dilluns, 21 de gener de 2008

És important

Sóc a l'aeroport d'Alacant, fent temps esperant per embarcar-me. A la vora meu hi ha un mostrador d'Iberia, amb una senyoreta. S'hi acosta un jove d'uns 25 anys, tot elegant i amb un català (valencià) impecable:
- Perdone, voldria consultar els horaris per als vols a Barce-...
- ¡No te entiendo!
- Sí, els hora-...
- ¡Que no te entiendo! ¡Háblame en español!
El noi gira cua, i no triga a sentir un comentari irrespectuós de la senyoreta que l'ha "atès". Hi torna:

- Escolte, té el full de reclamacions, per favor?

- No te lo voy a dar.

- Però si m'estàs entenent... Vullc el full de reclama-...

- ¡Que no te lo voy a dar!pllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll
- Sóc advocat, aixina que sé que tinc dret a...

- ¡Aquí hay mucha gente con carrera!p llllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll
El noi al·lucina: ella l'està entenent de sobres, i té un company de feina al costat que mira de convèncer-la que el que ha de fer és parar de discutir i donar el full de reclamacions al client que l'hi està demanant. Ella s'hi nega, argumentant que, de fet, (encara) no és client.
El gairebéclient decideix que prendrà mesures. Se'n va, tot recordant l'anècdota que ha viscut aquell matí al Corte Inglés, quan ha preguntat a una dependenta: kkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkk - hhhhh
- Perdona, teniu còpies de claus?
I li ha respost:
- Lo siento, la marca Claus no la tenemos.
`p
I jo sento un avís per megafonia, que el vol d'Iberia 1399 amb destinació Barcelona està a punt de sortir. M'he d'afanyar. Enfilo les escales mecàniques, i per dins encara sento les veus que fa només un parell d'hores es manifestaven pels carrers d'Alacant:
"Escolta, PP, Alacant vol TV3!"
"Volem TV3, Canal 9 no val res!"
I, sobretot: "Alacant és important, Alacant és important!"

La lingüista, a eixe bon xiquet de l'aeroport, li diria estes paraules:

46 comentaris:

Carquinyol ha dit...

I el pitjor de tot és que per molt que ens queixem no ens fotran ni cas. Està clar que la nostra llengua dins d'aquest Estat està condemnada.

escritsurgencia ha dit...

Jo encara no he arribat a este punt de pessimisme, i això que ensenye valencià a Alacant...
Anècdotes com les que contes n'hi ha per a avorrir-se, però vull pensar que són una anècdota, que la majoria de vegades no ocorre això. Hauríem de fer un bloc de les vegades que no se'ns descrimina. Qui s'apunta?

Jo Mateix ha dit...

Jo tembé penso que és un fet greu, i de ben segur no pas aïllat, ni a Alacant ni a altres llocs, però que per avançar ens convindria fer el que diu escritsurgencia. Penso que són massa anys de costum a sobrevalorar els fets, anecdòtics o no, negatius, quan segur que trobaríem, per comparativa d'on venim, prou elements per posar-nos alguna medalla de tant en tant. És més, penso que és deu mil vegades més motivador i més encoratjador explicar les medalles que hem anat aconseguint que no pas les garrotades que ens han donat. A còpia de negatives i de garrotades, la majoria de la gent acostuma a desentendre's i a deixar-ho per difícil, si no per impossible. Fer propaganda de derrotes, garrotades rebudes, negatives sovintejades, acostuma a ser desenervador. El contrari pot servir per recordar-nos que les conquestes existeixen i que són fruit de qui hi participi. No ho sé, m'he embolicat, pero combrego amb les parules del post anterior.

silenci ha dit...

Uuuuffff! Fa tanta mandra que sempre haguem d'estar parlant del mateix. Sincerament no entenc la guerra aquesta català/castellà. Que no vols parlar català?, doncs no el parlis, tu mateixa!, però òstres tu, a veure si aprenem a respectar, que això és una falta de respecte brutal, primer cap al noi i després cap a la llengua.
Això si, els que podem hi hem de posar el nostre granet de sorra per aquells que no volen parlar la llengua. Cada cop estic més convençuda que si continuem parlant català en situacions com aquesta, on saps que l'altra persona t'està entenent, amb el somriure que deia la lingüista elitista, farem alguna cosa.
En aquestes situacions i en moltes d'altres. Haig de reconèixer que, fins ara, jo era de les que canviava ràpidament al castellà. Ara fa temps que he decidit que no em dóna la gana. En fi, que potser també m'estic fent un embolic però suposo que ja sabeu què vull dir.

vullunfestuc ha dit...

Certament per les terres alacantines es viuen coses ben estranyes... un dia t'explicaré la meva anècdota de l'aeroport d'Alacant... encara riuen ara!

Burg ha dit...

Jo estic preocupada per la possibilitat que, si a les pròximes eleccions generals surt el PP, a Catalunya s'implanti l'opció d'estudiar o bé en català o bé en castellà. Em sembla que això ja passa al País Basc (euskara / castellà). Creant ghetos no arribarem a bon port, és clar.

una lingüista elitista ha dit...

CARQUINYOL: Tens raó que a l'Estat espanyol no ens hi volen, no ens respecten. Però jo confio que queixar-se serveix d'alguna cosa. La qüestió és no rendir-se! ;-)


ESCRITSURGENCIA: Efectivament, això només són anècdotes! I, de fet, el meu blog és sempre ple d'històries positives i optimistes, que d'il·lusió a mi no me'n falta pas! Una pregunta: i treballes a Alacant ciutat?


JO MATEIX: Sí, sí, tens tota la raó. Precisament per això la visió que presento jo de les coses és sempre positiva, optimista. Si bé considero que no podem obviar el que està succeint, especialment al sud dels Països Catalans, també sóc del tot partidària d'explicar les bones notícies. La combinació perfecta és la del realisme amb l'optimisme, la il·lusió i les ganes de fer coses! ;-)


SILENCI: Primer de tot, et dono la benvinguda al blog! ;-) I també et vull dir que m'ha agradat molt llegir les teves paraules i saber que has decidit deixar de canviar a l'espanyol cada cop que el teu interlocutor no vol parlar en català, això és un gran pas que tots els catalanoparlants haurien de saber fer! I sí, ja n'hi ha prou de conductes irrespectuoses... A veure si amb somriures aconseguim superar-ho! M'agradarà molt seguir-te llegint per aquí! ;-)


VULLUNFESTUC: Ei! No em deixis així!! Explica-me-la, sisplau!! ;-)


BURG: Això de l'educació és una de les poques coses que encara tenim prou bé, al Principat. No crec que, encara que guanyi el PP, s'arribi a fer... Esperem, però, que no tinguin majoria absoluta...

andreu ha dit...

(Davant de la màquina)
A- Perdoni, que sap quant val un cafè?
B- ¿Cómo? Es que no le entiendo.
A- Sí, home, que quant val, quant costa, un cafè?
B- ¿Y no me lo puede decir en castellano?
A- (...) És igual.
B- Hombre, ¿y por qué no me lo dice en castellano? Es que no le entiendo.
A- Res que quin és el preu del cafè!
B- ¡Ah, el precio! Son 35. Ahora, como ha dicho precio...
A- Però, bon home, si jo li he dit preu. Que no ho veu com sí que m'entén.
B- Usted me ha dicho precio...
- (...)
[Martorell, novembre de 2007]

Digne cas d'estudi: percepció distorsionada.

Blai ha dit...

Impressionant.

Ge ha dit...

Lingüista, m'hauràs d'explicar com puc agregar el teu blog als meus preferits... No ho sé fer! És molt bonica, la cançó! Al final em queda igual el de Gramàtica Històrica...

I no et vas fer amiga del xic d'Alacant?

Andreu ha dit...

Quina sort tindria el xic d'Alacant, si es fes amic teu!!

una lingüista elitista ha dit...

ANDREU: De veritat? I la càmera oculta? On era? ;-)


BLAI: Cap adjectiu millor...


GE: Eh que està bé la cançó? Ja t'ho explicaré en la intimitat, si ens vam fer amics o no... ;-)


ANDREU: Sí, oi? Jo també ho penso... Una servidora també seria molt afortunada de conèixer-lo! ;-)

Uribetty ha dit...

Que fort...cada dia sembla que el català estigui més perdut dins els Països catalans...espero que no sigui així.
Salut!

efe ha dit...

Si et sóc sincer, no m'ha agradat gaire aquest post. Jo era a la manifestació a favor de TV3, és clar. O siga que, ni que siga mínimament, forme part de la població catalanista d'Alacant. I el punt de vista que fas servir és el d'un antropòleg visitant els salvatgets perduts de l'Àfrica. Has llegit Un antropòleg innocent? Doncs t'hi asembles força.

Això no vol dir que no em caigues bé. Si mai tornes a Alacant et convide a un café. Però com la majoria de catalans, mires el País Valencià, com un país estranger. En el teu cas exòtic.

Perdona per la bronca, però amb carinyo i bon rotllo. Hòstia, tres castellanismes en una frase.

una lingüista elitista ha dit...

URIBETTY: Jo també ho espero! Aquests fets ens han de fer reaccionar i ens han d'animar a seguir lluitant! ;-)

EFE: Ui, ui, ui! Perdona, perdona, però t'estàs equivocant de molt! Sàpigues que pràcticament cada 15 dies sóc a Alacant, així que per a mi no és, ni de bon tros, cap país estranger, ni molt menys exòtic! Conec força alacantins que eren a la manifestació, i aquest post no l’han pas interpretat com tu. Creu-me, he fet servir exactament el mateix punt de vista que empro en els textos sobre anècdotes viscudes al Principat. Precisament el que pretén aquest post és fer adonar el personal que no hem de veure el País Valencià com un reducte perdut, només faltaria! Jo ho tinc molt clar: ALACANT ÉS IMPORTANT. I ja t’asseguro que l’oportunitat de fer un cafè no ens faltarà pas, perquè jo seguiré venint molt molt sovint, com fins ara! Salut i molts records!!

Culé d'Or ha dit...

Efe, m'ha semblat una manera prou enginyosa de quedar per fer un cafè amb la lingüista elitista. Si consideres que ets home i parles en valencià (n'hi ha que no tenim aquesta sort), ja tens molt de guanyat. Ara el que caldria és que en comptes d'un cafè la convidessis a un tè, que sembla ser una infusió que li plau més. :)

rosa ha dit...

sempre al mateix,però si jo no vull pas que parlin el català jo només vull que m'entenguin, és senzill no?.
passat pel meu bloc al post de compte i al d'en xavier vendrell, aquest en concret hi ha un anònim que vol fer la punyeta...
un petonàs, bonica.

una lingüista elitista ha dit...

CULÉ D'OR: Caram, veig que em coneixes tots els gustos i preferències, eh? I això que no t'havia vist mai per aquí, o almenys amb aquest nom... ;-)


ROSA: Ja he vist aquest element que t'ha vingut al blog... A mi de vegades també em passa, casualment sempre són anònims... En fi, hi ha gent que no sap què fer! Ànims!! ;-)

Tals ha dit...

Em sembla molt trist, a mi no m'ha passat mai això, però estic segura que aquí, a Catalunya, segur que també se'n deuen donar casos. Tot això em fa sentir molta pena, de debó, hi ha gent que no canviarà mai. Un petonet!

Vent d Cabylia ha dit...

Dèlia (Escrits d'Urgència), acaba de nàixer un blog per a recollir les queixes enviades al Síndic de Greuges valencià per incompliments en matèria lingüística: Un fum de greuges.

Joan deu Peiroton ha dit...

La meva condició de ciutadà francés fa que ningú em pot exigir que li parli castellà...E ningú m'ho va fer fins ara, clar! I com que l'alternativa lingüística és molt més complicada en el cas meu... lol
Em fa goig l'efecte que provoco quan parlo en català (que segueixo esparracajant però a cada vegada un poc menys ...)

Un polac a Can Mandril ha dit...

Wala, quina història tan espantosa i vergonyosa, això no em passa ni a Can Mandril... ara bé, cada dia passa més a casa nostra :'(

una lingüista elitista ha dit...

TALS: Sí, aquí també passa. La discriminació lingüística no té límits... Hem d'intentar, però, que aquestes coses no puguin passar, oi? ;-)


VENT D CABYLIA: Hi he fet un cop d'ull. Espero que sigui útil, perquè pel que tinc entès el vostre Síndic de Greuges és pro PP i les queixes per discriminacions al valencià ni li van ni li vénen...


JOAN DEU PEIROTON: És clar, a tu no et poden pas demanar que "hables en español". A un amic meu occità de vegades quan li sentien l'accent li parlaven en espanyol, i ell s'indignava... Per cert! La setmana que ve segurament aniré a la presentació del llibre "Occitan en Catalonha", a veure què diu l'autor! ;-)


UN POLAC A CAN MANDRIL: I sort que no et passa, perquè he sentit alguna anècdota no gaire esperançadora de catalans parlant català a Madrid... Certament, sovint l'enemic és més aviat dins de casa, ja ho veus... Records al centre! ;-)

Litus ha dit...

I no penseu que a Catalunya pot arribar a passar el mateix amb els anys? Jo a BCN ja m'hi trobo. De fet fa dies que tinc una guerra particular amb un cambrer. "Un tallat, si us plau". "Cómo?". I, au, així cada dia :)

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Ep! Lingüista, quines son les dades d'aquesta presentació d'un llibre occità, que hi assistirem si és possible. Per cert, on l'has après tu l'occità? Quin lloc hi ha a Barcelona que n'ensenyin, jatsia aranès o una altra variant? Podria ser gratisment?

una lingüista elitista ha dit...

LITUS: I com acaba, amb el cambrer? Et serveix el que vols o no?

EDUARD ABELENDA I PUGUIVERT: Avui he sentit com comentaven el teu correu electrònic els del "Minoria Absoluta", eh? Ui, no he dubtat ni un moment que eres tu! ;-) Mira, l'aranès Jusèp-Loís Sans Socasau, l'autor del llibre, m'ha enviar aquest correu: "T’adjunhi ua invitacion entara presentacion deth libre “Occitan en Catalonha”, que se realizarà en Barcelona eth dia 28 de gèr entàs 19 ores." Serà a la Llibreria Ona, a veure si hi puc anar. Per informar-te sobre els cursos, vés a la pàgina web del CAOC. A la Universitat Autònoma tenen l'Arxiu Occita, i cada any fan cursos (en Rafèu Sichel, que és acordionista del grup Rauxa). Enguany també a la nostra Universitat ofereixen l'assignatura Occità dins del seu context romànic, amb el professor José Enrique Gargallo. I aquest dissabte se celebra la XI Dictada Occitana, organitzada pel CAOC, t'hi pots presentar! ;-)

Dessmond ha dit...

I encara Ibèria és "sensible" amb la nostra llengua. Quin espectacle. I diuen que Franco va morir...

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Moltes gràcies lingüista. Però m'agradaria saber què han dit els de Minoria. S'ho han pres en sèrio, fins on és possible? A veure què podem fer amb això de l'occità.

Narval ha dit...

Lingüista! He penjat al meu blog un tall de ràdio on es posicionen a favor dels blogs amb g! Anem guanyant batalles!

ps: no se per què t'hi escarrasses al PPaís Valencià. :D

Jordi P. Ferrer ha dit...

Hola lingüista! Feia temps que no et comentava res (darrerament he hagut de fer alguns retocs horaris;)) però hui s'ho val! No sé si ho saps, imagin que sí, però et recomano que vagis al suplement de cultura del diari Avui... hi ha una secció en què transcriuen textos publicats a la "blogsfera" i en el de hui hi surts tu! Crac! Moltes facilitats! ;) Salut i etc!

una lingüista elitista ha dit...

DESSMOND: És que el cas d'Iberia és digne d'estudi...


EDUARD ABELENDA I PUIGVERT: Doncs han dit que d'acord, que ho tenien en compte. Pots recuperar l'emissió del programa a Rac1.cat, així sents com han dit el teu nom per ràdio! ;-) Per cert, Teoria sintàctica, bé?


NARVAL: Precisament aquest matí ho he sentit, en directe! Els de RAC1, oi, dius? Acte seguit ho he fet saber a en Gabriel Bibiloni. És ben clar: Guanyem! ;-)


JORDI: He sortit esperitada a buscar l'Avui! Sort dels Opencors, en aquestes hores... ;-) Moltíssimes gràcies per haver-m'ho fet saber!! ;-)

BlackStones ha dit...

Felicitats, lingüista!!!! El dia 4 (si no ens veiem abans) vine amb l'Avui a la uni que vull veure l'article!!! I hi sortia el post d'Alacant? Què hi diu sobre tu?

Joan deu Peiroton ha dit...

Messatge (que non massatge) en gascon tà l'Eduard
e un potonàs tà la lingüista entà desencusar-me de li raubar l'espaci (n'aprofièti ;)).
Doncas, Eduard, t'aconselhi de passejar-te au youtube de l'amic Yuji. Lo ligam de youtube qu'ei com segueish:
http://youtube.com/user/FutureSpy0
I trobaràs tot plen de videos de l'infoc, l'emission en occitan de Barcelona TV. Sus quauqu'uas, que i dan las coordinadas deus cors d'aranés a Barcelona. Que'm cau tornar trobar quaus seran. N' ei pas tostemps aisit de s'i arretrobar.
L'amic Yuji qu'ei un estudiant brasilian qui tien un blòg en catalan (http://www.yuji.ws/) e qu'ei a apréner l'aranés. Que penja l'emission setmanau de l'infoc a youtube dab ua regularitat d'arrelòtge soïsse.

una lingüista elitista ha dit...

BLACKSTONES: Hi surt el post anterior, el de "Y usted le dice "carrer"?", ja t'ho ensenyaré!! A veure si ens veiem abans, que tenim un cafè pendent!! ;-)


JOAN DEU PEIROTON: Gramaci!! L'espaci dau blòg es tieu tambèn! ;-)

Joan deu Peiroton ha dit...

Macarèu! Si l'espaci deu blog b'ei men tanben, alavetz de qué pòden servir los potonets???? Hilhdepica, lo pretèxte qu'avèvi trobat tà potonejà't non vau pas mes arren: anihilat, esborrat, quina pena !!! lol

Joan ha dit...

Dues coses:

1a: Oi que a Alacant no només hi vas -com tu insinues o he interpretat- de turista?

2a: Què has volgut dir amb això de "records al centre"? Madrid està al teu centre? Al meu només hi ha Berga, Vic, Manresa, etc. Encara m'obligaràs a enviar-te els meus amics de l'UCE per què et facin un bon bany desespanyolitzador ;-)

Ferran ha dit...

El nostre petit país és lamentable, d'una banda perquè és ple de feixistes que sense mania fan els possibles per carregar-se una cultura i una llengua mil·lenaris i, de l'altra, perquè no semblem capaços d'aturar-los.
Visc a Berlin. Aquí a ningú se li acudeix qüestionar que la llengüa pròpia del país és l'alemany; ¿perquè el català, llengua pròpia de Catalunya, pateix d'aquesta manera a casa nostra? Alguna part de responsabilitat deu ser nostra, em temp. Espero que aconseguim evitar que l'idioma dels nostres avantpassats acabi desapareixent :(

Dubte ha dit...

Dubte lingüístic referent a aquesta frase:

"I en tant que no s'esdevingué, per això..."

¿És correcta aquesta expressió en català? "en tant que no", ¿no seria més correcte alguna cosa com "atès que; vist que..."?

Gràcies.

Joan deu Peiroton ha dit...

En tot cas, no sóc jo el comentador dubtant, ni tampoc dubtós (bé, d'acord, això queda por demostrar lol)

una lingüista elitista ha dit...

JOAN DEU PEIROTON: ;-)


JOAN:
1a. Sí, hi vaig sola, però allà m'hi esperen... (no és ben bé anar a fer la turista... ;-)

2a. Ei, suposo que no cal que et digui que era una ironia... Records des del centre, ara de veritat (des del Lluçanès ;-)


FERRAN: Primer de tot, benvingut al blog! Sempre van bé les opinions dels que viviu lluny ;-) Jo estic segura que cada vegada som més els que ens adonem del que passa amb la llengua, i per tant la situació només pot fer que canviar a millor! Hem de ser optimistes! ;-)


DUBTE: No m'estranya que et cridi l'atenció aquesta expressió, perquè darrerament s'està utilitzant cada cop més. El diccionari la recull, és una locució conjuntiva que significa ' en la mesura que, en la proporció que'. El problema és que avui dia s'està emprant massa, en mil contextos, que no sempre s'ajusten a l'esmentada definició. Per tant, jo et diria que, si tens alternatives, les facis servir! ;-)


JOAN DEU PEIROTON: I encara que ho fossis, no passaria pas res! ;-)

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Ferran, a alemanya també hi ha altres llengües, com el frisó, o l'alemànic i tantes altres, i bé que els costa a alguns reconèixer que són la llengua, si més no, del Land.

優次 (Yuji) ha dit...

Què trist! Jo, quan sigui a Catalunya, el que faré és dir que em perdonen però no parlo castellà i que sisplau em parlin en català... Tot i que no sé si m'ho creurien, amb la cara de japonès que tinc... :S Creus que funcionaria? xD

@Eduard
A BCN s'imparten cursos d'aranès. Pots trucar a la Generalitat o fer un ull a la seva pàgina web.

una lingüista elitista ha dit...

EDUARD ABELENDA I PUIGVERT: Certament, d’estat unilingües pràcticament no n’hi ha...


YUJI: Quan vinguis a Barcelona segur que vius més d’una situació peculiar... Molts catalans, quan veuen un estranger, no poden evitar parlar en espanyol... Tindràs moltes vivències interessants i divertides, no en dubto gens!

joliu ha dit...

A un bar al costat de la Catedral de Palma amb una amiga mallorquina.
Ella demana:
Dos cocacoles
Li responen:
En castellano por favor

Si arriba a demanar Dues cocacoles potser ens trenca la cara.

Avui et linco

Valencianet ha dit...

M'ha agradat este post. És trist, però m'ha agradat. M'il·lusiona saber que encara hi haja valencians valents i que no sóc l'únic friki que queda... Alacant és un mon difícil, realment difícil...

una lingüista elitista ha dit...

JOLIU: En la mateixa línia de la teva anècdota, recordo la meva cosina que explicava que a València va dir: "Un cafè, sisplau". I no hi va haver manera... Aquestes situacions jo crec que directament són còmiques...
Molt de gust que m'enllacis!


VALENCIANET: És clar que no ets l'únic que queda! Cal seguir lluitant per aconseguir una situació lingüística normal. Ànims!! ;-)