dimarts, 11 de març de 2008

Normals

Suposo... Suposo que és bo que en un carrer qualsevol de Barcelona puguis topar amb anuncis com aquest, malgrat la dièresi i la ela i companyia...
I suposo que és bo que en entrar al gimnàs t'ofereixin fer-te la fotodepilació a meitat de preu, amb parèntesis i sense...
També suposo que és bo poder anar a comprar peix fresc, o que te'l serveixin com si fos fet a casa...



Tinc entès que d'això se'n diu normalització llingüística. I vull pensar que és un procés. I que és bo. Suposo...

44 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Admiro el teu optimisme que contraposo al que jo entenc com el realisme del carrer. Et podria contestar amb moltes més fotos encara que demostrarien la manca de normalització que a molts ens agradaria que s'anés imposant. El món és sens dubte dels optimistes.

Lídia Clua ha dit...

Avui he estat a punt... A punt d'agafar el boli vermell i corregir un cartellet que hem possat els veïns a l'escala per anunciar el pròxim sopar. No m'he atrevit... Encara no arribo al teu nivell lingüista! O hauria de dir llingüista? ;)

Lídia Clua ha dit...

Ups, es veu que això de "menjars cassolans" s'enganxa...

una lingüista elitista ha dit...

MIQUEL SAUMELL: Això sí, tens raó: ser optimista és indispensable! ;-)


LÍDIA CLUA: És que el cert és que si t'hi fixes una mica no pares de trobar-ne!

Roi ha dit...

Insh'allah!

Burg ha dit...

Tinc el mateix error de "menjars cassolans" fotografiat tres o quatre vegades (diferents). Si que s'enganxa, sí!

Burg ha dit...

Veig que al primer "sí" del comentari que he fet hi falta l'accent, perdó.

una lingüista elitista ha dit...

ROI: Com dius?


BURG: Jo també l'he vist repetidament, i al final no m'he pogut resistir a fotografiar-lo, es veu que si féssim un top-10 seria al capdamunt!

JRoca ha dit...

A mi em fa especial ràbia la ce trencada davant d'una e o una i. En aquest sentit és un clàssic escriure Merçè. Podríem parlar de la ce trencada com de la gran desconeguda del nostre bell catalanesch?
Salut

Joan deu Peiroton ha dit...

A propòsit de c trencada, no acabo de comprendre per què s'ha d'escriure tros en fabrenc i tròç en alibertí. Un trosset versus un trocet per dir (i pronunciar) la mateixa cosa ..per què??? Qual ortografia seria la més lògica?

Onset ha dit...

Molt curiós. Almenys no escriuen 'menyars' ni 'yum'. Esperem que aquesta situació no avanci més.

espiadimonis ha dit...

Tot això no és més que desídia, no costa res mirar un diccionari, d'aquesta manera, com a mínim l'ortografia estarà bé.

una lingüista elitista ha dit...

JROCA: I mira que la regla és ben senzilla!! Però no, la gent s'entesta a fer-ho al revés...!


JOAN DEU PEIROTON: De fet, no hi ha un perquè ortogràfic. En tot cas, potser seria etimològic. Ara que has dit aquest món, recordo una mestra meva que em deia "Un tros, com que ja l'han trencat, no el tornis a trencar, no l'escriguis amb ce trencada, sinó amb essa", quina explicació, oi?


ONSET: Ui, ara m'has fet riure!!
Si un dia trobo casos d'aquests que dius, em sembla que ja dimitiré!!


ESPIADIMONIS: I precisament per això ho denuncio, perquè no és res més que falta d'interès per la llengua...

Anònim ha dit...

Noia, avui t'has guanyat un lector. No sé com, he anat a raure al teu blog i, primer, m'ha sobtat això d'"elitista", però com que n'he acabat llegint tots els apunts, ara tinc aquella grata sensació de congeniar, de compartir dèries, que als filòlegs bona falta ens fa. Jo sóc més "de literatura", i quan he vist la foto d'un comentari del cant cinquè del 'Nabí', per aquí sota, m'han vingut ganes de llegir-lo tot sencer, més que no pas d'elucubrar sobre la "h". Però, compte, que és ben interessant, no dic que no. No tant com Carner, ni de bon tros, però ves què hi farem... ;)De totes maneres, com que la literatura (és a dir, la vida) implica, també, la reflexió lingüística, segur que seguiré sent fidel a aquest "Do de llengua". On més estic d'acord amb tu és en la defensa dels pronoms febles (si mai n'acabes fent una samarreta reivindicativa, fes-ho saber!). Però cada dia se'm presenten dubtes d'interès. Avui, per exemple, pensava en la paraula "tabanada", que només recull el DCVB i, almenys a casa meva, és ben viva. Passa el mateix amb el mot "llavassi". Però escolta, no t'atabalo més: l'entusiasme em fa prolix!

Narval ha dit...

Es nota que les coses estan canviant.
(queden 30 segons menys per la independència)

Anònim ha dit...

Doncs jo pagaria per canviar els cartells en castellà per cartells amb faltes. Encara que els cartells amb faltes siguin signe de no normalitat, hi han graus.

una lingüista elitista ha dit...

ANÒNIM: He estat gratament sorpresa pel teu comentari! Moltes gràcies! I felicitats per reconèixer exactament el cant al qual feia referència el comentari de text! ;-) No ho dubto gens, que siguis de literatura! Espero que segueixis venint i que hi vagis dient la teva, sempre amb el punt literari que et deu caracteritzar! ;-) Sigues molt benvingut!


NARVAL: Sí, 30 segons menys...


ANÒNIM: Evidentment, jo ja dic que això és el preu que s'ha de pagar perquè estiguin en català i no en espanyol. Les faltes, en aquest sentit, no tenen tanta importància.

Anònim ha dit...

Ací, al cap i casal valencià, és tot un clàssic fer-te una cervessa. Anar a bars que tenen per nom ché que bó i similars. També és fàcil entrar a un forn o una fleca i topar amb un cartell que diga: Açí... Fins i tot, algun que altre any ha tingut lloc la Fira del Llibre Antic i d'Ocassió. Però què us n'haig de dir? Benvinguda la normalització amb aquestes normes: http://www.racv.es/, itat?

itxaso ha dit...

doncs passa per aquí i veuràs que esteu normalitzadíssims en comparació amb nosaltres...

Ferran ha dit...

La lectura és positiva d'una banda (millor amb alguna errada que directament en castellà) i negativa alhora (tant costa assegurar-se amb un diccionari de com s'escriu una paraula o una altra?).

una lingüista elitista ha dit...

ANÒNIM: Buf, quin reguitzell de casos que cites! Veig que en més d'un cas es tracta del reflex de la pronúncia apitxada en l'ortografia. Per cert, especialment significatiu el ".es"...


ITXASO: Sí, sí, segurament. Però no ens podem conformar! Per cert, al País Basc, si bé potser hi ha més retolació i anuncis en espanyol, no recordo pas que quan s'usa l'èuscar hi hagi tantes faltes, oi?


FERRAN: Totalment i 100% d'acord amb el que dius. Has sintetitzat perfectament el missatge! ;-)

Adsfawer ha dit...

Fa uns dies que llegeixo el teu blog, m'agrada com està escrit i la defensa que hi fas del català, però per altra banda em fa una mica de por el que em sembla entendre que per a tu (i per a la majoria de gent que comenta per aquí) podria ser una Catalunya "lingüísticament ideal", la Catalunya "normal" a la que hauria de portar el procés de normalització. Quin paper creus que hi hauria de tenir el castellà (si és que hi hagués de tenir algun)?

Andreu ha dit...

Sí que és bo!!

una lingüista elitista ha dit...

ADSFAWER: Moltes gràcies, m'agrada que t'agradi el meu blog! Si una cosa és evident, és que no hi cap cap situació ideal, si parlem de llengües, perquè són entitats vives, i per tant sempre s'aniran creant noves circumstàncies. Pel que fa a l'espanyol, és una llengua que per factors polítics i històrics i socials s'ha implantat amb força a la major part dels territoris de parla catalana. Amb el temps, però, altres llengües tindran també una presència cada cop més notable aquí: l'anglès, l'àrab... L'actitud més ecològica i sensata és, en casos com el del català, promocionar tant com es pugui la llengua històricament i encara actualment pròpia del territori, sense menysprear, però, cap altra llengua que s'hi pugui parlar. Es tracta, simplement, de discriminació positiva cap a la llengua catalana.
I també t'he de dir que ara he fet una pluja d'idees sobre un tema que cal tractar sempre amb prudència i calma. Rep la meva benvinguda al blog! ;-)


ANDREU: Bé, deu ser que sí... ;-)

Adsfawer ha dit...

Bàsicament estic d'acord amb tu, excepte amb el concepte de "llengua pròpia del territori", que trobo bastant discutible i, segons com, perillós. Com es decideix quina és? L'espanyol fa segles que es parla al territori i és la llengua materna de la meitat dels seus habitants. No tindria prous mèrits per ser considerada pròpia?

Aquesta defensa del castellà no la faig perquè cregui que li calgui, que estigui perseguit com diuen alguns, o per ganes de discutir, sino perquè em sembla trist que, per culpa de l'ús com a arma política que n'han fet (tant històricament com avui en dia), molts catalans no el pogueu apreciar com a vostre, i el veieu només com la llengua imposada per l'ocupant, com l'amenaça que infecta el català o, en el millor dels casos, com una llengua estrangera més.

A part de tot això, i sobre tot, gràcies per la benvinguda.

Anònim ha dit...

Quina diferència hi ha entre bloc i blog?

Anònim ha dit...

A l'Adsfawer:
No volia ficar-m'hi, però això que es parla castellà als Països Catalans des de sempre senzillament no és veritat. Mira, la meva àvia no se'n surt gens, amb l'espanyol. El seu pare potser l'havia parlat amb algun guàrdia civil esporàdic. I el seu avi, ni això. Fa només setanta o vuitanta anys el carrer era monolingüe català i el castellà era la llengua de les autoritats militars i burocràtiques. Quan diem "pròpia" volem dir això, em sembla. Hi ha el tema de la immigració, que ha fet quallar una altra llengua com a "normal" al país. D'acord, però d'això fa quatre dies, i és conseqüència només de l'origen d'aquesta immigració (Espanya) i del nostre estatus polític. Si tots els immigrats que van venir ara fa 40-50 anys haguessin arribat a un país amb Estat, l'assimilació lingüística hauria funcionat perfectament, com a tot arreu. Però les polítiques nacionalistes dels grans Estats, que hi són i més vives que mai, com que es consideren inherents a la seva essència, es fan invisibles per a molts i, per contra, les nostres queden a la vista de qualsevol que vulgui assenyalar-les amb hipòcrites ínfules d'alliberador. L'estabilització d'un determinat panorama sociolingüístic no és més que la finalització forçada, amb els mètodes que sigui, d'una situació conflictiva anterior. Quant a nosaltres, el temps passa i també la nostra realitat s'estableix com una normalitat, però em sembla il·lícit no voler veure'n el per què i fer com si això sempre hagués estat així. Res més lluny. El castellà és una llengua d'ocupació per motius polítics ben explicables. La immigració ha estat senzillament l'arma innocent d'aquests motius, l'eina adequada per a acomplir-los. La resposta política catalana (tímida, raquítica, insuficient i vituperada als quatre vents) només intenta parar aquest procés d'espanyolització aparentment innocent, però la politització de la llengua comença per part d'Espanya i de França, i no pas d'ara. Les polítiques de falsa llibertat promogudes avui dia per aquests dos Estats són hereves d'una llarga història no gens càndida. Abans es prohibia parlar català al carrer. Ara es posa un giny anomenat TDT que permet una ínfima presència del català a la TV (3 canals catalans contra dotzenes de canals espanyols). I, a sobre, al PV es prohibeixen fins i tot aquests 3 i no he vist pas que gent crítica com ara tu se n'exclami gaire. Politització, dius... La política, o te la fas, o te la fan, ja ho deia Joan Fuster. Podríem parlar d'altres àmbits, de tots, i veuríem com la discriminació és viva en tots ells, i no pas a favor del català. La defensa dels nostres drets lingüístics, i fins i tot de l'oficialitat única del català, és una reparació històrica de justícia. Ras i curt.

Andreu ha dit...

Ben d'acord!

una lingüista elitista ha dit...

ADSFAWER: A veure, dir que la llengua de Catalunya és el català és, simplement, ser objectiu. Que a més a més la immigració i la imposició hi han portat l'espanyol, és cert. Que la llengua minoritzada -que no minoritària- és la catalana, també és un fet. A partir d'aquí, no m'agrada especular... Mira't, sisplau, la resposta que t'ha fet un ANÒNIM, i amb la qual estic plenament d'acord. I que consti que no tinc cap aversió especial envers cap, absolutament cap llengua, que per alguna cosa sóc lingüista!! ;-)


ANÒNIM: Doncs que “blog” és la forma més lògica d'escriure el mot, mentre que el Termcat va establir -amb criteris sense sentit- que havia de ser “bloc”. Cada cop som més els que, amb sentit comú, hem optat per la “g”. Si vols més informació sobre aquesta qüestió, el lingüista Gabriel Bibiloni és un ferm defensor de “blog”: http://bibiloni.cat/blog/blog.html


ANÒNIM: Tens tota la raó. És increïble com poden arribar a canviar les coses: un cas encara més exagerat és el del català i l'occità -i les altres llengües “regionals”- a l'Estat francès. Estic del tot d'acord amb el que exposes. Moltes gràcies per l'aportació!


ANDREU: I jo! ;-)

Adsfawer ha dit...

Dir que LA llengua de Catalunya és el català, la seva única llengua, no em sembla pas ser objectiu. Precisament per la imposició del castellà des de fa segles (a això em referia al comentari anterior, si s'imposava bé que es devia de parlar) i per la massiva immigració espanyola més recent, el castellà s'ha convertit en part fonamental de la identitat de Catalunya. Estem d'acord en que aquest procés ha estat una desgràcia, que tant de bo les nacions, els governants i la gent en general haguessin estat sempre respectuosos, justos i pacífics, però la història poques vegades ha funcionat així, i gairebé sempre la difusió de les llengües ha estat fruit de guerres, discriminacions i lluites de poder. Cóm va arribar el català a les Balears i València, si no a través de conquestes i repoblacions? Afortunada o no, la història és la que és, i no és possible tornar al passat, només es pot intentar millorar el present. Això passa, evidentment, per defensar el català, discriminant-lo positivament per compensar els anys de persecució, els continus atacs dels que encara és objecte i la seva posició relativament minoritària a nivell global. Aquesta defensa, però, s'ha de fer no perquè en el passat fos la llengua més parlada, o perquè existeixi algun vincle metafísic entre territori i llengua, si no perquè s'han de protegir els drets de tots aquells que consideren el català la seva llengua, part de la seva identitat. En aquest mateix sentit, també s'hauria de protegir el castellà si fos amenaçat (cosa que no dic que passi, tot el contrari). Trobo que és important prendre aquest punt de vista, ja que si es veu el castellà només com un instrument d'ocupació, o com una llengua estrangera més, s'està ignorant la importància emocional que té per a una majoria de catalans. Si es fa això, és fàcil que la lluita pel català sigui vista com un enfrontament contra el castellà per ocupar Catalunya, de manera que cadascú hagi d'optar per l'un o l'altre, per la negació de part d'un mateix o pel rebuig visceral de l'altre.

una lingüista elitista ha dit...

ADSFAWER: Crec que ja ha quedat clar, però torno a repetir que jo vaig a favor del català, i en contra de ningú.

Anònim ha dit...

Ei, Adsfawer, sóc el d'abans (Valentí, em dic, per cert). No vull convertir el blog d'aquesta lingüista tan carregada de paciència en l'abocador de les meves inquietuds, però em cal replicar que de metafísica jo no n'he parlat pas. Si hem de defensar l'hegemonia, crec, del català als PPCC, és per motius no gens espirituals ni sentimentals (aquest parany pseudoesquerranós me'l conec bé. És "typical spanish" i s'adquireix, sovint, comprant 'El País' -diari nacionalista com tots, però que no se'n diu). Entenc el que al·legues, però no sé si els drets "sentimentals" dels castellanoparlants (tu empres el mot, i ara no et sembla pas una entitat massa nebulosa) siguin més importants que els dels amazigs o els dels romanesos. Tenim tendència a valorar més els sentiments de factura estatal, també: no n'hi ha estudis, però se solen trobar més profunds. Pel que fa a les repoblacions del rei en Jaume, tens el meu suport si de cas trobes algun parlant àrab descendent d'aquells temps. Li reconeixeré tots els drets.
LINGÜISTA: Em sap greu excedir-me. Precisament la gràcia del teu blog és que mira aquests problemes amb esperit positiu i sense enfonyar-se gaire en dèries ideològiques, i jo ara te l'estic convertint en un pamflet (escèptic i necessari, però pamflet). No ho faré més. Només volia subratllar que, per sobre d'això, l'actitud positiva és aquella que dius tu del somriure insubmís i acollidor (només l'ús social ens salvarà la llengua). I no cal gran cosa més. Potser, només, de tant en tant, algun cant del 'Nabí' per a trobar-nos afirmats en alguna cosa noble, vella i bella, nostra i universal.

una lingüista elitista ha dit...

VALENTÍ: Que sàpigues que estic molt d'acord amb el que dius, com ja he fet constar abans. Tens tot el meu permís per fer aquesta mena d'intervencions, no te n'estiguis pas! ;-)

itxaso ha dit...

doncs no creguis...

http://www.eitb.com/mihiluze/galeria.asp

una lingüista elitista ha dit...

ITXASO: Buf, buf, he flipat una mica-molt!! Per cert, aquest programa TV3 el fa mig adaptat, es diu "Bocamoll", però això de sortejar samarretes entre els qui enviïn fotos diria que no ho fan: m'omplirien de premis...!! ;-)

ie madarame ha dit...

Adsfawer: si a Catalunya hi ha gent que parla castellà això no és cap problema. No tenen per què perdre contacte amb les seves arrels, i avui dia amb l'abundància d'informació que hi ha és difícil que en una Catalunya normalitzada tinguessin problemes per accedir a mitjans de parla castellana. El tema és que la llengua franca de Catalunya ha de tendir a ser el català, per evitar la fracturació social i garantir la dignitat del català com a llengua. No barregem les coses, que hi hagi castellanoparlants o no va per separat: molt bé que hi hagi grups culturals diversos. Això no hi té a veure.

Adsfawer ha dit...

Valentí, considero igual d'importants els sentiments de catalanoparlants, castellanoparlants, amazigs, romanesos i qui sigui, però no podrem fer que augmenti significativament l'ús social del català si no fem que la gent que té com a llengua materna el castellà també senti el català com a propi, de manera que el vulgui parlar i s'impliqui en la seva conservació. És en aquest sentit que es fa inevitable tenir especialment en compte el castellà, ja que a part d'un estat i d'una història d'imposició, també té al darrere una part majoritària de la població que el sent part de la seva identitat. Amb una presència tan gran, no considerar-lo una llengua pròpia de Catalunya crec que és una negació de la realitat, i lluny d'ajudar a una implantació major del català, el que fa es crear-li un rebuig innecessari i absurd.

En fi, no vull ser corcó (encara que potser ja faig tard :P), no m'estendré més i no li donaré més voltes. Només volia donar-vos la meva opinió raonada d'un matís en el que crec que us equivoqueu i entendre una mica millor com argumenteu el que jo no comparteixo. Suposo que la cosa es podria allargar indefinidament, ja que aquest és un tema ple de tòpics en el que es fa difícil dir una cosa sense que se sobreentenguin d'altres, de manera que constantment s'ha d'anar aclarint el que no es volia dir. Tranquils, però, que sóc conscient de que la paciència humana és limitada, i, "al fin i al cap", el blog continua, i la lingüista ha de continuar il•luminant-nos amb altres qüestions.

una lingüista elitista ha dit...

IE MADARAME: Plenament d'acord!


ADSFAWER: Vull pensar que no és el teu cas, però hi ha un tòpic progre i molt guai que sempre surt amb aquest discurs de l'espanyol. Jo crec que al darrere -i repeteixo que no em sembla pas ben bé el teu cas- hi ha una mescla d'autoodi i complex d'inferioritat. El que dius està més ben fonamentat, però molt a la frontera, a punt de tocar el tòpic esmentat... Ara veig que al segon paràgraf del teu comentari parles de tòpics... ;-) En fi, sí, el blog continua, amb un últim post un xic menys controvertit, oi? ;-)

Adsfawer ha dit...

Bé, m'alegro de no haver acabat de caure al costat fosc, potser encara hi ha esperança per a mi... i espero que també per al teu portàtil!

una lingüista elitista ha dit...

ADSFAWER: Ui, el meu portàtil està més mort que viu... Però gràcies! ;-)

Jacme ha dit...

ièu es l'expression de 'reformes integrals' que me daissa soscaire ... Lo lum e l'electricitat son refòrmas ? Es una prepausicion politica d'en Sárkösy aiçò ? Dèu èstre aiçò, e l'avem pas vist passar dins los mèdias parisencs ? Quí podrà me dire çò qu'es una refòrma de vertat ?

Sigorgik ha dit...

Sí, deu ser un procés; una "reforma integral" i, és clar, si és integral, hi ha massa feina a fer!

Charlie Hi-Hat ha dit...

20€ per depilar-me l'anus???!!! A mi m'haurien de pagar per fer-m'ho!!!

una lingüista elitista ha dit...

JACME: Ui, bona pregunta!


SIGORGIK: Exacte!


CHARLIE HI-HAT: Bona observació! ;-)