dilluns, 6 d’octubre de 2008

Sons

Surts de pressa i corrents de casa i comproves que aquesta pintada és ben veritat:


I amb el pols accelerat pel fer tard, t'adones que necessites fer un cafè. No fer-te'l, sinó que te'l facin. Per això, aparques la bici i enfiles carrer Urgell amunt. Fins que, a mà dreta, veus un local que -penses- deu servir bons esmorzars:


Ai, ai, ai, què deu ser això d'esmorçar? I fas el cor fort, i no et vols creure que a Barcelona s'estigui perdent la distinció entre essa sorda i essa sonora, no pot ser! Per no oblidar com sona, aquest fonema missing, vas aquí i cliques, a dalt a la dreta, per anar a la taula de sons, i trobes el consol: quan tries un so, tens dibuixets i exemples de paraules i fins i tot vídeos!

Ah, i et fa la impressió que la boca i la veu femenines et sonen... Que no són les de la lingüista aquella que té un blog...?

u

27 comentaris:

Puigmalet ha dit...

Aquesta va al cabàs.

Salut, elitista.

JRoca ha dit...

Caram noia,
quina entonació més perfecta. Hi ha nivell.
Salut

Esteve Cardús ha dit...

Bona aquesta!
M'ho he estat escoltant amb molta atenció i resulta molt interessant! De fet, observo algun rastre estrany a les esses sordes... mmm, què deu ser?

Burg ha dit...

El cafè dels "esmorçars" és just davant del cafè on sovint vaig a esmorZar. Allà sí que saben distingir, tan bé com tu, les esses sonores de les sordes. Hi fan un cafè boníssim (cafès Novell de Comerç Just). Ei, que consti que no hi tinc comissió! :D

Xitus ha dit...

La frase de la cabina telefònica boníssima! Com t'ho fas per a trobar aquestes joies? Dur la càmera al damunt sempre, segur.

Quina gràcia sentir-te jejej!!

Per cert, tinc una foto per a enviar-te. Ara miraré si hi ha el teu correu per aquí.

Petons,

Aleix.

Xitus ha dit...

No hi he trobat pas cap adreça...
Si vols envia-me'n tu un a la meva, que és al meu bloc (jo li dic bloc ;) ), i així la tinc.

Salut!

Berenguer ha dit...

Hola Lingúista,

La frase de la cabina és genial.

Una curiositat. Quants punts et van posar al llavi superior?

joliu ha dit...

Parlant de sordes i sonores... una anècdota real:
Fa un temps tenia un cunyat d'aquells que totes les 'S' les fan sordes. Quan va néixer el meu primer fill em va trucar per telèfon

- Quan ha passat?
- Aquesta nit, encara no hem dormit.
- Ah, i quan ha passat?
- Hem entrat a quiròfan a la una i tot ha anat molt ràpid.
- Sí però quan ha passat?
- No ho sé exactament, potser devien ser les dues.
- Sí, però quans quilos ha passat?
- Aaaaah,

PD: Si passes pel blog hi trobaràs una història divertida (llegir primer la part I i després la II)

una lingüista elitista ha dit...

una lingüista elitista ha dit...
PUIGMALET: Caram, caram, això és tot un honor!


JROCA: Ai, gràcies, gràcies! Salut!


ESTEVE CARDÚS: He dir que la pàgina web està en proves i hi ha alguns enregistraments que s’han d’acabar de “netejar”. I sí, oi que és un projecte interessant? Ara segurament s’ampliarà amb la inclusió de tots els dialectes!


BURG: Ah, sí? I com es diu? Avui hi he passat i he vist un local que es diu “Quin cafè!”, és aquest el teu bar d’esmorzar? Si és així, un dia hi aniré! Escolta, com és que aquest any no coincidim! És estrany...!


XITUS: Sí, sí, una servidora va gairebé sempre amb la càmera a sobre! Aquella frase la vaig trobar genial! Ara mateix t’escric al teu correu, d’acord? Espero la foto! ;-)


BERENGUER: Ostres, ara sí que m’has deixat planxada... Amb el trauma que tinc! No, no, és broma, tranquil! És que és un d’aquells defectes que qui el té el nota molt i els altres sovint de vegades ni se n’adonen... És clar que amb unes imatges de tan a prop s’havia de veure per força... Va ser quan era petita: corria per un camí ple de pedres, carregant pedres amb les mans, vaig caure i com que no podia parar el cop amb les mans el vaig parar amb els morros... Ai... I de seguida tot un viatge llarg fins a Barcelona perquè em posessin no sé si un o dos punts... Ara, el pitjor va ser quan me’ls van treure! En fi, ja t’he explicat amb detalls tot un episodi de la meva vida...! ;-)


JOLIU: Ostres, quina gràcia, aquesta anècdota!! És de les bones! Tot seguit vaig al teu blog! ;-)

PD: Just ara per la tele ha sortit un anunci que diu "vissita el teu centre...", ai!!

lecturaidecoracio ha dit...

Observo també que després de fer l'esforç titànic d'escriure "esmorçar" (amb ç, que sembla més català) i "suc de taronja", el responsable de la pissarra va decidir passar a un idioma que li semblava menys complicat... I es va deixar l'accent i el plural de "sándwiches", és clar.

Anònim ha dit...

Passo cada dia pel davant d'un bar on treballen un grapat de nouvinguts. Al principi feien molta barreja de català i castellà però de fa un temps només els he trobat algunes errades comprensibles: ous fregits, borraxo de xocolata. O d'altres més divertides: mil fullets de crema. Sense comentaris. El cas és que aquest esforç contrasta amb els que fa l'empresa Bracafè, catalana i amb molts més mitjans, que fa uns rètols grans d'impremta on anuncia des de "pastis del día" (espero que no siguin pastilles) o "per estar sà i be" (com diu que ha d'estar el xai?) fins a una traducció del castellà montadito: pusses. Sí, amb dues esses. Espero que no hi passin gaires angloparlants pel davant. En fi, que sí, que els bars escriuen malament però n'hi ha que sembla que ho faci expressament.

Roi ha dit...

Boníssima la web. M'ha encantat, felicitats!
La meva companya, que està aprenent català, en farà un bon ús!

una lingüista elitista ha dit...

LECTURAIDECORACIO: Certament, tenen un cartell amb canvis de llengua constants... Suposo que ho van fer de pressa i corrents... Avui hi he tornat a passar i encara estava igual...


ANÒNIM: Ostres, jo també tinc un Bracafè a prop de casa i certament en fan de molt bones! Però, bé, suposo que s’ha de valorar l’esforç per retolar en català, tot i que això no treu que es puguin emprar diccionaris i correctors..., oi?


ROI: M’alegro que t’hagi agradat i que a la teva companya li sigui útil, de debò! ;-)

Berenguer ha dit...

Lingüista,

No pateixis, que coneixo algú que li van donar uns quants punts al llavi inferior (també era petita quan li va passar), i que és la més guapa del món.

Per cert, a veure si gràcies a aquesta eina aconsegueixo sortir-me'n de millorar la seva pronúncia de la essa sonora i sorda.

Joana ha dit...

D'això se'n diuen "perles" i trobes pissarres que fan por!
Molt encertat tot!
Mmmm amb el que m'agrada el bon cafè i a vegades llegir aquestes coses t'espatllen l'esmorzar! ;)

Andreu ha dit...

Una boca molt molt bonica, senyora lingüista!

una lingüista elitista ha dit...

BERENGUER: Doncs sí, a veure si t'és útil! ;-)


JOANA: Ja ho pots ben dir, ja! Ai, a mi també m'encanta el cafè amb llet de bon matí! ;-)


ANDREU: Ui, que ara no sé pas què dir..! ;-) ;-)

Enric ha dit...

(sóc el del Bracafé) No, si l'esforç, lloable i encomiable, de retolar en català i sense cap falta, més enllà de les comprensibles, el fan els immigrants que hi treballen que, oh meravella i cosa que els autòctons no fan, omplen un munt de pissarres cada setmana amb les ofertes, recomanacions (una de molt divertida: avui recomanem paraigües, un dia que plovia) i suggeriments. Les faltes d'ortografia, gramàtica i bon gust les fa una empresa catalana des de 1929, Bracafè, en els cartells que encarrega a unes impremtes i que ningú, literalment ningú, revisa el text abans d'entregar-lo; ni publicistes, ni empresa, ni impremta, ni caixista, ni Déu, ni sa mare.

Enric ha dit...

Perdó, se m'ha anat l'enter. Deia que aquests no se'ls ha de "valorar l'esforç"; se'ls ha d'exigir un nivell de correcció. Que això en qualsevol altre idioma no s'acceptaria. Jo no m'imagino un rètol de la Pepsicola amb faltes d'ortografia -abundants- en un bar dels EUA...

una lingüista elitista ha dit...

ENRIC: Ah, home, si són rètols d'impremta la cosa sí que és intolerable, i tant!

plaerdemaria ha dit...

Anna, lingüista del taronger!

Fa quatre o cinc dies vaig intentar penjar-te un comentari a aquesta entrada, però ara veig que no hi és... Em devia fallar la connexió: la tecnologia punta sarda, ja se sap...

I res, que t'hi deia que: 1, la frase de la cabina em sembla molt vera-veritat; 2, m'agrada molt això del "pols accelerat pel fer tard": tinc com una mena de debilitat pels infinitius mutants, no ho sé... Crec que és d'ençà d'un treball per a en Bonet, que me'ls miro amb bons ulls...; i 3, que t'escric llong, i bell, i prest, al correu.

De la Balsaroneta estant,

M.

german ha dit...

l'únic consol, potser, és que tant si duu Ç com Z el café el faran igual! [perquè seria més d'estranyar que hi haguera variacions en la qualitat del producte] ;)

salut!

gemma ha dit...

Lingüista, i no em podríeu fer un espai dedicat a les eles geminade, que ja saps que m'entusiasmen? Seria un plaer! Jo no me n'havia adonat mai que t'haguesses fet mal. M'agrada la iniciativa d'ampliar-ho amb altres enregistraments de dialectes diferents, hi he pensat de seguida. Em va encantar que tinguéssem deu minuts per xerrar. Fins dimarts?

Pol Cruz-Corominas ha dit...

Que autèntica, la frase de la cabina!
Records,
Pol

una lingüista elitista ha dit...

PLAERDEMARIA
Xiqueta! M’alegra tenir noves teves!! Tu l’Alguer, la mar i els fonemes, jo el (la!) grip, la febre i el maleït mal d’ossos... Sí, sí, així, així. Gràcies per haver repenjat el comentari, amb el qual coincideixo plenament!

Del llit estant... ;-)

GERMAN: Ostres, sí, sí, el cafè era bo, per sort!


GEMMA: Ai, noia, amb la febre que tinc ara mateix, no sé pas si et puc dir gaire res de les eles... Ahir, tota feliç, era al TNC gaudint de l’obra d’en Sergi López i... vam haver de sortir a mitja funció i em van dur a infermeria i des de llavors que sóc al llit... Ai!!!

Per cert, em fa il•lusió saber que no t’havies fixat en la cicatriu, visca!!

Fins dimarts... Preguntem-ho a la grip!


POL CRUZ-COROMINAS: Oi que sí? No vaig poder resistir la temptació de fer-li una foto!!

joliu ha dit...

Tema càmera solucionat... més o menys

una lingüista elitista ha dit...

JOLIU: Me n'alegro!!