Un tarda d'estiu, jo tenia una cita. Tot anava molt bé, fins que a ell no se li va acudir res més que demanar:
- Dóna'm un petó...
En sentir allò, em vaig quedar astorada: «Com ho he de fer, jo, ara, per DONAR-li un petó?». Vaig pensar que potser era molt materialista, ell, i tenia ganes de tenir una cosa que jo veia impossible de donar-li...
- És que jo..., jo els petons sempre els he fet, no sabria pas com donar-te'n cap, saps?
En català, ens FEM abraçades, petons i moixaines diverses...
- Dóna'm un petó...
En sentir allò, em vaig quedar astorada: «Com ho he de fer, jo, ara, per DONAR-li un petó?». Vaig pensar que potser era molt materialista, ell, i tenia ganes de tenir una cosa que jo veia impossible de donar-li...
- És que jo..., jo els petons sempre els he fet, no sabria pas com donar-te'n cap, saps?
En català, ens FEM abraçades, petons i moixaines diverses...
O, cap al País Valencià, pots sentir que et diguin: "Pega'm un petó!", i ho hauràs de fer...!
Tot això, segur, ho sap molt bé la Pilar:
48 comentaris:
Ui, això ho tens mal de trobar al País Valencià. ;-)
En tot cas sentiràs: "pega-li/fes-li una besãeta" (un xiquet a un desconegut), "fes-me un bes llarg i lent" (un enamorat a la seua parella), "li pegà una besada als morros" (però preferentment "el/la morrejà"), etc.
"Bes", "besada" ("besâ"), "beset", "besadeta" ("besãeta") és el que trobaràs. Ara, pel que fa al verb que l'acompanya, "donar", supose que per castellanisme, com tu dius, cada vegada té més força.
VENT D CABYLIA: Certament, no he esmentat que qui m'ho pot haver dit en valencià té una certa influència del central, petit detall important! Com tu molt bé dius, quan aquesta interferència del català del Principat no té força, sovint parlem de "besets" (i variants), i tant! ;-)
Quina gracia, això mateix ens va dir el professor de català a 2n d'ESO...que els catalans fem petons, no els donem, i citant el que va dir '' els catalans som més romantics que els espanyols! "
Una abraçada!
Ei, molt ben descrit per Vent D Cabylia (una vegada més). Només afegiria que per la meua part sentir això de "pega-li" em sona molt malament, és com per al Nord dir "ficar" i sí normalment diem "bes" i no pas "petó", però jo preferisc (que em facen) petons.
Me'n alegre que cada vegada escriga més gent del Sud, al cap i a la fi, venim del Nord, venim del Sud...
I també anem a fer volts i fem moltes coses, i a la banda de Girona, almenys, enlloc del pegar valencià (i d'altres llocs)fem servir el ventar, que és curiós: ventar una espenta, ventar una bufa, fentar una coça... Però seria estrany ventar petons. Podria quedar irònic, per la comparació que es podria fer amb ventar una bufa.
Hola. Quin bloc (perdó!, blog :)més interessant! T'he descobert a través del blog d'en Mikel. Et convidaria a fer un tomb per "casa meva", però em fa pal que hi trobis massa faltes :-)
Salut.
i finalment li vas donar, pegar o fer? o res d res?
Quin tros d'ase. Ell no en té la culpa, d'estar influenciat per una llengua forastera (comptant que no és la seva). Però tan bonic que provava tot i va i fot el romanticisme a can Pistraus.
No et devia fer gràcia, però de cara al bloc les gràcies ja les hi pots ben donar.
URIBETTY: El vostre professor potser també va fer referència a la diferència entre "querer" i "estimar", oi? La cosa ja queda encara més clara, llavors! ;-)
LOVESICK: És bo això que prefereixis els petons als besets, a mi segurament em passa a l'inrevés! ;-) I ja et pots imaginar que a mi també m'alegra molt
tenir comentaristes d'arreu del domini lingüístic!
EDUARD ABELENDA I PUIG: I no cal anar fins a les terres gironines, al Lluçanès mateix diuen: "Li va VENTAR una plantofada que el va deixar ben estabornit!" ;-)
FERRAN: Em fa contenta saber que t'agrada el blog! Benvingut! Ara, em sap greu que no em convidis a passar el llindar de la porta de casa teva... M'esperaré aquí a fora, sense tocar el timbre, fins que m'obris la porta...! ;-) No has de patir, no vaig pel món com si fos una policia ortogràfica! ;-)
DÉJÀ VIE: Finalment... finalment no vaig ser capaç de donar-li res...! Què havia de fer? ;-)
ROC SANG: Ja ho pots ben dir, tot el romanticisme i el moment màgic sota un cel ple d'estrelles es va espatllar de cop i volta!! I la desil·lusió que em vaig endur...! ;-)
Però... hi va HAVER marro? ...vau FER alguna cosa? o només li vas DONAR les gràcies i el vas deixar allà palplantat i bocabadat?
Per cert, UN PETÓ, des de NYC.
--
I no, quan em llevo, no veig la silueta urbana de Nova York que surt a la foto —ja m'agradaria! És presa aquest estiu des de l'State Park de Williamsburg, a Brooklyn. Un bon lloc per estirar-se a l'herba i FER-se petons i abraçades ;-)
a Miq: Doncs si havia de mantindre la seua fama de impecable i implacable lingüista elitista, sí que l'hauria d'haver deixat així, sí.
Ben ieu, te'n fau un, de poton !
Ben jo, que te'n hèi un, de poton !
Los potons bidialectals son los mai bons, tot lo mond o sap.
Los potons bidialectaus que son los mei bons, totòm ac sap.
I si diem dóna'm un besito? A mi sempre me l'han acabat donant igual...
Ja et dic ara que això ho fas per que ets dona i podeu seleccionar!
A un home ens demanen que donem o fem un petó i... pataplaf! elitista o no patapum!
..a tot això, al final què eh eh?
passa el mateix amb els tombs,els volts i les passejades que es fan i no es donen.
M'agradaria que comentessis algún cop la creixent confusió entre "sentir" i "escoltar",sobretot als medis i per professionals solvents.Sembla que perd força "sentir", tot i que molts cops sona francament malament.
Nena, sisplau! Deixa'r de "fer" i "doanr". Al que interessa...li fas "fotre" la llengua fins l'esòfag, o no?
M'agrada fer petons! o besets. Estic agafant paraules del valencià.
Si es fan... haurien de ser més personals, més únics, especials per compartir.
No donem, ho trobo més fred. No es pot compartir el moment?
Jo no tinc problemes, normalment sóc jo qui faig petons a dojo, a pleret, a raig fet, sóc de les que no en té prou amb apropar-se quan m'estimo algú, literalment abraço, toco i... ja se que a segons qui molesta aquesta franquesa però... a l'empordà sempre hem fet petons i hem ventat bofetades o cleques o... Gràcies per passar per cas, jo sóc de les que no demana permís, així m'he posat arreu i poc que me'n penedeixo, he conegut gent molt maca, com ara tu! Petonis!
Qui sap, potser tot té a veure amb l'antropologia o sociologia de cada poble. Els catalans sempre ens ho hem hagut d'anar fent gairebé tot, d'altres sempre han aconseguit que els hi donessin gairebé tot.
En qualsevol cas, prefereixo fer-los que donar-los, són més treballats.
Un petó.
MIQ: Res de res, confesso que no hi va haver res... Segur que l'ocasió no s'ho valia; ara, si haguéssim estat estirats plàcidament a l'herba del paisatge novaiorquès en qüestió, la cosa hauria pogut ser molt diferent... ;-) Petons cap allà des d'aquí, també! ;-)
LOVESICK: Com em coneixes!! Efectivament, no vaig decebre't i vaig actuar tal com has dit! ;-)
JOAN DEU PEIROTON: As tòta la rason: lei potons dialectals son talament polits... ;-)
BOIRA: I tant, un diminutiu afectuós que també funciona, la qüestió és fer-se petons, no? ;-)
JORDI CASANOVAS: Efectivament, quan sortim a FER UN VOLT podem aprofitar per FER-NOS PETONS! ;-)
EN CABAT: Certament, sembla que últimament la gent només escolta, i no sent. Cal fer servir "escoltar" quan hi ha intencionalitat i una certa atenció, per exemple: "M'estàs escoltant?". En canvi, direm: "Aquesta cançó no l'he sentida mai", "La ràdio no se sent gaire bé". En Gabriel Bibiloni, al seu blog (enllaçat) en va parlar fa uns dies, perquè el mateix passa amb "veure" i "mirar". Gràcies pel suggeriment i benvingut al blog!
EL VEÍ DE DALT: No, no, no vaig ser capaç, en aquell moment la llengua que em va importar va ser una altra...!
;-)
MARTA: Tens tota la raó! Si es fan, molt millor. I si són besets, ja ni t'ho explico! ;-)
ZEL: Quanta riquesa lèxica!! Veig que ets una persona molt... càlida! M'alegro que m'hagis conegut, és més, m'alegro de la coneixença mútua! ;-)
JO MATEIX: Molt bona, la reflexió antropològica!! Sembla que hi ha consens: millor fer-ne, de petons, i rebre'n, és clar! ;-)
pobre noi!!!! certament no et deuria agradar perquè si t'agradava i et va importar més el verb que va fer servir que la situació en si mateixa tens un greu problema! jaja
Em pots fer un petit favor? estic fent un postgrau sobre administració pública electrònica...i el glossari tècnic és escàs i no sé on puc trobar vocabulari tecnològic, informàtic, internet, etc...
Em pots donar un cop de mà?
Moltes gràcies!!
(si vols em pots respondre a jesus_cat78@hotmail.com)
Gràcies!!!!!!!!!!!!!
http://jesuspalomar.bloc.cat
No, no, sento discrepar, si hi ha algú que el rep, se suposa que hi ha algú que el dóna, si els fem els fem tots, encara que la iniciativa parteixi d'un. No hi ha donador ni receptor, bé fora de les maresdedéu trobades, que no s'hi esforcen pas gaire, és cert.
Si jo hagués de fer un petó a una lingüista, començaria fent que els meus llavis es toquessin per després obrir la boca, però no del tot, deixaria que la meva llengua toqués suaument les dents mentre finalment torno a tancar la boca acabant amb una boqueta de pinyó. És clar que amb els dits creuats i esperant un bona clatellada no sé si pel petó o per una errada en tot aquest procés de pronunciació o per totes dues coses...
Qui fos el dojo aquest i tingués la zel al costat...
ITXASO: No t'ho negaré pas, diria que ho has endevinat... ;-)
JESÚS: Encantada d'ajudar-te! La principal font d'informació sobre terminologia és el Termcat (Termcat.cat), que a més del que hi ha a la pàgina web també publica molts reculls de lèxic dels diferents camps. Et responc per aquí perquè potser hi ha altra gent interessada, però si vols més informació podem passar al correu electrònic, cap problema! ;-)
JO MATEIX: Però deus estar d'acord que de vegades ens fan petons i no estem actius, vull dir que ens limitem a rebre'ls, talment com si fóssim marededéus... ;-)
GARIB: Caram, aquesta descripció pintava molt bé, eh!! Tu ets del camp de la ciència, oi?? Seria interessant un intercanvi de tècniques sobre l'art de petonejar! ;-)
Un beset... (això del petons és massa barceloní)
Una pregunta:
Estic una mica confós amb la qüestió del "sinó/ si no"
¿En aquesta frase de sota quina és la forma correcta?
"...Pregunta-ho, sinó, a les generacions passades
passades"
Òndia lingüista,
cada vegada sabem més intimitats.. ;-) t'has oblidat de descriure la cara del noi després de la teva frase, devia ser espectacular!
Salut
SEGRIANENC: Et torno el beset, també! ;-) Això del "si no" i el "sinó" és molt senzill. Mira:
- Si no t'ho creus, pregunta'ls-ho.
(Si és que no t'ho creus...)
- No vull pa, sinó formatge.
(...sinó que, en canvi, vull...)
Per tant, a la frase que tu dius, ha de ser "Pregunta-ho, si no (t'ho creus/hi estàs d'acord), a les generacions passades.
Si tens cap més dubte, endavant! ;-)
JROCA: I tant, espectacular... I sí, aneu sabent més intimitats, perquè cada cop hi ha més confiança, no?
Idò així crec que no aniré al País Valencià. No m'agrada la violència ;)
A valència poc et diran "pega'm un petó"... ara.... pega'm un bes ja és una altra cosa...
JOAN: Idò et perdràs moltes coses bones, eh! ;-)
VULLUNFESTUC: Efectivament, ja vaig aclarir que aquesta persona del País Valencià que m'ho podia haver dit té certes influències del català central...! ;-)
En Joan Solà Ha dedicat els dos darrers articles del Cultura a L'Avui al tema "si no" "sinó"
Ah sí? Doncs, sense haver tingut oportunitat de llegir-los, els recomano amb total seguretat i convenciment!! ;-)
Gràcies per l'explicació i l'aclariment sobre els si no/sinó.
De res! Un plaer! ;-)
Ei, ei, però digues-li a tothom, a veure que pensaran! Que el que explicava era com pronunciar la bilabial, la vocal neutra, la dental i la o tancada de "petó". És que la paraula petó està molt ben feta precisament perquè al tancar la o et permet acabar amb la boqueta de pinyó que jo deia.
Intercanvi de tècniques sobre petonejar... i tant, un sempre està disposat a aprendre coses noves i a fomentar la relació entre les ciències i les lletres... ;)
(per cert, he patit un canvi de personalitat i de lloc, no fa falta que em tornis a donar la benvinguda, o hauria de dir fer la benvinguda?)
FRILANSER: Caram! Tens nocions de fonètica i fonologia, també! Això està més que bé! Per cert, ja veig que no vols que et doni de nou la benvinguda, d'acord, d'acord... ;-)
Uei, acabo de descobrir el teu bloc (o blog? Perquè bé que acceptem 'buldog' amb g) i m'ha agradat molt.
Aviam si a partir d'ara em recordo d'anar-lo visitant.
Respecte a això que dius, sembla que no només els diners es fan a Catalunya i es donen a Madrid, sinó també els petons, les abraçades...
Salut!
Per cert, no havia vist mai un bloc de lingüística amb tants comentaris...
ATZAGAIA: Primer de tot, benvingut al blog! Evidentment, sense cap mena de dubte, escrit amb "-g" final! ;-) I sí, es veu que hi ha catalans molt aficionats a "donar", en tots els sentits...
Atzagaia, perquè al comentari següent t'has posat el teu nom "Roger" i en canvi aquí ho fas sota el "atzagaia".
Anna, marca'l de ben aprop perquè n'estic segur que farà comentaris de qualitat.
CLAUDI: Ok! Ja el tinc controlat! ;-)
a mi sempre m'han dit : els petons es fan i la mà es dóna.
ROSA: Gran frase! Sí senyora!!
m'agrada molt el teu blog. puc passar per aqui, encara que no parli (ni escrigui) gens bé el català? m'encantaria parlar millor, peró no hi ha molta gent que vulgui conversar amb mi en català...quina pena...
abraçada
andrea
ANDREA: Ja saps que aquí ets molt ben rebuda!!
Publica un comentari a l'entrada