Explicar que tot esmorzant se m'ha vessat el cafè amb llet per sobre del meu preciós i ultralleuger portàtil d'edició limitada que just estrenava -i que em va valdre el que em va valer- i la pantalla del qual de sobte ha estat com si es fongués i ni assecadors ni gamuses ni pinzells ni draps no hi han pogut fer res...
dddddddddddd
Tampoc no me'n fa gaire, d'il·lusió, haver anat pitant a la Fédération Nationale d'Achats pour Cadres, altrament dita FNAC, i no haver pogut evitar les llàgrimes quan el doctor de la clínica on m'han adreçat m'ha dit, mentre operava el meu ordinador estimat, que el cafè havia penetrat a l'òrgan vital fonamental del pacient i que calia practicar-li una segona intervenció que podia durar hores.gggggggggggggg
Tampoc no me'n fa gaire, d'il·lusió, haver anat pitant a la Fédération Nationale d'Achats pour Cadres, altrament dita FNAC, i no haver pogut evitar les llàgrimes quan el doctor de la clínica on m'han adreçat m'ha dit, mentre operava el meu ordinador estimat, que el cafè havia penetrat a l'òrgan vital fonamental del pacient i que calia practicar-li una segona intervenció que podia durar hores.ggggggggggggggI després el metge -ai, perdó, el senyor informàtic, que duia bata blanca- m'ha demanat, com qui consola en un passadís d'hospital, que no plorés, que, al capdavall, només era un ordinador. ggggggg
Bé, de fet, no ha dit pas "al capdavall", cosa que sí que m'hauria fet il·lusió, sinó que ha optat per una expressió molt més dels nostres dies: "al fin i al cap".
Entrades
38 comentaris:
espero que la intervenció no hagi estat dolorosa i una ràpida recuperació... i barata.
Noia, això fa mal, a la capçalera del missatge hauries d'informar que pot ferir susceptibilitats en els lectors més sensibles.
Salut
Nena, i al final què, l'han pogut reanimar, o ens hem de prendre la foto com una esquela???
O.
JORDI CASANOVAS: Bé, de moment encara està inconscient, i no saben si se'n sortirà... En qualsevol cas, no entra per la seguretat social...
JROCA: Tens tota la raó, per començar fereix, i molt, la meva susceptibilitat... Ai, que tornaré a plorar!
O.: Doncs encara no se sap, jo vull que visqui per molt de temps!
Això si que és una putada ¬¬
Com dirien les iaies: cada cosa té el seu moment, primer esmorza i després mira l'ordinador. :-D
Ayayay!!! Qué ns'as hèit, gojata? T'as deishat gahar de la bèra manièra, ailàs!!!!Enfin, qu'espèri tot qu' anarà plan coma cau...e que lo ton ordinator e podrà estar sauvat....T'ac desiri, de tot còr!!!! Lo potonet!!!
NATXO: Sí, i de les importants...
ESPIADIMONIS: Nooo!! ;-) Això és justament el que m'ha dit la meva!!!
JOAN DEU PEIROTON: Gramaci de ton desir, mai pensi que mon ordinator va pas se sauvar...
Ostres, quina por! Espere que es recupere, pobret... i que se't passe el disgust.
osti! ja em sap greu... sol passar, els ordinadors si sobreviuen un mes (el temps que dura la il·lusió de nen amb sabates noves) viuen per sempre!
murphy mai descansa!
apali! (per fi he aconseguit escriure al teu blog que no bloc!)
marc de l'UCE
"Al fin i al cap" i encara que no ho dius, la culpa és teva per acostar un líquid a menys d'un parell de metres del portàtil, que es la distància mínima de seguretat que s'ha de mantenir en aquests casos... Veig però que tens un substitut per explica-ho. Aprofito per avisar-te que quan selecciones el text del teu post d'avui, al darrera dels tres primers paràgrafs hi surten unes lletres que sense seleccionar-ho no es veuen. Només per que ho sàpigues (algun dia hi pot sortir quelcom que no t’interessi que vegi la llum).
Ja hi tornaràs!
GIORGIO GRAPPA: Jo també ho espero, però he perdut bastant l’esperança que em quedava...
XIROLAI: Ai, sí, però és que ni un mes! Veus com és fàcil escriure-hi? ;-)
MIQUEL SAUMELL: Gràcies pel consell, tens tota la raó, però és que no tinc remei... Això que dius del text seleccionat, és molt possible que passi més d’un cop, perquè són lletres en blanc que em serveixen per marcar distàncies entre paràgrafs quan el processador de text fa el burro... Però sempre són lletres sense cap sentit, de moment no hi amago pas missatges secrets!! ;-)
ANÒNIM: A on dius que he de tornar?
Ja té nassos que la foto de promoció del portàtil mostri un surfista en mig de les onades, i que el mateix portàtil no resisteixi un tassa de cafè... D'això se'n diu publicitat enganyadora.
Ups, ha de saber greu això, ja ho val!
Salutacions des de l'Illa de la calma ;)
Per fi ha escrit xirolai11 Llàstima que siga per parlar d'una notícia lúgubre. Escolta, ara que estic a Donostia m'han vingut ganes d'aprendre quatre (i més, si pot ser) paraules en èusar, puc comptar amb l'ajut de la lingüista? B7s
De tot sabeu treure, sr. Lingüista, bon suc lingüístic! Anirem a l'hospital a portar-li unes flors al malalt: esperem que es recupere aviat!
"Al fin i al cap". Déu n'hi do. La veritat és que no sé què és millor, si "al fin i al cap" o directament "al fin y al cabo". Almenys s'agraeix -i ja és trist que ho hàgim d'agrair- que fes l'intent de parlar el català. Qui sap?, potser era estranger...
AL CAP I A LA FI (que això sí que és català, no? O no ens ho permeten?), tots en fem, de barbaritats lingüístiques, en sigin unes o altres: a mi ningú no em lliure d'articles neutres "lo", i haig de reconèixer que m'encanta dir "petardo"!
Perdó... volia dir LLIURAAA!! Que m'ho pots corregir?
des de luegu, mira que te'n passa cada una que buenu.
Oops!, esperem que es recuperi i que no li quedin... seqüeles? Es diu així? Ara ja dubto de tot! :)
DÍDAC LÒPEZ: Ostres, sí, no m'hi havia fixat, quina ironia...!
MARIA: Ja et ben asseguro que en sap, de greu... Quina enveja, jo també vull una illa per passar aquests dies!! ;-)
BLACKSTONES:Ei! Quina sort... Pots demanar-me el que vulguis, estic a punt per traduir a tota pastilla!!
ANÒNIM: Sí, i tant, anem a l’hospital, a veure si veient-nos es millora!
SHEIKAH: No, estranger estranger no ho era pas. Més aviat estranger del país veí. Però tens raó que s’agraeix que m’atengués en català. Per cert, en la parla col•loquial, és a dir, amb la família, els amics i la gent del carrer, jo també uso i abuso del “lo”... ;-)
JOLIU: Ja ho pots ben dir! ;-)
FERRAN: Doncs em sembla que alguna seqüela o altra li quedarà... Demà he de parlar amb el metge que el porta...
;-)
Ja hi tornaràs! (a posar un líquid tan a prop d'un portàtil).
Benvolguda elitista,
Vols dir que la combinació de temps verbals que utilitzes en el segon paràgraf és la més encertada? Si el que no t’ha fet il•lusió és haver anat a la Fédération, perquè no ho dius tot en passat? (Tampoc no m’ha fet gaire). Si el que no et fa il•lusió és haver d’explicar que has hagut d’anar allà convindria que explicitessis “explicar” d’alguna manera, no? (Tampoc no me’n fa gaire, d’il•lusió, haver d’explicar que he...) Crec que hi ha qualque cosa que grinyola. Potser és el meu cervell.
Salut.
ANÒNIM: Potser tu sí...
ANÒNIM: No! Precisament està molt ben concordat! No em fa il·lusió explicar el que m'ha passat, ni tampoc em fa il·lusió haver anat a la FNAC, saps? Té tota la lògica! ;-) L'escrit va ser redactat hores després de la desgràcia, no et fiïs del dia i l'hora de publicació.
Em permeto d'inserir aquí una reflexioneta, Lingüista, sense ànim de polemitzar (gaire) però molt preocupadament, i dir-te tanmateix que et segueixo entusiasmat i admiratiu:
Sobre nyapologia (concepte contra el qual em van vacunar a traducció) - Aquesta breu pensada (em) ve a tomb quan llegeixo un article d'Albert Pla Nualart sobre "Lo necessari" o "Lo" necessari, de l'Avui de fa unes setmanes (http://www.avui.cat/article/opinio/19367/lo/necessari.html). He de subscriure tot el que hi diu i afegir-hi una cosa que m'omple el pap de fa anys. I és que, amb el mateix faixó anticreatiu, he hagut d'anar sent format en llengua catalana: tement-ne els febles, odiant les dièresis, lluitant a contrarellotge amb els accents i d'altres coses. Pocs, però, han sabut des de la càtedra ocupada, transmetre'm (és d'un amic citant algú:) aquesta idea de la cultura catalana com una immensa llesca de pa torrat cruixent, tou i càlid amb un dit de sobrassada de Mallorca. Ja ho deia Dalí: "la bellesa serà comestible o no serà".
Les brigades de professionals (no escasses, però sota moltes pressions, ho reconec, no vull fer pas cap filípica contra el gremi ni contra la matèria primera que es troben) de la llengua haurien de, no ignorar l'eix correcte-incorrecte, però sí que caldria pensar en les moltes altres dimensions de qualitat d'un discurs correccions enllà. I no tan sols: "Hi ha nyaps? Es pot dir, això? O no és correcte? Què?". No pot ser que continuem trencant-nos la banya i tallant-nos les ales en nom d'una sagrada correcció que a tothom escapa, domini endins i domini enfora...
Respecto l'esforç en aquesta línia, però concentrar-s'hi massa ho veig estèril (i ja discreparàs) i que ens priva d'uns gaudis majors que tenim davant dels nassos...
Un text, un parlar, un discurs, un missatge ha de ser, a més, moltes altres coses; i hi ha un eix, noto, que ens estem deixant perdre: la força i la vitalitat (dins de la nostradesa, però FORÇA i VITALITAT), i és URGENT I IMPORTANT que ens arromanguem i mans a la feina!
Visca la llengua i pit i collons, jovent!
Em deixava el què (una aproximació al discurs dels nyaps):
Vèiem, amb alguns professors mentre analitzàvem solucions, una tendència massa acusada a cercar les pessigolles a textos i solucions de traducció que, de nyap en nyap, romanien intactes, immirades, desateses. Des d'aquesta escola de no-pensament, es tractava de cercar, trobar, centrar-se en, nyaps; les prioritats, però, com hem vist, tenen un preu: despriorititzen la resta.
Això, era. I insisteixo, que consti que les teves troballes són per pixar-s'hi de riure!
Salut!
TONET: Ui, ui!! Però si jo sóc la primera que es posiciona en contra d'aquest "correcte/incorrecte"!!! Hi deu haver alguns articles meus que no has llegit, com el del "bolso", entre d'altres. En fi, crec que en un cas com el de la llengua catalana no ens podem tancar en despatxos a crear normes per martiritzar el personal, jo això no ho penso fer mai! I el que trobo pel carrer no ho critico en el sentit de "Mira, que incultes, no saben escriure" sinó que en subratllo la relaxació respecte de la llengua (sigui catalana, anglesa o xinesa), és a dir, la percepció que no cal donar feina als experts lingüístics ni tampoc consultar un diccionari. És com si la gent passés dels metges i comencés a automedicar-se per sistema. Simplement. De cap manera em permetré mai el luxe de ridiculitzar els qui parlen o escriuen català: si llegeixes el primer article d'aquest blog, la declaració de principis, ho veuràs ben ben clar. De vegades això de "lingüista elitista" pot induir a pensar coses que no són, però estic segura que si em vas seguint -com dius que fas, i me n'alegro molt- no trigaràs a captar el sentit dels meus posts.
Bé, tot i que les presses em fan ser una mica desordenada, espero que aquest missatge tingui la coherència que et mereixes! ;-)
I subscric l'exaltació del jovent i les passions! ;-) ;-)
T'he dedicat un post, una mica irònic i malcarat, però de "bon rotllo"... Carinyosament, vull dir.
Espero que el teu estimat portàtil nou de trinca se'n surti...
Què elitista (fins i tot amb els portàtils)!! Jeje...
Bé, si l'ordinador afectat és la cafetera -mai més ben dit- de la foto, pots estar tranquila que no s'ha perdut res de l'altre món. Compra't un MacBook Air, dona! ;-)
PS: Com en/na Yeral jo també et dedic el meu darrer post, ja són casualitats!
Si el pacient no es recupera (glups!) i te n'has de comprar un altre, per què no et planteges un equip amb Linux? Ara és ben fàcil d'usar, no requereix màquines molt cares (i també t'estalvies les llicències de Microsoft) i, a més, està gairebé tot traduït al català. Fins i tot, pots fer-lo treballar cada dia en una llengua distinta :-) .
Sort!
YERAL: Ja l’he llegit, ja! Sempre és d’agrair, que et dediquin un post... Ai, el portàtil, no m’hi facis pensar...
JOAN: Un MacBook Air??? Potser quan em recuperi econòmicament –i emocionalment– de la pèrdua...
GIORGIO GRAPPA: Tens raó! Això del Linux vaig tenir ocasió de provar-ho i va molt bé! Que consti, però, que el nou tenia tot l’Office en català... Reconec que m’has temptat, eh!
SINBLANCAPORELMUNDO: Home, jo no he dit pas això...
I els pingüinets? Que no t'agraden els pingüinets? Si som el millor de Linuuuuuuuuux!
Anima't, dona...
:->
Em sembla que el cafè era descafeinat...has mirat de xutar-li un Chivas 10 directament al nucli dur de la cosa?
En quant Blog/Bloc, en Màrius Serra escriu això, avui a La Vanguardia:
Un bloc es un blog. El vocablo con c final proviene de una adaptación fonética que toma como analogía los blocs de notas tradicionales. No es un uso oficioso, sino oficializado por el Termcat, que es el centro de referencia en el trabajo terminológico en lengua catalana y cuya neoloteca es como una sala de espera para palabras susceptibles de ser adoptadas por el diccionario normativo. Pero esta decisión del Termcat ha suscitado notable debate entre la extensa comunidad de bloggers catalanes, algunos de los cuales se niegan a ser denominados blocaires,tal como también propone el Termcat, y reivindican que sus blocs son blogs. El lingüista Gabriel Bibiloni, apoyándose en autoridades como Joan Solà y Pompeu Fabra, es el abanderado del retorno al término original inglés blog, abreviatura de web-log (cuaderno de bitácora de la red), cuya terminación en g no es ajena a la lengua catalana (nàufrag, filòleg, pedagog...).Las espadas están en alto. La autoridad lingüística autoriza bloc-blocaire y muchos usuarios prefieren blog-bloguista.En el ámbito tecnológico, la adopción de neologismos sigue avatares curiosos en todas las lenguas. Cabe recordar que, en castellano, la Real Academia insta a llamar cederrones a los CD-Rom.
CHARLIE HI-HAT: Moltes gràcies! Ja n'he fet difusió a qui m'ha semblat convenient, t'ho agraeixo molt! ;-)
Apart d'aquest tràgic fet, la lingüista elitista ha passat una bona setmana santa? Alguna anècdota positiva per explicar?
CLAUDI: I tant! La lingüista ha tingut una molt bona Pasqua! ;-)
Publica un comentari a l'entrada