Al cap d'una estona, jo tenia classe, així que me'n vaig anar cap a l'aula que tocava. Poc després que el professor comencés l'explicació, una companya va alçar la mà:
Tinc *UNA dubte sobre aquest tema.
Més tard, anant cap a casa, vaig decidir entrar a un supermercat a comprar quatre coses, i entre prestatgeries vaig sentir que un jove recordava a la seva nòvia què els faltava:
Guapa, hem de comprar *LES llegums que t'agraden, espinacs *TROSSEJADES i alguna cosa *PELS postres també.
Immediatament després, quan em tocava pagar, les caixeres comentaven -sí, en català, que era el Bonpreu:
Ui, *QUIN calor que tinc!
Semblava que el món havia fet una conxorxa en contra meva, i vaig decidir connectar-me a l'iPod per evadir-me un xic. Però quan la cançó va arribar al segon 00:42, vaig tenir un altre ensurt:
Començo a pensar que els catalanoparlants tenim seriosos problemes de sexe...
PD: Una salutació especial als dentistes (i) precaris! ;-)
aa
Entrades
68 comentaris:
Aquest parlar que recorda la dificultat dels jugadors holandesos per encertar el gènere de les coses i l'enorme quantitat de gent que ho fa així, fa que un mateix dubti quan fins ara podia parlar de manera natural sense equivocacions. A mi em neguiteja imaginar que molts de nosaltres potser parlàvem més bé als deu anys que no pas amb vint o trenta, perdent frescor i fluïdesa i havent de rumiar si ja t'has contaminat. Orelles obertes i llegir bé deuen ser el remei contra aquest fong contagiós, que no és de transmissió sexual, però sí vocal (o m-oral).
que n'és "d'estessanta" la vida de la nostra lingüista!
Lingüista elitista, perquè dius problemes de sexe? Ja deus saber que es tracta d'una categoria formal lingüística anomenada gènere, que no té res a veure amb el sexe dels éssers vius. Ho dic perquè en la nostra societat això és un tema de moda i sovint es comfon. Que no es confonguin, els teus lectors. D'altra banda sí que sembla que hi hagi confabulacions contra els qui tenim l'orella sensible, alguns dies.
Esteve Cardús, els qui parlàvem bé de petits a vegades trobem a faltar-ho ara que els vicis se'ns arrapen. Esperem no perdre el camí.
Problemes de sexe? Aneu-me-les enviant! D'una en una, això sí!
ESTEVE CARDÚS: Sí, segurament el remei és sortir de Barcelona i parar l'orella! ;-)
CLINT: Ui, no ho saps pas prou!
EDUARD: Home, sisplau, és clar que sé la diferència entre sexe i gènere, només faltaria!! Però aquí es tracta de posar un títol que cridi l'atenció, és evident! ;-) Tinc la imatge del meu professor de grec a l'institut insistint dia rere dia durant dos anys en la importància de no confondre sexe i gènere, i després ja va venir el toc de gràcia amb la Gramática Descriptiva de la Lengua Española, assignatura obligatòria a la universitat! Bé, jo crec que TOTS els lectors saben, de sobres, que això és un dels jocs de paraules tan propis d'una servidora! ;-) En fi, que m'alegra saber que no sóc l'única que pateix anant per aquests mons de Déu! ;-)
ESTRIPANITS: Sí, oi? Aviat començaran les trameses, doncs. Tu espera-les! ;-)
Ai, t'has deixat "les" avantatges. Se senten pertot, sobretot als mitjans audiovisuals.
Mola la cançó dels gossos i això que a mi no m'agraden. Senyal és masculí en català i femení en castellà. Apa xD
Lingüísta elitista, no dubtava de tu (Déu me'n guard), ja he vist amb el poc que sé de tu que un dels trets del teu caràcter és la rigorositat. De fet, em feia una mica de por el que poguessis dir del meu blog, perquè és experimental i el rigor no hi pot ser tot. Però estic molt content que t'hagi interessat. Així doncs aquest tema del gènere és important i hi ha moltíssma gent, sobretot per la xarxa, que confon les coses.
m'has ben enredat amb aquest títol! jo ja m'imaginava unes altres coses...
Això em recorda una historieta contada per un capellà bearnés que escrivia regularment en gascon al diari “République des Pyrénées” de Pau, fa algunes decades. Desgraciadament, no em puc recordar del seu cognom pel moment. Vet aqui:
Un Basc estava xerrant amb un Bearnès quan, tot sobte, un helicòpter passà a dalt dalt, allà, al fons del cel.
« Guèita ! Ua elicoptèra!”, diu el Basc en mostrar la màquina volant amb el dit
"N’ei pas ua elicoptèra, qu’ei UN elicoptèra” va corregir el Bearnès
Aleshores, el basc li contestà:
“ E quin (com) pòts saber s’ei UN o UA de tant haut (alt) que vola? Qu’as ua bona vision, tu!
XAVIER BORRÀS: I tant, i tant, me'ls he descuidat! I mira que se sent, tens tota la raó!!
NARVAL: M'alegro que la cançó t'agradi! I sí, el que dius és correctíssim! ;-) (Gràcies per comprendre l'incident!)
EDUARD: Doncs no t'he de fer cap por, perquè tot és molt relatiu, i pel que fa a la qüestió dialectal jo estic molt conscienciada, t'ho dic ben de veritat! ;-)
MARINA: Ai, aquest subconscient!! ;-)
JOAN DEU PEIROTON: Molt bona, la historieta, i molt il·lustrativa! Saps? Justament ahir vaig descobrir que en occità dieu "una pistatxa", en femení! M'ha sorprès! ;-)
Ja, ja!! molt bona aquesta... m'has fet ballar el cap, jo anar buscant el sexe i sense trobar-lo per enlloc, fins que me n'he adonat de què anava tot plegat!!
Aquests són els errors més comuns que es cometen... però segons quins reconec que fan molt mal a les orelles!!!
Mira, en francès també, une pistache.
Hola lingüista-e, he vingut a parar dues vegades al teu blog sense voler, igual és una senyal de que t'haig de llegir, i com que tot i que sóc de ciències no sé quin síndrome o debilitat tinc amb la lingüística, m'ha encantat llegir aquest allau de paraules transexuals o transgenèriques i el teu blog en general. No se si comentaré gaire, així de bon principi m'intimiden els blogs amb tants comentaris i com que no sé del tema no crec que pugui fer un bon análisi del que escrius..., però segur que seguiré ficant el nas i les narius a veure que dius per aquí. Espero no haver escrit cap errada greu, ja noto un amargor a la boca i m'està entrant un suor fred pensant en les teves correccions... Et deixo, que tinc el xocolata al foc. Si en vols...
Eeeep! Jo tinc una empreseta (la seriosa, diguem-ne) que entre d'altres coses es dedica a la distribució de llegum seca... I sempre, sempre sempre n'he dit "la" llegum! (això sí, tota la resta em semblen delictes, jeje)Sóc un heretge de ca l'ample! ;)
Per un moment m'he posat a la teva pell, eli(tista), però he hagut de parar aquest somni perquè així no es podia viure. Trobo molt bé que t'interessi tant i tant la nostra realitat sociolingüística, però val la pena patir tant? Potser t'ho prens massa a pit...
Jo, ja fa temps que m'adono que els catalans (i ls catalanes) tenim problemes de sexa...;-)
Bé, jo no tenc gaire temps (ni motivacions) per sortir de Barcelona, però sovint m'inject la meva vacuna lingüística particular llegint en Gabriel Bibiloni i a tu. Esper que sigui suficient per a generar totes les immunoglobulines necessàries per no degradar la meva llengua! Perquè si fins i tot els antígens ataquen alguns lingüistes desprevinguts, imagina't a un químic en potència…
Per cert, tenc UN dubte:
A què ve a compte la salutació especial als dentistes (i) precaris?
hi ha tantes coses que dir malament...
Anna, la senyora anàlisi també era important... i la síndrome i la sida. Jo també estic encuriosida per la postdata! (No em faces xantatge, tu, ara). No sé per què no em va el so i no puc escoltar la cançó que has penjat.
Jo tinc una por més grossa que la de parlar d'una forma més contaminada que quan era menuda, la de perdre paraules, oblidar-les, tinc por de substituir sense adonar-me'n mots que feia servir i que ma iaia diu però que desorés de 9 anys de dir-los seguits del seu sinònim geogràfic (perquè on visc ara m'ho demanen sempre seguit) els hagi anat arraconant. A vegades perquè sospito de la seua genuïtat, altres vegades perquè de menuda també alternava però em fa por ara decantar-me més cap a la forma més generalitzada i oblidar l'altra. Crec que aquest serà el meu llegat, per a les generacions de la família que han de venir, un llistat de paraules estimades que ells usen cada vegada menys. Tan de bo a mi me'n regalessen un.
A mi m'encanten les paraules hermafrodites: el mar i la mar, el dolor i la dolor.
IRUNA: Sí, sí, el títol té ganxo, eh? ;-) Com molt bé dius, són errors que abunden, però que afortunadament segueixen cridant l'atenció...!
JOAN DEU PEIROTON: Doncs no ho sabia, veus? Gramaci!!
GARIB: Primer de tot, felicitats per aquest comentari ple de mots sexualment perversos i/o pervertits: que si senyals, que si síndromes, que si allaus, que si anàlisis, que si... M'ha agradat! ;-) I et convido a dir-hi la teva sempre que vulguis: no et deixis pas intimidar, que jo sempre em comporto! Benvingut al blog! ;-)
PD: Saps que en Fabra -EL MESTRE- també era home de ciències?
PD2: Accepto la invitació de la xocolata / el xocolate!
JORDI: Ha ha ha! Doncs si t'ho dius tu, no sóc qui per dur-te la contrària! ;-) A més, tots som heretges en alguna cosa o altra... ;-)
ANÒNIM: Tu creus que, en el fons, jo hi pateixo gaire? No s'ha notat que això meu és una passió, una vocació? La llengua mai no em serà nociva! Gràcies per preocupar-te, però ;-) I rep la meva benvinguda al blog!
EL VEÍ DE DALT: Veus, reconèixer que tenim un problema és el primer pas per superar-lo, com se sol dir... ;-)
JOAN: Bé, primer de tot, t'he de dir que és tot un honor que m'hagis fet compartir sintagma amb el meu admirat Bibiloni! ;-) Jo crec que entre ell -sobretot- i jo -i tu- la teva qualitat lingüística està més que assegurada!
Ah! La salutació va dedicada a un col·lectiu de dentistes que comparteixen precarietat amb mi...
CLAUDI: Et veig molt apagat..., et caldria un bon i revitalitzant concert d'Antònia Font! ;-)
GEMMA: Quant a la PD, t'adreço a la resposta a en JOAN. I pel que fa a la preocupació de perdre la genuïnitat i riquesa lingüístiques del teu dialecte, em sembla que és un risc de viure a la gran ciutat, perquè moltes coses s'encomanen... M'ha agradat el terme "hermafrodita" per parlar d'aquest tipus de paraules!
PD: Com pots haver pensat que jo et faria xantatge? Ui, no, no!! ;-)
Bé, t'he de dir que ahir vaig estar fent uns cartells per la botiga de ma mare, un dels quals era sobre llegum "cuita-cuit"... I que vaig triar el masculí, és clar... una cosa és "patejar-nos" la llengua parlant-la, però escribint-la...
(La meva mare té un cartell que es va fer a mà on hi posa "llanternas sensa pilas"! I és d'Oló, no de Barçalona!)
p.d.: Ja t'he contestat l'últim comentari que me vas fer al blog... gràcies per la correcció. ;)
El castellà ens envaeix, i aprofita qualsvol escletxa!
Benvolgut Andreu, admetent que potser m'equivoqui i sota el meu humil punt de vista afinaria el comentari amb l'aclariment que el castellà, però també el català o l'àrab i qualsevol llengua, com a tal, no circula lliure per l'ambient com ho fan els insectes. Darrera de cada lletra, síl·laba, paraula o frase, discurs o llibre, informatiu de televisió o conversa hi ha un individu que l'utilitza conscient, o no, de les conseqüències. El castellà com a idioma que és no ens envaeix, però sí que ho fan les conductes, la deixadesa d'alguns i la mala intenció dels altres. Les escletxes són, en certa manera, totes aquelles concessions i abaixades de pantaló que permetem, sense oblidar la intencionalitat política que hi ha darrera dels nostres informatius de ràdio i tv, i els continguts de la publicitat, programes, diaris... que espanyolitzen no només ferint la nostra llengua, sinó la nostra cultura i la nostra manera de ser i de pensar...
Lingüista elitista, mira que curiós, avui apareixies en un somni meu. He somniat en una classe d'adoctrinament bascòfil. No coneixia ningú més que tu i la meva xicota. El professor, un jove robust, cararodó i rapat, d'algun grup de joventuts militants, ha dit: repetiu amb mi; i no sé què ha dit perquè no sé basc i ara no me'n recordo. Tothom ha repetit, però tu has dit: no no no, no és així és així; i llavors has dit la frase correctament i amb bon accent. Això que explico és ben veitat.
JORDI: Així m'agrada, que siguem rigorosos a l'hora d'escriure! ;-)
Per cert, va ser quan vaig haver publicat el comentari al teu blog que vaig adonar-me que podia semblar una correcció... Però la intenció no era aquesta, va ser un efecte col·lateral! ;-)
ANDREU: Sí, i tant, a uns més que a altres, i en uns llocs més que en d'altres, però sí... Hi haurem de posar remei! ;-)
ESTEVE CARDÚS: Bé, crec que el que l'ANDREU volia dir era això mateix que tu has explicat tan bé i que ell ha expressat resumidament i concisa. De totes maneres, trobo molt encertades les teves paraules i la reflexió que vehiculen. Gràcies! Gràcies a tots dos! ;-)
EDUARD: Ostres, de debò? Ara ja surto als teus somnis i tot?? I et pots creure que jo encara no sé segur quina cara fas...? Ai, això ho solucionaràs dilluns presentan-te'm, oi? ;-)
Doncs jo amb el que sempre em confonc és amb el fi i la fi... i és un gran problema quan et pretens dedicar a estudiar filosofia jaja un petonàs!
Doncs saps que em venen ganes de dir-te, quina fred que tinc! ;p)
Però és que no ho he pogut evitar, a les terres on vaig néixer sempre ho hem dit així!
TALS: Doncs no pateixis, que t'ensenyo un truc ben senzill: EL fi = LA finalitat; i LA fi = EL final (és a dir, el sinònim és en tots dos casos del gènere oposat). Ara ja no dubtaràs mai, almenys des d'un punt de vista lingüístic, perquè les qüestions filosòfiques sí que no te les puc pas resoldre jo... ;-)
CARME FORTIÀ: És clar que sí, cal revindicar que al nord de les terres de parla catalana -concretament a l'Empordà, la Garrotxa, el Gironès i el Rosselló- el fred el teniu en femení! Tinc una pregunta: D'on ets exactament? (Ja veus, curiositat lingüística... ;-)
Sí, em sembla recordar que el Fabra era enginyer, tot i que a mi em tira més el Llull, filòsof, poeta, teòleg, però també home de ciències i a sobre cavaller. No és cert que va haver d'inventar paraules noves per a escriure textos en català que fins llavors només s'escrivien en llatí?
Per cert, un dia que anava a sopar amb una amiga em vaig quedar mirant el cartell del carrer Llull i quan ella em va preguntar vaig cometre l'error de dir-li la veritat, m'havia quedat fascinat pensant que Llull és un nom amb una sola vocal i quatre eles i a més a més palíndrom. No hem tornat a sopar junts mai més...
La xocolata quan tu vulguis, igual és fàcil perquè vivim a prop i no ho sabem, o potser tu vius a les afores, un lloc imaginari a on les paraules canvien de sexe perversament i tu les persegueixes implacable. Paro aquí, que estic desvariant lingüísticament i en català no estic segur de ser un oponent suficientment bo...
Benvolgut Esteve,
Crec que estem bastant d'acord. Intentaré expressar millor què volia dir amb aquella frase ràpida de l'altre dia.
Mal que bé, el castellà el sentim cada dia i a tothora. Llavors, els trets del català que no coincideixen amb el castellà són substituïts per un 'catanyol'. Exemple:
una duda, las legumbres, las espinacas, el postre, el caor, la costumbre.
Els exemples de la lingüista elitista demostren que quan el català difereix del castellà li costa molt conservar la genuïnitat. La taula mai no serà el taula, perquè en castellà també és femení.
Creus que vaig desencaminat?
Salutacions cordials, Esteve!
Benvolguda lingüista:
Gràcies per explicar-te per mi! Salut!
Hola, vinc seguint l'enllaç a la bitàcola d'en Joan. Per poc no m'agrafes amb això de la cançó! Vaig haver de sentir aquell trosset uns quants cops per adonar-me'n... ^^'
I gràcies per la cançó. Mai no havia sentit a parlar d'aquesta banda... Però m'agraden! Ja és a la mula i espero demà poder emportar-me-les a les classes :D
Andreu, penso exactament com tu!
i salutacions cordials també per tu! Salut!
i això és bo o dolent ??? ... bufff ... quina calor o calentor ??? ... salut
GARIB: Ostres, pobret, la teva devoció lul·liana et va fer perdre un possible història d'amor... En part ho entenc: pensa que ella devia esperar alguna frase com "Aquesta nit fa una lluna preciosa, però no és res al costat dels teus ulls", i a tu no se t'acut res més que relatar-li les característiques lingüístiques del nom "Llull"... ;-) I quan a la nostra cita, ja t'asseguro que no visc ALS afores, sinó -com diu ma mare- ben al rovell de l'ou de la capital! ;-) Bé, ens queda la xocolata pendent!
ANDREU: Gràcies a tu per fer-nos una explicació més extensa de la teva opinió, ara ja sí que ha quedat claríssim! ;-) Que consti que si em vaig atrevir a "explicar-me per tu" va ser perquè em penso que et començo a conèixer força bé...! Records per aquí baix! ;-)
YUJI: M'alegra haver-te fet descobrir aquest grup! T'imagino allà escoltant un cop i un altre el fragment i preguntant-te: "Però a aquesta què li passa amb el segon 00:47??" ;-) Sigues molt benvingut al blog! ;-)
ESTEVE: Així, coincidim! ;-)
MOSSÈN: Ai, no voldria pas que et sufoquessis...! ;-)
He de dir que jo hi ha molts d'aquests canvis de sexe que no els havia sentit per BArcelona, com ara tinc una dubte, i aquí a Menorca la sento gairebé cada dia. N'hi ha d'altres que jo mateixa he dit sovint, com les espinaques. Però n'hi ha que tot i sentir-les mai les he dit.
Realment és un problema per a molts el sexe, però hi ha tantes paraules que en castellà són diferents que no entenc perquè sempre són aquestes les que canviem.
VALQUI: És un bon senyal que n'hi hagi que no les diguis mai! ;-) T'asseguro que els dubtes transsexuals es deixen veure força per Barcelona...
D'altra banda, pensa que la majoria de mots que en espanyol són de l'altre gènere, molts catalanoparlants les diuen malament: és per això que,davant del dubte, jo recomano, gairebé per sistema, triar l'opció contrària a l'espanyol.
Gràcies, podries ser la nostra corresponsal a Menorca, no?
;-)
Un avantatge de ser lusòfon (o natiu de qualque altra llengua romànica): molts mots coincideixen amb el català i no pas amb el castellà xD
Quan de temps! i quans comentaris que hi ha, quina enveja comparat amb el nostre bloc hehe...sort de tu XD
No sé si els catalans tenim problemes de sexe però des de que es va juvilar el Nacho Vidal, que en teoria era "català",segur que encara hem anat a pitjor.., tinc el dia graciós..
A mi em fa gràcia que parlis de tot això, de fet no coenixo gaires noies, per no dir cap, que ho faci.
He vist que sempre hi ha algú que et retreu aquest tipus d'articles, però s'ha d'entendre que això és així, de la mateixa manera que algú que ha estudiat o estudia economia escriurà articles relacionats amb economia.
No crec que pateixis, senzillament vius el que fas com l'economista,que no es suicida si sap que pugen els tipus d'interès.
El de la llengüa és un problema molt greu, i tothom bessa per algun lloc. Jo tot i ser el "catalufo" del barri ( amb el teu permís esclar..)a aquestes altures i a tercer de carrera, encara m'anirien bé un parell de classes! oi tant! Si trobes faltes al bloc no ho dubtis un moment!
Salut!!
YUJI: Veus? Clar que sí! Jo faig classes particulars a tres bessones belgues i molt sovint, explicant-los temes diversos, els dic que pensin com és en francès, i no pas en espanyol. Per al català, sovint és molt més útil! ;-)
Així que ets parlant de portuguès com a llengua materna? I de que ve que parlis també i tan bé català? Ja veus que els historials lingüístics particulars sempre em desperten curiositat...! ;-)
EDUARD: Bé, pensa que això dels comentaris va com va: jo ho atribueixo al fet que la llengua és un tema que, vulguem o no, ens afecta a tots, i jo procuro parlar-ne d'una manera una mica "distreta" ;-)
És cert que sovint hi ha gent que se'm queixa, però ho he d'acceptar: penso que la comparació que has fet amb un economista preocupat pels tipus d'interès és molt encertada! O sigui que gràcies! ;-)
Bon dia, és lo primer dia que escric al teu bloc. I ho faré de manera fonèticament correcta, això si, sense utilitzar els símbols adequats. Trobo bé que parlem d'un català estàndard escrit correctament, però no puc entendre que et pugos ficar amb la manera que te de parlar la gent. Potser lo meu comentari et donarà material per a fer uns quants posts. Però com comprendràs, pots ofendre a la gent que com io som lleidatans, i fem servir moltes paraules, que tu no consideres correctes (que ho són!). I lo que trobo pitjor, és que enlloc d'ajudar a la gent que intenta parlar en català, els hi estigos posant traves, lo únic que pots aconseguir d'aquesta manera és avergonyir-los encara més. Em considero catalana com la que més, i no, no parlo català estàndard, ni ho pretenc, (de fet, només l'intenten parlar a TV3 i els acabe sortint l'accent xava), parlo lo català que em van ensenyar de petita i que es totalment correcte, i no tinc cap intenció de canvial. N'estic orgullosa. Llegir-te coses així saben greu, jo dic los postres, i que? Potser em diràs que no és correcte?
Espero que entengos el sentit del meu comentari, potser hauries d'afluixar una mica, aquest no és lo camí. El camí no està en imposar, i riure. El camí està en ajudar, comprendre i escoltar.
Escolta, escolta! NO et confonguis!!!!!!
Igual que tu tens el teu dialecte, jo també tinc el meu. Quan el faig servir, dic coses que l'estàndard no reconeix, i això no vol dir que siguin incorrectes. També dic altres coses que sí que sé que estan malament, sovint castellanismes, però són de la parla popular, i si estic amb els amics o la família les dic ben tranquil·lament.
Sàpigues que dir "els/los" postres NO és correcte -ho has d'acceptar-, és una influència de l'espanyol: a casa teva ho diràs així, molt bé; però si estàs fent una ponència en un congrés, t'ho has de plantejar. Com t'he dit, jo en una conversa col·loquial dic "buenu", però no per això se m'acudirà defensar que és correcte, perquè és evident que no ho és. Cal saber fer aquesta distinció. I també has d'entendre que estàndard no és sinònim de català central, això mai. Tu has de ser fidel al teu origen, és clar! I amb tot l'orgull del món!
;-)
I jo mai no m'he rigut de la gent. NO T'EQUIVOQUIS. Això em fa pensar que fa poc que has començat a llegir-me. Sé de sobres que no es pot atacar la gent, i per això no ho faig: la prova és que LA GRAN MAJORIA de lectors d'aquest blog han sabut copsar quina és la meva actitud, i han vist que la meva intenció està lliure de malícia.
Al contrari del que dius, miro d'ajudar, intento fer que els parlants s'adonin dels errors més freqüents i analitzin per què es produeixen -gairebé sempre és per influència del contacte de llengües.
Afirmar, com tu fas, que tot el que tu dius és correcte perquè "així m'ho han ensenyat" és una barbaritat i demostra una actitud de rendició. Tu, jo i tots tenim algun problema o altre, i en funció del registre hem de decidir sí el que diem és acceptable o no. Em sap greu que t'ho prenguis així. No m'has entès.
En qualsevol cas, et vull convidar a llegir els altres posts del blog. Segur que canvies d'opinió: jo defenso mots com "nòvio" i "bolso", que provenen de l'espanyol però que la seva incorporació al lèxic català té una justifiació; en canvi, critico que, per exemple, els cartells públics no passin per les mans d'un (bon)corrector... I tot això em sembla que no coincideix gens amb el que tu em dius. SISPLAU, no m'etiquetis abans d'hora. VULL QUE EM CONEGUIS ;-)
Rep la meva benvinguda al blog!
A més, estic molt contenta de tenir una lectora nord-occidental! Això pot ser de gran utilitat perquè ens comentis què passa a la teva terra i ens expliquis, per exemple, si el que aquí detectem a Barcelona també passa, per exemple, a Lleida. LA RIQUESA DIALECTAL ÉS UN DELS TRESORS MÉS PREUATS DE LES LLENGÜES, i et convido a fer-nos el teu dialecte una mica més proper, tal com ja has fet en escriure el teu primer comentari en aquest espai.
Salutacions molt cordials! ;-)
Ja saps que jo passo de puntetes per aquí sovint, però per un dia trencaré el meu silenci a arrel de la discusió que acabo de llegir. Jo ja he llegit posts anteriors teus, i crec que no són diferents d'aquest darrer. L'estàndard no exixteix, a veure si ho anem aprenent. L'estàndard d'una llengua, que totes en tenen, és una invenció perquè els seus parlants s'entenguin. Però cadascú té la seva manera de parlar, i en la parla no hi ha tantes incorreccions com sembla. Jo estic d'acord en que amb el llenguatge escrit no s'ha de fer concessions, cal ser correcte, i quan la circumstància ho requereix, també cal ser-ho en el llenguatge parlat, com apuntes. Però em nego a acceptar que se'm titlli de mal català o mal parlat perquè faig servir les paraules que tu també deus fer servir, i llegint el que escrius em sento així de vegades. Quan parlem no ens podem posar a pensar cadascuna de les paraules a veure si diem alguna cosa malament. Parlem i prou, el llenguatge és fluid. I si anem posant traves als nous parlants, no tindran mai pebrots de llançar-se a parlar la nostra estimada llengua. Valoro tant l'esforç que fan algunes persones foranes per integrar-se que mai se'm passaria pel cap criticar-los cap error que facin. Si alguna cosa està realment malament, com fer servir una paraula per una altra, es corregeix i t'ho agraeixen, però no si s'han equivocat en un article. O pensa si t'agradaria que parlessis en anglès i un corcó t'estés dient continuament els errors que comets. Ja m'imagino que no ets així, que no les fas aquestes coses. Tampoc no vull que te m'ofenguis, m'alegro de que tinguis tants lectors i que els agradi tant el teu blog. Només t'escric perquè vegis que no tots ens sentim igual de bé quan llegim els teus escrits. La discusió és bona, oi?
Hola! Que ràpida!
A vere, anem a pams. No crec que em confongui. Simplement és que tinc un punt de vista diferent al teu. I per tant, ja que el teu blog està obert a comentaris, he volgut donar la meva opinió. Continuo pensant el mateix, no ens em de centrar en mirar els petits detalls de com parla la gent, crec que lo important és el conjunt. Que la gent intenti parlar el català. No trobo que sigui aquesta la via per a fer força.
Si que t'havia llegit abans, i no havia comentat mai res, però ja ho pensava, però al llegir aquest post m'he vist en l'obligació de dir-hi la meva.
En resposta al teu comentari et diré que no ho entenc, et contradius. No crec pas que aquesta sigui la manera d'ajudar.
Los postres no és correcte? D'acord en català estàndard no, i que? S'ha de tenir molt en compte que no escrivim com parlem, i que el català parlat té moltes més besants totes elles molt vàlides. M'estàs dient que és una barbaritat o una rendició defensar el meu dialecte com a correcte? Estem parlant des del punt de vista oral, i crec que des del punt de vista oral és correcte.
Mira només vull que entenguis el que et vull dir, que hi ha maneres i maneres d'enfocar les coses, està clar que ningú parla perfecte, però no per això em de considerar-ho un problema, més aviat al contrari crec que dona molta riquesa a la nostra llengua, fa que estigui viva. I perdona, que t'he malentès, tens raó, no havia caigut en que al Bonpreu és fan congressos i s'ha de parlar correctament.
No em malentenguis, no pretenc obrir una guerra, al contrari, m'agrada poder debatre tota classe de temes. I com comprendràs no tothom podem estar d'acord amb el mateix. Simplement és el meu punt de vista. Jo estic oberta a participar, a parlar del meu dialecte, a explicar-vos curiositats. Però lo que no puc fer és ficar-me amb que si algú ha dit o no ha dit un article correctament.
Gràcies per la benvinguda.
Jo crec que tots o la majoria de persones que llegim aquest blog, tenim clar que el més important és que la gent utilitzi el català.
Jo crec que per a un catalanoparlant el que hauria de intentar fer és escriure i parlar bé la seva llengua. Jo faig molts errors però com a mínim llegint el blog intento corregir-me. Per a un nou vingut el més important és simplement que s’animi a parlar català, entre tots l’hem de recolzar i ningú se’n ha d'enriure. A menys clar que sigui president de la Generalitat, llavors és totalment legítim que es critiqui el seu parlar peculiar.
Exacte, queda clar que cal anar a pams. Si algú passa de parlar castellà a parlar català amb errors no se l'ha de xinxar massa però diria que els personatges de l'article que critica l'Anna, i que tenen problemes de "sexe", ni són nord-occidentals ni vénen de l'Aràbia Saudita. En aquest sentit aquests serien dos debats diferents.
Si tenim com a objectiu que els castellanoparlants, o la llengua que sigui, passin a parlar català i a la llarga ho facin bé, primer n'hem de saber nosaltres. La gràcia de la pluja fina és que a la llarga filtri, no?
XEXU I BOIRA: No, no ho enteneu. Crec que no m'heu entès mai! Tinc molts amics que són nous catalanoparlants i MAI, MAI, MAI no se m'acudiria anar-los corregint contínuament. És més, em repugna la gent que ho fa! I a sobre si és un una conversa col·loquial! On s'és vist!
I en aquest post jo no parlava d'un error en l'article, home, jo parlava de la confusió de gènere: és a dir, d'una sèrie de paraules que en català tenen un gènere i en espanyol un altre, i que molts parlants les confonen. Per què? Per contacte de llengües!!!
Enteneu-me: en el meu dialecte diuen "haic de fer", i evidentment que és correcte (però no estàndard); també diuen "asunto" i a part de no ser estàndard és evident que és incorrecte. En TOTS ELS DIALECTES hi ha, doncs, particularitats perfectament correctes, en el cas del nord-occidental en teniu un exemple amb l'article "lo", però el fet que tu, BOIRA, facis alguna (o una) d'aquestes confusions de gènere no té RES A VEURE AMB EL TEU DIALECTE EN CONCRET, són CASTELLANISMES ESTESOS A TOT EL DOMINI LINGÜÍSTIC. Estic al·lucinant: no entenc que no us adoneu de la diferència entre una cosa i l'altra.
Si dieu que m'heu llegit, heu de reconèixer que MAI no m'he ficat amb la parla d'un nouvingut, MAI DELS MAIS! Així que no em sigueu tergiversadors! ;-)
I, BOIRA, perdona també que et digui que si vaig agafar exemples com el de la caixera d'un supermercat era per mostrar que aquesta interferència de l'espanyol està penetrant molt en la llengua parlada.
I, XEXU, l'estàndard "per se" no existeix, clar, és una construcció fictícia, però que els parlants convertim en una realitat en situacions formals.
Hi ha qui és més orgullós, d'acord. Però és que, BOIRA, ja vull veure que m'acabaràs dient que això d'escriure "ens EM de centrar" és correcte perquè tu ho fas així... Dona! Entre poc ni massa, sisplau! Ja entenc que de vegades no cau bé, que et diguin el que fas malament, a tots ens pot passar! Pensa que jo MAI no et demanaré que diguis "EL cotxe" en comptes de "LO cotxe", perquè això és un tret dialectal teu, però sí que t'explicaré encantada que en català després d'un plat d'espinacs ben amanits acompanyats d'uns quants llegums ens podem menjar unes postres delicioses, i no hi ha volta de full. Si ho vols corregir, millor. Que no vols i t’és igual? Doncs res. Jo no hi puc fer res. Per això et dic que és una actitud de rendició. Bé que de tant en tant et deus tallar els cabells o et deus comprar roba per no anar amb una samarreta foradada, oi? Doncs això és el mateix.
Al contrari del que penseu, els lectors que són catalanoparlants novells veuen aquest blog com un espai on poden aprendre una mica més, i mai cap no ha dit que s'hi sentís atacat.
Em sap greu que em malinterpreteu d'aquesta manera. Jo, si un metge em diu que m'equivoco en prendre un determinat medicament quan tinc uns símptomes concrets, ja us asseguro que no l'hi (li ho) discutiré, per molt que a casa meva "sempre ho hagin fet així".
Us segueixo convidant a seguir el Do de llengua, ben sincerament us ho dic! ;-)
CLAUDI I EDUARD: Gràcies per no deixar-me sola! ;-) Vosaltres, que em coneixeu millor sabeu quin és el meu tarannà.
M'agrada que hi hagi polèmica, anima el blog!.
Sí, CLAUDI, vés tirant llenya al foc, tu...! ;-)
JO només he de dir que estic completament d'acord amb tu, lingüista elitista, potser el fet de ser professora de català i hi influeix... Jo tinc molt sovint les mateixes discussions amb els meus alumnes menorquins. "Doncs" els sona massa català i no poden entendre que el fet que ells sempre diguin "pues" no vol dir que estigui ben dit. I amb això altres coses.
A casa meva diuen "aiga" i saben que no és correcte, però ho segueixen dient però no creuen que estigui bé perquè ells ho diuen.
És més, de tota la vida he dit "esblandir" en lloc de "esbandir" i sé que no és correcte, però ho dic.
Evidentment que puc fer de corresponsal a Menorca.
Què animat que està el blog, no? Apa, seguiu, que és interessant.
Només m'agradaria proposar-li a Boira un joc.
Imagina un dia en què tinguérem un país normal. El dia que engegar el televisor significara veure diferents canals en català, telenotícies, doblatges de pel·lícules, etc, en català. I en català estàndard amb tots els accents, occidental i oriental, valencià i mallorquí, andorrà i menorquí, lleidatà i tarragoní.
I que en eixos canals hi trobàrem també el català col·loquial en Grans Germans (per posar un exemple), en platons de TV on hi hauria situacions menys serioses... Un català col·loquial amb tota la seua riquesa i diversitat.
El problema que tenim és que no som un país normal amb una llengua normal.
Dit això, entenc que és normal que amb aquesta delicada situació sociolingüística que patim, els més perjudicats siguem els perifèrics (tu lleidatana, jo valencià) perquè sovint des de Bcn s'ha imposat un barcelonicentrisme, tot confonent-se amb l'estàndard. Una situació que no agrada a molta molta gent. Però crec que hem d'entendre que si això passa és perquè tenim una societat una mica malalta, encara que només siga un constipat de la passa.
Salut!
Uf! quina cua que ha portat aquest post! és veritat que a vegades ens fa mal quan ens diuen que fem una cosa malament, i sobretot quan la fem cada dia i tot sovint. És per això que recentment m'he inclinat per fomentar l'ús del terme "normatiu" en comptes de "correcte".
Sí, jo sóc una d'aquestes persones que s'atreveix a dir que una de les característiques del dialecte "metropolità" és la manca d'ús de pronoms febles. Ui! lo qué me ha dicho!!
Aquestes coses no es poden dir, no es poden dir de segons quines maneres, perquè som susceptibles, i parlar no és com prendre's un medicament. Parlar és comunicar-se, i essent catalanoparlant o catalanoescrivent acabes caient a la trampa de pensar més en com parles o en com escrius que en el que estàs dient. Potser perquè som una societat malalta, sí, malalta d'identitat, i de que no ens robin el que és nostre.
Recentment hem patit un procés de normalització molt bèstia, jo encara recordo els exercicis de barbarismes que ens feien a l'escola (no es diu bocata, no es diu tenir que, no es diu...) i sí, em fa mal sentir aquestes paraules, igual que em fa mal sentir nòviu. Per què nòviu sí i tenir que no?
La barrera és molt fina, i els que us hi dediqueu necessiteu normes per tal que la cosa no se'n vagi de mare, però la resta de mortals ens comuniquem dia a dia i ho hem de fer d'alguna manera sense estar pensant contínuament en que estem parlant malament.
I continuant el darrer paràgraf que he llegit del comentari que em precedeix (el de txari) voldria matisar:
i qui ha demanat que hem d'estar contínuament pensant en quins mots diem?
que jo sàpiga cap lingüista no va pel carrer amonestat ni corregint els parlants.
Un altre cantar són els usos formals... Algú que treballa a Canal 9, per exemple, (o TV3) li podrem exigir que domine l'estàndard o que es dedique a una altra cosa. Per això li paguem, oi?
Salut!
Bé, és possible que m'hagi perdut alguna cosa del debat que s'ha fet una mica llarg, però, sense haver-me llegit tot el que lingüista-e ha escrit al blog, no he notat que hi hagi crítiques o menyspreu ni als que comencen a parlar català, ni als que parlin un dialecte. En qualsevol cas, no veig jo posicions tan allunyades i intueixo més aviat que la interpretació subjectiva d'alguns textos és el que genera certa incomoditat però que ella ja ha aclarit que no era la seva intenció.
Jo acabo de descobrir aquest blog, no conec de res la dona aquesta (o igual sí i no ho sé, has vist algú amb un sabre de llum pel carrer?) i no tinc perquè defensar-la. Tampoc sóc molt obsessiu amb el purisme normatiu i de fet crec molt en la barreja de cultures. Ara bé, una cosa és que amb el temps es produeixi de forma natural i una altra que sigui per una manca de difusió i presència del català (dit sense cap intenció política que no va d'això) i una certa "mandra" nostra al parlar. En aquest sentit és bo que es faci didàctica del que és correcte i el que no, i fixeu-vos que parlo de didàctica, no d'imposició (com la podria fer ella?) ni de crítica. Suposo que molts haureu patit en algun moment algun profe ensenyant alguna matèria a partir d'una certa manera de fer o una metodologia que després al mon real no s'aplica per manca de temps, perquè el teu cap (el cap en el sentit jeràrquic) et diu que ho facis d'una altra manera o raons vàries. Podria semblar que no val la pena saber com s'haurien de fer les coses bé i que podriem tirar directament pel camí ràpid de simplement fer-les com es pugui o es vulgui. Jo sempre raono als alumnes que és molt diferent fer les coses "malament" (malament no perquè siguin criticables, sino en el sentit de no seguir les normes o metodologies) però conscient de com es farien bé, que fer-les malament sense saber que s'haurien o es podrien fer d'una altra manera. I tornant a parlar de llengua, lingüista-e no fa res més que aportar el seu gra de sorra per ensenyar-nos el que sap i, a partir d'aquí, cadascú que faci el que vulgui, de forma natural. O almenys, si no em contradiu la interessada, jo crec que ho hauriem de veure així. La qual cosa admet comentaris de com es diuen les coses a altres llocs i així enriquir-nos tots sense que ningú obligui a ningú a pensar ni dir les coses de cap manera. Però això ja ho ha dit ella.
Una cosa que suposo que pot crear rebuig segons com s'interpreti és l'estil que té aquesta dona d'explicar les coses. Si en comptes de fer-lo així simplement es dediqués a enumerar i fer una classe magistral de normativa, la gent s'ho llegiria, faria més o menys cas perquè seria més avorrit, però segurament no li trobaria cap problema. Però això és exactament el que ha mí m'agradat més del blog, intentar explicar les coses de forma amena, amb anècdotes, humor i fets del dia a dia sense deixar de banda el contingut. Amb la poca innovació amb que generalment fem les classes a la universitat la veritat és que em sorprèn que surtin alumnes amb aquesta mentalitat i creativitat a l'hora d'explicar. Fer-lo així sempre comporta un risc de no adonar-se alguna vegada de que un exemple o comentari concret pot ser interpretat com una crítica que no es pretenia. Però això es una cosa que es va aprenent amb el temps i que, en la meva opinió, no li passa sovint pel que he vist. També crec que segurament lingüista-e imprimeix una certa pinzellada literària a les històries que explica i no me la imagino corregint compulsivament a tothom i tot el que veu a tot arreu, encara que sí amb molta sensibilitat amb la llengua. Amb la qual cosa acabo, per no avorrir i perquè jo de lingüística no sé res, però de jocs de paraules i dobles sentits sí, i amb la darrera frase puc haver-me ficat en un jardí, que no sé si és una expressió molt catalana. Apa, salut.
Coi, quants comentaris!
No veig cap problema en el que fa na Lingüista a la seva bitàcola. És més, trobo interessant que hi hagi gent que sacrifica el seu temps per mostrar i explicar els errors que la gent comet en l'ús de la llengua. Com ja han dit alguns aquí, una cosa és que parlis col·loquialment amb consciència, i altra que ho facis per manca de informació.
Jo, com a no-catalanoparlant i mai no havent anat a Catalunya, crec que no puc opinar massa. Tampoc no sóc filòleg ni lingüista. (ni tan sols universitari encara +_+) A Brasil parlam un portuguès molt característic i que la normativa no reconeix. La col·locació pronominal es fa completament basat en la fonètica de Lisboa, el que fa que moltes vegades ens sembli malsonant. Des del punt de vista de la normativa, els brasilers parlem un portuguès completament deturpat. Hi ha una mena de "gap" que ens separa de la normativa, el que fa que molts de nosaltres odiem la nostra llengua. (que en realitat, és la llengua dels colonitzadors) Mon pare em corregeix tota estona. Ja li vaig intentar d'explicar unes quantes vegades "home, mira, és que no és cap qüestió de ser correcte o no, això es diu 'variació lingüística'", però aleshores resulta que és massa carca per entendre'l. Però això no és pas estrany tenint en compte que de petit ens deien "no és pas correcte dir 'mais grande', es diu "maior"', i que avui dia ens ensenyen al cole que hi ha dues variants: una culta i altra popular.
Que consti que això no vol dir que estigui en contra de la normativització. Una llengua minoritària com el català que és sovint exposada al castellà cal una normativa. Més que tot, una llengua normalitzada és forta; es pot fomentar l'ensenyament i protegir-la, es pot utilitzar en l'administració i diferents àmbits de la societat, i també és una forma de comunicació unificada per que la gent amb parlars diferents es pugui comunicar sense problemes. Alhora que l'estàndard pot ésser l'heroi de la llengua, també pot fer de vilà. Un estàndard normalment es fa basat en una variant. L'ensenyament en aquesta variant ajuda en el processe de neutralització de les diferències dialectals, encara més accelerat avui dia per la difusió dels mitjans de comunicació. Llavors, crec que entenc perquè molts valencians i balears contesten tant el català normatiu: no hi ha cap posició de reconeixement ni tan sols del mínim dels diferents parlars. Simplement no es senten identificats amb la llengua que els volen ensenyar. Jo tampoc no vull parlar el lisboense, vull parlar el brasiler. És important tenir una normativa i que tots els parlants la coneguin, però aleshores crec que també haurien de ser més comprensius i fer més concessions. Tampoc no defenso la fragmentació lingüística, però a mi em sembla que fa falta una mica de flexibilitat. Crec que em contradic una mica, però weno... xD
Ehm, crec que m'he perdut una mica i vaig canviar totalment de tema parlant de normatives xD
Ahm.. se'm van escapar algunes faltes xD
VALQUI: Gràcies per expressar el que penses, segurament és la vocació de mestra el que t'apropa al meu punt de vista. Ara, cal distingir el cas de la pronúncia del mot "aigua" (que és un tret dialectal que varia en funció del territori i que, si bé no és estàndard, tampoc no és incorrecte) de l'ús de "pues" (que és, simplement i a tot arreu, un castellanismes, és a dir, no és correcte). Veig, pel que dius, que la teva tasca et té ben entretinguda, i que a Menorca també hi ha feina per avançar cap a la normalització, així que molts d'ànims! ;-)
ANDREU: M'ha semblat molt il·lustratiu el joc que proposaves; és cert que el fet de viure en un país no del tot sa fa que sovint alguns parlants se sentin atacats quan no n'hi ha motiu. Fabra bé va haver de depurar la llengua: va eliminar "busson" i, que jo sàpiga, la gent -encara que ho deien així ells i els seus pares i els seus avis- no se li va pas tirar a sobre acusant-lo de voler eliminar la varietat dialectal...
Gràcies per la teva segona aportació, que aclareix del tot el que volies expressar: efectivament, aquí ningú no imposa res. Tothom és lliure de fer el que vulgui, amb la seva parla particular. Gràcies! ;-)
TXARI: Tu expliques molt bé, com l'ANDREU, que la condició de ser catalanoparlants de vegades ens afecta una mica massa, i això no hauria de ser així. Jo sóc partidària d'una llengua mínimament correcta també en francès, anglès, etc. Bé, i pel que em preguntes, sàpigues que no, que la barrera no és pas tan fina; simplement, és tan senzill com això: un mot o una estructura procedent d'una altra llengua es pot acceptar només quan en la pròpia llengua no tenim (o ja no tenim de manera viva) un element per expressar aquell mateix concepte; ergo no podem admetre "tenir que" si ja diem "haver de". Es tracta d'un calc de l'espanyol del tot innecessari i que no ens aporta res. Bé, gràcies per aportar una mica de llum a la discussió! ;-)
GARIB: Veig que tu també has sabut copsar el tarannà del blog, que pretén ser didàctic i entretingut. Crec que amb les teves paraules has presentat una visió de la situació prou objectiva i, efectivament, confirmo que no ens coneixem de res (o almenys no en som conscients!! ;-) Gràcies! ;-)
YUJI: Efectivament, com tu molt bé dius, una llengua normalitzada és forta. Això penso jo. I, sobretot, no hem de barrejar el fet que l'estàndard no reculli tota la variació dialectal amb el fet que en català hi hagi molts castellanismes innecessaris que hauríem d'esforçar-nos a eliminar. Jo mai no diré res en contra de la variació dialectal, és més: he fet posts exclusivament per defensar els dialectes; en canvi, sí que procuraré explicar als que em vulguin escoltar i llegir quins problemes hi ha en la nostra llengua derivats del contacte de llengües. Són dues coses molt diferents. Ah! M'ha interessat molt que expliquessis el cas de la llengua al Brasil, és una comparació interessant. Ho reitero: tens un nivell de català molt satisfactori, ara et falta venir-nos a visitar! ;-)
Veig que el debat s'ha animat força, i a mi em dona la impressió o que no m'he expressat bé, o que no m'heu entès bé. Primer que tot, si lingüista, faig faltes d'ortografia, més de les que voldria. No m'agrada, i procuro fixar-me, i sempre accepto que EM corregeixin. I soc la primera de defensar un català ben escrit i estàndard, és la nostra eina per a tenir una llengua podríem dir que ordenada.
Fins aquí estem totalment d'acord. El que no m'agrada tant són les maneres d'enfocar-ho. Perquè entenc que vegis una falta d'ortografia, en facis una fotografia i la pengis al blog i la comentis. Però no trobo bé que et posis en la manera de parlar que tenim la gent, crec que hauries de ser una mica més transigent. I més encara si dius que tu també ho fas, o a tu t'agradaria, que algú t'escoltes dir a una botiga o a on sigui un "haic" i corres a explicar-ho?
M'agradaria que m'entenguessis, no és el que fas, és la manera de fer-ho. Potser només m'ho sembla a mi, però de vegades llegint els teus posts i comentaris, m'ha semblat veure una mica de prepotència, que a mi personalment m'ha ofès.
BOIRA: Et tornes a equivocar! Que no veus que no és el mateix un tret dialectal, com pot ser el teu "lo cotxe" o el meu "haic de fer", que un castellanisme innecessari? Com pot ser que no hi vegis diferència? Et repeteixo que si vaig triar exemples agafats de la gent del carrer era per mostrar que aquesta confusió amb el gènere (QUE NO TÉ RES DE DIALECTAL) està molt estesa, sobretot a Barcelona. Res més. No entenc que et costi tant d'entendre, francament. Saps de sobres que aquest és un espai amb intenció didàctica, i que mai no hi ha hagut ni un bri de prepotència! A tu et sembla que podem anar amb actituds prepotents per potenciar una llengua que està minoritzades? Jo tinc molt clar que aquest no és ni serà mai el camí.
(Potser això de la prepotència m'ho dius per l'adjectiu "elitista": sàpigues que prové d'una broma que ens fèiem amb un amic i que t'asseguro que no té res, abosolutament res a veure amb la correcció lingüística.)
Ei, em sembla que coincidim, o sigui que no m'acusis, sisplau, de coses que ja no sé ni d'on surten ni d'on les treus però que no tenen cap mena de relació ni amb aquest blog ni amb mi.
M'importes, BOIRA. M'importa el que dius. Per això t'he contestat llargament tots els comentaris i t'he fet saber de seguida que ja havia publicat les respostes. I per això estaria molt contenta si em continuessis llegint, perquè jo ja m'he adonat que els nostres punts de vista són similars, i voldria que tu també te n'adonessis.
Una abraçada ;-)
Potser el problema que hi trobem és aquesta voluntat d'ensinistrar-nos, innecessària trobo jo. Que sí, que fem faltes, i de vegades diem algunes coses malament, però els temps d'anar classe ja han passat. Defenso el català per sobre de tot, intento fer-lo servir en qualsevol circumstància, i intento que els que no el parlen el sentin, per familiatitzar-se, i que es sentin còmodes per atrevir-se a fer el pas, a llançar-se a parlar el nostre estimat idioma. Si s'equivoquen en una gènere, no penso corregir-los, i si m'equivoco jo, ja hi haurà gent que m'ho dirà, sense riure's de mi, i gustós intentaré dir-ho de bones maneres. Ho sento, segueixo estant d'acord amb la Boira, moltes vegades no és el que dius, que tots sabem que és correcte, perquè per això ho has estudiat, sinó com ho dius, que depèn de com, pot sonar gairebé ofensiu i prepotent.
Perdona, XEXU, però és que JO MAI NO M'HE RIGUT DE NINGÚ. I no em facis riure, que saps de sobres que l'ÚLTIM QUE VULL ÉS ENSINISTRAR NINGÚ! Home!! Al contrari del que dius, si aquest blog té visitants i un cert seguiment és perquè el seu to no és intransigent, ni té una voluntat purament instructiva. Aquí parlem de llengua des d'un vessant entretingut, lúdic, divertit. Si no ho has sabut copsar, ets una excepció digna de tenir en compte. Però jo ja no em (ni et) puc explicar per què és així... Jo m'he esforçat molt per fer-me entendre, però sembla una missió impossible...
Igual que tu, jo no sé pas com algú pot plantejar-se posar-se a corregir un catalanoparlant novell sense que ningú l'hi/li ho hagi demanat, no ho puc entendre. Pensa que si jo volgués fer de correctora, no em faltaria pas feina. I cobraria. I no és el cas.
Bé, només em queda demanar-te que no ens abandonis, que hi diguis la teva quan vulguis.
Salut!
Conseqüències de la diglòssia, ja se sap. I després van dient que "el bilingüisme ens enriqueix", au va! Si ni tansols sabem quin sexe volem!
Tens un bloc molt interessant.
ROC SANG: Tens raó, em sembla que el bilingüisme aquest només enriqueix una part de la societat... M'alegro que t'agradi el blog!
És la primera vegada que llegeixo aquest blog, (que per cert m'ha agradat molt) i m'agradaria explicar-vos una petita anectota que em va passar de més jovenet:
La meua professora de català va indicar que una de les característiques principal del dialecte Pallarés, era que l'article masculí plural el feiem amb femení. Jo que estava estudiant fora del àmbit lingüistic del pallarés, li vaig contestar:
"Au, calla que això només u fan les vells!!!!"
El fart de riure que es va fotre la professora i el ridícul espantós que vaig fer jo, me'n recordaré tota la vida.
Potser algun de les converses que vas sentir per Barcelona, era amb Pallarés.
O sigui, que hi han canvis en el genere que si son trets dialectals.
Entenc molt bé la posició de la Boira, ja que aquesta (anguesta, en pallarés) estandarització fa que cada dia es perdin una mica més aquests dialectes que també formen part del Català. Aixó no mos dona el dret d'escriure com mos surtigue dels collons!!!!
MARC TORMO I BOCHACA: Primer de tot, sigues benvingut al blog! Les característiques dels dialectes catalans les conec bé, i ja t'asseguro que les converses que vaig sentir a Barcelona eren en barceloní!! La forma de l'article pallarès no és pas el femení usat amb mots masculins, eh!! No et confonguis!!! La forma del pallarès és simplement una evolució de “los”, la pronúncia de la qual es va relaxar fins a donar “les”, saps? És com en francès, que en plural tot és “les”, però això no vol dir que sigui un article femení i prou!! O sigui que no, això de canviar el gènere d'unes quantes paraules com ara “llegums”, “espinacs”, “costum”, “dents”, etc. és únicament influència de l'espanyol!
Publica un comentari a l'entrada