dimarts, 18 de desembre del 2007

Cal?

Digueu-me maniàtica, però dia sí dia també ensopego amb cartells que, resumint, trobo que qui els ha fet hi ha perdut temps, espai i recursos. Us n'he preparat una selecció.

En una de les biblioteques de la Universitat d'Alacant, ens demanen que callem:


En un portal d'un bloc (i no blog) de pisos de l'Eixample barceloní, avisen que:

Als passadissos de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, anuncien:

I, com a paradigma d'aquesta ximpleria, al bell mig del campus universitari alacantí hi ha això:

Sembla que ens agraden els cartells grans i amb molts colorets... I, llavors, de què serveix reclamar?

48 comentaris:

Anònim ha dit...

No cridis massa que si s'adonen que amb una llengua s'entén ja saps quina escolliran...

Anònim ha dit...

L'últim cartell m'ha encantat! No em digues q vas fer el llarg viatge a Alacant x estudiar a la biblio!!

Jordi Casanovas ha dit...

El que passa és que tens molt poca corda
Lo que passa es que tienes muy poca cuerda
;)
;)

Josep Manuel López Gifreu (Pep Barbagelata) ha dit...

Està bé. Encara que penso que un dels cartells mereixeria un aclariment: Sala E / Sala E. Deixem-m'ho que ens trobem en l'excés de zel propi dels pusil·lànimes i dels sistemàtics.

una lingüista ha dit...

ROC SANG: Ostres, no ho vull ni pensar, això! Ens haurem de queixar en veu baixa, doncs...! ;-)


GEMMA: Oi que sí? Per això el vaig fotografiar! Ah! Ja et dic jo que el campus d'allà és molt digne de ser visitat, eh... ;-)


JORDI CASANOVAS: Sí, prou podria ser això! ;-)


JO MATEIX: Jo tampoc no entenc com van gosar deixar-ho en una sola llengua, on s'és vist?!! ;-)

Clint ha dit...

A mi, i ja em perdonaràs, el que em sembla de molt mal gust és el dibuix que acompanya "silenci / silencio" del cartell de la biblioteca!

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Sí, maluradament a alguns, si no els ho poses així, es posen malalts i després hi fan posar els altres. Esperem temps millors i mentrestant treballem i deixem-los aquest opi.

Joan ha dit...

Na Gemma té raó: això de visitar Alacant i anar a parar a la universitat no pot ser sa…

M'ha fet gràcia el cartell de la Facultat de Filologia: jo aquests cartells a química me'ls trob només en anglès, per allò de ser internacionals i tal…

A partir d'ara vés amb molt de compte no fós cosa que en Joan Ferran i els de Ciudadanos et vulguin llevar la crosta naZionalista ;-)

una lingüista ha dit...

CLINT: Tens raó, el dibuix ho empitjora encara més...!! ;-)


EDUARD ABELENDA I PUIGVERT: Certament, caldrà esperar temps millors, oi? I no amoïnar-s'hi gaire! ;-)


JOAN: Home, però a part de la Universitat vaig veure altres coses!! Bé, pel que dius, a la nostra Facultat encara tenim sort, doncs: segurament els químics sou més moderns! Gràcies pel consell, és cert que amb certes queixes hauré de vigilar una mica...! ;-)

MaRiNa ha dit...

aixxx q no els entens.. com q canvia una lletra d'una frase a l'altre.. es per si de cas no ho entenies ;)

xD

carregats de punyetes estan

Antoni Esteve ha dit...

Es curiós el joc que donen aquestes coses, hi ha gent que treballa en això!
Això si que es promoure les diferències.
De fet en el post del meme que he fet avui al blog, tinc una foto d'unes senyals de trànsit força curioses.
besets!

Berenguer ha dit...

Cal?

Seria fantàstic si fos un signe de normalitat, de reconeixement mutu, com a Suïssa.

Però com que ningú amb dos dits de front pot dir que aquí tractem els temes linguístics com a Suïssa, doncs resulta que convertim les llengües en una arma.

I quan es juga amb foc, sembla que convé reglamentar-ho tot, perquè ningú no s'enfadi, o s'hi faci mal.

Tot i això, prou raó tens que fa mal als ulls.

Salut

una lingüista ha dit...

MARINA: Ja ho pots ben dir, és una absurditat!!


ANTONI: Ostres, ja he vist els senyals de trànsit que deies!! ;-) Vaja, que hi ha gent que no s'acaba d'aclarir, oi? ;-)


BERENGUER: Certament, aquí el bilingüisme hipòcrita és una arma, ja sabem de qui... I sí, fa un mal d'ulls que és inaguantable!! Ah, sigues molt benvingut al meu blog! Salut també i records als mexicans! ;-)

Anònim ha dit...

Estic totalment d'acord amb el comentari de Berenguer. El bilingüisme només és assumit pels catalanoparlants. Als castellanoparlants del País Valencià, en general, els importa poc la salut del valencià i no el prenen com a llengua pròpia. Tot i així crec que, fent referència sobretot a la situació del País Valencià, mantenir els cartells en les dues llengües és necessari, i no és una qüestió simplement d'economia. A Catalunya la qüestió ja és molt més discutible, però al País Valencià, constitutivament bilingüe, no veig del tot factible eliminar les informacions en castellà. Ja m'agradaria que a la ciutat de València tot estigués en les dues llengües d'una manera estricta i rigorosa. No demanaria més. De la mateixa manera, tampoc tindria molt de sentit, per exemple, que l'Organització pel Multinlingüisme demanés que els euros, la casa reial, correus o els segells espanyols estiguessin redactats en els quatre idiomes oficials. Seria una pèrdua de temps haver de posar en els passaports: España, Espanya, España, Espainia. Tamñpoc hi ha tantes diferències. I trobo que aquestes reivindicacions, mentre estiguem dintre de l'estat espanyol, són del tot justes.

Eivi ha dit...

I als senyals de trànsit, llavors, no hauria de dir "Cediu el pas / Ceda el paso"? I per què tothom els hi diu "cedas"? En català hauríem de dir "Ei, que t'has saltat un cediu!"? Ostres, sobre el tema de trànsit es podria fer una dissertació prou extensa....

Salutacions des de Can Mandril!

Anònim ha dit...

jo encara no havia captat el significat de ceda :s :$

Tals ha dit...

és molt trist, de veritat, però és que estic segura que com a algú se li acudeixi queixar-se el que faran serà deixar-ho tot en castellà i ells tan contents, que es la lengua del Estado xD bé, maca, paciència que és el que cal, per sort aquí això encara no ho fan (i espero que jo no ho hagi de veure a la meva facultat!) Un petonàs!

una lingüista ha dit...

FRANCESC: Certament, hi ha zones del País Valencià que, per motius històrics, són castellanoparlants. Res a dir. Jo el que trobo lamentable és que en un ambient de suposada i esperable erudició com un campus universitari s'hagi de fer aquesta bajanada d'anar-ho escrivint tot per duplicat... A propòsit, dedueixo que tens la sort de viure a València, gran ciutat que tinc moltíssimes ganes de conèixer!! ;-)


UN POLAC A CAN MANDRIL: Jo tinc vistos senyals de "Cediu el pas", normalment sense traducció, però tens raó que molta gent diu: "Ui, m'he saltat un "sèda" (intent de transcripció fonètica)". En fi, certament el tema del trànsit dóna molt de joc! Records a la capi!! ;-)


GEMMA: Això és perquè vius una tarda d'ofuscació fonològica, m'equivoco? Per cert, tinc una trucada teva de fa una estona, quina intriga!! ;-)


TALS: Tens raó, sembla que si alcem gaire la veu encara en sortirem perjudicats, oi? En fi, gran facultat, la teva, doncs! ;-)

Anònim ha dit...

Silenci(o) ! Puèi (o) !
Es vertat que fauta la lenga chinesa de Beijing per èstre entendut de la mai granda partida de la populacion del glòbe.

efe ha dit...

Ups, no hi vas estar gaire a la meua universitat. Si no ho entendries. Si estigués en un idioma només, estaria en castellà. Així que deixa, deixa.

Per posar un exemple:
http://estiuacasa.blogspot.com/2007/06/notes.html

Claudi ha dit...

Diuen que el bilingüisme és el primer pas cap a la substitució lingüística, però a la ciutat d' Alacant probablement és un èxit que hi hagi cartells en els dos idiomes.

A Barcelona jo apostaria per cartells català-anglès.

Pel que fa al comentari d’en Francesc sobre els idiomes dels segells, euros, passaports etc, hi estic en desacord. Pels següents motius:
- Si els espanyols volen que ens sentim representats han de creure’s que a l’estat hi ha més llengües que l’espanyol. Tal i com passa a Bèlgica, Suïssa o a Finlàndia, haurien de fer que tot allò que representa a l’estat, representi a tothom.
- No valen excuses del cost, perquè quan van fer l’euro els hi costava exactament el mateix fer un disseny que fos respectuós amb totes les llengües que un que no
- Els segells se’n fan contínuament i tampoc no els hi ha de suposar cap despesa, tècnicament és possible perquè de fet els segells d'Andorra els fan en català i estan fets per La Poste (França) i per Correos y Telégrafos (Espanya).
- El passaport 3/4 del mateix, si són capaços de fer el DNI i el carnet de conduir bé perquè no el passaport?

Sabeu perquè no volen posar totes les llengües ni als segells, ni als euros ni al passaport? Perquè no volen que a l’exterior se’n assabentin que a l’estat hi ha altres llengües apart del castellà. Després passa que venen estudiants d'Erasmus a Barcelona i resulta que no sabien que hi havia una llengua que es deia català.

I jo sóc independentista però com a mínim, pel període que ens queda dins de l’estat Espanyol abans d’assolir la independència, que ens tractin amb respecte!

(Missatge dedicat al Sr. Joan Moles i Carrera)

una lingüista ha dit...

JACME: E bèn, as rason, sonque fauta la lenga chinesa...!


EFE: Tens raó, hi vaig passar només unes hores, i la gran majoria d'estudiants parlaven en espanyol, sí. Tinc entès que molts són murcians. En fi, això del "pendiente de traducción" és molt fort... Això, aquí, em sembla que no passa gaire... Ànims!! ;-)


CLAUDI: Per sort, ja hi ha empreses i entitats que opten per la versió català / anglès. N'és un exemple la cadena Starbucks, entre altres. És el futur! Però és clar, tenim l'Estat que tenim...

Anònim ha dit...

La veritat és que 'fa mal' veure cartells en català i en castellà (que no espanyol) alhora, però com molt bé diu en Claudi, potser a Alacant això és una millora...

E tu tanben parlars er occitan? Comenci a pensar qu'i a mès catalans que parlen er occitan que non pas occitans que parlen era sua lengua! :P

Anònim ha dit...

Anna, en aquell moment encara no havia començat fono... Però aquest matí, després d'haver dormit 2h i 2/4, el primer que he pensat en despertar-me ha estat: sóc una vocal tònica del català de Barcelona... Llegeix-ho al meu flog. Me'n vaig a dormir. Esta nit no vindré, que estic morta de cansament (a més, a les 12 sortia l'últim tren). El proper cop, un divendres o almenys dijous, que ensundemà no hi ha classe!! És que venir a Barcelona per tan poca estona se'm fa feixuc, avui ;p No te m'enfaaadessss. Fins demà

Anònim ha dit...

Bones!
He escrit un article sobre el català i m'agradaria saber-ne la teva opinió, i també la de la resta de gent....

http://jesuspalomar.bloc.cat/post/5073/202107

Apa, deixeu l'opinió al bloc!!

Gràcies!!!

una lingüista ha dit...

ATZAGAIA: En qualsevol cas, jo parlo sempre d'espanyol. La història de les diverses llengües espanyoles no em convenç gens, em repugna bastant... I sí, parlo occità, però de vegades barrejo massa les dues bases que tinc: el provençal i el llenguadocià. Veig que tu et decantes per l'aranès, oi? Tens raó, potser hi ha més catalans que el parlen que no pas occitans!! ;-)


GEMMA: Ostres, no m'ho puc creure? No véns?? I jo què!! Mira que demà tinc classe ben d'hora al matí, però bé que sortiré! Ei.. Va, t'ho perdono, per ser tu! ;-) Visca les vocals tòniques més obertes del compte del barceloní! Visca la sonicitat del sistema vocàlic de l'oriental! Visca les assimilacions, les sonoritzacions, els punts d'articulació i les reduccions! Prou, prou, prou... ;-)


JESÚS: De seguida li faré un cop d'ull, gràcies! ;-)

Anònim ha dit...

Ostres, ara em deixes clavat, què vols dir amb això de "la història de les diverses llengües espanyoles"?

JRoca_Font ha dit...

El cartell de "silenci-dibuixet-silencio" és un exemple molt clar de massa coses que no rutllen.
Salut

Claudi ha dit...

Atzagaia, Roger, firma amb el teu nom habitual que així et podem anar seguint el fil pel blog!

una lingüista ha dit...

ATZAGAIA: Ei! Quan dic "història" no és en el sentit històric, eh! Em refereixo a la cançoneta que alguns ens intenten vendre de català, èuscar, gallec (etc.) i castellà com a llengües d'Espanya, és a dir, com a diverses llengües espanyoles (no en el sentit filològic, és clar, sinó en el sentit polític). Jo penso que això seria vàlid si fóssim en un Estat que ens respectés. I no és el cas... Volia dir això, només! ;-)


JROCA: Efectivament! Hi estic del tot d'acord!!


CLAUDI: Com sempre, gràcies per les teves intervencions que fan millorar el funcionament del blog!! ;-)

Anònim ha dit...

Doncs a mi em fa força grima el terme espanyol. Jo parlo castellà, que és la llengua de castella perquè a dia d’avui, per molt que ens desagradi, formem part d’Espanya i parlar d’espanyol, segons el meu punt de vista, reforça aquesta idea. És més, molt poca gent parla d’espanyol amb aquest punt distintiu del que vosaltres parleu.

Respecte a posar els cartells en anglès i en català, estem tontos o què ens passa? L’anglès és una llengua igual d’imperialista o més que el castellà i, tenint en compte que el tenim més a prop i el parlen moltes més persones que no pas l’anglès...

L’altre dia un senyor es queixava que a un aparell la veu que sonava només parlava en castellà. Fins aquí bé. Li vam donar l’explicació tècnica de per què no es podien escollir més llengües, era una qüestió de programari, no hi cabia. Però ell no va suggerir que es fessin diferents softwares per a cada zona on es pensaven vendre, va dir que ell hauria entès que la veu de l’aparell estigués en anglès o en francès, però en castellà? Li semblava una cosa així com una aberració...

Pots defensar molt la llengua, pots ser molt radical, jo sóc la primera que defensa les llengües minoritzades, però amb lògica siusplau, amb lògica!

Berenguer ha dit...

Itxaso,

M'hauries d'explicar això que hi ha "llengües imperialistes" (?).

Crec que cap llengua mereix un qualificatiu tant lleig.

I d'altra banda, el propi qualificatiu el trobo una mica tronat. Tot i que potser això darrer ja no és una qüestió de llengua, sinó d'estil, és clar...

Tot sigui dit amb la màxima cortesia i ànim d'establir una polèmica endreçada, eh!

Roger Sanjaume ha dit...

Estic completament d'acord amb en Berenguer. No existeixen llengües imperialistes, sinó voluntats polítiques que es serveixen de les llengües com a eines d’uniformització i imperialisme cultural.
I concretament, això de castellà/espanyol, precisament jo diria que és al contrari, el terme polític és ‘espanyol’ i no ‘castellà’.
El nom original i genuí de la llengua és llengua castellana (la primera gramàtica d’aquesta llengua, d’Antonio Nebrija es titulava “El arte de la lengua castellana). No va ser fins la creació (l’invent) de l’Estat Espanyol, quan va sorgir la voluntat política de semblar una sola nació, un sol poble i una sola cultura i, és clar, per això era necessària una sola llengua: l’ ‘espanyol’. De manera que anomenar la llengua castellana amb el nom d’ ‘espanyol’, és acceptar Espanya com a unitat cultural, la qual cosa em sembla una aberració. Espanya és un estat i res més.

Hi ha un text de José Luis de las Heras, historiador catedràtic de la Universitat de Salamanca que fa esvair qualsevol tipus de dubte sobre el tema:
http://www.tierracomunera.org/es/contenido/?iddoc=184

D'acord Claudi, aviam si és veritat que així algú ems egueix la pista fins al blog ;)

una lingüista ha dit...

ITXASO: Ja et trobava a faltar!! Estaves absent! ;-) Jo el que dic és que el terme "castellà" és inadequat, igual que no podem fer servir "guipuscoà" per referir-nos al basc o "parisenc" per parlar del francès. D'altra banda, és una qüestió de practicitat: a l'Estat espanyol, hi ha l'espanyol, però també el català, l'èuscar, etc.; a l'Estat francès hi ha el francès, però també l'occità, el bretó, etc. Bé, a part d'això, m'alegro del teu retorn com a comentarista!! Zorionak eta urte berri on!! ;-)


BERENGUER: Bé, jo crec que la ITXASO es referia al que després ha definit en ROGER SANJAUME. I sí, el terme potser està una mica caducat, però l'actitud que descriu és força viva...


ROGER SANJAUME: Evidentment, en terminologia sempre hi ha discussió, i més si es tenen en compte qüestions polítiques. Em sembla que la meva posició s'entén perfectament, i no sóc pas jo qui defensi cap mena d'unitat espanyola. Al contrari: a Espanya, espanyol; als Països Catalans, català. Tot simplement...! ;-)

Anònim ha dit...

Lingüista, avui m'he adonat que a la NOSTRA aula d'informàtica també hi diu que callem en català i en castell``a. Avui m'hi he trobat una noia francesa que m'ha preguntat quines interferències del català hi havia al meu castellà. I vinga a pensar. Com que no el parlo mai no hauria de fer-me servir per al seu estudi´!! Al final li he fet propaganda dels estudis que tenim al CUSC sobre el tema i li he comparat la situació de Catalunya amb la del Quebec. Crec que ha vist la diferència abismal que ens supera, que no ens vingue amb punyetes de què tenim una llei de política lingüística i bla bla bla. Al final, m'ha preguntat que n'opinava de la gent com ella, que duu 4 mesos aquí, fa un treball així i no sap dir res de res en català. Li he hagut de dir que m'imaginés a França sense saber francès o al Quebec... I que la UB informa as estudiants Erasmus de què a Catalunya s'hi parla català i que almenys hauria de demostrar interés per la llengua del país que l'acull. Ah, i que hi ha mil cursos gratis, intercanvis... i que si nosaltres canviem, qui quedarà? Ai, m'embalo i estic mirant House :o

Anònim ha dit...

Berenguer: s’ha de veure el text en conjunt, no quedar-nos només amb una paraula que, a més a més, l’he utilitzat en sentit figurat. Hi ha gent que s’estima més parlar en anglès que no pas en castellà perquè el veuen com a una llengua invasora (sentit figurat, les llengües no són invasores, ho són les persones, blablabla). I a això em referia, que em sembla una imbecilitat perquè en l’època dels grans imperis, les colonitzacions, etc. etc. l’anglès també es va imposar, com el castellà i, fins i tot, ara també.
Per cert, el terme no crec que estigui gens caducat. Ara no anem amb cavalls i armadura però l’actitud d’alguns governs vers certs països és veritablement imperialista.
Roger sanjaume: no sé si et referies a mi o a l’Anna, però per si de cas: he dit “...castellà, que és la llengua de castella perquè a dia d’avui, per molt que ens desagradi, formem part d’Espanya i parlar d’espanyol [...] reforça aquesta idea. És més, molt poca gent parla d’espanyol amb aquest punt distintiu del que vosaltres parleu.”. Amb “aquest punt distintiu del que vosaltres parleu” em referia al que ha dit l’Anna que una cosa és Espanya i una altra cosa els Països Catalans, Euskal Herria, etc.
He estat una mica ocupada però alguna cosa sempre escric, jeje.

Claudi ha dit...

Jo normalment dic castellà, simplement ho faig per costum però recordo una anècdota d'en Tísner..."quan estava per Mèxic, un dia va veure un parell nadius mexicans i va anar a parlar amb ells, i un va dir alguna cosa com "el no habla castilla" (volia dir que el seu company no parlava espanyol).

És que ho hem de tenir clar, com aquells mexicans, la llengua és la dels castellans i com a colònia que som, hem de tenir clar quina és la llengua de la metròpoli.

Bon Nadal a tots!

Anònim ha dit...

Pregunta: la biblioteca de Filcat d'Alacant també està feta de material prefabricat com la nostra?

una lingüista ha dit...

GEMMA: Doncs no, les biblioteques de la Universitat d'Alacant són increïbles... I quines vistes que tenen... Això dels mòduls prefabricats només passa a Barcelona... Que trist! Però té el seu encant... ;-)


ITXASO: Només podies ser a tu, eh? Reaparició i polèmica!! ;-) Ahir va ser Santo Tomás! Molta festa a l'Euskal... ;-)


CLAUDI: Bé, suposo que tothom té els seus motius. De fet, en aquest sentit tot és justificable, per tant... Claudi, dono per fet que tens el nou disc d'Antònia Font, oi? Me'l recomanes?

Anònim ha dit...

Consitutció espanyola, article 3.2 (crec):

El castellà és la llengua oficial espanyola.

Bé, si sabem identificar el subjecte i el complement, veurem que castellà és el nom de la llengua. Punt.

Sobre el tema de les llengües imperialistes, per definició totes les llengües en són ja que el seu objectiu principal és articular o possibilitar un "emporion". Així, quan un il·letrat em diu que a València es parlava valencià abans d'En Jaume I, no em puc estar de recordar-li que aquest idioma, català o valencià, era el substitut natural de l'iber que havia articulat el mercat natural o "emporion" que avui encara alguns ens entestem a anomenar Països Catalans.

Ara bé, estic d'acord que a mi, com a la major immensitat de sudamericans amb qui he parlat, l'anglès m'és molt més simpàtic que el castellà encara que només sigui perquè els anglesos no ens han envait mai. Ens van abandonar però no envair...

Jordi Casanovas ha dit...

T'he deixat un repte a casa, una nadala en català molt septentrional de Cambridge.

Claudi ha dit...

Estimada Lingüista elitista:

Referent al tema del recopilatori d'Antònia Font titulat "Coser i Cantar" dir-te que a mi m'ha agradat. Al principi, les coses com són, el vaig trobar estrany ja que les cançons no són les típiques versions amb orquestra amb 4 violins de fons. Els d'Antònia Font s'han treballat de fet unes noves cançons. Així que no és un simple recopilatori.

Per cert, el dia 8 de febrer hi ha concert d'en Joan Miquel Oliver a Cardedeu!

Bon Nadal a tots!

Antoni Esteve ha dit...

Bon nadal i feliç any nouuuuu!...vull dir feliç any vuiiiit!

una lingüista ha dit...

ANÒNIM: Efectivament, segurament l'explicació de la major simpatia de l'anglès és aquesta que tu apuntes.


CLAUDI: Gràcies per la crítica musical! A veure si me'l passen els reis, perquè amb el tió no hi ha hagut sort... ;-)


ANTONI: Bon Nadal i Bon Any Nou a tu també!!

Anònim ha dit...

Desgraciadament si que cal, perquè l'alternativa és que sigui només en castellà. Mentre no hi hagi la cultura d'etiquetar en valencià com a mínim sigui bilingüe.

una lingüista ha dit...

VULLUNFESTUC: Certament, sembla que o acceptem això o haurà de ser tot en espanyol. En alguns casos, puc entendre que calgui fer servir dues llengües, però quan es tracta d'escriure "Informació / Información" em cau l'ànima als peus... En fi, i mentrestant es van tancant repetidors...! Malgrat tot, bon any nou!

Anònim ha dit...

ambe lo rus es lo cirilic, una polida grafia, en grèc tanben mas son mens numeroses...
ambe lo chinés una autra grafia ... cal far parier pel Corean o lo Vietnamian...

Es Dalí que n'en seriá urós !

Cal explicar als bascos l'istòria de las lengas occitana e catalana ?

Jo entendi perfèitament l'escrit catalan, ambe un pauc d'estudis de la grafia occitana.

E un catalan serà tot parièr del seu costat, e saber l'istòria de la lenga catalana e dels ligams istorics entre Catalonha e Occitània [Berdaguer e Mistral, per exemple].

Podem escriure que sem lengas bessonas (katalosaken hizkuntza [mercés, milesker, de confirmar])? O que lo sistèma lingüistic aqueste es diglosic o biglosic ?

una lingüista ha dit...

JACME: Que el català i l'occità són llengües bessones és una evidència!!