Un dissabte, a altes hores de la nit, una noia de Barcelona es trobava en una de les (macro)discoteques que més triomfen de la ciutat...
... i va poder comprovar que encara se li acostaven en català:
A banda, en va quedar farta, però aquesta és tota una altra qüestió...
dimarts, 19 de maig del 2009
Microconte
Etiquetes de comentaris:
Anant pel carrer,
L'autora,
Quines coses...,
Sociolingüística
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
22 comentaris:
Amb el xivarri que hi sol haver més aviat se li devien acostar en el llenguatge dels signes...
I què?
En veure les fotos m'agafen ganes de fer una escapada en aquest indret tan bonic de Barcelona
Microconte 2
... i les generacions que van succeir la noia de Barcelona van anar a aquella disco i es van trobar molt millorada la salut de la primera qüestió i de la segona , també.
Rafel
Lingüista, veig que hsd trobat un col·laborador per al blog. Mm... Saps que he canviat d'horari? Ara vinc més tard. Tornaré a mirar la data del cel, perquè no hi deia que cap (socio)lingüísta hagués anat a un lloc com Razzmataz :D
Sí, a Barcelona hi havia la tradició estúpida de que només es podia anar a lligar a les discoteques en castellà. Per sort, això està canviant... Ara només falta que sigueu les noies les que tireu els trastos ;)
JO que pensava que només feiem que retrocedir. M'alegra saber que encara es fan 'aproximacions' en català.
SALVADOR: Sí, sí, una mescla de tot plegat. La qüestió, fer-se entendre’s!
JORDI: Cafè...
MARTELL DE REUS: Boniquíssim!
RAFEL: Un microconte amb segona part feliç!
GEMMA: Sí, és que els meus lectors són una joia! ¿Saps qui ha fet l’últim examen de literatura i de llicenciatura? Servidora! Ah! I això de la discoteca va ser una altra setmana... Escolta, segueixo pensant tot el que et vaig dir... Ah! I ara que ja no tinc classes avisa’m dels teus horaris i ens veiem segur!!
MOI: Ui, aquest segon pas el veig molt més difícil, eh! ;-)
ANÒNIM: És un molt bon senyal, de fet!
Però tu vas tot el dia amb la càmera penjada al coll què?
Vigila no la perdis mai, que tant de pollastre que se t'acosta hi deus tenir de tot.
(un traductor automàtic hauria dit: tanto pollo que se acuesta...)
Vaja. M'he deixat una o i un parell de comes.
Què et va sorprendre?: que se t'acostessin o que ho fessin en català? ;-) Val...ja sé que és la segona.
l'última vegada que hi vaig anar quan estava de vacances a barna, m'hi vaig acostar i el record que tinc és: clavada a l'entrada, cubates en got de tub, una música que no la coneixia ni son pare i unes pintes de jo sóc guai... aix, fa 10 anys era una altra cosa!! jaja.
JOANOLIU: No ben bé, només gairebé sempre, la duc a sobre!
EL VEÍ DE DALT: Ei... La segona, la segona.
ITXASO: Has descrit perfectament què és una nit a Razz! Ai... quins records! ;-)
Em vaig recordar de tu quan feia la declaració d'hisenda. Ací et deixe la descripció de la meua aventura...
http://mi-caos.blogspot.com/2009/05/has-provat-de-fer-la-declaracio.html
Noia, quina manera de llançar-se flors!!!
X cert, m'agradaria enviar-te un flyer que em van donar l'altre dia d'una pub gironí perquè fos analitzat per uns ulls amb do de llengua.
LOVESICK: Caram, és ben bé que vas viure una bona aventura lingüística...Quin estat!
SERGIBR: Home, no ho deia pas per tirar-me floretes! Escolta, t'he escrit un mail, així em pots enviar aquest document que dius.
a mi no se m'acosten ni els municipals! :)
GERMAN: Bé, que no se t'acostin aquests és una bona notícia, mira-t'ho així!
Tenim unes cosines molt ben ensenyades i segueixen la campanya "sense català no hi ha figa". És a dir que només lliguen amb nois que els hi parlen en català.
Un granet de sorra més en favor de la llengua catalana.
CLAUDI: Claudi, tu sempre amb les teves aportacions originals...! ;-)
Publica un comentari a l'entrada