Coses que et passaran

Fan un concert de Raimon. A la Universitat d'Alacant. Quins records, quan passejant per Barcelona algun diumenge a la tarda me l'havia trobat, o quan anant en bici algun dia feiner de bon matí havia estat a punt d'atropellar-lo a la rambla Catalunya. Quins records.

Bé, ara sóc a la Marina Alta. Ja he votat aquí, encara que el vot comptarà ben poquet. Visca el PP.

I he anat al concert de què us parlava. A l'entrada he demanat a una persona de seguretat del recinte on era el bany. Amb cara estranya, la noia m'ho ha indicat. En sortir, li he demanat un bolígraf per omplir una enquesta que repartien. Me l'ha deixat. L'hi he tornat. Li he dit "Gràcies". Com que jo li he parlat en valencià, que és la meva llengua (i la del país on ella treballa), la senyoreta ha decidit tornar-me-la: m'ha contestat en una llengua estranya, la seva, de l'est d'Europa.  Suposo que m'ha dit "De res". O potser no. He posat cara d'estupefacció. M'ha fet un somriure burleta.

Com sempre, al cap de deu minuts, quan ja me n'havia anat, se m'ha acudit una col·lecció de bones respostes.