divendres, 11 de novembre de 2011

Coses que et passaran


Fan un concert de Raimon. A la Universitat d'Alacant. Quins records, quan passejant per Barcelona algun diumenge a la tarda me l'havia trobat, o quan anant en bici algun dia feiner de bon matí havia estat a punt d'atropellar-lo a la rambla Catalunya. Quins records.

Bé, ara sóc a la Marina Alta. Ja he votat aquí, encara que el vot comptarà ben poquet. Visca el PP.

I he anat al concert de què us parlava. A l'entrada he demanat a una persona de seguretat del recinte on era el bany. Amb cara estranya, la noia m'ho ha indicat. En sortir, li he demanat un bolígraf per omplir una enquesta que repartien. Me l'ha deixat. L'hi he tornat. Li he dit "Gràcies". Com que jo li he parlat en valencià, que és la meva llengua (i la del país on ella treballa), la senyoreta ha decidit tornar-me-la: m'ha contestat en una llengua estranya, la seva, de l'est d'Europa.  Suposo que m'ha dit "De res". O potser no. He posat cara d'estupefacció. M'ha fet un somriure burleta.

Com sempre, al cap de deu minuts, quan ja me n'havia anat, se m'ha acudit una col·lecció de bones respostes.

6 comentaris:

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

M'estranya que tu no tinguessis pensades d'abans algunes respostes a un cas com aquest ;) Iam, digues-ne alguna!

Anònim ha dit...

Li l'he tornat o L'hi he tornat, però no Li he tornat.

una lingüista elitista ha dit...

EDUARD ABELENDA I PUIGVERT: Suposo que en aquell moment, en aquell ambient, estava en un núvol...! Bé, he de dir que de tantes reaccions diferents que m'estaven a punt de sortir al final no en va sortir cap...

ANÒNIM: Evidentíssim error tipogràfic! No cal ser tan secs ni tan anònims...

Jpmerch ha dit...

Ja ho veus, en aquest país passem de la senyoreta que no vol parlar valencià a l'Anònim que et fot un carxot.

Alyebard ha dit...

Es que et passa cada cosa :D, com a mínim no t'ha deixat anar un "no te entiendo". I ha somrigut.;-)

una lingüista ha dit...

JPMERCH: Sí, ja ho veig, ja... Un país de contrastos, que diuen...

ALYEBARD: Em sembla que gairebé va ser pitjor, amb el mig somriure burleta que em va dedicar... No ho sé...