Sí, sí, ja hi he anat, a les rebaixes! I he passat per l’amabilíssim “¿Cuántas llevas?” “En porto cinc” dels emprovadors, que si per un cop t’ho diuen en català, sempre s’obliden d’una cosa: “Quantes -- portes?”, et demanen, i, és clar, tu no entens què els passa, a les portes! Total, tot plegat per parlar de les peces (allò que en espanyol en diuen prendas) de roba:
.
I és que això dels pronoms febles no hi ha qui ho entengui, diuen. A alguns, els en falten. I això és el que algú de Bocairent va voler remarcar:
.
I a d'altres, en canvi, els en sobren...
Uns per massa i els altres per poc. Aquesta és la manera que el món quedi compensat, diuen.
O potser la solució és la que proposa el molt honorable (espero que aviat ex-) president de la Generalitat:
Entrades
14 comentaris:
Coincideixo amb la teva anàlisi. L'ús, i desús, dels pronoms febeles és un bon termòmetre per a copsar l'estat de la llengua.
Com els accents, són una manera de salpebrar la lengua que m'encanta i em dol veure com s'ls menysté.
Com sempre un post molt interessant. I el vídeo jeje ja ho voldrien alguns...
Gràcies per compartir-lo-li-les-àdhuc ;)
això et passa per anar a les rebaixes!! ;)
Ah, però no els havien abolit? I jo sense adonar-me'n. Ara hauré de tornar a posar-els-hi?
Jo vull una samarreta d'eixes de "M'agraden els pronoms febles" ;-)
Jo també en vull una, d'aquestes samarretes. Però això sí: que sigui XXL, ben grossa. I aviseu-me quan en tingueu. No sé si a les rebaixes...
estic fataaaaaaaaaaaaaal!!!! he hagut de mirar 4 cops el cartell perquè t'anava a preguntar, què és nades?!?!? ajajjajajajja
Lingüista,hauries d'haver escrit "els uns per massa i els altres per poc".És l'enfadosa qüestió del tot i la part que ni els filòlegs catalans saben...Sembla que fa anys que va ser derogada també. Jes
Gaireben totas las lengas romanicas fan servir pronoms fèbles. Perqué l'espanhòl ne'n a pas? E cossí díser "Ne'n vòles?" en espanhòl?
L'últim exemple és la campanya turística que diu "Andorra, vine i queda't"...
Javier
MET: Haurem de fer un programa de reinserció per a pronoms febles...!
XITUS: Sí, ja ho voldrien...!
GERMAN: Exacte...!
ALYEBARD: Estan a punt a punt, estiguem atents!
ANDREU: Ai, sí, jo també, vam estar a punt de comercialitzar-les, eh! De fet, es podria fer!
JORDI: Com dic a l’ANDREU, potser encara muntaré un negoci alternatiu...
ITXASO: Que bo!! Si m’arribes a preguntar això... Ai, és que clar ni un guionet per separar la paraula...!
JES: No necessàriament, però. També està bé.
DIGÓ JÁNOS: L’espanhòl n’a, mas pas tantes coma lo catalan e l’occitan. Los an totes mens “en/ne” e “hi/i”, e justament son aquestes los que se perdon...!
ANÒNIM: Doncs haurem de quedar-nos, si ens ho diuen!
Hola lingüista, m'agrada molt el teu blog, em seveix molt per a tenir cura a l'hora d'escriure. Sóc argentí i fa tres anys que parlo català, vaig fer els cursos del consorci per a la normalització llingüística i tots els dies faig l'esforç de parlar català a tot arreu, encara que és complicat. Es irònic però amb els que més em costa fer-ho és amb els catalans, fins i tot he mantingut converses on ells parlaven en castellà i jo contestava en català a totes les preguntes. Segurament influeix la pell fosca però si des del principi dius hOla (remarcant la o jeje) i després dius Bon dia o bona tarde o bona nit, no se sobreentén que vols parlar en català? I això que jo no visc a Barcelona jeje.
Recordo una tal lingüista elitista que una vegada en el seu blog va prometre que faria samarretes amb inscripcions sobre els pronoms febles. A algú més li sona això que dic?
Salut
AMB QUATRE BARRES AL COR: És un honor tenir-te de lector. I és admirable l'actitud persistent que tens: és surrealista l'actitud que mostren amb tu els catalans... Però fas bé d'actuar amb fermesa i coherència, segur que més d'un acaba reaccionant o com a mínim reflexiona una estona!
JROCA: Sí, és cert que en vam parlar. L'Esteve Cardús té els dissenys i no costaria gens de fer. Seria qüestió de posar-nos d'acord...!
Publica un comentari a l'entrada