Era a la Facultat, repassant la transcripció (fonoortogràfica) d'un informant de Mallorca, que mireu què sentenciava:
«(...) sa TV3 també jo de vegades vaig titllar de corregir es titulars perquè consoliden sa castellanització, jo ho he observat i, no ho sé, per exemple, sents a dir “ho sento molt” i sa forma genuïna i catalana és “em sap greu”, que aquí deim “me sap greu”, i allà sempre hem sentit a dir “ho sento molt”, que és calcat de “lo siento mucho”, vull dir que si amb amb espanyol fos “me sabe grave” per exemple sa TV3 diria “me sap greu”, i és una cosa que no la fan expressament però...»
I quanta raó! A mi, els "ho sento" ja no em fan efecte, tant m'és que m'ho diguin perquè ni la meva oïda ni cap altre dels meus sentits "no ho senten". En canvi, "em sap greu" té tota una altra força, no trobeu?
Encara que cal distingir dues menes de parlants:
«(...) sa TV3 també jo de vegades vaig titllar de corregir es titulars perquè consoliden sa castellanització, jo ho he observat i, no ho sé, per exemple, sents a dir “ho sento molt” i sa forma genuïna i catalana és “em sap greu”, que aquí deim “me sap greu”, i allà sempre hem sentit a dir “ho sento molt”, que és calcat de “lo siento mucho”, vull dir que si amb amb espanyol fos “me sabe grave” per exemple sa TV3 diria “me sap greu”, i és una cosa que no la fan expressament però...»
I quanta raó! A mi, els "ho sento" ja no em fan efecte, tant m'és que m'ho diguin perquè ni la meva oïda ni cap altre dels meus sentits "no ho senten". En canvi, "em sap greu" té tota una altra força, no trobeu?
Encara que cal distingir dues menes de parlants:
El tipus 1, que es dedica a demanar perdó constantment, de manera que, per no cansar l'interlocutor, i per aconseguir un mínim de credibilitat, ha de fer servir totes les variants hagudes i per haver per expressar allò que -suposadament- sent. Fins i tot em sembla que molts arriben a distribuir l'ús d'una o altra expressió segons la gravetat del moment: així, no tenir foc quan te'n demanen pel carrer serà un "Ho sento"; trencar un plat valdrà un "Ho sento molt" / "Em sap greu"; i trencar -per posar un exemple triat a l'atzar- un cor mereixerà -i quin honor!- tot un "Em sap molt de greu, de veritat...".
Heus ací en Homer Simpson penedit...El tipus 2, que només pronuncia unes paraules de tanta categoria quan l'ocasió ho demana. Aquest és dels meus. És en aquests casos que te'n pots refiar i que pots permetre't el luxe de creure, amb gairebé total seguretat, que sí que li'n sap, de greu.
En qualsevol cas, es faci servir el gir castellanitzat o la forma més intrínsecament i genuïna(ment) catalana, sovint penso que tot depèn del valor que el company de conversa dóna a les seves paraules, tot depèn de si les pronuncia mirant-te als ulls o bé acompanyat d'uns gestos que denoten que allò que diu és un pur tràmit, mecanitzat, trist, obligat i gens -o molt poc- sentit.
Què hi dieu, ho sentiu? Assentiu? Hi consentiu? O bé en dissentiu? Mentre no us en ressentiu, pressento que tampoc no us n'entresentireu... ;-)
Entrades
19 comentaris:
Sempre tracto de dir allò que és més genuí. Així doncs, "em sap greu"... En canvi, el que sento molt i em fastigueja és el pensament espanyol que es traspua en els mitjans de comunicació públics. Ahir mateix, a Catalunya Ràdio van entrevistra David Bisbal! Jo era a València d'Àneu on a la nit tocava un gran músic caralà, en Santi Arisa. Per què no li feien una entrevista a ell? Això sí que sap greu!
Apart dels mitjans de comunicació, hi ha un cantautor que té unes lletres molt especials però a la vegada plena de barbarismes que repeteix molt "ho sento molt".
No podia ser un altre: l'Albert Pla.
La sequia
Tens paper de water enganxat al cul
de l’última cagada tens caca entre les cames
tens sang incrustada entre els cabells del cony
menstruació coagulada tens regla entre les cames
i ho sento molt i ho sento molt i ho sento molt
però haurem de resignar’n-se a no poder rentar’n-se
hi ha sequia
hi ha sequia a la comarca
un tràgic racionament d’aiguai els porcs moren a les granjes
i els iaios se’ns deshidraten
s’empastifen les sabates de ciment per les aceres
i ara haurem de resignar’n-se
a sofrir la cara bruta de l’amor i ho sento molt
potser ara sabràs que jo t’estimo igual
pulcrament perfumada o tinguis pus entre les cames
necessito tant el teu cos com tu el meu
som com dos cagaradates
tu i jo som com cul i merda
i ho sento molt i ho sento molt i ho sento molt
però així són i estan les coses
un dia fresques i un dia seques
hi ha sequia
hi ha sequia a la comarca
hi ha amors que són com waters
embussats per falta d’aigua
vine acosta’t i ara abraça’m
obrim entre els dos la tapa
mira al fondo hi ha una caca
la gran cagada de l’amor
i ho sento molt.
XAVIER: Permet-me una recomanació: escolta RAC 1. Clar i català!
CLAUDI: He llegit la cançoneta... havies de ser tu!! ;-)
Els Pinyols hem capit es missatge.
Ara bé, se'ns plantegen dues qüestions: la mestressa acceptaria l'ús de la paraula "val" com a sinònim de "d'acord", essent conscients del paral·lelisme amb l'habitual "vale" del castellà?
Segona qüestió: escoltar RAC1 no és, en absolut, ni millor ni més genuí que escoltar Catalunya Ràdio. De fet, ja era hora que Catalunya Ràdio comencés a ser la Ràdio Nacional de Catalunya, i no pas la Ràdio de Ripoll, o, pitjor, de Setcases. Catalunya Ràdio no entrevistarà en Bisbal quan en Bisbal deixi de vendre discos a Catalunya, és ben senzill.
Apa, frisem per la vostra sentència!
CLAUDI (bis): Saps la cançó aquella d'en Roger Mas versionant la tan nostrada Paulina Rubio? Doncs la vaig enviar als del programa "En minoria" (substitut estiuenc de "Minoria absoluta", a RAC 1) perquè cada dia trien un suposadament possible hit musical de l'estiu, i la van posar: ara ja ha arribat a tot Catalunya!! I en sóc culpable... ;-)
US EN RECORDEU: Quant a sa primera qüestió, ja sabeu -o hauríeu de sebre- que sempre cal tenir en compte es registre; ergo sí, sí que acceptam “val”, en un context com ara una conversa entre pinyols. És més, fins i tot si es nivell de col•loquialitat és extrem, arribaríem a permetre s’ús de “vale”…, especialment en terres barcelonines.
Perquè –i supòs que estareu D'ACORD amb jo– això de respondre “D'ACORD” a un proposta o proposició –decent o indecent, tant és– perilla de fer un efecte… com us ho diria? Igual que el de pronunciar la lateral palatal de “vull” en un intent d’esquivar la iodització generalitzada… Tot açò s’ha de contextualitzar: parlam des sector de catalanoparlants joves més o manco arrelats a sa capital des Principat. Oi que m’enteneu? Val o no val?
I sa segona –i darrera qüestió– mereix per part meva dues consideracions: una, tornar al –dialecte– central; dues, dir-vos que escoltar RAC 1 és simplement més sa. Més sa si no volem emmalaltir a causa de la inevitable somatització dels nervis provocats per la manifestament constant manipulació sociata que pateixen els mitjans de la Corporació. Ras i curt.
Hola Anna!
La cançó d'en Roger Mas l'he enviat a tots els meus contactes. És una versió boníssima i me'n alegro que hagi sonat per la ràdio. A veure si en Roger Mas el contracten més.
Per mi però, la cançó de l'estiu és una altre:
"Verigut" d'en Miquel Mariano.
http://www.youtube.com/watch?v=kVQ26j6SLys
Encara no sé com no està sonant a totes les festes majors dels Països Catalans!. Dissabte per exemple, a la festa major de la vila de Cardedeu, va tocar en Carles Belda versionant moltes cançons del nostre país. Després va venir un punxadiscs que només va punxar cançons en català i sorprenentment no va punxar aquesta!. Se'n hauria de fer també difusió.
Això de RAC1,.... d'acord... però m'hi sobra un tal Mas... què vols que et digui...?
Un cop resolt el problema alhora d'escriure comentaris (la meva toixesa informàtica és descomunal!) faig acte de presència.
Quan vaig llegir la teva declaració d'intencions em va sobtar que diguessis que estaves en contra de torrar els collons del parlant, cosa tan estimulant per qualsevol lingüista, i em preguntava com t'ho proposaves fer. Veig, però, que ets una entranyable torracollons més. ;) Només faltaria. Et convido a fer sang dels meus textos sense compassió i ho faig sincerament, perquè penso que hi ha tela per escurar.
Salut!
p.d.: Rac1 no és Minoria, tinguem-ho present. Una mica més tard fan un programa que és més sociata que qualsevol dels de la Cadena Ser.
ESTEVE: Qui dius que t'hi sobra?? Quin Mas...?
JORDI P. FERRER: A la declaració deia que la normativa s'ha de fer pensant en el que fan els parlants i que s'ha de desistir de voler fer entrar amb calçador coses que no corresponen a la realitat (socio)lingüística. En pots veure un bon exemple al meu post sobre l'acceptació de la paraula "nòvio". És a dir, no podem pretendre que la gent -en aquest cas de Barcelona, per exemple- combregui amb rodes de molí i digui "xicot".
I pel que fa a RAC 1, ja sé que cap a la tarda el nivell baixa, però del matí al migdia és sublim, no et sembla? ;-)
Ah! No dubtis que accepto la invitació per fer sang dels teus escrits! ;-)
Diga'm Jordi, per Déu! Viam, la cosa és que la línea que separa la cerca de la genuïnitat i el voler putejar al parlant és molt i molt fina. Gairebé m'atreviria a dir que és una empresa impossible -jo m'he de contenir constantment davant de la gent que més o menys estimo per no semblar un pedant impertinent. Jo no sé si dic ho sento o em sap greu, per exemple, segurament depén del vent que bufi, però sí que he sentit gent (com jo!) dient "me sabe mal" en tertúlies castellanes i quedar-se tan panxos. Buscar l'origen de tantes expressions nostres que es tradueixen literalment al castellà és un trencacolls per on em fa molta mandra passar. Clar que el món es divideix en mandrosos i pencaires, i no necessàriament s'han de portar malament. ;)
p.d.: El matí-migdia de l'última temporada de Rac1 era sens dubte el millor que se'ns ofertava, i el migdia, em centro en el migdia, realment sublim.
JORDI: Aquí la pencaire! ;-) Hahaha!!
Sí, sí, molt bones hores de ràdio, però la temporada que ve ens espera en Basté..., que té una sintaxi lleugerament enervant...! ;-)
Em referia a un tal Sergi Mas
Ah! El doble d'en Montilla...!! ;-)
Què vol dir, que si t'agrada Bisbal ets espanyolista???
"una miqueta de siusplau..."
No home no! Vol dir que castellaneges una mica, que no necessàriament ha de ser dolent, i que tens tot just un ditet i mig de front, que per segons què també és preferible.
Hahaha! OSTRUKATXU, no, no, no penso pas que el fet que t'agradi un grup o un cantant espanyol determini les teves tendències ideològiques... Estaríem arreglats!
L'altre dia em vaig adonar que vaig dir: "Em sap mal" i "Em sap molt de mal", o fins i tot (aquest m'agrada més, perquè és una estructura intensiva genuïna) "què mal que em sap!"
Possiblement (no ho sé) no és tan genuí com 'em sap greu'. Però en el meu parlar és força més usual que no els "ho sent".
Els "em sap greu" no entren en el meu parlar natural.
i el "a pesar" és correcte? jo sempre he dit "malgrat" però ultimament a TV3 i al diari AVUI hi apareix molt!
Publica un comentari a l'entrada