dimecres, 5 de setembre de 2012

Turisme (i complexos)

La lingüista es passeja per l'estació de Sants de Barcelona. Veu una petita oficina de turisme de la ciutat, amb una vitrina. S'hi acosta.

Quan hi arriba, troba una grata sorpresa: els turistes són convidats a comprar-se breus diccionaris per aprendre com poden dir en la llengua del país les coses que necessitin dir. Ah, no, espera: la llengua del país, heu dit? Es veu que sí:


Els turistes atesos en aquesta oficina segur que en guardaran molt bon record, especialment si se'ls acut sortir de la capital i anar, qui sap, cap a la Costa Brava. Allà sembla que la llengua del país, amb i sense turistes, és una altra:


Restaurant a Sant Pere Pescador

Restaurant a l'Estartit

Restaurant a l'Estartit

Empresa de cicloturisme a Girona


Xixonenca a L'Estartit
Terrina de gelat

Restaurant indi a l'Estartit


Agència immobiliària de luxe a Girona


5 comentaris:

myself ha dit...

Que bé! Em dones una alegria amb aquest post perquè això a Tarragona no passa... (sempre hi trobaràs la versió en castellà en primer o segon lloc) Almenys veig que a Girona tenen més clar quina és la llengua del país.

Alyebard ha dit...

Des de fa temps que a Girona hem començat a fer (alguns) les coses com si (ja) fóssim un país normal ;)

賈尼 ha dit...

En vacanças sus la Còsta Brava en 1998 (cresi), cada còp qu'ensagèri de parlar catalan lo monde me respondián en castelhan :(

Benlèu que la situacion de la lenga melhorèc despèi 1998.

Misora Naomi ha dit...

Girona pride! :)

una lingüista ha dit...

MYSELF: Doncs a veure si a poc a poc a tot el país comencem a tenir-ho clar...!


ALYEBARD: Un exemple per a la resta, sens dubte.


賈尼: També és veritat que quan no identifiquen l'accent d'algú que sembla estranger de seguida passen a l'espanyol, el tòpic de la bona educació mal entesa...


MISORA NAOMI: Right!