dijous, 26 de juliol de 2012

Un holandès a la Marina Alta

Avís
XXXX = nom d'un restaurant situat en un municipi a la vora de Dénia, a la Marina Alta, País Valencià. Cada X correspon a una lletra diferent.

S'han fet quarts de deu. La gana ja es deixa notar. I per què no anem al restaurant XXXX? Ah, doncs sí, anem-hi.

El XXXX és un restaurant que li agrada molt, a la lingüista. El seu acompanyant li comenta que anys enrere hi va tenir una discussió, amb l'amo, el senyor XXX, que és holandès, i d'holandesos a la Marina n'hi ha molts, igual que de britànics i d'alemanys. I és una terra on molts estrangers es fan (es feien) el xalet per jubilar-s'hi. I aquests estrangers, és clar, normalment han vingut a Spain-sangría-paella-toros. 

L'amo del XXXX al principi es veu que es va apuntar a un curs de valencià, però un bon dia no sabem ben bé qui li va comentar no sabem ben bé què sobre la necessitat d'aprendre la llengua del país, i el senyor XXXX, amo del restaurant XXXX, es va enfadar. Tant, que des de llavors odia la llengua.

El seu restaurant estranger és dels pocs restaurants estrangers molt freqüentat per no estrangers, com ara la lingüista i el seu acompanyant. Aquesta nit, fent un cop d'ull ràpid a les taules, es compleix la predicció: un 60% de comensals estrangers (anglesos, holandesos, alemanys, madrilenys) i un 40% de clients del país. 



Quan la lingüista i el seu acompanyant arriben, el cambrer estranger que fa tants tants anys que hi és els deixa anar, a la mínima, un Me habláis en castellano que no té cap matís interrogatiu, sinó exhortatiu. Es veu que només va anar a classe d'espanyol el dia que ensenyaven l'imperatiu. Doncs no, no li hablarem pas en castellano, senyor cambrer.

Quan el senyor XXXX, amo del restaurant XXXX, els pregunta com va l'àpat, la lingüista, en comptes de comentar-li que que bona la sopa de ceba, li deixa anar, amb un somriure:

- Ik spreek een beetje Nederlands. Ik heb gewonnen in België drie maanden.
(Parlo una mica d'holandès. He viscut a Bèlgica tres mesos.)

La lingüista, aneu a saber per què, s'espera que el senyor XXXX, amo del restaurant XXXX, faci la reflexió més simple: 

PREMISSA 1: Jo, senyor XXXX, fa anys i panys que visc aquí, he muntat la família aquí, i el negoci!, tinc un restaurant ple de clients valencianoparlants, cada vespre en saludo desenes i en acabat passo les seves targetes de crèdit pel lector i a final de mes resulta que em guanyo la vida amb els diners d'aquesta gent.

PREMISSA 2: Jo, senyor XXXX, fa anys i panys que ignoro la llengua del poble on visc i que em dóna vida (per dir-ho ras i curt).

PREMISSA 3: I ara aquesta noieta descarada que sempre parla valencià quan ve al meu restaurant XXXX es veu que per tres mesos de res ha après la meva llengua i encara li fa il·lusió venir a dir-m'ho.

CONCLUSIÓ: Vols dir que no hauria de dignar-me, potser, a aprendre valencià?

Però ja se sap que la vida no seria gran cosa sense les sorpreses que ens alegren l'estona. I la lingüista està a punt de tenir-ne una, i de les bones. Perquè el senyor XXXX no fa la reflexió esperada, ni de lluny. La seva conclusió la resumeix tranquil·lament quan respon:

- Ah! Nu jij spreekt Catalaans te mee en ik spreek Nederlands met je.
(Ah! Doncs així ara tu em parles en català i jo et parlo en holandès.)

I sí sí, al cap d'uns minuts el senyor XXXX s'acosta a la taula de la lingüista i, en perfecte holandès, ignorant que tot el que sap la lingüista és el que pot haver après en deu setmanes de classe, li deixa anar quatre frases. I ella, veient que el senyor XXXX duu la carta de postres a les mans, interpreta les quatre frases i diu que sí, que hi faran un cop d'ull.

I, minuts després, estupefacta, clava cullerada en aquell parfait de torró amb espuma de no sé què que li acaben de servir, i de cop li vénen totes les ganes del món d'anar-se'n a passejar per la voreta de la mar, que és a tocar. 

Abans, però, treu la targeta i marca el PIN.

12 comentaris:

Jpmerch ha dit...

Potser el senyor XXXX no tinga molt clar, com ens passa a molts, quina és la llengua del país on viu i es guanya la vida.

Per cert, prendre's una sopa de ceba al Juliol a Dénia és tot un acte d'heroisme.

Alyebard ha dit...

Ni ha que són mesells. :(

L'home del sac ha dit...

Crec que com ja han dit, molts estrangers no acaben de tenir clar quina és la llengua del país, i suposo que encara més al País Valencià.
Potser no és aquest el cas, però molts estrangers aprendrien català amb més ganes si veiessin que és necessari de debò, si més gent fes com tu i no canviessin de llengua només sentir un accent estranger.

Marc ha dit...

Collons, jo en sentir 'me hablais en castellano' m'aixeco en 2 segons i foto el camp. Donar els meus calés a gent així no entra en els meus plans.

Més dignitat noieta.

Anònim ha dit...

Enhorabona Anna, i com diria aquell, que n'aprenguin!

P.D: Jo, com que no sé holandès, potser sí que m'hauria hagut d'aixecar de la cadira i hauria hagut de tocar el dos en una situació així. Però no és tan fàcil la cosa, hi ha vegades que trobar un restaurant on t'atenguin en català segons a on és com buscar una agulla en un paller. L'interès de molts estrangers per aprendre la llengua catalana és molt baix. I és veritat que jo també pensaria com tu, i si em puc guanyar la vida en un lloc no costa tant fer un petit esforç d'adaptació... Però no, aquesta mena de gent no ens aporta res de bo i no ens fan cap falta, ja podrien fotre el camp d'aquí i anar a fer de cambrers als seus països.

una lingüista ha dit...

JPMERCH: Home, jo crec que ho té clar, però prefereix ignorar-ho. Ell deu saber molt bé quines llengües parlen els clients que seuen a les taules del seu restaurant, i si surt una mica de casa seva també se n'ha d'adonar, per força. La Marina Alta és de les comarques més valencianoparlants. Ah, i sí, va ser tota una gesta, empassar-me la sopa!

ALYEBARD: Malauradament...


L'HOME DEL SAC: Com deia, penso que aquest home sap molt bé on viu, una altra cosa és que vulgui ignorar-ho perquè li és (o li sembla que li és) més còmode. I sí, com bé dius, el problema és que els clients en general on tenen cap mena de problema per canviar de llengua...


MARC: Aquesta opció que dius no és sempre la més digna. Per començar, el comentari era d'un dels cambrers, amb el qual jo no havia de fer-hi res. A banda, jo no volia canviar els meus plans, volia comentar amb el senyor XXXX la meva estada a Bèlgica i fer-li saber que parlava la seva llengua, per veure com reaccionava. De vegades és millor no "donar per perdudes" aquesta mena de persones i mirar de fer-les entrar en raó, sempre que ningú s'excedeixi, és clar. En qualsevol cas, moltes gràcies pel "consell", noiet.


ANÒNIM: Tant de bo n'aprenguessin, no ho sé pas... Per sort a la Marina és fàcil que t'atenguin en valencià, però també és massa fàcil que els seus habitants es passin a l'espanyol...

dospoals ha dit...

comenca per la lletra H...

una lingüista ha dit...

DOSPOALS: Mmm. Espero que el meu sigui un silenci prou eloqüent. ;-)

Tècnic lingüístic ha dit...

Jo sóc dels quin no fan massa cas del que li diuen, axina que també haguera ignorat el primer comentari del cambrer i haguera continuat parlant-li en valencià. Naturalment, si el cambrer s'haguera posat més prepotent, haguera demanat el llibre de reclamacions.

Al cap i a la fi, després, la cosa no va anar tan malament, ja que el senyor HXXX va fer la reflexió correcta: «esta vol aprendre holandés». Un recurs la teu abast dera començar a proposar-li traduccions possibles per al que hi havia en la carta... A vore qui s'entretenia més, si tu proposant o ell explicant.

En fi, tenim bona part de la legislació en contra, aixina que convindrà no perdre el bon humor (i recordar sempre el llibre de reclamacions: servix de poc, però sempre molesta).

una lingüista ha dit...

TÈCNIC LINGÜISTA: Sí, això del llibre de reclamacions, o de posar directament una reclamació oficial amb còpia a l'oficina d'atenció al consumidor, no és pas mala idea. El problema és si ets client habitual i mig conegut, com és el cas amb el senyor HXXX. En fi, paciència i pedagogia.

Anònim ha dit...

Restaurants metecs...Per quins cinc sous hi aneu? (Jes)

una lingüista ha dit...

ANÒNIM/JES: Perquè hi ha una certa coneixença amb la família, perquè tenim el costum de deixar-nos-hi caure un cop l'any, i perquè surts d'allà amb anècdota lingüística garantida... Tenia ganes de dir-li que havia anat 3 mesos al seu país i havia après la seva llengua, vaja.