El meu xicot? El meu noi? El meu company (sentimental)? El meu amic (especial)? La meva parella? El meu enamorat? El meu amable amant amat?
No, no, no... Siguem realistes. La gran majoria acabem caient en el -fins ara i de moment- castellanisme "nòvio", absolutament adaptat a la nostra fonètica. Atès que en català el terme nuvi té un significat ple de reminiscències matrimonials que -segons sembla- fan tantíssima por, i atès que el mot (antic) novii és ja avui un reducte dialectal, em sembla que ha arribat l'hora que prenguem una decisió ferma.
No, no, no... Siguem realistes. La gran majoria acabem caient en el -fins ara i de moment- castellanisme "nòvio", absolutament adaptat a la nostra fonètica. Atès que en català el terme nuvi té un significat ple de reminiscències matrimonials que -segons sembla- fan tantíssima por, i atès que el mot (antic) novii és ja avui un reducte dialectal, em sembla que ha arribat l'hora que prenguem una decisió ferma.
A partir d'ara, queda prohibit fer la boca petita o mostrar cap senyal de vacil·lació en pronunciar frases de l'estil de:
"Us presento el meu nòvio, es diu Tià i és de Manacor. Me'n vaig enamorar pel seu parlar..."o"Em sap greu, no puc venir a la vostra festa perquè he quedat amb la meva nòvia per anar a sopar a París i ja fem tard a l'aeroport."
Bé, un cop resolt això, ataquem una segona -i última- qüestió, la de les construccions com ara sortir amb, estar amb... Pel que fa a la primera, certament és prou il·lògic parlar de "sortir", ja que, per anar bé i conèixer una mica una persona, també cal, de tant en tant, entrar, passar per una mateixa porta i conviure, poc o molt. La segona opció, simplement no l'he acabada d'entendre mai del tot: què se suposa que vol dir, això d'estar amb algú? Deu ser, segur, en un sentit increïblement metafísic...
Jo, aquí, només us puc confessar que hi ha un verb que trobo encisador:
FESTEJAR
Jo festejo
Tu festeges
Ell festeja
Nosaltres festegem
...
No trobeu que és fantàstic, com si d'una festa permanent es tractés? Què hi pot haver de més preciós que -i atenció que citaré textualment el diccionari-...
... fer festes a algú?
... obsequiar algú amb festes, afalacs, etc, per enamorar-lo?
... parlar privadament, estar junts, els enamorats?
... parlar privadament dues persones com si fossin enamorats?
En fi, ara sec, sóc al terrat d'una casa ubicada a la comarca de Lluçanès, amb "A Scratch In My Skin" sonant gràcies a l'iTunes, i és de nit, i si alço la vista veig aquell nombre precís d'estrelles que aconsegueixen fer-t'ho relativitzar gairebé tot, i sé que més d'un em diria que tot plegat seria més fàcil si no ens entestéssim a voler etiquetar totes les coses... Però, com a lingüista, només puc dir que la funció designadora és una de les més entranyables i característiques de totes les llengües, tot i que és ben cert que el nom no fa la cosa...
Entrades
34 comentaris:
Això de festejar fa recordar al llibre "Curial e Güelfa"
Sí que és un verb interessant, caldria posar-lo de moda ( per dir-ho així ).
Ara el tema del novio...no em fa el pes, em fa mal escoltar-ho, prefereixo més xicot o xicota. Serà cuestió de gustos.
Salut!
Doncs, que visca els...nòvios?
T'ha faltat dir "amic e amat". ;)
Pel que fa a "nòvio/nóvio"... Esper que els punts suspensius donin una pista del que no gos escriure.
Pregunta: hi ha cap possibilitat de posar de moda a Barcelona i rodalia les desinències verbals balears (festeig, festejam...)? (Sóc conscient que en l'estat actual de la vocal neutra és una pregunta un poc frívola)
La lliçó d'avui m'ha encantat.
Jo festejo amb el meu home fa cinc anys, doncs m'estalvio els problemes... ;-)
amic amb dret a "ros"! jajaja
Posar de moda el verb "festejar" serà difícil, però vinga va, ho intentaré!
Espero tenir més sort que el meu projecte de posar de moda les espardenyes. Avui he anat a treballar amb espardenyes: a tothom li han fet gràcia però dubto que algú més en porti. Tot i així m'apunto unes quantes fites: he aconseguit entrar a les discoteques més refinades del Maresme amb espardenyes! i els porters no m'han dit mai res!.
URIBETTY: Sí, sí, ja sé que en funció de la zona això de "xicot" encara es porta, però a Barcelona, vull dir entre els barcelonins... no! Ja se sap que la capital sempre ha de marcar diferències respecte de "comarques"... ;-)
VEÍ: Però si surten de l'església -o dels jutjats-, que sigui "Visca els nuvis!" ;-)
NONAM: Va, que jo crec que sí que anem, no? ;-) I ja s'hauria de notar que, a ulls d'una servidora, la morfologia verbal balear és molt més atractiva, i si m'ho sumes a una arrel com la del verb FESTEJAR, la sensació està més que assegurada!
CLAIRE: M'alegro que així hagis conegut aquest verb del català! Ara, sobretot, practica'l quan siguis a classe o quan parlis amb catalans, que quedaran al·lucinats del teu domini! ;-)
CLAUDI: Ei, que tu ets capaç de posar de moda tot el que et proposis... si més no a la bonica localitat del Vallès Oriental de la qual et declares natural!
ITXASO: Atenció, atenció, que si la teva "transliteració" era bona, pensa que la traducció literal seria "amic amb dret a frec/fricció". Què, et convenç? ;-)
Annaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!
Ez dut esaldi hori sekula erranen, kasi aulkitik erori naiz leittu dutenian!!! Holako susto gehio ez mesedez. Hurrengo adibidia Itxasoren seminobiuakin...
Eta bai, arrazoi duzu, niri ere hitz hori ikaragarri gustatzen zait, anem a festejar! Buf! ez dut aspaldian festejatu!
Muxu handi bat
Goretti!!! jajaja ez zaizu gustatu esaldia??? jajaja baina eske adibide bat jarri behar nuen ta pentsatu nuen: "aber, aber... zein izen esango dut? klaro baietz!! Tià!!", baina badakit zurea dela eh! ;-)
Portzierto, Itxasok esan dit abustuaren bukaeran etorriko zarela... egonen gara, ezta??? gauza gehiEGI kontatu behar dizut... ai ai ai!
muxuuu ;-)
Kar kar kar!
Ba niri izugarri gustatu zait adibidea!!! Orain Tiàri esan beharko diozue, berak ere irakur dezan ala?
Muxu bana!
Quina vergonya, Ahinitz, no, no... Hahaha! Sempre penso en el Tià i el Tito enmig de les festes d'Ituren preguntant-me si festejava i oferint-se per comprovar quin dialecte era més seductor!!
Quins v/bells temps...! ;-)
Doncs mira, jo sempre dic xicot i la gent em mira d'una manera una mica estranya, però és que m'agrada com sona, en canvi el nòvio el trobo molt molt castellà, i que consti que jo no sóc pas de poble (serà per això que em miren així? ¬¬). Un petonet ^^
Hahaha!! Discriminació lingüística per dir "xicot"?? No pot ser!! ;-)
Xe, Anna, me cague en la puta, que ja veig que Tià m'ha guanyat la partida! Si no com és que a ell l'utilitzes com a exemple en un text teu i a mi no pas?
Així i tot he de dir-te que a mi el verb festejar també m'encanta: jo festege, tu festeges, ella festeja, Tito i Anna festegem...
A continuació tens un enllaç d'un text que vaig escriure sobre la parella i que a lo millor t'interessa...
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/310447/index.php
Bé, un bes ben fort i a veure si soluciones l'agravi comparatiu que has creat entre el Tià i jo.
Salut i sort!
Tito
PS: Ahinitz i Gore, vosaltres què? Ja s'heu oblidat de mi? Podríeu donar senyals de vida!
Sort que l'anna sempre ens envia les ultimes novetats!! Gràcies a ella he descobert que el Tito encara hi viu...
Muxu handi-handi bana!
TITO!! No te m'enfadis, eh!! Ben aviat arreglaré aquest greuge comparatiu imperdonable que he provocat!! Com pot ser...??? Després del meu historial amb la qüestió mallorquina...!! No, no, estigues segur que els valencians teniu a primeríssima posició (en gran part gràcies a tu! ;-)
M'ha encantat llegir el teu article, hi ha algunes frases que m'han fet pensar... Efectivament, tot seria molt més senzill, oi? Ai...!
molts molts petons
Bé, em sembla bé l'anàlisi, però a mi això de nòviu/a també em sembla excessiu.. de fet anant més enllà també em sembla massa possessiu. És a dir que si sóc noviu d'algú em dóna que estic posseït!
Jo si tinc alguna cosa, tinc parella o companya com a molt! no hi puc fer res..
ALEXIS, benvingut al blog! Pel que fa això de la possessió, a mi em sembla que tot plegat depèn del tipus de relació que la parella acordi. Si l'altre és un gelós nat amb tendències possessives irrefrenables, ja li pots dir el nom que vulguis que anirà a la seva...! ;-)
Vote per xicot/ta (a la Marina en diem sempre: xicon/na). O parella (pequè no m'imagine una parella de 50 anys dient... el meu xicot és aquell calb...)
Festejar és ben viu a la meua comarca (la millor, almenys del PV) i és un verb preciós, certament.
Eixir junts o estar junts, són fenòmens sociològics. Això va canviant com la societat.
Heus ací tot un expert des del País València! ;-)
Discrepo en una cosa: cada cop estic sentint més "nuvi" en el sentit de "promès" o fins i tot "xicot", passant de tenir "nòvio" i "nuvi" a tenir, com en el castellà amb el que pensen, només una forma. De fet la forma "nòvio" tampoc m'agrada perquè trobo més precises les formes "xicot" (una cosa més o menys informal) i "promès" (amb compromís de matrimoni).
Per cert, un dia un client del Maresme, després de dinar a un restaurant amb ell i una secretària d'ell, ens diu "bé, jo us deixo festejant que tinc una reunió". Encara no sé si al Maresme en diuen així de fer sobretaula...
DAVID: Ostres, jo això de "nuvi" només ho sento en contextos relacionats amb el matrimoni... Per cert, molt interessant aquest ús del verb "festejar" que fan al Maresme! Hahaha! Potser és que va notar química entre la secretària i tu! ;-)
> Potser és que va notar química entre la secretària i tu!
Amb una senyora casada amb dos fills i que s'entén amb l'amo, ussíguissi, el meu client? Com diu l'Oçores, "no filla, nooooo!!!".
Jo, amb l'olla i allò que hi rima, no hi he jugat mai.
DAVID: D'acord, d'acord! ;-) Jo només apuntava aquesta hipòtesi... Ha ha ha! ;-)
Em sona fatal festejar, em sona a l'època en que els pares o avis festejaven, perquè ells sí que ho deien.
Fatal?? Però si és preciós!! De veritat que no et convenç? Jo trobo que és un verb encisador... com l'acció que descriu! ;-)
Serà molt bonic però suposo que li tinc mania perquè només ho he sentit dir a pares, tietes i àvia preguntant-me en plan maruja total.
Jo festejo i sempre he sentit festejar, a Igualada. I sóc dels 70.
NARVAL: Així, en el teu cas, la connotació negativa del mot "nòvia" es pot entendre! ;-)
TONET: Clar que sí, a Igualada mira que parlen/parleu bé!
;-) Benvingut al blog!!
Jo crec que a la parella masculina se li ha de dir "manso", i a la femenina, "pàjara". Donc per tancada la polèmica.
PRIMARI: I jo.
Senyors de l'IEC, prohoms de la llengua, portin les seves pàjares al cinema.
ANÒNIM: I tant!
Publica un comentari a l'entrada