dimarts, 8 de juliol de 2008

El detallet

Aquesta és una d'aquelles coses de la vida que em fan ben poca gràcia.

La política del detallet, és. Del no sigui dit, del per això que no quedi, de la proporció ridícula.

És la política de fem la carta en espanyol, home, i en anglès si cal, i en francès també! Ara, això sí, siguem bons i mantinguem el particular regionalisme d'algunes receptes, amb els aclariments pertinents:

És la tàctica de vinga, anunciem-nos en (semi)català, que ja emetrem exclusivament en la llengua que toqui:
És també la idea brillant de la FNAC: obro la bústia i en trec la propaganda, tota en espanyol, no fos cas... Ah, calla, espera, que hi ha un requadret en català que promet:

A veure quins -i quants!- són, els magnífics productes en català que ofereixen:



Ui, quatre llibres, visca! Millor que ens n'anem a fer un te per celebrar-ho!




26 comentaris:

sheikah ha dit...

Vatua l'olla... De vegades em sembla que aquestes coses les han de fer per tocar-nos la voraviu, perquè, si no, ben juro que no ho entenc! I, de vegades, coses com això de la FNAC, que per segons què sembla que tenen sensibilitat lingüística... U_U En fi, ànims i procurem no defallir!

Gemma ha dit...

Uf, lingüista, hauràs de venir de vacances a Tivenys, allà vivim en normalitat en català, la nomalització no hi fa cap falta, ara, quant a normativització...

Miquel Saumell ha dit...

En aquests casos, com a consumidors potencials com som, es poden fer dues coses: denunciar-ho públicament (tu ja ho fas), i fer-ho també directament a l'establiment (a vegades ho faig) tot dient-los que han perdut un client. Si només ho fa un el botiguer es fa un tip de riure, però quan vegin que cada cop hi ha més gent lingüísticament sensible, si tenen sentit comercial potser obriran més els ulls. Un client perdut és més que un client perdut, perquè ho explica.

Carquinyol ha dit...

Si això és penós de per si, en el cas de l'FNAC de València ja ni t'explico...

una lingüista elitista ha dit...

SHEIKAH: Certament, a mi també em semblava que la FNAC era una miqueta més considerada...


GEMMA: Sí, sí, com a Prats de Lluçanès, eh! ;-) Per cert, demà dimecres a les 12h participo en una taula rodona sobre blogs en el marc d’un dels cursos dels Juliols UB, hi puc portar convidats, t’interessa? ;-)


MIQUEL SAUMELL: Exacte, el que cal fer és no passar-ho per alt, perquè s’adonin de l’error que cometen.


CARQUINYOL: Cert, cert, i del d’Alacant també millor que no en parlem...

Mauro S.G. ha dit...

Els que han fet la publicitat de la Sexta, a més, han escrit malament 4 de les 12 poblacions. Tela.

Allò de la FNAC em recorda a les reserves índies. Suposo que és aquest el concepte que tenen del català aquesta gent, un puntet de folclore, una "escuma" que diu el Ferran Monegal.

Dídac López ha dit...

Aquests de la Sexta tenen molta barra. No hem d'oblidar que tota la conya de tallar les emissions de Tv3 al País Valencià era per donar-los la freqüència emprada amb ells. És curiós que el govern espanyol atorgui les freqüències a les privades generalistes no de pagament de forma ben selectiva (Tele 5 i Antena 3, primer; Cuatro, després; Sexta, fa no pas gaire) i després no faci res per garantir que emetin en "las lenguas de España".

Els altres exemples reflecteixen una certa idea: que la llengua catalana és simpàtica si es manté en l'àmbit folclòric i no s'imposa com sí ho fan les llengües estatals. És allò de la "rica multiplicidad" que deia Franco en el seu testament.

Notaire ha dit...

Tot plegat recorda una mica aquelles llibreries on et trobes les seccions "Narrativa", "Poesia", "Novetats", "Filosofia", "Teatre", "Llibres de viatge", "Llibres de cuina", "Assaig", "English Books" i "Llibres en català". I l'amo encara se n'estranya, si li crides l'atenció sobre l'anomalia. Mecagondéu.

joliu ha dit...

Mentre no ens hi ajudin el que manen, la única cosa que hi podem fer és practicar el consum selectiu.

una lingüista elitista ha dit...

MAURO S.G.: Certament, per això he parlat de “semicatalà”, perquè sembla que es pensen que els accents només són d’una manera...


DÍDAC LÓPEZ: I tanta barra! I mira que després van de progres...


NOTAIRE: Uf, sí, és simplement inversemblant, tot plegat! Subscric el renec... ;-)


JOLIU: Sí, petites estratègies selectives per, com a mínim, no tenir mala consciència...

german ha dit...

mira què bons els espencats de la meua infància, amb una bona tallada de cuixot... ai! ;)
jo ho fotria (perdoneu l'entusiasme) en xinés... pos no va a ser la lengua más parlada del món?

açò m'ha fet riure aquesta setmana:
http://www.alcoidigital.com/noticiaamp.asp?not=8524

[no sé com s'enllaça amb aquest editor de comentaris... disculpeu la manca d'habilitat]

salut!!

Anònim ha dit...

A raig fet.

Antecedents penals: eps elitista, sóc la noia que criticava els publicistes (encara no he trobat un pseudònim o un malnom prou estrident per batejar-me).

Molt bé, torno a participar a la tertúlia, si em doneu permís.

Ui, doncs us volia comentar que teniu tota la raó, els receptaris, menús o les cartes dels restaurants són un joc de punyetes. Visca el farcit amb escuma d’espàrrecs bladers (perdoneu joves, però es diuen espàrrecs de marge o espàrrecs tendres o verds), i tot seguit, visca la mussolina a l'all (així doncs de la truita amb patates o de patates, se n'hauria de dir ‘truita a la patata’, oi? Tanta cuisine francesa ens ha ben destarotat.). Una altra manera de fer el ridícul a taula és actuar com un restaurant que hi ha a la vora d'on penco. A la pissarra, tot en castellà i anglès -ja sabem que el turisme és molt important pels guanys que representa: com si els catalans hi planyéssim els calés quan ens entaulem i, fins i tot a casa nostra, haguessin canviat les tornes i ens toques fer el turista- trobaríem tot de plats ben estranyots, entre d’altres: paella de escamarlanes (és clar, els podrits no gosen escriure-ho en castellà, ‘cigalas’, perquè ja sabem quines connotacions té això en la nostra llengua. Tampoc no saben com han de traduir paella i, per tant, han manllevat el mot, l’han disfressat com si fos propi, i l’han convertit en un plat ‘nacional’. Sovint, arreu de les espanyes, trobes: typical paella española.). Altres plats que incorporen al menú del meu restaurant són: escalibada (amb b alta, perquè així fa més castellà) con vinagreta en bicho...(sempre m’ha semblat sospitós aquest diminutiu, encara que el reculli la RAE, igual que el de la pesseta; no us sembla que revela una mica l’origen, del mot?). No faré cap mena de comentari sobre bicho, o potser sí: t’hi foten cucs i llimacs a la vinagreta? Podríem proposar en aquesta gent tan patidora i futurista que es deixin de fer el ruc i ho escriguin tot en català? Jo, de moment, no m’hi assec a demanar res en aquest catau, que no sé ni si sabria eixugar-m’hi la cara. Per exemple què li dic al cambrer o la cambrera: una servillETA o una toalleta, si te place? Perquè si els dic tovalló, no m’acabaran d’entendre. Potser algú em pot recomanar un diccionari de bestieses i traduccions deformades per capir-hi alguna cosa...
Tot plegat fa ganes de treure-ho tot, havent dinat, davant dels morros dels propietaris dels 'establiments gastronòmics’ -un 'terme’ nou (ui quina gràcia: un altre cop els creatius del meu cor en acció) que volen que substitueixi restaurant, fonda, hostal, etc.

Si amb això no en teniu prou, havent dinat, podeu engegar la tele i mirar-vos els anuncis que fan: per fer net la taula, les cadires, etc., teniu un producte com el Cilly Bang, és a dir, l’Idiota espetec (ve de silly, oi? Quina troballa!), que ni han fet l’esforç de traduir-lo en català, i per berenar us podeu beure un trinaranxus (que deu ser tòxic dels collons, segons es pot deduir del nom. No us recorda, de mala manera, a bitelxus, o al verb 'trinar' -fer ràbia-?) i acabar de desgavellar-vos la panxa, perquè tampoc no s'han escarrassat gaire a fer-ne la traducció, etc. I encara ens exclamem de la Pasqual, que, si més no, procurava de traduir els anuncis en català. Que no tenen en compte la clientela, ells? Es deuen pensar que no cal, perquè aquí ens ho empassem tot. els escamarlanes a la silly bang i tot el que ens fotin al davant. Em penso que no ens fem valdre gaire.
O bé nosaltres mateixos ens desacreditem:
Avui mateix, al dematí, m’he topat amb un parell de paies, que xerraven de les vacances (vull dir vacasiones). Una li deia a l’altra que anava a l’Estartite on, segons sembla, hi fan unos roses galdosos que hasen venir salivera. Era ben clar que la interlocutora era catalanoparlant i feia esforços per fer el préssego. Em pixava de riure i, alhora, m’agafava una ploranera de les grosses. I de cop i volta he tingut un ensurt. S’acabava de manifestar un fantasma de l’antigor, en Cisquet! Noooooo!!! Per què traduïa el nom del poble? I ara em demano: també n'hi diu Sant Cucufate o Cucafera del Válles a St. Cugat del Vallès i San Quirico o santo Quiquiriqui (lloca!) de Sant Quirze?
Pare, mare, vulll fugir d’aquí i que una tramuntanada se m'endugui a casa. On ets Terra de vents?
Una abraçada a tota la canalla de per ací.

Anònim ha dit...

Lingüista elitista no et desanimis! De vegades hi ha detallets que et poden alegrar el dia. Veuràs, l'altre dia al bar dels bars del meu poble, va arribar una noia nova a treballar. És romanesa i saps què? Que resulta que si algú se li adreça en castellà ella respon "sisplau, em pot parlar en català". Fa poquet que ha arribat a Catalunya i de debò que pel poc temps que porta aquí, parla nítidament el català i fa unes neutres que dóna gust sentir-les.
Ara això sí, després de veure això de l'FNAC crec que els responsables es mereixen una bona estirada d'orelles, casumdena.

Bon estiu!!!

Faralai

Anònim ha dit...

Hola lingüísta! Et passo una informació privilegiada ;-)

http://labreu.wordpress.com/col%c2%b7leccio-banda-ampla/

Si necessites res més ja trobarem la manera de posar-nos en contacte.

Sort!

Núria.

una lingüista elitista ha dit...

GERMAN: Doncs la veritat és que encara no n’he menjat mai... Gràcies també de l’enllaç! Jo, francament, tampoc acabo de dominar el formulari de comentaris...


ANÒNIM: És clar que tens permís per dir-hi la teva, només faltaria! Això de la paella té història! De fet hi vaig dedicar un post, a l’ús peculiar d’aquest mot... Els altres exemples que poses són brutals, simplement! Ostres, per cert, això de l’Estartit, poble que conec ben bé, no ho havia sentit mai, quin ensurt!! En fi, gran aportació, la teva!!


FARALAI: No, no, desanimar-nos no... Amb anècdotes com la que t’ho expliques tot es veu més positivament! ;-) Que tinguis un molt bon estiu tu també, que ens ho mereixem!!


NÚRIA: I tan privilegiada! Ha estat un plaer, la participació al curs! Quant a això de la publicació, intentaré posar-me en contacte amb l’editorial, a veure què els sembla... No ho sé, suposo que no seria pas fàcil... El teu comentari a l’aula pot ser el principi d’una cosa molt important per a mi, així que t’ho agraeixo moltíssim! ;-)

itxaso ha dit...

què és el que hi ha al plat a part de les galetes... dàtils??? eeeeeccssss! ;P

Andreu ha dit...

Doncs l'FNAC d'Alacant...

una lingüista elitista ha dit...

ITXASO: No, dàtils no!! Era una mena de piruleta de caramel, o de sucre moreno, no ho sé ben bé... Però era boníssima! Llàstima que la meva va caure pocs segons després a terra, i ja no hi va haver res a fer...

ANDREU: Ja ho pots ben dir!

robsup2007 ha dit...

Hola Senyoreta llingüista xD.
Ja saps com funcionen aquestes coses per alguns. La llengua de l'imperi és el primer, tota la resta són aspectes secundaris. Ganes d'anar al W.C em donen aquest recent "manifiesto por la lengua común" que han llençat alguns (no sé si estaría correctament dit "intelectuals") espanyols.
Un salut

Robert

Berenguer ha dit...

Hola lingüista elitista,

Com que el proper dia 17 no podré connectar-me a internet, m'avanço en la felicitació del que per a miés el millor post del teu blog, que el dia 17 farà un any.

http://dodellengua.blogspot.com/2007/07/deslingitzar-se_17.html

De vegades és bo saber que una lingüista impecable i implacable es pot quedar muda.

Felicitats, en tot cas, perquè és un plaer llegir-te tot sovint, i per la quantitat de lectors que tens. Concurs: quin és el millor post fins ara de la lingüista?

Anònim ha dit...

M'agrada la idea, hauríem de votar el millor post!!

Andreu ha dit...

Jo estic amb en Berenguer i vote el post del 17 juliol 2007!

Josep ha dit...

BERENGUER: Caram, aquesta sí que no me l'esperava!! ;-) A més, m'agrada molt que sigui justament aquell el post que més t'ha agradat! Ostres, si sapigués fer enquestes pel blog en podria organitzar una! Ho intentaré!

ANÒNIM: Sí, sí, és una bona idea!


ANDREU: Doncs 2 a 0, ja!

joliu ha dit...

Ja has vist el programa del Grec?
Una mica més i enguany en diuen Griego '08
Més que un griego sembla un coit anal.

una lingüista elitista ha dit...

JOLIU: Uf, ja he llegit la glossa que n'has fet... Déu n'hi do!! Això no pot pas ser bon senyal...

Anònim ha dit...

I like use viagra, but this no good in my life, so viagra no good.