar! Ho hauria d'haver pensat! Si se'ls entengués la lletra, perdria la gràcia!
JOAN DEU PEIROTON: Potser sí que anava amb molta molta pressa, qui sap! Però les faltes, quan un text el llegiran tantíssimes persones, són imperdonables! (D'altra banda, t'he de dir que en aquest blog els occitans ho teniu tot perdonat! ;-)
MOI: I tant, tens tota la raó! Però no sé si és gaire una sort...
doncs ja és tot un bon símptoma que els alumnes es fessin tal pregunta.
Ara, potser en aquesta facultat l'idioma oficial és el montillès i tu no n'estaves al cas.
Malauradament les nostres llengües s'utilitzen malament a casa nostra, i s'escriuen pitjor. I això cada cop més. Crec que té molt a veure les noves tecnologies i la llengua que es fa servir per televisió. Espero que continuïs escoltant música en aragonès, o llegint. Salutacions. (espero que el meu català sigui correcte).
DESSMOND: Si la situació política no canvia, no m'estranyaria gens que aquest “subdialecte” s'oficialitzés... ;-)
ONSET: Tens raó que amb la globalització hi ha unes quantes llengües molt molt utilitzades i altres que ho són menys... I sí, segueixo explorant el món musical aragonès! ;-)
Llavors els professors diuen que els alumnes universitaris fan faltes.I que arriben a la universiata amb un nivell baix.
Tot grinyola si no espabilem i espabilen.
Bona nit!
Veus? A mi de petit m'agradava jugar als metges... i encara ara m'agrada, hehehehe
JOANA: És que, clar, amb aquests exemples... Quin referent han de tenir, els pobres futurs metges?
ESTRIPANITS: I per què serà que no em sorprèn que tinguis aquesta afició...? ;-)
Hola, lingüista. Avui hem estat companys a la secció de blogs del suplement de l'AVUI, amb el teu post del tantsemendonisme. Enhorabona i salutacions des de València.
Em sembla que alguna gent ja ha començat a posar fil a l'agulla davant d'aquest defecte dels professors. Sóc becari a la universitat i com que veiem tantes faltes s'ha decidit d'organitzar un curs per a professors, on se'ls explicaran les principals faltes que fan. Alguns seran prou humils i sensibles i hi aniran. D'einens n'hi ha, només cal tenir sensibilitat i humilitat.
És preocupant que "al màxim nivell d'intel·lectualitat" (com deia un profe meu també de la UAB referint-se a la Universitat), es facin aquestes faltes, no entenc com va ser capaç de comentar el Powerpoint sense que li caigués la cara de vergonya. Bé, com a mínim no es va passar al castellà.
Salut
Ni corrector de Word, ni respecte per la llengua que utilitza alhora de comunicar.
Després diuen que els alumnes arriben a les facultats fent faltes d'ortografia. Resulta que també surten igual, i el que és pitjor, arriben a ser personal docent amb les mateixes mancances.
On anirem a parar!
Salutacions.
Als "bars i llocs per no fer res" que anomenes, moltes vegades s'hi fan coses més interessants i s'apren més que en qualsevol de les teves apreciades aules.
Sí, és una llàstima que en una sola "diapo" hi hagués TANTES faltes d'ortografia però... vols dir que algun alumne se'n va adonar?
JROCA: M'ha agradat aquesta nova denominació de la universitat...! ;-)
SERGI: Ja ho pots ben dir, ja
YERAL: Jo no he dit pas que apreciï més les aules que els bars, eh? I sí, era tan escandalós que se'n van adonar...
Ets una de les cinc nominades allà on tots deixeu EMPREMTES. No t'emportes cap premi, però potser rebràs nous visitants. ;-)
a tot arreu "cuesen habes", jaja
Si més no, espero que quan hagin de donar la dosi de radioteràpia, ho facin millor que no pas escriguin. :-D
Va, lingüista, no t'apuntes a una classe de telecos? És que jo sola m'hi avorriria...
L'Aleix et deia l'altra dia que potser rebries nous visitants. Ara ja pots eliminar el "potser" doncs sóc aquí per primera vegada. Resulta que comparteixo podi amb tu (tot un honor!) i he volgut conèixer els quatre col·legues blogaires que han estat també triats per l’Aleix. Després de llegir-me el teu blog durant una bona estona haig de dir que me n’alegro encara més. Et seguiré de prop.
Ara entenc que els metges facin la lletra que fan, deuen sentir una inseguretat a l'hora d'escriure que prefereixen que no se'ls entengui.
Sol espero que això no els faci pitjors metges.
Salut!
ALEIX: Moltíssimes gràcies! Em fa molta il·lusió, i t'ho agraeixo! ;-)
ITXASO: Ara feia dies que no et veia per aquí!! Itxaso disappeared! ;-) M'alegro de tornar-te a tenir com a comentarista! I sí, els refranys sempre tenen raó, oi?
ESPIADIMONIS: Sí, sí, esperem-ho, que si no malament...! ;-)
BLACKSTONES: Telecos? Jo? Ups... Per cert, he fet una mena de desgràcia entre els cels concert i els cels UCE, ja ho veuràs...
MIQUEL SAUMELL: Llegir les teves paraules em fa molt contenta! Sigues benvingut al meu blog! Espero veure-t'hi sovint, i tingues per segur que tu també tens una nova lectora! ;-)
ANTONI: És comprensible, perquè no es pot pas ser bo en tot, oi? Així doncs, els metges ja en tenen prou curant-nos, i els lingüistes ja tindran cura (mai millor dit) de la llengua, si els ho permeten! ;-)
Doncs encara pitjor: estic corregint una guia d'alimentació per a la Generalitat, escrita per un individu del qual no diré el nom, i el text està farcidet de perles com aquestes:
"hi ha que parar conta"
"es fregreix la ceba, si afegeix el tomàquet"
"ja qui prefereix la tòfona" (per "hi ha qui...", és clar)
"entusunits" (per "entossudits")
"saltejar" (aquesta a dojo)
"tenim d'estar segurs que l'oli"
I, per suposat, una accentuació totalment lliure i arbitrària, gerundis sense "t" tots els que vulguis, "i" conjunció amb "h" (tu que la vols erradicar, i hi ha qui la fa servir com si fos aigua), i un munt d'exquisideses que et fan agafar mal d'ulls (literalment parlant, de tantes hores que se li ha de dedicar a la correcció d'aquesta guia).
¿I sabeu el millor? Que en el pressupost inicial no comptaven amb la correcció... (XD) Pretenien imprimir la guia tal qual la fes l'autor.
Sense comentaris...
PD: T'has deixat una "r" en l'infinitiu d'un perifràstic en aquest darrer post. ;-)
LLENGUADDICTA: Uf, no sé com pots aguantar tantes barbaritats seguides... Com pot ser? Això que dius que no havien tingut en compte la correcció demostra com ens valoren, als lingüistes...
PD: Gràcies per això de la erra, ja se sap que els errors tipogràfics, sobretot si estrenes portàtil, són molt traïdors! ;-)
He, he... Duel entre titans de la llengua!
ANÒNIM: Ja ho pots ben dir!
Publica un comentari a l'entrada