dimecres, 18 de desembre del 2013

L'estudi de mercat

A la lingüista li proposen si vol participar en un estudi de mercat. Serà sobre "cofres regal", com Smartbox o La vida es bella. A canvi, rebrà un d'aquests cofres valorat en 49,95 euros (no pas 50).
Hi accedeix.
A l'hora indicada, es presenta al lloc on l'han citada. L'empresa que fa l'estudi treballa en un típic pis de l'Eixample barceloní.
-Hola!
-Hola!
-Véns per l'estudi?
-Sí.

I la lingüista enfila el passadís:
-Benvinguts. Tots a punt? Bé, aquí teniu unes quantes begudes, serviu-vos el que vulgueu. I sapigueu també que sortint de la sala a mà esquerra hi ha el bany. 
I tots els assistents diuen que gràcies.
-Muy bien. Ahora empezaremos presentándonos un poquito.
De sobte, la companya del costat, una dona d'uns 40 anys, comença la presentació:
-Yo me llamo Maria Lluïsa, soy arqueóloga...
La lingüista s'ofereix per ser la següent. I es presenta, en català. Amb això, aconsegueix que en Jordi, que seu al seu costat, també ho faci sense canviar de llengua. Però després ve en Blai, que opta per l'espanyol, igual que el Joan.
I l'entrevistadora va fent les preguntes.

-¿Cuál de estos diseños os gusta más? 
- A mi aquest d'aquí.
- Muy bien, este de aquí. ¿Por qué?

L'entrevistadora recondueix constantment la conversa a l'espanyol. De tant en tant, para i comenta a la seva companya: Escolta, després d'aquestes preguntes els hem d'ensenyar aquelles imatges, oi? I segueix, dirigint-se a nosaltres: Bien, ahora veremos otros diseños.

Tots els presents, màgicament, obliden la seva llengua i canvien a l'espanyol, cadascú dissimulant l'accent com pot. La lingüista, però, no cedeix i, de manera ben natural, va responent en català. Els altres, probablement, no ho entenen. Hi ha una certa tensió, potser? 
I així durant dues hores. 
- Molt bé, doncs hem acabat -fa l'entrevistadora. Ara us donarem el cofre a cadascú. Què, Maria Lluïsa, com ha anat?
- Bé, molt entretingut. -Ui! Ha recuperat el català!
- Sí, el que passa que jo de dissenys no hi entenc gaire... -diu en Blai.

Agafen tots junts l'ascensor. I la lingüista diu adéu a la Maria Lluïsa, a en Blai, a en Jordi, a en Joan. I li responen que bones festes.


Vol que el català sigui una llengua viva?
En cas afirmatiu, per què no el parla?


5 comentaris:

賈尼 ha dit...

>>sigh<< Soi anat a Barcelona pendent una de las dimenjadas de fèsta del mes de novembre. Parli pas fòrça plan lo catalan, mès cresi çaquelà que soi de bon comprene. Cada còp que m'adreçavi a qualqu'un en catalan, me respondiá en espanhòl -- lenga que compreni mal. E ben, passavi a l'anglés. Es atal que se perpetua la diglossia...

Carme Fortià ha dit...

Coses que passen més del que ens agradarien; a vegades m'ha passat que he canviat de seguida l'idioma, però tens tota la raó, si volem una llengua viva, l'hem de parlar.
:)

una lingüista ha dit...

賈尼: Sí que em sap greu. És cert que passa això. Però és que fins i tot els passa als meus amics valencians... És culpa del desconeixement de les varietats de la llengua. A la televisió, a la ràdio, etc. tothom parla igual. Aleshores, quan una persona diu "Perdone, em podria..." ja pensen que és castellanoparlant.

CARME FORTIÀ: Sí, és una cosa important prendre'n consciència! ;-)

querdelf ha dit...

Molta gent es veu forçada a parlar en castellà en discursos llargs per falta de domini, no troves?
Sobretot a Barcelona hi ha tendencia a canviar al castellà ; el poder de la massa?

una lingüista ha dit...

QUERDELF: Potser de vegades és això. Però en aquest cas tots els inouts del context semblaven conduir clarament a prescindir del català. Hi ha molts factors! Sí, el poder de la massa d'aquella habitació...

21 juliol de 2014 0:21