Una servidora va rabent -però sense rebre!- carrer Princesa amunt quan, de cop i volta, un bon home, d'aparença turista clara, m'interromp la marxa:
- ¡Perdone, señorita! ¿Cómo puedo llegar a las Ramblas?
I ja tenim la situació servida. És molt probable que aquest senyor no sàpiga català, però també és evidentíssim que l'espanyol és la seva llengua materna, la qual cosa el converteix en perfectament capaç d'entendre la meva resposta, acompanyada, és clar, de molta gesticulació:
- Miri, és molt fàcil. Aquell carrer -assenyalant-l'hi amb el dit- i tiri recte, recte, i ja veurà les Rambles. ggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggg-- Aha, aha. Aquella calle, gracias. ¿Y usted le dice "carrer"?
- Sí, sí, però és una altra llengua: el català, la llengua d'aquí.
L'home posa cara de "primera notícia", però a continuació, ben rialler i interessat, em demana:
- Dígame usted, ¿cómo se dice hombre y mujer?
- Home i dona.
- Sí, sí, però és una altra llengua: el català, la llengua d'aquí.
L'home posa cara de "primera notícia", però a continuació, ben rialler i interessat, em demana:
- Dígame usted, ¿cómo se dice hombre y mujer?
- Home i dona.
- ¡Home i dona! -repeteix. Pues... ¡Gracias, dona!
I m'allarga la mà, per fer una encaixada.
Ell segueix amb la seva colla cap a la plaça Sant Jaume. Jo tombo Via Laietana amunt, tot pensant com n'és de curiós que un estranger que ni sap que el català existeix m'hagi entès i que, en canvi, gent que fa anys i panys que viu aquí encara gosin dir que no entenen res...
Entrades
50 comentaris:
Doncs jo crec que per haver-se polititzat massa la llengua per un cantó i per l'altre. Quan es deixa que tot funcioni de forma natural entre la gent, tot flueix sense tants problemes. Aquesta història m'ha agradat, no sé si l'has inventat o no, però m'és igual.
el què fan les ganes de voler entendre's, oi?
Uf, això valdria tot un curs d'antropologia i de sociologia. Per fer-ho breu: l'individu de la situació penso que se sent estranger (o és estranger em sembla deduir) a Barcelona, els individus que a tots ens vénen a la memòria se senten com a casa seva a Barcelona, que és diferent que sentir-se d'aquí, de Barcelona. I ja se sap, com a casa enlloc. El problema apareix quan volen fer-nos sentir als altres com a casa seva: no, no, vostè perdoni, que acabo de sortir de casa, i no pretenc pas posar-me dins la seva, em deixi disfrutar del carrer que, en principi, si no és casa de ningú, és casa de tots. _Ha dit "las Ramblas"?
_Sí, sí, las Ramblas
_Doncs, segueixi (assenyalant-li amb el dit) aquest carrer tot recte, tot recte, fins que arribi a un lloc que se sentirà fora de casa, i no encara a dins!
Molt interessant història. Fa reflexionar.
Els espanyols quan van fora de l'Estat bé s'han d'espavilar i segur que entenen el francès, l'italià el portuguès... En canvi quan venen als Països Catalans... s'hi neguen i encara són víctimes.
Per un estranger és una llengua més, i fins i tot li agradarà descobrir-la, per a un espanyol és una amenaça al seu "país". El problema no és la política en si, el problema és la uniformitat que té molta gent dins del cap.
D'això a casa meva se'n diu interès. Uns en tenen i altres no. Però per què hi ha qui després de 30 anys encara pretén fer veure que no entén el català? No ho sé, segurament els motius que s'han donat més amunt.
El més depriment és que, en el fons, això ha no és una sorpresa. Per un turista el català és, simplement, una llengua. Per molts que viuen aquí fa temps, el català el veuen com una amenaça o una tocada de collons.
FRILANSER: Probablement la politització de la llengua és un factor important. Aquesta anècdota, per cert, t'asseguro que és ben real!! ;-)
JORDI CASANOVAS: Efectivament, tot és qüestió de voluntat!
JO MATEIX: Certament, és una qüestió molt complicada, antropològica, psicològica, sociolingüística, política... Un apunt: jo puc anar-me'n a Berlín a viure, arribar a sentir-m'hi com a casa, però ja t'asseguro que em preocuparé de parlar alemany!
ROC: És just això, si s'entesten que volen ignorar el català, ho fan, i de fet és perfectament possible viure als Països Catalans sense saber -o fent veure que no se sap- ni mig mot en català.
CARQUINYOL: Segurament, a molts espanyols els pesa la idea de "en España se habla español", i no poden concebre un país plurilingüe... I tenen l'estat al seu costat, a més...
VALQUI: És difícil d'entendre aquestes actituds, i a més, com molt bé dius, no és que no l'entenguin, és que fan veure que no l'entenen! Cosa que demostra que els únics bilingües som els catalanoparlants...
DAN: Ho veuen com una amenaça, sí, sobretot si vénen amb la idea que parlant espanyol ja n'hi ha prou i després es troben amb una altra llengua que no s'esperaven...
Això depèn del lebensraum que tinguin aquesta gent. Els castellans venen a la Grosskastilien i segueixen parlant el seu idioma i comportant-se com es comporten al seu país. Un estranger-estranger com el que aparenta ser el que comentes, ve a un país diferent del seu i, tan aviat com se li explica o intueix que hi ha una altra llengua, cultura, tradició, costums, doncs fa com fem.
Per cert, més amunt algú afegeix el portuguès entre les llengües que són respectades pels castellans quan surten fora de les seves fronteres; doncs no, precisament els castellans acostumen a comportar-se amb els portuguesos com es comporten amb els catalans i m'ho han dit molts cops, remarcant en general que això no passa amb els catalans perquè a més que l'entenem força bé, normalment fem l'esforç d'expressar-nos en portuguès.
Hola, Anna! Veig que els resultats de tanta gesticulació són excel·lents. Cada cop que òbric esta pàgina em surt propaganda de vols... que són els que consultes per anar a Alacant?
El primer requisit de l'èxit comunicatiu és que el receptor vulga entendre. Qui no vol entendre, no entendrà, parlen la mateixa llengua o no. Cert és!
Jo he parlat amb italians en català i m'han entés. I a Suïssa he parlat en català a italianoparlants, i m'he fet entendre molt bé.
Potser és genètic, i certa gent castellanoparlant té un problema genètic. I no auditiu, sinó una histèria-nacionalista-radical-retrògrada espanyola.
El proxim cop, assajaràs sens dir res, que potser el moviment del dit ho diu tot? Recte, recte...
Això dit, la meva dona que no parla cap altra llengua romança que no sigui el francés ni va estudiar cap altra, compren bastant bé el català. Ella sol escoltar catalunya música i s'ha acostumat a la llengua d'aquesta manera. Però no sap parlar-la.
ANÒNIM: Tens tota la raó en això del portuguès, jo també ho he sentit a dir...
GEMMA: Ui, per la propaganda t'asseguro que no cobro cap comissió... Parlant d'Alacant, d'aquí a uns minuts marxo a l'aeroport!! ;-)
ANDREU: Ver és! Voler-se entendre és primordial, si no malament rai... ;-)
JOAN DEU PEIROTON: És clar! La teva dona té competència passiva en català! Entre les llengües romàniques això és molt normal, o ho hauria de ser, oi? Tots ens hauríem de poder entendre...
A mi m'agradaria tenir la rapidesa i fermesa per fer una resposta com la que tu vas fer. Per cert, vas escoltar aquell grup de música que et vaig aconsellar? I una altra que no ve a tomb. Convido qui vulgui a col·laborar en una consulta que ha fet un blogaire que escriu en extremeny. No sap si introduir la distinció entre essa sorda i sonora a l'ortografia de la seva llengua i ho pregunta als lectors. Mireu els seus arguments i opineu:
Blog extremeny
Cert, però per l'individu hipotètic i real de què tractem, Catalunya no és Alemanya, és més, gràcies a l'estafa educativa que ha rebut, no deixa de ser una regioneta española com les altres, sense especificitats ni singularitats lingüístiques o històriques. I quan un té certa edat li costa molt de reeducar-se i posar en qüestió l'educació rebuda. A casa nostra hi ha un cas intractable en aquest sentit: l'Albert Boadella, incapaç d'assumir i d'acceptar que durant la seva etapa educativa se'l van rifar. En resum mig víctima i mig còmplice, com tothom (ara no recordo si ho deia Sartre o Fuster, però per al cas no té tanta importància).
Anna,
El proper cop, li pots explicar al turista que el nom del carrer que cercava és "La Rambla" i no "Les Rambles". De rambla o riera n'hi havia una, i per molts noms diversos que tingui el carrer en cada tram: de Canaletes, dels Estudis, de les Flors, de Santa Mònica... de Rambla, Rambla, com de mare...només n'hi ha una.
Una abraçada des de Nova York.
Vaig descobrir el teu bloc per casualitat i des de llavors hi estic enganxat. Admiro molt la teva fermesa i dignitat en la defensa de la llengua. Ara bé, també he de dir que sent com ets una noia jove (i de bon veure, pel que veig a la foto...) és més difícil que reaccionin amb mala hòstia. Bé, això no és cap excusa, però em sembla que és un fet objectiu. Sobretot continua així i no defalleixis!!!
EDUARD ABELENDA I PUIGVERT: La veritat és que ja són automàtiques, aquesta mena de respostes... I sí, sí que el vaig escoltar, i em va agradar! Ara faré una ullada al blog extremeny que enllaces, sembla interessant! ;-)
JO MATEIX: Tens raó que l'educació rebuda pot arribar a tenir molta molta força... Fins fa poc encara hi havia llibres escolars que parlaven del català, el gallec i el basc (!) com a dialectes de l'espanyol...
MIQ: Bé, com que hi ha la rambla de les Flors, la rambla dels Estudis, etc., sembla que hi ha tendència a parlar de tot el conjunt en plural, tot i que convindria dir-ho en singular, atès que allò altre només en són subdivisions. Records des de l'altra banda de l'oceà!! ;-)
MOI: M'alegra molt saber que t'agrada el blog!! No sé si l'aspecte hi té gaire a veure... Bé, potser sí, però l'actitud també és molt important, és bàsic un bon somriure, tal com deia en aquest post: http://dodellengua.blogspot.com/2007/09/la-tctica-del-somriure.html
Bé, et dono la benvinguda al blog i espero que hi segueixis dient la teva! I gràcies per tot el que em dius! ;-)
Nena voler és poder...i la gent d'aquí ens tenen tanta enveja que no els hi don la gana i ells es pensen que així ens fotaràn.
La meva mare és madrilenya i parla millor el català que molta gent d'aquí...
Quan va conèixer al meu pare (que és català)li va dir bé, ja que estem a aquí a Catalunya millor seria parlar-nos en català, i la meva mare va dir que si.Fins i tot quan el DNI posava el lloc on havies nascut a ella li feia vergonya que posés Madrid, és una catalana de totes totes.
Caram, que ràpida que ets lingüista. Ja en parlarem del disc. A veure què me'n dius del problema ortografic del blog extremeny. Fins aviat.
ROSA: Això de la teva mare té molt de mèrit! És molt difícil que les parelles que s'han conegut parlant una llengua aconsegueixin canviar-la. La teva mare és un bon bon exemple d'integració lingüística!
EDUARD ABELENDA I PUIGVERT: És que quan vaig enfeinada ho faig tot molt més de pressa!! ;-)
Hola Anna:
Estoy aprovechando estos días de descanso mental, después de los exámenes, para viajar un poco por la blogosfera. Sabía de la existencia de tu blog desde las clases de pragmática pero no había podido detenerme mucho en él. He leído algunas de tus entradas y he de decir que me he reído mucho. Tu capacidad para ver el lado cómico, o al menos, de no tirarte de los pelos ante según qué situaciones es muy loable. Quisiera hacer un comentario en torno a uno de tus últimos posts, aunque no tiene que ver mucho con el contenido sino con las formas: está relacionado con el fenómeno de la gramaticalización, que me interesa muchísimo.
Es sabido que ciertas partículas de negación existentes en algunas lenguas románicas derivan de formas léxicas: el francés y catalán “pas” vienen del latín passu(m), (paso); el italiano “mica” (en “non lo sai mica tu”, o “non é mica vero”, por ejemplo), viene también del latín, en este caso de “mica(m)” (miga); su uso se gramaticalizó a partir de un contexto original donde servían de refuerzo en expresiones comparativas del tipo “no me moveré ni un paso”, “no comió ni una miga”, o “no ve ni un punto”. Todo esto viene a cuenta de tu expresión “no és pas gota senzill”, que, intuyo debe significar “no és senzill en absolut”. La verdad es que no sabía que existiera ese otro reforzador de la negación (de hecho, parece un reforzador del reforzador) así que te doy las gracias por habérmelo descubierto. ¿Conoces alguno más en catalán?
Lo dicho, muy refrescante tu blog!
Nos vemos por la uni.
Un saludo,
Concha
A mi me se'n acut una ara, Concha. Per dir "no en vull", es pot dir així: "poc en vull". Vol dir exàctament el mateix. Poc aquí no té el sentit quantitatiu, sinó totalment negatiu. Aquest poc és dialectal i no se sol escriure. A mi em planteja problemes escriure'l. A vegades l'he vist escrit així: "Poc que t'ho he dit jo", però crec que podria ser erroni. Jo al meu blog hi poso: "poc-a t'ho he dit jo", perquè penso que podria ser una de tantes neutres de suport. S'hauria de veure si hi ha textos antics. Qui sap. El poc negatiu es pot combinar amb el pas. "Poc en vull pas gota d'això". És exàctament equivalent a "no en vull gens ni mica, d'això". Ja veieu, doncs, que gota vol dir gens.
Aquí a l'Empordà el fem servir molt el "poc", com a la Catalunya del Nord, em sembla, equivalent al "no". Encara recordo quan donava classes de català a Barcelona, que la mainada em deia: "profe, vostè parla un català molt rar, perquè sempre diu "poc" per "no". Ah, jo sempre que em surt l'escric: "Poc vindré avui", "Què dius ara? Poc pot ser". Si s'escriu corectament, no ha de ser erroni de cap de les maneres.
CONCHA CAMPOS: Em fa molta il·lusió veure't per aquí! I m'agrada que t'agradi el blog! Doncs els reforçadors de la negació en català són: "pas", "gens", "mica" (o "ni mica"), "cap", "gota" i "poc" (aquest últim més aviat dialectal, del català central septentrional, és a dir, la zona de Girona i amunt).
Mira aquesta entrada del diccionari: http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0070723, i veuràs que et remet a "pas", on s'explica els orígens d'aquests adverbis negatius: http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0100429
També et pot interessar la informació que dóna sobre aquests mots el DCVB: http://dcvb.iecat.net/
Espero que tot el que dic et sigui útil! Molts records!!
PD: Veig que l'EDUARD i el JO MATEIX també et parlen d'això! ;-)
EDUARD ABELENDA I PUGUIVERT: Efectivament, aquest cas l'he esmentat a la CONCHA, però com dius és força dialectal. I això de la neutra... si més no és original!
JO MATEIX: És bo que mantingueu els trets dialectals que us caracteritzen, i més si són tan bonics com aquest! ;-)
"hi ha tendència a parlar de tot el conjunt en plural, tot i que convindria dir-ho en singular"
Dona, més aviat que "convidria dir-ho" és que el carrer es diu com es diu (La Rambla) en singular i tenint en compte l'origen etimològic del mot, i no cal canviar-li el nom, per molta "tendència" de la gent.
Ja em perdonaràs, però aquesta de "La Rambla" és una campanya (espero que no perduda) que vaig engegar fa temps.
Només cal aixecar el cap a la intersecció amb Pelai per veure què hi diu al rètol de carrer.
Molt sàviament en Portet canta:
"Anem a voltar per la Rambla, et compraré un ramet de flors, anem a voltar per la Rambla, beurem xarrupets de colors"
I no tan sàviament, els Manic Street Preachers:
"Holes in your head today
But I'm a pacifist
I've walked La Ramblas
But not with real intent"
--
Una abraçada des de NY
"hi ha tendència a parlar de tot el conjunt en plural, tot i que convindria dir-ho en singular"
Dona, més aviat que "convidria dir-ho" és que el carrer es diu com es diu (La Rambla) en singular i tenint en compte l'origen etimològic del mot, i no cal canviar-li el nom, per molta "tendència" de la gent.
Ja em perdonaràs, però aquesta de "La Rambla" és una campanya (espero que no perduda) que vaig engegar fa temps.
Només cal aixecar el cap a la intersecció amb Pelai per veure què hi diu al rètol de carrer.
Molt sàviament en Portet canta:
"Anem a voltar per la Rambla, et compraré un ramet de flors, anem a voltar per la Rambla, beurem xarrupets de colors"
I no tan sàviament, els Manic Street Preachers:
"Holes in your head today
But I'm a pacifist
I've walked La Ramblas
But not with real intent"
--
Una abraçada des de NY
Hola Anna!
Gracias por tu acogida!
Y gracias también por las direcciones, que sin duda me voy a mirar. No estaría nada mal que en los manuales de lingüística los expertos incluyeran ejemplos que no siempre estuvieran sacados del inglés o del francés. Seguramente hay muchos más reforzadores de este tipo en otras lenguas no emparentadas con las románicas. Si hay alguien por ahí a quien se le ocurra alguno más, por favor que lo comparta.
Por cierto, Anna, qué asignaturas haces este segundo cuatrimestre?
Un saludo,
Concha
Hola Lingüista elitista,
Pel que fa als reforçadors de la negació, no sé si es tracta ben bé del mateix, però crec que en català la gent tendeix a fer servir cada cop menys la doble negació, el "mai no", i es limita al "mai". I crec que és una llàstima, perquè és una expressió molt genuïna. T'animo a fer un post sobre la "reinserció dels reforços de la negació", a l'estil de la "reinserció pronominal".
Pel que fa al tema del post, crec que la militància lingüística no s'ha d'esbiaixar. A algú que viu aquí, sempre li parlaré en català, o almenys provaré que m'entengui (el meu post actual en parla). A un turista, sempre procuraré parlar-li en la seva llengua, si la coneixo. Sigui l'anglès, el francès, el castellà, o el portuguès.
no li vas explicar que catalunya es el barça i...Ronaldinho! jejeje ja callo ja callo ;-)
Es que hi ha gent que vol entendre i fer-se entendre i d'altra, per desgràcia molta al país del costat (Spain is diferent) que ni aprèn ni vol aprendre. La meva mare va nèixer a Galícia i vinguè a viura a Barcelona quan tenia vint anys i sap parlar el català perfectament i es defineix com a catalana. En canvi, la meva sogra, que va nèixer a fora de Catalunya tambè, ni el parla ni l'entèn ni vol fer-ho i fa 40 anys que viu aquí... Quina ràbia!!!
Trob que és ben trist que un turista vengui a Barcelona sense ni tan sols saber quina llengua es parla aquí. Aquest és el motor de l'economia que voleu?
A vegades dóna la sensació que el Principat s'està convertint en una Balears continental i, francament, podeu aspirar a més.
una lingüista elitista ha dit...
MIQ: Ei, ei, és clar, ja sé que el nom oficial és en singular! Però com molt bé reflecteixen les "lyrics" de la cançó en anglès, entre els turistes s'ha estès l'ús del plural, i ja sabem que avui és una via cada cop més envaïda pels guiris... Perquè, com també diu en Quimi: "Anem a voltar per la Rambla, vestits amb gorros de paper, ens pintem de rosa la cara i parlarem en estranger" ;-)
Ah! No dubtis que tens la meva fidel adhesió a la campanya "Resingularitzem la Rambla"! ;-)
CONCHA CAMPOS: De res, de res! Gràcies a tu per les teves intervencions! Doncs aquest Q2 encara no tinc l'horari del tot quadrat, havia pensat fer Metodologia de la investigació lingüística, Teoria de la comunicació i Antropologia lingüística, que ara recordi, però he d'acabar de mirar-ho... A veure si coincidim, eh? ;-)
BERENGUER: Certament, hi ha una tendència creixent a abandonar la doble negació -en els casos en què és possible. Les partícules com el "mai" quan van davant del verb poden funcionar amb valor negatiu sense necessitat de posar-hi el "no", per exemple: "Mai véns a classe". Fixa't, però, que si la posició és postverbal, cal escriure el "no": "No véns mai a classe". En qualsevol cas, si es perd és perquè en les llengües també actua el principi d'economia... És així...
Ah! I pel que fa a això del post, pensa que fent servir el català vaig tenir l'oportunitat d'explicar-li que existia. Evidentment, si m'hagués preguntat una cosa molt més complicada, li hauria respost en la seva llengua. El poliglotisme bé m'ha de servir! ;-)
MIKEL: Ui, no, no, tot i que és un recurs que funciona prou!! ;-)
CAFEAMBLLET: Veus, la teva mare és un cas exemplar, i la teva sogra també és exemple, però d'una altra actitud... Hi ha molts factors que fan que aquestes persones no parlin català, però de cap manera es pot admetre que et diguin que no l'entenen... Sisplau!!
JOAN: Si fossin només els turistes que vénen de l'altra banda de l'Atlàntic per passar uns dies, encara. Però és que el més greu és el cas dels estudiants d'Erasmus, que vénen a Spain, a la "beach", a menjar paella i beure "sangría"... Tant nosaltres com vosaltres podem aspirar a més...
Molt ben fet! Com ja han dit per aquí, la militància lingüística és clau.
És interessant això del reforç de la negació, m'ha recordat l'expressió 'ni poc, ni mica, ni gens'. La negació amb el 'poc' és dels trets més curiosos del septentrional de transició. Hi ha un acudit sobre el tema:
És un cubà que acaba d'arribar a la Garrotxa i amb això que parlant amb un amic català comenta:
- Oye mi amigo, me han dicho que aquí en Cataluña habláis como cuando se parte una nuez.
I l'amic li respon:
- Poc que te crec!
:)
Segons el diccionari Alcover-Moll, no es tracta pas d'una vocal de suport sinó de la conjunció que.
Vinga, vagi bé!
Gaita .... Jo t'auriái provat aiçò sense cap problèma, ambe un occitanofòne a BCN, la causa es encara mai evidenta ! E segur que auriás pogut far estadisticas e filmar-las.
Un cas sorprenent i ben maco. Potser encara hi han esperances pel català, malgrat tot!
> Però és que el més greu és el cas dels estudiants d'Erasmus, que vénen a Spain, a la "beach", a menjar paella i beure "sangría"...
Doncs en això coincideixo amb en Joan i crec que tu, amb el teu exemple, li dónes la raó.
A veure, quan es va parlar del problema dels Erasmus (aka Orgasmus) amb el català, vaig fer l'experiment d'entrar a moltes, per no dir totes, les universitats catalanes amb mentalitat d'estudiant estranger que vol aprofitar aquestes beques i que només parla anglès. Bé, doncs el resultat és que el fet que les classes, parcialment o generalment, es faran en català no ho trobes si no és que ho busques sabent el que busques. Si ho busques en castellà tampoc no ho trobes fàcilment.
Per tant, repeteixo que en aquest cas en Joan té tota la raó quan diu que podem aspirar a més, si no és que a molts de nosaltres ja ens va bé que els turistes i els Erasmus vinguin a Spain, blood, bulls, and beach. O el més clàssic sea, sand, and sex.
Perdó, volia dir que vaig entrar a les webs, no físicament a totes les universitats. No hauria guanyat per a T-10!
Bé, ara que llegesc els comentaris de l'anònim, només vull fer una petita precisió: quan jo parlava de turistes pensava, en d'altres col·lectius, amb aquests "estudiants". Tots hem vist a què vénen exactament, que no és per desgràcia pel prestigi que podria suposar estudiar en una universitat catalana. No només no saben que la llengua catalana existeix sinó que se'n foten perquè van a fer altres coses, no van a classe. Per això em neg a dir-los estudiants. Seria com dir taxista a un que mai n'ha conduit un.
Que venguin "guiris" a Barcelona o a Mallorca està molt bé, però el monocultiu en un sector econòmic tan dependent de l'exterior com és el turisme és nefast. Els Països Catalans han d'aspirar a tenir una economia el més diversificada possible per a dependre com menys millor de l'exterior. Sinó com volem ser lliures qualque dia?
Ostres, quines converses a partir de "carrers"!! Hauries de parlar amb els de la Generalitat, que et subvencionin el blog. Fas més feina que ells!!
ROGER SANJAUME: Efectivament, és una conjunció, això és força clar. No sabia aquest acudit! ;-)
JACME: Es verai! Ieu ai un amic occitan e quand ven a Barcelona parla en occitan e i a pas de problèma!
ESPIADIMONIS: Sí, sí que n'hi ha! Jo sóc optimista! ;-)
ANÒNIM: És que no es tracta que els estudiants busquin ni deixin de buscar res! Si com a país amb una llengua pròpia no som prou coneguts arreu d’Europa, hem de cercar altres vies per donar-nos a conèixer als futurs estudiants d’intercanvi, així de senzill. Si es tracta d’un turista és diferent: hom pot passar tres dies a París sense parlar francès, però no pot estar-hi tot un quadrimestre estudiant, simplement.
JOAN: És nefast si no se sap gestionar bé...
SALVA PIQUERAS: Sí, oi? A veure si em guanyo una petita mensualitat... ;-)
M'encanta L'HA DIT. No sé com t'ho has fet, però m'encanta.
GE: Què? ;-)
No t'he dit que els estudiants hagin de buscar res, et dic que les universitats no diuen enlloc dels llocs que quan arribin a Catalunya es trobaran que les classes seran en català. Per tant, fan uns cursets de castellà (que en diuen espanyol) i el primer dia van a petar a una classe on un professor parla una cosa que no és castellà.
Llegeix millor els posts abans de contestar, si us plau; no m'agrada haver-me de repetir.
Ara sí, que et vagi molt bé.
FINSMAIMÉS: Perdona, t'he llegit perfectament bé. I a mi tampoc m'agrada haver de dir les coses dues vegades. Tu vas dir que vas entrar a les pàgines web de les universitats i que no s'hi informava de la llengua vehicular. I jo et vaig respondre que precisament els estudiants no han de fer el que tu vas fer, sinó que, ja de bon principi, igual que si anessin a la Sorbona sabrien que haurien de parlar francès, doncs si vénen a Barcelona ja haurien d'haver estat informats que les classes pot ser que es facin en català, que no costaria pas tant! M'ha sabut molt greu que et pensessis que no llegeixo els vostres comentaris prou bé, potser ets tu que no hi pares gaire atenció...
Ah! Espero que aquest "finsmaimés" no sigui un comiat...
Ara ja t'ho he explicat durant l'examen ¬¬'
GE: Ei, sí! ;-) Per cert, quan t'he trobat al Pati de Ciències no t'he dit a qui m'havia trobat just abans...
Aquest finsmaimés no sap amb qui s'ha anat a discutir... si li busquen les pessigolles, la lingüista té un mal geni que a mi, m'acolloneix.
Sorprenentment sol ser així. Moltes vegades per comunicar-se hi ha d'haver voluntat, si no, per més que ens hi esforcem, el nostre missatge mai no arribarà.
CLAUDI: He, he... Gràcies per la defensa, però jo no tinc mal geni, eh? ;-)
CARME FORTIÀ: Efectivament, voler és poder!! ;-)
Publica un comentari a l'entrada