Quan, per coses de la vida, passes un dia i un altre a Alacant i ets a la ratlla de patir una depressió sociolingüística aguda i la son et pesa massa i ets al campus de la Universitat...
...demanes:
- Un cafè -somrient, educadament, amb la neutra a tot gas i una e d'obertura màxima.
- ¿Eres de Alicante?
- No, de Barcelona.
- Te lo he notado enseguida -diu, content, el cambrer. I t'autointerrogues sobre el teu delatador accent oriental.- ¿Estás haciendo algun curso aquí en la Universidad?
- No, és que de tant en tant vinc, perquè... -i li expliques un tros de vida.
- A mi siem-, sempre m'ha agrad-, agradat Barcelona. Un dia vull viure a-, allí.
- Ah, molt bé, molt bon lloc!
- La setmana passada vaig fer l'examen del mitjà de valencià...
- Ah, sí? I com va anar?
- Mmm... Trobe que no hauré aprovat. Però, de totes maneres... A mi m'agrada més el català, sí. La pronunciació i tot això. Pense que és més dolç i...
- Ah, veus, a mi em passa al revés!
Entrades
24 comentaris:
Llavors és que teniu molt bon gust, Sra. Lingüista! ;-)
Aquest edifici és la facultat de Filologia d'Alacant?
per a depressió les creus del campus!
Que gran conversa!!!
Si es que sempre agrada el contrari!
Salutacions!
Fina ironia. L'interlocutor va veure per on anaves?
ANDREU: Sí, jo també ho penso! ;-)
GEMMA: No, és una de les cafeteries del campus...
ITXASO: Ostres, no m’hi havia fixat!
SALMONETE: Sí, els pols contraris s’atrauen, no era així?
ALYEBARD: Ai, no ho sé, aquesta era la meva intenció!
A mi el català occidental no m'agrada gens. I de vegades voldria que la "filologia oficial" establís que el valencià, que trob ferest, és una llengua independent del català.
Es fa saber que el proper diumenge dia dotze de juliol arRIBA el cinquantenari de la mort d’aquell qui es va preguntar “¿D'on venim, que no fos tornada? / Com una absurda enamorada, / la vida ens fa plorar el passat. / ¿On tornem, que no fos naixença? / Vivim de mort, i no ens és grat; / morim d'amor, i no s'hi pensa”. Queda notificat a efectes d’algun possible apunt commemoratiu.
Salut, blogaire!
A mi sempre m'ha fascinat més qualsevol dels parlars de les illes.
Digueu-me flipat!
;( Lingüista ;( qui és aquest Nonam a qui no agrada com parlem els catalans occidentals? :D De prejudicis lingüístics no, eh!
Sort en tinc de ser "filòloga oficial", com diu.
xè, tan boniquet que és el parlar valencià, i ara el Nonam ens voldria fer fora del sistema lingüístic català, sembla ser que en tots els llocs existix el secessionisme i no sols a la València carca.
Sí, Jordi, però encara va més lluny, ell parla de toooot el bloc del català occidental. :o A mi, el que em pareix més bonic, és la riquesa que aportem uns i altres. I Nonam és illenc?
NONAM: Vaja, algú té un mal dia...
PUIGMALET: Gràcies de la notificació. I m’alegro que per fi t’hagis passat a la “g”!
CLAUDI: Tots els parlars són fascinants!
GEMMA: Ja t’ho diré, ja, qui és... PD: Una servidora també ho és, des de fa pocs dies!
JORDI: Sí, està més estès del que sembla...
Som mallorquí. Illencs ho són tots els qui habiten a una illa.
L'altre dia una companya de feina, que no tenia un mal dia, em va dir que el valencià no era ni carn ni peix, ni català ni castellà. Per sort, el secessionisme és més estès que no voldrien en el Continent.
Tranquils, amants de la llengua catalana en totes les seves variants, els secessionistes lingüístics no la podran dividir per més que ho vulguin. Els seus arguments són de pa sucat amb oli.
Salut per a tothom!
Aquestes coses se senten, sí...
Una vegada, viatjant per la zona, en un poblet, un home ens va dir: ah, jo no sabia que a Mallorca també es parlava valencià. Aquesta és encoratjadora.
Evidentment, el nostre amic Nonam no coneix el valencià! Com diu la Gemma, molts prejudicis! Però estem acostumats a combatre'ls!
Salut!
Has vist que surt el teu blog a El Singular Digital? a l'apartat de "blocs singulars".
Això sí, li han canviat el nom i li diuen "Do de paraula".
NONAM: És prou trist que treballis amb companys tan incompetents, però mira, t’hi deus haver de conformar.
MARC: És clar, el secessionisme no hi té res a fer, això segur!
LLUNAK: Sí, suposo que per a molts parlants l’autèntic domini lingüístic encara és una incògnita!
PRUK: És que són dos minuts de sentir valencià i dos més per enamorar-te’n!
SANTI: Ostres, no ho sabia!! Ara ho he mirat, quina il•lusió!! Els acabo d’escriure un mail per agrair-los-ho i per demanar-los que corregeixin el nom, suposo que ho faran!
Moltes gràcies per fer-m’ho saber!
No insultis les persones amb qui FAIG FEINA.
NOMAM: Te l'estàs JUGANT.
Quin article tan bonic que considera els valencians negres de l'Àfrica catalana !!
ANÒNIM: Com dius?
Publica un comentari a l'entrada