Que els pakistanesos de prop de casa hagin prosperat i que al costat de la botiga d'alimentació on algun diumenge has d'anar a comprar coses de supervivència hi hagin muntat un locutori amb el rètol en català, això és el que compta, malgrat els accents i les us que pel camí s'han perdut:
l Que els del nou gimnàs del barri t'enviïn publicitat en català, per molt que t'ho hagis de llegir ben bé tres cops per entendre que volen que t'hi apuntis, això és el que compta:
.JPG)
Perquè, a còpia d'intencions com aquestes, arriba un dia que al metro pots llegir un anunci d'aquest estil i en la teva llengua:
l
I és que, en aquesta vida, moltes, moltes coses es regeixen per les intencions:
l
I és que, en aquesta vida, moltes, moltes coses es regeixen per les intencions:
Entrades
12 comentaris:
Em sembla que aquestes troballes que has fet són flors que no fan estiu.
Lamento estar d'acord amb en Martell de Reus. Malgrat tot... felicitats per la troballa.
carrer dels petons, què poètic!!! :) Són troballes interessants, però fonamentalment necessàries... no faran estiu, com diu martell, però són la seua base. Per cert, no tinc ni idea del que és fer "Gac" a un gimnàs, però ja em fa mal tot de pensar-ho!!! :)
Uix. Que el carrer dels petons NO era per motius poètics ni romàntics. Més aviat al contrari.
I també... que és GAC?
Del tema "Carrer dels petons" tinc una teoria: el carrer durant el franquisme era "Calle del Besós" però com que en majúscules no hi posen accent quedava "Calle del Besos"; quan va arribar la normalització ho van traduir com a "Carrer dels petons". Ja ho sé, no és gaire versemblant però això de no posar accents en majúscules és un tema que no he entès mai.
Salut
Dan, m'has deixat intrigat... la teoria de JRoca només és una teoria [no?]. A Alacant, la que es coneixia com a "Plaça dels Cavalls" abans de la guerra, els franquistes li van posar "Plaza de los Luceros". Després, amb la democràcia, li van torar a posar el nom en català... però van traduir la versió castellana. Ara es diu "Plaça els Estels"... que res té a vore amb cavalls!!!
El carrer dels petons no sé com es diria, però qui l'haja vist pot comprovar que és un bon lloc per besar-se. ;-)
glutis abdominals cames
S'ha de ser optimista i pensar que aquestes flors poden inspirar altres flors i algun dia faran estiu!
MARTELL DE REUS: Bé, tot depèn dels ulls amb què es miri, no?
MYSELF: Bé, jo espero que siguin bons senyals... Gràcies!
GERMAN: Com et diu la Itxaso, GAC és glutis, abdominals i cames. Jo ho he fet algun dia i... pots flipar!
DAN: Ostres, els orígens del nom no els sé, però trobar aquest cartell va ser una petita alegria!
JROCA: Ai, que bo, que bo!! M’ha fet molta gràcia, la teva teoria! Que ocurrent! Quina imaginació! A més, no podem descartar que fos així, oi?
GERMAN: Ostres, doncs els meus amics alacantins m’han dit que és cert! L’àvia d’una fa servir encara aquest nom per referir-se a la plaça!
ANDREU: Per besar-se no només calen bons llocs, però...
ITXASO: I que matador que és!
SM: Exacte, ets dels meus! Jo també sóc del club dels optimistes!
Hola.
T'he dedicat un post amb una petita-gran troballa:
http://mariusdomingo.blogspot.com/
MÀRIUS DOMINGO DE PEDRO: Ja ho he vist, ja! Ai, aquests tresorets els hem d'anar col·leccionant!
Publica un comentari a l'entrada