Al bell mig de la Marina Alta. Acabem de sopar i se’ns fan quarts d’una. Fet el cafè, la mistela abunda. De cop, ell mira l’hora i diu:
- Va, ara, anem-hi. Qui ve?
Serem sis, distribuïm els cotxes:
- Vosaltres dues us encarregueu de vigilar la rotonda de dalt, nosaltres serem a la part de baix de la carretera, i ell ho farà -diu algú.
- D’acord.
Una mica de nervis: la policia, a la nit, ronda.
I recordem l’altre dia, quan entràvem a Ondara i un lluminós cartell en espanyol per davant i per darrere ens donava la benvinguda al poble:
- Què, però com se’ls ha acudit? Quina part de la població queda representada, així?
- És el que té el PP –havia dit, desanimada, la lingüista.
I, tot pensant això, vam anar a fer el que havíem de fer.
dimecres, 9 de desembre del 2009
Havent sopat
Etiquetes de comentaris:
Anant pel carrer,
Quines coses...,
Sociolingüística
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
20 comentaris:
Molt ben fet...
Jo pintava arreu sols antinuclears...
Ben fet, :D
És el que te la mistela; si fos ratafia no alternaríeu majúscules i minúscules. :P
Molt bé!!!
Ben fet, ja fa dies que penso en la necessitat d'haver de tornar a recuperar l'esprai.
on és el botó "m´agrada"? :)
Jo d'això en deia "fer flors" jijiji
Ben fet.
Com fa temps que vaig llegir: Les parets callaran el dia en què el povle sigui lliure.
En aquest cas, veu esmenar el vandalisme lingüistic que practica l'administració valenciana.
El lògic i normal és que un poble done la benvinguda al visitant, com a mínim, en la llengua del poble. L'ideal no és reclamar que això s'acomplisca així, amb pintades (entre unes reivindicacions i unes altres al PV en tenim un fum, a entrades i eixides de pobles) però lamentablement, davant la desídia i els menyspreu per la llengua pròpia, calen manifestacions d'eixe tipus. Per tant, a veure si els coents de l'ajuntament se n'assabenten d'una vegada.
Ara, no ho digues molt alt no siga cosa que vinguen a buscar-te...
Salut!
ZEL: De vegades s’han de fer coses...
VENT D CABYLIA: Gracietes!
ALYEBARD: És veritat, no m’hi havia fixat!
NÚRIA: ;-)
MARTELL DE REUS: De vegades me’n vénen les ganes, a mi, també...
LA_LÍ: El podria posar, aquest boto!
XITUS: No ho havia sentit mai, m’agrada!
MET: Doncs aquesta frase és ben certa!
JOSEP LLUÍS: Bé, no em poden pas venir a buscar, jo no he dit res, de fet! ;-)
Visca els actes "borrokos"! El que no acabo d'entendre és perquè li'n dius valencià... :( No consideres que el català, el balear, i el valencià són la mateixa llengua amb pronúncies diferents, així com amb l'ús d'algunes paraules o les conjugacions verbals...?
Quan us desempallegareu d'aquests del PP? Compte que un d'aquests no llegeixi aquest blog i et vulgui calvar una multa...
URI, al País Valencià fa molts segles que a la llengua catalana que parlem i que escrivim se li diu, tan popularment com a nivell formal, «valencià». Això, malgrat el que puga semblar i encara que et sorprenga, no vol dir, en absolut, que la llengua que parlem no siga catalana. No té res a veure, doncs, amb el secessionisme. Imagine que la lingüista, que deu conéixer la realitat valenciana, sap i entén que el més normal ací és dir-li valencià, sense escamar-se.
Salut!
no, no, jo pense que és precisament la mistela la que li dóna el punt artístic!! -sense menyspre les qualitats de l'autor! :D
oi, oi, oi, bandolers, vàndals!
URI: Tal com veig que expliquen més avall, històricament al País Valencià la llengua ha rebut indistintament els noms de català i valencià, sense que aquest darrer tingui cap mena de connotació secessionista. Una altra cosa és que el sector blaver hagi agafat aquest nom i l’usi per marcar distàncies: aquest és una visió minoritària, la gent dels pobles normal i corrent simplement sap que parla valencià, com a Barcelona, Lleida o Tarragona. Paraula de filòloga!
ALBERT B. i R.: No me’n poden clavar pas cap, de multa, perquè aquí no s’ha explicitat res! ;-)
JOSEP LLUÍS: Ho has explicat perfectament. I sí, sé molt bé que de la llengua en soleu dir valencià.
GERMAN: Gràcies per l’observació, no m’hi havia fixat, en la qualitat artística!
DOSPOALS: L’endemà ja no hi era, m’han dit...
Oh, art efímer.
tinc curiositat per saber quin tant per cent de la població del PV tenen el valencià com a llengua materna, i quin altre % el parla sigui com a primera o segona llengua.
Josep LLuís, elitista, em podríeu facilitar xifres?
'grans mercès -al rei de frança- li respon Jofre el Pelós- no em reca, no, el cop de llança que dessagna tot mon cos, lo que em reca i cormelliga es veure llis mon escut, sense cap balsó que diga els honors que he merescut.
(moment poètic)
Gràcies
perdó , volia dir 'BLASÓ', no balsó
Publica un comentari a l'entrada