dijous, 3 de juliol del 2014

La monolingüe d'extraradi que anava d'Andorra a Múrcia

Hi ha un concepte consistent a compartir les despeses d'un viatge amb cotxe. Com sol passar, això en francès té un nom amb molt de glamur: covoiturage
La lingüista, que ha d'anar a Elx, posa un anunci al web pertinent per trobar companys de viatge. En algun punt d'Andorra, la dona d'extraradi veu l'anunci i reserva una plaça. La lingüista accepta la reserva. I de seguida rep una trucada de la nova companya de viatge. Mig minut després de començar la conversa, ressona, a través de les línies telefòniques que comuniquen Andorra i l'Eixample, un "Me hablas en castellano, porque no entiendo nada de catalán". No és una pregunta, ni una petició, ni un suggeriment. És una exigència. 
Minuts més tard, per whatsapp, passa això:


Imaginem el raonament d'una dona probablement monolingüe com aquesta: "Le he dicho Gracias. Me contesta con unas caritas y dos palabras: de + res. ¿Podría ser como de + nada? Esto sería una respuesta probable cuando alguien dice Gracias. A ver, intentaré verificar esta hipótesis pensando si alguna vez en mi vida, en Andorra, o en Barcelona donde tengo familia, he oído yo la palabra res." EI, EI, EI. No desvariegeu! Aquesta és tan sols l'única opció que la lingüista, tan innocent, podia imaginar. Però ja sabem que els misteris de la ment monolingüe són inextricables.

PD: La lingüista, impactada per la bona educació de la passatgera d'extraradi, va intentar esbrinar-ne l'historial lingüístic. Era de la vora de Madrid, anava fins a Elx i allà la recollia el seu xicot per anar a Múrcia. Durant el viatge, amenitzat per converses de whatsapp privades amb el xicot a base de talls de veu reproduïts amb l'altaveu del telèfon, la lingüista va percebre l'esglai de la dona d'extraradi (que confessa que beu cocacola fins i tot per esmorzar) quan el dependent d'una gasolinera li va dir que el paquet de patates que havia comprat valia "Dos noranta".

8 comentaris:

jpmerch ha dit...

Dona, amb dos noranta un paquet de patates s'esglaia qualsevol, encara que no entenga l'idioma.

Josep ha dit...

Hi ha coses que no canvien, i aquesta n'és una.
Igual quan el Principat de Catalunya siga independent (supose que s'anomenarà República Catalana) es proposaran aprendre una mica de català.

http://youtu.be/JWS0s0OwEaA
¡A buenas horas, mangas verdes!

querdelf ha dit...

És una anécdota molt bona!
De vegades hi ha gent que diu no entendre Català però en realitat vol dir que no volen esforçar-se a entendre'l ni a parlar-lo.
més artícules com aquest!

una lingüista ha dit...

JPMERCH: Sí, també és veritat! L'ensurt va ser doble!


JOSEP: No ho sé, hi ha gent que viu en una realitat paral·lela... eternament.

QUERDELF: Sí, sempre em toquen a mi, aquestes aventures! ;-) En fi, tens tota la raó!

Barcelona m'enamora ha dit...

M'encanta el "gracias cielo" que queda clar que ho ha entès tot i després el "no entiendo nada de Catalán". ;-)

una lingüista ha dit...

BARCELONA M'ENAMORA: Hehehe sí, el subconscient!

Anònim ha dit...

Dius que la dona és d'extraradi només perquè parla en castellà?

Et vas quedar impactada per la bona educació perquè a algú que parla castellà se li suposa d'un altre tipus, l'educació?

Em sembla una entrada molt ofensiva.

una lingüista ha dit...

ANÒNIM: No, no, ho dic perquè ho va dir ella. A banda, és una definició caricaturesca i simplista com tantes altres: pijo de la part alta, tieta de províncies, etc. I evidentment la frase de la bona educació és irònica, perquè era inexistent.

Vaja, em sembla que tot això no calia dir-ho. Els lectors del blog saben que mai no he fet cap entrada ofensiva, i molt ofensiva encara menys. Però m'alegro que hagis expressat com ho veies, perquè així ho he pogut aclarir! ;-)