dimecres, 19 d’octubre de 2011

La meva primera vegada

Va ser en un entorn universitari. Ens vam conèixer dinant. Ell tenia 19 anys. Era moreno, molt. Vivia a la comarca de la Marina Baixa, però era saharià i, de fet, feia conferències explicant la situació de la seva terra. 

Tot va anar molt de pressa, i encara ara, quan hi penso, m'adono de tot el que hauria volgut fer i dir i no vaig fer ni dir. Suposo que em vaig deixar trair pels nervis i l'emoció del moment. Em consola pensar que ja arribaran més ocasions.

Sí, us parlo de la meva primera vegada. De la meva primera conversa seriosa (seriosa?) amb un blavero




No la reproduiré pas. Només us en regalo unes quantes perles:

- Després de més de tres quarts d'hora de conversa:, m'assegura que quan mira TV3 no entén res. Li responc que que estrany, que bé parla amb mi, que jo sóc de Barcelona i que mal que em pesi el meu parlar s'assembla prou al tevetresí.

- Em diu que la llengua aquí (País Valencià, ell parla de "comunitat valenciana") i allà (Catalunya) ha evolucionat diferent, i que si ens posem a buscar orígens comuns anem a petar al llatí. Li parlo de l'absoluta i innegable intercomprensió entre els parlants, dels fets històrics, li recomano que agafi el cotxe algun dia i faci camí nord enllà. I li explico que em sap molt de greu però que si parlem d'evolució les fronteres no coincideixen amb les de les "comunitats autònomes" com ell voldria, sinó que els parlars de Castelló ("comunitat valenciana") i Tortosa (ui, Catalunya!) van ben junts, i que el seu parlar (de la "comunitat valenciana") s'assembla molt al parlar de Lleida (ui, Catalunya!) i en canvi el meu no s'hi assembla tant. 

- Li dic que el nom no fa la cosa, que si vol en diguem "llengua x", o "valencià", o el que vulgui. Em diu que, llavors, d'acord.

- M'assegura que no hi ha cap conflicte polític, al nostre país. Li dic que venint d'on ve ja té mèrit, ja, dir això. Al cap d'uns minuts, ell mateix parla del "conflicte polític que tenim". Ah mira, tu mateix et respons.

- I la sorpresa final: aquest jove saharià valencianoparlant i estudiant de Dret m'acaba dient que és independentista (de la seva "comunitat", eh). I que la culpa de tot és dels espanyols. Vaja, ja som al cap del carrer. Li recordo que té un discurs igualet igualet que el de molts espanyolistes.

Entendreu que encara ara me'n faig creus...

PD: Als valencians, una bona notícia. Tornem a tenir teatre de qualitat en la nostra llengua a València: mireu aquí.

6 comentaris:

Jpmerch ha dit...

Jo com aquest xic no he vist mai.

Per cert què li atorga el qualificatiu de blavero?

Alyebard ha dit...

Estan bojos aquests romans!

Carquinyol ha dit...

Parlar amb un blavero (què veient com escriuen hauria de ser 'azulero' més encertadament) és una d'aquelles coses de les que no s'ha d'abusar ja que produeixen avorriment extrem.

andreu ha dit...

al·lucinant!!

vullunfestuc ha dit...

Jo també recordo la meva primera vegada, i tot i anar sovint al país valencià, de les poques que he tingut.

El meu blaver era de València ciutat i m'explicà una història de llengües germanes -català, valencià i occità- i llengües cosines -castellà, francès,etc- que em deixà astorat. Òbviament davant d'aquest coneixement exhaustiu de la genealogia de la llengua jo vaig intentar explicar-li el mateix que tu li explicares al teu, però fou endebades.

una lingüista elitista ha dit...

JPMERCH: Jo fins ara tampoc, espero que sigui l'últim. Ah, i tal com diu l'enciclopèdia, el blaverisme és "Regionalisme valencià de caràcter anticatalanista i espanyolista, sorgit a la fi del franquisme, que nega la unitat lingüística i cultural del País Valencià amb els Països Catalans.
El nom té l'origen en la defensa de la franja blava a la senyera valenciana"


ALYEBARD: Bastant, bastant...


CARQUINYOL: Sí, però penso que és bo parlar-hi, mirar de raonar-hi, mostrar-los les contradiccions que presenta el seu discurs...


ANDREU: Sí, tu també hi eres, ja ho saps, doncs...


VULLUNFESTUC: M'alegro que hagin sigut poques. De fet és un col·lectiu que alça molt la veu però poc nombrós.