La lingüista té el (bon) costum d'anar a nedar cada dia. I cada dia, quan entra al vestidor per posar-se el banyador, no pot evitar fer una anàlisi sociolingüística de la situació.
És un gimnàs freqüentat, sobretot els matins, per moltes dones grans, d'aquelles que pertanyen a la generació de les àvies modernes que fan esport. Entre aquestes, i aquí ve la cosa, no hi falten les del tipus "yo llevo 50 años aquí pero de catalán ni pío". Davant d'aquest fenomen, la majoria d'àvies catalanes tenen la inexplicable mania de canviar a l'espanyol contínuament, esforçant-s'hi, per si de cas les companyes d'aquagym no les entenguessin.
Cada cop que la lingüista ho presencia, no pot evitar pensar quina intervenció podria fer en la conversa aliena per tal de demostrar que la interlocutora castellanoparlant no té cap problema per entendre el català. I ja la teniu intentant fer algun comentari sobre el fred o la calor que fa, o sobre la molta o poca gent que hi ha avui, al gimnàs, caram. O bé preguntant l'hora, o demanant si ja han arreglat els assecadors dels cabells, o si ja han regulat la pressió de les dutxes.
Sovint, ai, no li queda més remei que capbussar-se a l'aigua i relaxar-se...
Entrades
17 comentaris:
I quina ràbia que fa! he sigut monitora de natació 10 anys, i d'aiguagym també, i m'ha fet gràcia el post. Però és ben cert, les del poble (Castellar del Vallès) catalanes, sempre canvien al castellà, i en canvi les altres van predicant "me siento catalana porqué en el pueblo llevo muchos años" i ostres tu, ni una paraula en CATALÀ! quina ràbia!
Et proposo que un dia comentis en veu alta a una amiga “ jo sempre he pensat que els que porten anys aquí i encara no entenen el català han de ser una mica rucs per que no costa tant, o rucs o molt ignorants, vaja, uns desgraciats sense vergonya de ser-ho per que tan justet no es pot ser....” Possiblement no acabaràs de dir-ho que ja et diran quatre de fresques. Així comprovaràs que quan diuen que no entenen o parlen català en realitat vol dir que no els dona la gana.
Això em passa també molt a sovint en situacions semblants, faig per clavar cullerada i vore si reconduïsc un poc la situació, i algunes voltes hi reïsc, i d'altres a mitges.
I per què ens hem d'esforçar en dir o en opinar el què fan els altres? Jo crec que el problema el tenen ells: si després de XX (molts) anys a Catalunya encara ni l'entenen o això diuen, doncs són uns immigrants xarnegos no integrats. A mi no m'afecta. Jo parlo català i em defenso prou bé en castellà, anglès, portuguès, occità i fins i tot una mica d'esperanto.
A mi em fot ràbia que la gent es canviï al castellà amb l'absurd pretext de fer-ho per respecte. Canviar d'idioma en aquestes circumstàncies és tractar-los amb inferioritat i això si que és faltar al respecte.
Salut
Jo també opino que canviar de llengua és gairebé un acte racista, molt més irrespectuós que no pas mantenir una conversa bilingüe. Quant a la teva croada sociolingüística, la veritat és que és digna d'admiració; jo ja fa temps que em relaxo abans de capbussar-me a la piscina. I és ben bé que en el fons cadascú pot parlar el que vulgui, no?
Salutacions des de Vilanova i la Geltrú. Per cert, i ja que hi soms (que dirien els més septentrionals), algú sap quin "defecte compartim amb rossellonesos i algun vilafranquí" (paraules de Coromines).
Una cosa semblant em passa quan sento parlar en castellà a dues persones que a mi sempre em parlen en català. Intento ficar-me a la conversa amb qualsevol pretext per tal que se n'adonin que poden usar el català entre ells.
El més trist de tot és que a mi no em funciona gaire....bé mai..
jo et propose que sigues més subtil i que dreçant-te a elles en català els poses en evidència alguna cosa d'eixes que irrita [certes] les dones: "totes eixes dolles són seues?" - "si no va amb compte les criatures li desfaran el cardat!" - "no havia vist un banyador tan lleig des de les olimpiades de Múnich"... pots triar! ;)
Doncs amb tanta aigua al voltant mira que ho tens fàcil, eh?
Això sí, vigila que no hi hagi testimonis i que tot plegat sembli un accident...
ANNA I LLUÍS: Certament, arriba un punt que en fa molta, de ràbia...!
TRESINORES: Sí, tens raó, és científicament impossible que no t’entenguin, això és evident! El problema el tenim nosaltres, en aquest sentit, perquè no hauríem de cedir...
DOSPOALS: La veritat és que val la pena fer-ho, si més no perquè la satisfacció d’obtenir resultats és impagable, oi?
;-)
ANÒNIM: Home, el tenen ells i el tenim nosaltres, perquè cedim contínuament, saps? És cosa de dos.
JROCA: Exacte, jo no ho podria haver dit millor! La veritat és que la gent es pensa que ho fa per respecte, però en el fons és un acte de submissió i que denota poca consideració envers els altres...
ÀLEX FERNÀNDEZ I BOURDIOL: Home, és clar que cadascú pot parlar la llengua que vulgui, però quan veus que la gent deixa perdre la llengua pròpia a aquesta velocitat no pots evitar actuar!
PD: A Vilanova el que teniu és allò de l’obertura de les vocals! ;-) Un fenomen realment encantador!
CBH: No funciona? És que el problema és la llengua que dues persones fan servir en el primer contacte, llengua que després és difícil de canviar, certament.
GERMAN: Ui, però és que jo sóc més discreteta! ;-)
SERGIBR: Ep, que la criminal no sóc pas jo! ;-)
Una bona opció, eixa de capbussar-se a l'aigua: elimina pensaments tòxics! ;-)
La teva és una versió particular del "nedar i guardar la roba". Altrament, podria acabar en tragèdia. Ben fet.
Estic d'acord amb el que diu J.Roca i Àlex, però no pas en allò que transmet Tresinores. Si estes dones canvien al castellà serà perquè també estan acomodades parlant-lo, però en realitat no se n'adonen que així no li estan donant l'oportunitat de tindre una necessitat d'integrar-se. Jo anomenaria a esta situació la falsa cortesia. Per altra banda amb actituds com la de Tres s'aconseguix l'automarginació. Perdoneu si hi ha alguna errada, estic aprenent la llengua.
I què me'n dius de les monitores 100% catalanes que quan saben que tenen 3 o 4 dones d'aquestes, fan la classe en castellà? Uno, dos, venga! respiramos y volvemos! tres , cuatro!
Aquest costum ( o vici) és més arrelat del que pensem en una determinada generació de catalanoparlants. Amb aquest canvi tots ens rebaixem, uns per submissió i als altres per tracatr-los amb inferioritat.
De totes maneres sort que això t'ha passat a la piscina.
Rafel
ANDREU: Sí, és una bona opció per desfogar-se, ja ho crec!
DESSMOND: Ja ho pots ben dir!
XURRITO: Home, aquestes dones no n’estan pas, de còmodes, parlant espanyol! Només les has de sentir... I sí, tens tota la raó amb això de la falsa cortesia i de negar l’oportunitat d’integrar-se.
ANÒNIM: Uf, sí, sí... En aquest sentit, et recomano un article en què vaig parlar d’això: “Aeròbic bilingüe” (12 setembre 2007):
http://dodellengua.blogspot.com/2007/09/aerbic-bilinge.html
RAFEL: Sí, has descrit perfectament el fenomen. I mira que és ben trist!
A mi això de fer anàlisi social sobre usos lingüístics també em passa, però és esgotador i moltes vegades depriment. Però és que em surt de dintre i em costa evitar-ho. Vaig passejant xino-xano i no puc evitar fixar-me en tots els cartells informatius que els botiguers enganxen als vidres o aparadors, m'aturo davant de les cartes de bars i restaurants per esbrinar si la tenen en català o només en castellà...o només en català (alegria poc freqüent), als mercats municipals... També paro l'orella al carrer, al metro i arreu per copsar la presència que hi té la nostra llengua. I aquest mal vici (que abans no tenia) només em serveix per posar-me nerviós davant de tanta castellanització de la llengua, constatar que comerciats, restauradors i altres menysprean els catalanoparlants tranquil.lament, tot sabent que els deixarem igualment els nostres calerons (jo no evidenment). Som així de tolerants. Aquesta actitud analitzadora és malaltissa. Ajudeu-me si us plau! Això si, hi ha una cosa que amb raó em fa bullir la sang i és que no facin el més mínim esforç per atendre'm en català als comerços, tot i no passar-me jo al castellà. Això hauria de ser part de la deferència en el tracte vers un client. Apa, no us dono més la llauna. Salut!
Publica un comentari a l'entrada