dilluns, 1 de febrer de 2010

Des de Galícia

Aterrem a Santiago.
.
Al primer taxi que veiem a l'aeroport, hi pugem. Simpàtic, el taxista. Un home que entre frase i frase fa una rialla. I li demanem com es diu això i això altre en gallec.
I, sense adonar-nos-en, arrenca un discurset, el senyor taxista: que ara a l'escola ensenyen una cosa que no és autèntica, que allà s'ha parlat gallec tota la vida, que mai dels mais ha estat prohibit... I que, fixeu-vos, que a Catalunya, que és Espanya!, han posat 250.000 euros de multes per no retolar en català, i és Espanya! I que, pobra gent, que ve aquí a Galícia i veu els cartells en gallec, què ha de llegir? I que si va a Catalunya o al País Basc, el mateix. Que quin desastre!
.
I la lingüista gosa dir:
.
- Sí, però si un va a França també s'ho troba tot en francès.
.
I el taxista resulta que hi va viure vint anys, a França. Que treballava en una fàbrica on tenia almenys 20 companys bretons i que, ells sí que en saben, parlaven tots francès, sí sí sí. I riu. La Grande France! I riu.
.
I vaja, desesperadament procurem canviar de tema, perquè l'home ja ho sabia des de bon principi, que érem catalans, i tot i així, com que ho troba de sentit comú, ens ha etzibat tot allò.
I, per sort, en un dels carrers empedrats de Santiago, hem divisat el nostre hotel.

I li hem dit adéu, al taxista cofoi. Al taxista franquista -que, ves per on, rima.

14 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

Segur que, en comprovar que éreu catalans, us va deixar anar tot allò. Dubto que hagués dit res en cas contrari.

Xitus ha dit...

Taxista i franquista rima masses vegades...
Jo un cop vaig trobar-ne un de franco-comunista jaja.
Allà a Galícia la cosa està més xunga oi...

darkjopea ha dit...

doncs no cal anar-se'n a Galícia per escoltar això amb vindre al País Valencià ja t'ho trobres...

Met ha dit...

No hi ha res pitjor que l'autoodi. Són molts segles d'una inèrcia que costa de canviar.
Perseverància... encara que si us haguéssiu posat durs el taxista hagués estat capaç de deixar-vos al mig de la carretera... molta rialla, però mala llet. No?

amb quatre barres al cor ha dit...

Imagina't si ets un immigrant que parla en català, has d'escoltar els comentaris dels castellanocentristes d'Espanya, de Catalunya (que n'hi ha i molts) i als de Llatinoamèrica.

Eduard ha dit...

Conec la situació que exposes perfectament. Després de 8 anys d'anar a Galícia (he fet 20 viatges per aquell país) i d'haver-hi viscut un any i mig, sé de què parles.

Ara bé: com afirmes tan lleugerament que aquest taxista és franquista? De debò hi ha qui pensa que us ho ha dit pel fet de ser catalans? Res de tot això. A Galícia hi ha persones que et fan aquest discurs, siguis gallec o no, parlant en un gallec impecable, persones que saben parlar castellà. Què compta més? Aquí, qui té aquest discurs, directament el que no sap és parlar català.

Aquest taxista no és un botxí, és una víctima: d'un estat que no els ha ensenyat la seva llengua i els ha ensenyat a menysprear-la; d'un altre estat, el francès, que tampoc no li ha deixat veure res més enllà de la llengua francesa, tenint en compte que devia passar-hi 20 anys... treballant tot el dia, i no fent recerca lingüística com ara fem nosaltres.

I, dit això, ja t'asseguro que no és senzill fer entendre la situació a totes aquestes persones amb els arguments que estem acostumats a exposar. Cal anar per unes altres bandes. Però parlar d'això ja requereix una conversa de cafè...

Potser t'interessa aquest text, sobre la violència lingüística a Galícia: http://galiza-catalunya.blogspot.com/2010/01/violencia-linguistica-galicia.html

Ei! Però espero que escriguis alguna altra impressió gallega, eh? La llegiré amb molt d'interès!

Salut!

Jordi ha dit...

Sort n'hi ha que els pilots d'avió no solen tenir aquesta mena de vel·leïtats doctrinàries...

Curial ha dit...

Hola, companya! Has vist la pàgina 58 (Esports) d'EL PERIÓDICO d'avui? A la frase destacada. Telaaaaaaaa!!

Alyebard ha dit...

Això et passa per fer el Xacobeo en taxi, si el fessis a peu no et passaria. I jo em vaig sentir dir a Galícia, per una galaico-parlant que no l'ensenyaria als seus fills que em l'espanyol ja en tindrien prou. Això sí que és tenir moral d'esclau. És la feina ben feta de l'estat espanyol.

pilar ha dit...

Pineda!!!
no sabia que havies anat a Santiago, què hi has anat a fer? per plaer o per feina que es diu? ara m'has deixat intrigada! Cal dir que la foto de Santiago que has posat és preciosa, sembla un quadre i tot!
Per cert, el 28 de febrer els amics fan concert a razzmataz!!la meva cosina ja m'ha proposat anar-hi. A més amb el carnet del tresc hi ha descompte!

un petonet profe!

pilar ha dit...

Nena que després de mirar el teu blog, he mirat el d'El món a RAC1 i a la part del Ganyet: Música i internet parlen del Amics!

Et poso l'enllaç, que segur que t'agradarà, parlen de la música en català ;): http://rac1.org/elmon/blog/els-primers-de-la-llista/

una lingüista elitista ha dit...

ALBERT B. i R.: Jo ja no sé què pensar... La veritat és que se’l veia un home de bona fe, ens va sorprendre molt...!


XITUS: Doncs es veu que el tòpic s’acosta a la realitat, qui sap... Tota una experiència, Galícia.


DARKJOPEA: Ja ho sé, ja... L’autoodi és arreu!


MET: No sé si ho deia amb mala llet, semblava el típic home de llengua oprimida a qui li han omplert el cap de prejudicis. Un innocent, un innocent convençut.


AMB QUATRE BARRES: Déu n’hi do! Ja ho pots ben dir, doble dosi de paciència!


EDUARD: Que és franquista ho dic perquè ell ho va explicitar, pràcticament. Ara bé, tal com dius, i tal com veuràs en les respostes que he fet als altres comentaris, jo no crec que ens ho digués pel fet de ser catalans. L’autoodi gallec segurament és més comparable amb el del País Valencià que amb el de Catalunya: estic cansada de sentir valencians de soca-rel dient coses com les del taxista! I, com veus també en els meus comentaris anteriors, he dit que em sembla que no tenia mala llet, sinó que era simplement una persona enganyada, un innocent.

PD: I ara veig que ets tu, Eduard, no t’havia reconegut, primer; prometo un altre post gallec!


JORDI: Sí, sort! Això que el que ens va tocar xerrava prou!


CURIAL: Ai, no era a Catalunya, no ho vaig veure! Què hi deia?


ALYEBARD: Home, de l’aeroport a l’hotel! Els altres dies vam anar molt a peu, quin goig, i no, no em va tornar a passar! Que fort això que vas sentir, increïble, però cert.


PILAR: Per feina! Tenia un congrés, no sé si t’ho vaig dir! Santiago és preciós preciós preciós! Què dius, a la Razz?? Anem-hi sisplau!! Merci per això del blog!

Claudi ha dit...

Què els hi passa als taxistes? tots escolten la COPE?

una lingüista elitista ha dit...

CLAUDI: Una bona part...