Vinc de passar uns dies al PARADÍS. Un paradís fiscal, i paisatgístic. I també lingüístic.
Algun cop he somiat en un país en català. I es veu que això ja existeix, que hi ha un país on l'única llengua oficial és aquesta. Això, és clar, no implica pas que no s'hi parlin altres llengües. Al contrari: al carrer sentiràs portuguès, també; i segurament francès, i molt probablement espanyol. Però, sobretot, català.
Així que només has de ficar-te al cotxe, saludar la senyoreta que parla des de l'interior del GPS, omplir el dipòsit de benzina i fer camí.
I, un cop creuada la frontera, trobes que, ben mirat, no hi falta cap bandera:
I, tot caminant pel centre neuràlgic del país, entre perfumeries, farmàcies, botigues de roba i d'electrònica, comproves que els cartells, els avisos, els anuncis... són en català. I que quan entres a qualsevol establiment, t'atenenen en català. I que quan vas a sopar de restaurant, et duen la carta en català.
Servei que endega campanyes com aquesta:
Què, en prenem exemple? Ens hi annexionem? Ens exiliem...?
Entrades
43 comentaris:
M'acabes de donar una sorpresa agradable, ja que tenia la idea, per les coses que hom diu, que el català era minoritari a Andorra. La veritat és que no ho conec gaire sobre el terreny.
D'altra banda, tinc un blog sobre llengua. És un punt de vista diferent. Algú em va parlar de tu en els comentaris del primer post. Si hi vols fer un cop d'ull, http://blog-no-pas-bloc.blogspot.com
Lingüista,
Jo tinc clar que si les coses van mal dades, sempre em quedarà l'exili a Andorra.
Ah, que t'he donat un premi blogaire. Felicitats!
Sempre he somniat que una gran jugada de rebel·lió contra Espanya, passaria per una nacionalització massiva de catalans (de tot arreu) com a andorrans... llàstima que Andorra no ens en doni l'oportunitat.
JOFRE: Jo també he tingut una sorpresa agradable en veure el teu bloG! ;-) Ja pots tenir per segur que t'aniré visitant, i espero que també et veure per aquí! Per cert, una escapadeta a Andorra és sempre molt molt molt recomanable! I tornaràs cap aquí molt optimista! ;-)
BERENGUER: Així ets dels meus... Ara, no se pas si n'hi cabrien gaires, de catalans, que ja està tot molt atapeït... ;-) Moltíssimes gràcies del premi! És tot un honor!
PIGA: Doncs si no ens volen oferir aquesta oportunitat, els declarem la guerra, ens deixem guanyar i que ens obliguin a annexionar-nos-hi... ;-)
Molt bonic tot però, no tens la sensació que aquest petit estat podria fer molt més per ajudar-nos? ells tenen dret a exigir i nosaltres (a la pràctica)com a molt a recomanar. Si comprem un electrodomèstic rarament té instruccions en català, jo em pregunto, que no en venen a Andorra? no podrien utilitzar el seu "status" per exigir a les empreses a etiquetar també en català com fan altres estats petits amb llurs idiomes?
De què ens serveix tenir l'opció andorrana en temes com la llengua? per a comprar formatge i Toblerones i ser atesos en català?
No sóc tan optimista com tu lingüista, crec que Andorra ens deu molt i podria fer molt més per la llengua catalana.
Salut
Quina sort la dels catalans!
Es cert que Andorra podria fer molt més per la llengua... però ja ens agradaria als bascos tenir un petit país independent!
Pel Roncal, el segon país independent dels Pirineus!
Doncs sí, sembla que Andorra s'ha posat les piles en planificació lingüística, i n'hauríem de prendre exemple. Com a mínim ens podrien donar la doble nacionalitat i poder anar pel món dient que som andorrans...
I sí, Andorra és el paradís
És un error molt comú de classificar el català com a llengua sense estat. Andorrà: un país, un estat, una llengua. A més, a Andorra, no senten cap vergonya d'anomenar la llengua pròpia del país pel seu nom: català. Però, em sembla que els mots propis del català andorrà no són ben bé representats al diccionari de l'I.E.C. O sigui que els nens andorrans no tenen el dret de s'expressar a l'escola com parlen els avis. Quina vergonya! No et parlo del rossellonès, que el cas n'és encara molt més greu. És que el rossellonès, ja l'han enterrat viu.
JROCA: Certament, aquests dies en terres andorranes he pensat molt això que dius... Si Andorra obligués a etiquetar en català, la feina ja estaria feta... No sé ben bé per què no ho fan, potser té relació amb la pertinença o no a la Unió Europea... Però seria un gran pas, tens tota la raó del món!
FIONDIL: És com tenir un país de somni, hi vas de tant en tant i en tornes amb una visió més positiva, tot i que Andorra podria ajudar més, cert. Jo voto per l'autodeterminació del Roncal, si tu ho proposes! ;-)
ANDREU: I potser amb la doble nacionalitat tindríem algun privilegi, com ara no haver de passar dues hores aturats al Pas de la Casa, oi? Jo ja tinc ganes de tornar al Paradís ;-)
JOAN DEU PEIROTON: El català que es parla a Andorra és nord-occidental, que també es parla a l'oest del Principat de Catalunya. En aquest sentit, cap problema. El que passa és que el diccionari de l'Institut és normatiu, i per tant no recull tota la variació. És un error creure que el que no surt al DIEC és incorrecte! Per a la variació, convé consultar el Diccionari català-valencià-balear, on sí que està recollida. D'altra banda, ja saps l'última notícia? El rossellonès ha estat reconegut com a oficial pel Consell General dels Pirineus Orientals!
com deia aquell altre declarem-los la guerra i deixem-nos envair ;)
A propòsit de declarar la guerra diuen que una vegada fa anys els negocis anaven malament. Es van reunir els millors caps pensants andorrans proposant idees per incrementar els ingressos. Un d'ells va proposar: "Declarem la guerra als Estats Units. Ens invadiran i després faran un Pla Marshall com al acabar la guerra a Europa, i ens vindran molts dòlars" Tots van aplaudir la idea menys un que va preguntar: "I si guanyem?"
M'agrada molt que t'hagis endut una impressió tant bona d'Andorra encara que aquí, per desgràcia, lingüísticament no tot són flors i violes.
Com ja han dit per aquí, és bo recordar que el català és llengua oficial en un estat, amb tot el que això comporta.
D'altra banda, resulta dur triar, viure sota el domini espanyol o ser coresponsable d'un paradís fiscal?
Em penso que en sóc incapaç...
Andòrra es pels catalans, e Mónegue es pels occitans ...
Petits païses independents sense armada per nos dominar.
Mentre llegia els comentaris he sentit que un dels companys de pis engegava la tele. Concretament, la Sexta (notícies). Estaven explicant que els mossos han confiscat a l'aeroport una nova droga que algú intentava entrar a Catalunya. La veu masculina que ho explicava (la presa durava dues simples frases) ha dit: "...és una anfetamina" (en català). M'he perdut la frase anterior perquè ¡¡¡ho estaven doblant!!! I és clar, dues veus sonant al mateix volum, impossible d'entendre el que ha dit. ¿Voleu dir que si ho deixaven tal qual costava tant d'entendre? Que ha dit "és una anfetamina", tu. Tret de les neutres, la resta és idèntic... ¿On anirem a parar?
De fet, el català sí és minoritari a Andorra, almenys pel que fa als que la tenen com a llengua materna, ja que n'hi ha molts més que tenen el francès o fins i tot l'espanyol. Ara bé, hi ha una diferència fonamental: allà el català és oficial, per tant es respecta, per tant s'utilitza, per tant se sent... en resum, és VIU, molt més que al Principat (i que als altres llocs ja ni t'explic). Això és una lliçó per a qui es qüestiona si realment es pot salvar una llengua des de l'Administració, oi?
JORDI CASANOVAS: Que comenci l'ofensiva!
PERPLEX: Ets andorrà!! Quina il·lusió! Doncs sí, me n'he endut una molt bona impressió! Molt bona la historieta... ;-)
ROGER SANJAUME: Ui, jo ho tinc ben clar... Un paradís fiscal que ens respecti, i tant!
JACME: Certament, convé no oblidar el dialecte occità monegasc! Tinc ganes d'anar-hi, també, a Mònaco.
LLENGUADDICTA: Això del doblatge són ganes de promocionar la incultura, francament. Els únics que ho fan bé són els de Cuatro, que subtitulen, és clar!
UN POLAC A CAN MANDRIL: I tant, tenir un Estat que t'afavoreixi és fonamental, absolutament bàsic. Sense, tot és molt més difícil...
ui, ui... vigila que diuen que...
a Andorra, la que no és puta es torra!
hehehe, bromes a part, això que passa a Andorra passa a qualsevol altra vall del Pirineu. És normal que en llocs aïllats es mantingui més viva una llengua, no? De totes maneres, com diu en Perplex, no crec que tot siguin flors i violes! Això sí, segurament és mes facil que t'atenguin en catala a andorra que no pas a Barcelona!
què hi farem...
Ostres, el teu post m'ha sobtat, no saps quant! Vaig ser a Andorra per últim cop els Nadals passats, i de 10 botigues on vaig entrar, a un parell em van atendre en català. A la resta, em contestaven en castellà. I fins i tot un parell em van dir que no m'entenien.
Potser és que per la campanya de Nadals agafen gent de tot arreu, encara que no parlin la llengua del país? Sigui com sigui, vaig marxar del país amb la moral (lingüística) per terra; el teu post me l'ha fet pujar altre cop!
EUDALD: Certament, les zones geogràfiques tancades, aïllades, solen ser més conservadores lingüísticament, però cal tenir en compte que els llocs turístics tenen més difícil el manteniment de la llengua, per la qual cosa és evident que la política lingüística d'Andorra hi ha influït, així com el fet que sigui l'única llengua oficial. Per cert, no coneixia la broma aquesta...!! ;-)
FERRAN: Ostres, doncs és probable que per Nadal fessin això d'agafar gent no andorrana ni catalanoparlant, no? Jo, la veritat, n'he tornat molt contenta!
Tenc una idea: cream un compte corrent on tots nosaltres hi posam un euro i, quan tenguem diners suficients, compram un exèrcit sencer i el relagam a Andorra a canvi que ens invadeixi.
Si, si ja sé, el català ha estat reconegut oficial a la Catalunya del Nord. Tant de bo! Pero, mira, que la llengua hi sigui oficial o no, no és el problema major ara per ara. De què serveix que el català hi sigui oficial si ningú vol parlar-lo? L'irlandès, fa mès de 50 anys que hi és oficial a Irlanda. Qui hi parla irlandès? A Irlanda, la llengua s'està morint de mort lenta però segura i els joves no volen que segueixin ensenyant-la a l'escola. Imagina que declarin el llati oficial a Catalunya. Els llatinistes es posarien molt contents, clar. Al Principat, ja ho van fer amb l'occità, que ningú pot dir de quina llengua es tracta. Bé, doncs, estic content que el català hi sigui oficial a la Catalunya del Nord. Nogensmenys, estaria encara més content si els nord-catalans volguessin recuperar-se el bilingüisme primordial: vull dir el català rossellonès i el català normativitzat. El camí cap allà no és encertat.
Saludets, te tiengo en os mios favoritos.
Andorra, una maravilla de país.
JOAN: Sí, oi? Funcionaria?
JOAN DEU PEIROTON: Sí, sí, és clar, l'oficialització no garanteix res, és ben cert. Però no hem de perdre l'esperança!
CHUAN: Gràcies! I sí, una meravella! ;-)
Hola,
Ja t'has despertat del somni? Jo, que treballo precisament en aquest Servei de què parles, et puc assegurar que la realitat no té gens a veure amb aquesta visió idealista que has esbossat. Només l'encertes en la retolació.
Salut.
En català no s'endeguen campanyes; s'engeguen.
I el centre neuràlgic no pot ser d'un país, sinó més aviat el rovell de l'ou.
La noia del teu GPS parala català?
Quin model és?
Apa. Ernest
REFLEXIONS EN CATALÀ (MARC): Evidentment, no és comparable el punt de vista d'algú que hi viu amb el d'algú altre que, venint de Barcelona, hi va de tant en tant. Et deu passar com a mi quan vénen amics occitans i m'expliquen que Catalunya és el paradís... En tot cas, ni que sigui per la retolació, et felicito per la feina feta!
ANÒNIM: És francament tristíssim donar lliçons amb to despectiu, però el més greu és equivocar-se, i això és el que et passa. Perquè no et cansis gaire, només cal que copiïs l'enllaç i veuràs que les campanyes s'endeguen perfectament, a pesar d'éssers que voleu limitar la llengua: http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0051441. Igualment, però, recorda que el diccionari no és la llengua, sinó que (una part de) la llengua és al diccionari. D'altra banda, l'expressió "centre neuràlgic" és absolutament vàlida, i més tractant-se d'un paradís fiscal!
Apa, una altra vegada, procura, primer de tot, tenir raó; i, després, ser una mica educat, que a mi em sembla que aquí ningú no t'ha faltat al respecte.
ERNEST: Doncs, si t'he de ser franca, no és meu, però diria que és Tom Tom, pot ser?
Lingüista (elitista) il·lustra'ns una mica. És bloc o blog? Suposo que és una mena de discussió bizantina però tu què opines?
Ostres doncs a mi em va donar la sensació que el català era cosa només de l'administració i que la llengua dominant als carrers era el castellà. Però fa temps que vaig visitar-la, Andorra. El cap de setmana que ve el tornaré a passar allà! A veure què tal!
Salutacions, elitista!
Tens tota la raó, no hem de perdre l'esperança. I concretament, l'esperança té un nom: TGV. Que Perpinya es trobarà molt més a prop de la capital.
PERPLEX: És, clarament, "blog". Jo n'he dit moltes coses sobretot en resposta a comentaris d'altres posts, però, resumint, resulta que el Termcat (l'organisme que s'encarrega de les innovacions lèxiques) va decidir que calia escriure "bloc", cosa que és una gran barbaritat lingüística, tal com explica perfectament el lingüista Gabriel Bibiloni a http://bibiloni.cat/blog/blog.html
Si vols més informació, fes-m'ho saber!
POL: Potser jo vaig enganxar uns dies especialment catalans, tot pot ser! Però no ho crec, a mi em sembla que la situació ha anat millorant! Bé, ja ens ho confirmaràs, eh?
JOAN DEU PEIROTON: Ui, sí, però ahir vaig llegir que fins el 2012 res, és a dir, anant bé potser fins el 2020...
Hola. Com que veig que ets una ferma defensora de la forma lògica i usada mundialment "blog", he pensat que potser t'interessarà apuntar-te a la campanya que he endegat per la seva propagació. Esborra aquest comentari, si vols. És que no sabia de quina altra manera contactar amb tu. L'adreça és http://blog-no-pas-bloc.cogia.net/
Respecte al Principat de Monaco, no es pot considerar "l'Andorra" d'Occitània perquè el monegasc és una varietat del Ligur, encara que amb influència occitana.
S'ha de dir que a la wikipèdia posa que el occità també hi és parlat.
Hola, malauradament no tot és tan maco com aparenta a Andorra. El problema, com a tot arreu dels Països Catalans, és que els nadius canvien de llengua quan es topen amb un no catalanoparlant. Canvien al castellà, clar, encara que aquest no catalanoparlant sigui portugués, o filipí. Aquest fet, principalment, fa que, per als molts residents al Coprincipat no catalanoparlants, el castellà sigui la lingua franca de comunicació. És el de sempre, aquest cert autoodi, tots els ciutadans d'ètnia catalana l'arrosseguem com a herència cultural. Espero que vagi canviant a tot arreu, pel nostre bé, pel del país i per a assegurar la nostra supervivència. Bé, salutacions.
És ben cert roger t. i quan parles en castellà a un portuguès i et contesta en un català perfecte et dones compte de com podem arribar a ser de ximples.
JOFRE: Gràcies per l'enllaç! Com pots veure a la part superior dreta del meu blog, ja t'he manllevat una imatge! ;-)
CLAUDI: Jo també tenia entès que el monegasc pròpiament dit no era pas occità, però mira això: http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0145804.
ROGER T.: Certament, no tot són flors i violes... Altrament, aquest blog no existiria! Però una de les millors maneres de lluitar és, penso, ser optimistes, oi?
PERPLEX: És una gran lliçó, quan passa això que dius. Jo voldria pensar que quan a algú li passa això ja no torna a subordinar-se a l'espanyol...
lingüista elitista: trobo que seria una bona idea que convertissis el botó en un enllaç al web de la campanya, per tal que la gent es pugui informar. Però bé, si no et sembla una bona idea, no tinc res a dir-hi. Au, salut! :-)
JOFRE: Dit i fet! ;-)
Doncs al Ethnologue diuen que el monegasc és un dialecte del Ligur:
http://www.ethnologue.com/show_country.asp?name=MC
Jo no sóc expert en la matèria però s'haurien de posar d'acord i no marejar la perdiu.
CLAUDI: Tens raó que s'haurien de posar d'acord. D'altra banda, això de l'Ethnologue no sé pas si és gaire fiable: per exemple, dels parlants de basc diuen que a més d'aquesta llengua parlen també espanyol o català...; potser és que es refereixen a mi...! ;-)
Per aquest blog hi ronden unes quantes persones que parlen en català i basc...
No sé si sou una mostra representativa de la societat però... potser els de l'ethnnologue ho pensen.
A un país d'extrema dreta? Ni boig!!!
CLAUDI: Sí, potser sí!
CHARLIE HI-HAT: Home...
Publica un comentari a l'entrada