dilluns, 9 de febrer de 2009

La clau

Ja feia dies que els duia massa llargs i per això va decidir tallar-se'ls. Necessitava, és clar, una perruqueria. Tot tornant de la piscina, es va parar davant d'un establiment en el qual mai s'havia fixat: la típica perruqueria petitíssima, de barri, familiar, a l'altre extrem de les d'ambient fashion que dominen la ciutat.
l
[No, no era la de la foto...]
l
La lingüista hi va entrar i, innocentment, va preguntar si la podrien atendre malgrat no tenir hora. I va ser que sí, i que de seguida. Ella, és clar, no va poder evitar, per variar, fer un estudi sociolingüístic del lloc. Les perruqueres eren mare i filla. Per allà també hi corria, amb un petit tricicle, la néta, que no devia arribar als 2 anyets. Fins i tot hi havia l'avi, passant l'estona. Com a casa, vaja.
l
Les perruqueres, mare i filla, es parlaven en espanyol; segurament la mare havia vingut de fora, anys enrere. Però, i això és bàsic, totes dues es dirigien a la petita de la casa en català.
l
És a dir: nova generació, adopció del català. Aquesta és la clau per assegurar el futur de la llengua.

25 comentaris:

Xurrito ha dit...

Este cas és paregut al meu, però sense perruqueria.
Ma mare filla de valencians parlants, però com que sos pares eren veïns del Cap i casal i era època de Franco, a ma mare no li parlaven en valencià, doncs la parla valenciana representava ser de poble i de baix nivell cultural.
Per la banda de mon pare, tots castellans parlants, perquè eren forasters, com dirien al poble on visc. Malgrat açò, mon pare va aprendre valencià, i per cert, prou bé, gracies precisament a que vivien a un poble de l'horta i els seus amics eren de poble, evidentment.
Què han fet els nostres pares amb nosaltres?, dons parlar-nos el castellà. I que estic fent jo amb la meua filla?, dons capgirar la història i parlar-li el valencià, per a mi es un esforç, però gracies a la meua sogra i a mon pare, confie que la xiqueta siga bilingüe.
Per cert, a banda de la parla dins de l'àmbit familiar, crec que és fonamental l'aprenentatge en el col·legi en línia en Valencià.

LoveSick ha dit...

La meua família és tota d'immigrants. En el meu cas no només sóc el primer que parla català, el cas i aixó interiorment per mi ha segut ben curiós, he canviat la meua forma de pensar i així fa un temps jo era castellà-pensant i ara pense, parle, somie en català.

Per cert, i ja tenim estrena per "Diari d'un malalt d'amor" al País Valencià, ací.

Josep M. ha dit...

I per a això és bàsic que parlem a tothom, des d'un inici, en català. Per molt morè o accent andalús que tingui. Com si ens parla en castellà. Si ningú li parla en català, no veurà la necessitat d'aprendre'l ni d'ensenyar-lo als seus futurs fills.

Carla ha dit...

Treballo en una escola on molts nens i nenes es diuen Gerard, Judit, Pau, Júlia,etc, els seus pares parlen en castellà, amb tota la seva família menys amb els fills. Fins hi tot es nota quan pronuncien "Iulia", envés de Júlia. Els admiro, agraeixo i respecto, profundament.

Anònim ha dit...

Això és molt normal també on visc, al costat de Sant Ildefons de Cornellà. Com també són normals els Jordi, Joan, Josep, Montserrat, Núria i alguna Meritxell. Crec que els perills i els problemes són més amb els pares catalanoparlants que a la més mínima canvien al castellà i donen un exemple pèssim als fills o els fills, de la immigració o de catalans, que després que tu i jo els haguem pagat una escola vehiculada en català, ara tinguin la santíssima barra de dir-me "no le entiendo" si demano un tallat. Alerta amb no equivocar-nos d'enemic (sí, he dit enemic).

JRoca ha dit...

Com sempre vas fer un perfecte estudi sociolingüístic. Crec que seria interessant que aquestes coses fossin conegudes pels nostres amics de l'oest; han de saber que parlar català no implica perdre la identitat i és una cosa que es fa amb total normalitat, sense traumes.
Salut

Rústica ha dit...

Hola,

normalment llegeixo el teu bloc, però aquesta serà la primera vegada que deixi un comentari.

Com que he llegit alguns comentaris i m'he sentit identificada, volia dir la meva.

Jo som castellanoparlant, bàsicament, però, perquè he crescut en castellà, però ara estic en procès de canviar de llengua, i he de dir-ho, primer se'm fa difícil pel fet que on visc només es parla castellà, i segon que també se'm fa difícil perquè sempre he parlat castellà, molt lògic, el problema és que sé parlar-lo i quan tinc l'oportunitat de practicar-lo, no sé, em paralitzo.

Suposo que és això mateix, falta de pràctica. Per això espero acabar a Catalunya envoltada de gent nova i catalanoparlants.
A classe només els llibres parlen català i alguns professors, normalment els que ensenyen llengua i literatura catalanes, els altres o canvien o no en parlen mai. En fi, així no es pot avançar.

Besades des de Calvià (Mallorca).

SergiBR ha dit...

Qui deu ser el perruquer del LosSantos, el Fraga o l'Inestrillas? Quanta professionalitat!!! No tothom és capaç de mantenir-se ferm al negoci, amb unes tisores a les mans i una rància jugular tan a la vora.

MARTELL DE REUS ha dit...

Molt em temo que aquesta perruqueria és una flor que no fa estiu

german ha dit...

perdona'm, però a mi m'ha quedat un dubte més gran després de llegir la història: com li van quedar els cabells a la lingüista??? ;)

Anònim ha dit...

Molt d'acord amb la teva visió sobre la nova generació (fa anys a Euskadi vaig veure/sentir un fenomen semblant als parcs infantils).

Pel que fa a l'estudi sociolingüístic descriu un fenomen freqüent, però no és per llançar coets.

No és precisament a les perruqueries on ens intenten prendre el pèl.

Rafel

e. ha dit...

potser no és un exemple del que fa molta gent, però sí un exemple del que fa molta gent convençuda d'una idea concreta, que vol molta força de voluntat (no és pas fàcil!).

així va passar a casa meu, amb un pare castellanoparlant (d'aquells de la onada estatal) i una mare catalana. amb el meu germà gran hi parlaven en castellà, però en arribar jo el meu pare va fer el cop de cap i va aprendre bé el català per tal que jo tingués un ambient familiar català.

li agraeixo moltíssim l'esforç.

El veí de dalt ha dit...

I et van fer un tall anglès i la manicura francesa? ;-)

Andreu ha dit...

Però, et van posar ben guapa?

Onset ha dit...

La clau també és per què no parlen sempre en català amb tothom, oi?

una lingüista elitista ha dit...

XURRITO: Crec que el que estàs fent amb la teva filla és molt important, tant per a tu com per a ella com per a la comunitat. Segur que serà tot un èxit i l’esforç tindrà recompensa!


LOVESICK: Ostres, quina il•lusió això de l’estrena! Escolta, i després de València, es projectarà també a Catalunya, oi? És que quan vinc al País Valencià, que és sovint, sempre és en cap de setmana... Bé, estaré atenta a la pàgina del Facebook!
De part d’una que també parla, pensa i somia en català, moltes felicitats!


JOSEP M.: Exactament, és el que sempre predico! Ho has dit perfecte!


CARLA: Sí, és un fenomen fantàstic que, de fet, simplement denota normalitat. És un factor que ens ha de fer ser optimistes!


ANÒNIM: M’alegro que em diguis que on vius també passa, així sabem que no és una cosa només de l’Eixample! I sí, tens raó que moltes vegades el problema el tenim nosaltres mateixos, cosa que em fa recordar una frase que he citat en la resposta a l’ONSET.


JROCA: Exacte, ho has dit molt bé!


RÚSTICA: Primer de tot, deixa’m dir-te que m’alegra que hagis decidit dir-hi la teva! Espero poder-te tornar a llegir, eh! Tinc una pregunta: Dius que on vius només es parla espanyol, però et refereixes a Calvià? No sabia que la cosa estigués tan tan tan malament... En qualsevol cas, i tot i que és cert que l’entorn és molt important per parlar una llengua, t’animo a no desistir, ja veuràs com aniràs trobant gent amb qui parlar català! ;-)


SERGIBR: Ostres, quina temptació, millor no trobar-s’hi...!


MARTELL DE REUS: Ui, no! A Barcelona d’aquestes flors cada cop n’hi ha més, t’ho puc assegurar! A l’Eixample, per exemple, és molt freqüent. I, segons dius l’ANÒNIM de més amunt, en altres localitats del cinturó de la ciutat també! Si pares bé l’orella, sobretot quan passen matrimonis amb fills, ho podràs comprovar!


GERMAN: Es veu que prou bé!


RAFEL: Sí, és un tema molt important, el de la transmissió intergeneracional. Tot i que, com molt bé dius, encara hi ha molts altres àmbits en què la cosa no va gota bé...


E.: És cert que és una decisió que demana voluntat, però, com tu molt bé demostres, és un esforç que després té grans recompenses, tant personalment com per a la comunitat, oi?


EL VEÍ DE DALT: Mmm de tot i molt, em van fer! ;-)


ANDREU: Diuen que més o menys...


ONSET: Ja, aquest és, de fet, el principal problema... Ja ho diuen, ja: “Una llengua no es perd perquè els que no la saben no l’estudiïn, sinó perquè els que la saben no la parlen”.

Àlex Fernàndez i Bourdiol ha dit...

I és ben bé que (bona part de) el futur del català depèn de parlants del perfil d'aquesta aprenenta de perruquera o de parlants que no tenen la nortra llengua com a materna, oi? Em poso molt content quan veig actituds com la que ens has explicat.

Rústica ha dit...

Hola,

sí, sí, em refereixo a Calvià quan et dic que on visc només es parla espanyol; de fet, és la zona turística de Mallorca i a part que està tot adaptat per als estrangers (anglès, alemany, francés, etc, i espanyol, però no català, mai no he vist res en català per aquí),els treballadors, la gent en general, no és mallorquina, la majoria, et parlo d'un 90% segurament, i doncs... espanyol espanyol.

I per altra banda, tenim un batle, de "lo més guai"! xD del PP, que guanya vots, molts, amb política lingüística: "el mallorquí no és català" i "el mallorquí només a casa"; una cosa així.

Fins aviat,

Carmen.

CBH ha dit...

Lingüista elitista i optimista:

Celebro el teu positivisme, però jo n'estic farta de veure a gent que parla als fills en català mentre van a l'escola bressol i després, quan els nens ja estan crescudets, canvia de llengua.

una lingüista elitista ha dit...

RÚSTICA: Gràcies de l'aclariment, doncs. Ja m'ho suposo, que la situació no és gaire favorable, però bé hi han de quedar mallorquins, a Calvià, no?


CBH: Bé, però aquests casos no crec que siguin majoritaris. En tot cas, jo voto sempre per l'optmisme! ;-)


ALS QUE FAN COMENTARIS IRRESPECTUOSOS: Abans d'utilitzar uns arguments tan patètics com els teus, llegeix "La dignidad e igualdad de las lenguas", del catedràtic (espanyol) de lingüística Juan Carlos Moreno Cabrera, de la Universidad Autónoma de Madrid.

Anònim ha dit...

si si pero sabes que tengo razon xD

Claudi ha dit...

Bona Tarda Anna,

Espero que estiguis bé. Jo com ja saps treballo en una empresa que venem jocs per la canalla (i no tan canalla). Ho he vist amb els meus ulls, ho he sentit amb les meves orelles, més d'una, dues i tres vegades, pares castellanoparlants parlant en català als seus fills. No és generalitzat però existeix. Per a un segment de la població castellanoparlant, parlar català és una mostra de ascens social.

Els seguirem informant des de el Vallès Oriental

una lingüista elitista ha dit...

CLAUDI: Gràcies per constatar-ho! I sí, estic bé, però vaig estar més que bé l'altra nit a Cardedeu!

Anònim ha dit...

Hi
http://www.samsungpages.com/ - zolpidem drug
Besides it, restless leg syndrome, antiemetic and various other disorders can be very easily cured by Ambien drug.
[url=http://www.samsungpages.com/]generic zolpidem[/url]
This is mainly because of its salient features.
buy zolpidem
Besides it, restless leg syndrome, antiemetic and various other disorders can be very easily cured by Ambien drug.

Anònim ha dit...

missouri-case-on-pipe-bombs
ammonia-and-emission-fees
changing-dewalt-hammer-drill
dais-analytics
buell-lightning-air-filters
wooden-pipe-stems
hose-pipe-ducting
loyalty-program-predictive
pipe-cylinder-structures
group-travel-agencies-in
precision-porous-pipe
indian-pipe-axes
rising-metal-pipes-solar
convert-xlsx-to-pipe-delimited
friction-loss-in-steel-pipe
florida-bass-charters
sprinkler-pipe-trailer
225-id-pipe
steve-mcgrath-bass-player
toledo-pipe-threading-tool
history-the-nutcracker-suite
pipes-1
install-lanai-ceilings
how-to-pour-a-cement-landing
this-is-pipe