dilluns, 20 d’octubre de 2008

El mecànic

Aquest cop, la lingüista té la sort de començar el cap de setmana el dijous. Ja fa dies que fa plans: anirem aquí, anirem allà, et vindré a buscar a l'estació i marxarem directament...

I quan arriba el dia, el cotxe comença a treure fum i a vessar aigua, visca, visca! I, desesperada, truca al RACC. Gairebé abans d'haver penjat, ja té el mecànic allà.
Tot trempat, obre el capó i, molt expressivament, deixar anar un "Uf..."
La lingüista, és clar, ja posa cara de circumstàncies. Tanmateix, tots els mals se li'n van quan sent que el mecànic li pregunta:

- D'on ets tu? És que pel parlar...
DDDDDDDDD
Feliç per la pregunta, li explica que és de Prats de Lluçanès, i li amaga que, de fet, és nascuda a Barcelona i és a la ciutat on sempre ha viscut. Resulta que ell és de per allà a la vora, d'Avinyó.
D
La lingüista, orgullosa del seu accent no barceloní, ja ho veu tot diferent, i quan el mecànic li comunica que al final no serà res i que de seguida ho arreglarà, la cosa ja és perfecta!


PD: Després d'aquest fantàstic cap de setmana, la lingüista es troba al llit, enfebrada, amb el grip... (Ai, no, la grip!)

27 comentaris:

Aida ha dit...

Ai, què tenim els barcelonins que no se'ns valora el nostre dialecte? Reivindico la parla de Barcelona, la de tota la vida, la que diu "aiga" i "llenga" i "dingú" i "juriol" i fins i tot la que diu "radera" i "tindre que" ^^

PD: no és cap crítica, eh, aquest és un comentari, com diria el Tomàs Molina polonès, "simpaticot", "macot", "foxtrot" :P

Carquinyol ha dit...

ei ei... que a Badalona tenim accent micaquès !! No mos fareu barcelonins !!

:P

e. ha dit...

bon dia!

jo també vaig començar el cap de setmana amb un encontre lingüístic, però no tant afortunat... què hi farem!

estic amb l'Aida, visca els mastegats barcelonins de tota la vida! i hi afegiria: "asmari", "etivocat" i "aviam".

una abraçada i millora't!

Joan ha dit...

Dimecres de camí a Expoquimia m'aturaré a cal metge per a evitar el que li ha passat a la lingüista.

german ha dit...

si d'accents es tracta, als valencians no ens guanyeu ni de lluny: tanca la pòrtòòòò; ai maréeeee, auia i ansimbòric... :)
per cert, a la zona d'on som els "xauets" (com ens coneixen per ací) hi ha qui té un accent més neutre. A mi no m'identifiquen i això, Lingüista, també m'ompli d'orgull... tot i que de tant en tant m'agrada enfilar-me la "cançoneta" del poble (per pur goig). Salut!

german ha dit...

perdoneu, el d'abans sóc jo!!

Sònia FR ha dit...

Pobre parlar barceloní, té mala fama... jo no renunciaria als meus cunya, fenya, amort, txocolata, peIx, lu, etc. del Camp de Tarragona :P.

miq ha dit...

Encara n'hi ha molts (per sort) que parlem barceloní (i que no tenim res a veure amb l'accent xava i els barbarismes).
:)

una lingüista elitista ha dit...

AIDA: Estic plenament d’acord amb tu, jo el barceloní de tota la vida no el critico pas, el que no em fa tant de goig és el xava, el catanyol, saps? Molt bona la referència al Tomàs Molina!


CARQUINYOLI: No, no, estigueu tranquils! Badalona independent! ;-)


E.: Sí, sí, però que consti que jo el barceloní de tota la vida no el critico, només no m’agrada el xava que s’ha anat imposant per influència espanyola!!


JOAN: Ai, noi, ben fet que faràs!


GERMAN: Sí, sí, jo també tinc aquest orgull de poble...! ;-)


SÒNIA FR: El problema no el té ben bé el barceloní, sinó el parlar xava que a poc a poc s’ha anat imposant per influència de l’espanyol... Fas molt bé de dir que no renunciaries a les característiques del tarragoní! ;-)


MIQ: Exacte, el barceloní de tota la vida sí que no té res de reprovable! ;-)

JRoca ha dit...

Ja és casualitat que truquis al RACC i vingui un mecànic amb inquietuds lingüístiques, i a sobre del Lluçanès! prova d'agafar un taxi a veure si també tens sort, després ens ho expliques.
Salut

sheikah ha dit...

Jo he sigut tota la vida de Barcelona i he estiuejat sempre en un poblet de vora Valls, i suposo que la meva manera de parlar no és purament barcelonina per això mateix. De totes maneres, escolta'm, si resulta que no faig neutres i dic "he menjat tanta txocolata que em fa mal la pantxa" doncs alabat sia Déu, no puc estar tampoc tot el dia pensant només de pronunciar bé.

Per cert, és molt divertit això del RACC... Durant molt de temps em va agradar un noi que es feia dir "Rak" (si, ves quins noms!), i recordo que no parava d'entrar a botigues on tenien posada Rac 105 i grues del RACC arreu. Em va encantar sobretot un anunci que el RACC va estendre arreu, i del qual la meva àvia en va tenir un imant a la nevera d'unes dimensions tan grans com mai no n'hi havia tingut cap, que deia: "Sempre que et calgui, necessitis el que necessitis, truca al RACC" XD Era tan traumatitzant sentir RACC pertot arreu. Al final pensava que m'acabaria tornant boig.

Mauro S.G. ha dit...

si us plau, no fileu tan prim amb els barcelonins...

BCN i àrea metropolitana és un territori on el català és en minoria i retrocedint. Crec que no és viable assenyalar amb el dit a qui pronuncia de manera diferent a l'estàndard. Què voleu, si potser el 90% del teu entorn (en determinades zones) és castellanoparlant?

Crec que la realitat és aquesta, si hi ha un xava/catanyol suficientment flexible i potent com per atreure als castellanoparlants, no és millor això que no que es rebutgi sistemàticament el català perquè s'associï a un registre culte o formal?

És cert que les incorreccions no són bones per a cap idioma, però els trets dialectals del barceloní són tan respectables com els d'altres i n'estic orgullós com a barceloní, heheh

una lingüista elitista ha dit...

JROCA: Ui, sí, sí, dec ser molt afortunada!! Els taxis ja són un altre món... ;-)



SHEIKAH: És que l’africació de les fricatives prepalatals no és pas un símptoma de parlar xava, eh! Pensa que també passa en nord-occidental! I la diferència d’obertura de les neutres tampoc és necessàriament influència de l’espanyol: aquí són diferents que a Vic, i a Vic diferents que a Girona, saps? Una altra cosa és fer directament “a” espanyols, dir “tenir que”, etc., etc. No ens confonguem!!

Ah! Això del noi “Rak” és molt bo, quina història!! ;-)


MAURO S.G.: Em remeto al que he dit a en Sheikah perquè quedi clar que jo contra els barcelonins barcelonins no hi tinc res! ;-) No em de confondre els termes: totes les persones catalanoparlants pronuncien diferent que l’estàndard, perquè l’estàndard és un codi creat artificialment!! No ens confonguem: siguem de València, de Palma, de Barcelona, de Girona o de Lleia, quan arribem a casa o quan som amb els amics parlem la nostra llengua materna, amb totes les particularitats! Mai se m’acudiria criticar una persona de Barcelona que digui “txocolata” en comptes de “xocolata” o que digui “aiga” en comptes d’“aigua” perquè són trets propis d’aquest parlar. En canvi, sí que és criticable, a Barcelona i a la resta de zones on hi ha una forta influència de l’espanyol, usar directament expressions traduïdes d’aquesta llengua: “tenir que”, “hi ha que anar”, etc. En fi, que quedi ben clar, sisplau, que hi ha coses que són trets dialectals del barceloní de sempre i hi ha altres coses que simplement són pura influència de l’espanyol!!

I no, el 90% del meu entorn no és pas castellanoparlant!! La cosa a la capital està al 50%-50%!

I home, mai dels mais hem d’exigir als nouvinguts un nivell perfecte de català, perquè crec que a nosaltres tampoc no ens l’haurien d’exigir en alemany si de cop ens en anéssim a viure a Berlín. Cadascú té l’accent i estructures de la seva llengua mare, això és normal. Ara bé, també és cert que si l’ús social del català fos majoritari a les grans ciutats, aquests parlants de llengua primera espanyola s’adaptarien més a les estructures i als sons propis del català.

En fi, que quedi ben clar, sisplau, que hi ha coses que són trets dialectals del barceloní de sempre i hi ha altres coses que simplement són pura influència de l’espanyol!!

Rosalita ha dit...

Vaja... així que la lingüista és del poble amb la millor botifarra del Lluçanès!!! Els meus pares són de Perafita, compro el pà a St.Boi i la carn al teu poble... fantàstica comarca, i preciós accent, sí senyora!

Que t'acabis de millorar, que els encostipats són molt molestos:)

Andreu ha dit...

Visca el Lluçanès! Bona comarca amb la millor coca del món, uns panellets boníssims i carnisseries bones de veres!
M'alegra que passàreu tan bon cap de setmana!

una lingüista elitista ha dit...

ROSALITA: Coneixes bé la meva terra!! Quina gràcia! ;-)


ANDREU: La millor coca al Lluçanès, però les millors coquetes... a la Marina Alta, of course!! ;-)

Joan deu Peiroton ha dit...

No diré res sobre els accents...sinó que va més agafar l'accent de Barcelona que no pas la grip de Hong-Kong. Però entre l'accent de Hong-kong i la grip de Barcelona, això és discutible.

Amèlia ha dit...

M'encanta el teu blog. En especial m'ha fet riure la cita amb el paio "dóna'm un petó"... T'acabes de convertir en lectura habitual de l'Amèlia.

Claudi ha dit...

Aquest dissabte Lou Dalfin fa un concert a Manresa, ho dic per si algú li fa gràcia sentir un grup occità veterà.

No sé si hi podré anar jo...

A casa ens vam donar de baixa del RACC perquè a la seva revista van posar una frase desafortunada referint-se a la mort del president del barça i del RACC, Josep Sunyol durant la Guerra Civil. Van posar un "va morir en estranyes circumstàncies" i el meu pare va dir: en estranyes? coi que van afusellar-lo les tropes franquistes!

joliu ha dit...

Tinc un petit problema. Passeu pel blog digue-me què faríeu.

una lingüista elitista ha dit...

JOAN DEU PEIROTON: Sí, sí, abans que la grip, tots els accents del món!


AMÈLIA: M’alegra saber que t’agrada el Do de llengua! I que t’ho passes bé llegint-lo! ;-) Ser de lectura habitual em fa molta il•lusió, moltes gràcies!


CLAUDI: Un altre? El seu mànager té contactes, eh! Ostres, llàstima que seré a Alacant... Que fort això del RACC... Ara què he de fer, jo? Tant contenta que n’estic!


JOLIU: Ai, ai, quines coses que et passen!!

Claudi ha dit...

No tots som perfectes, crec que no volies pujar al meu cotxe perquè no tenia l'adhesiu del CAT a la matrícula....així que el racc igual.

una lingüista elitista ha dit...

CLAUDI: Home, és que, francament, em va sorprendre que no l'hi tinguessis!! ;-)

Xirolai ha dit...

Segur que una experiència taxisticoraquera com la de la UCE de l'any passat vas pas viure-la!

;)

una lingüista elitista ha dit...

XIROLAI: Ostres, sí, ja ho pots ben dir!!

Anònim ha dit...

Jo reivindico els pronoms 'nse i 'use: portà'nse, portà'use. Que no siguin normatius no vol dir que jo hagi de perdre la parla dels meus grans! I m'emprenyen els que identifiquen el català normatiu amb el barceloní. M'afarto de repetir que tinc més expressions i paraules "prohibides" jo que qualsevol dels parlants dels altres dialectes. (I ja sé que et refereixes al xava però aprofito que treus el tema per a deixar anar els meus fantasmes particulars.)

una lingüista elitista ha dit...

ANÒNIM: Les formes del pronoms en barceloní són tan legítimes com totes les altres, evidentment que les pots usar, has de fer-ho! Una altra cosa és que, a l'hora de construir un estàndard supradialectal, les formes locals hagin de cedir el pas a unes formes que siguin coherents amb les diverses varietats de la llengua.