dimecres, 2 de gener de 2008

Començar

Una bona manera de començar l'any és aquesta:

Llevar-se, anar cap a l'estació de trens més propera, i fer una excursió cap a Sant Pol de Mar. Riure amb el bilingüisme de la Renfe: Próxima estación / Propera parada (o era al revés?).

Passejar pels carrers i carrerons d'aquesta bonica localitat costanera, passar per davant del Restaurant Sant Pau, de la Ruscalleda, fer un cop d'ull a la carta i, és clar, limitar-se a sucar pa amb l'olor, que diuen...

I, prosseguint el passeig, espantar-se una mica-bastant-molt en veure això:bbbbbbbbbbb


Però, en passar davant d'una botiga, alegrar-se de comprovar que els refranys segueixen vius:

A continuació, de tornada a la gran ciutat, anar a fer un mos en algun dels establiments Viena, excel·lents pel que fa a la sensibilitat lingüística (i al menjar): eeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee


Finalment, per rematar el nostre inici d'any, és recomanable d'anar a fer un te a ca l'Otman, al carrer Cirera del barri del Born, on podreu sentir tant com vulgueu un català amb accent àrab deliciós... mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm
Fa o no fa?

34 comentaris:

Dan ha dit...

El que promet és la "pechuga rabassuda". La imaginació es dispara...

Gemma ha dit...

No em crec que el dia 1 de bon matí algú fes alguna cosa de profit! Ai, lingüista, quants de dies sense veure't atrafegada amunt i avall! La propera vegada que vaja a un Viana ja em fixaré en quina política lingüística segueixen. Despús-ahir no l'altre vaig haver de recórrer a l'Oficina de Garanties Lingüístiques, que duia un parell de queixes pendents acumulades i no volia començar el 2008 amb tant de pes de consciència. Un beset

Gemma diu i no ha dit...

Ai, i bon any nou! ;p

Gemma diu i no ha dit...

Els del forn de pa del meu carrer aquests dies ens l'emboliquen amb una mena de paperines on hi ha uns troncs de Nadal dibuixats que la fan petar. Em va parèixer una bona política, lingüística i a favor de les tradicions catalanes (ui, em recorda a certes accions d'Igualada... pregunta-li a Laura, pregunta-li).

Mikel ha dit...

El Vienna es el McDonalds català ;-)

Joan deu Peiroton ha dit...

Bona annada!!! Que siá florida, granada e seguida de fòrça autras!!!!

Jesús ha dit...

Bones!!! (llicència lingüística pròpia, hehe)

Només et volia desitjar un molt bon any lingüístic!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! (ha sonat rar això....bé, que cadascú ho interpreti com vulgui!)

Jesús

una lingüista elitista ha dit...

DAN: Ja ho pots ben dir! Malgrat tot, jo no sé si gosaria entrar-hi... Ah! Em sembla que no t'havia vist mai per aquí, sigues molt benvingut al blog! ;-)


GEMMA: Bon any nou també per a tu!! Ja m'explicaràs que vas fer per Cap d'Any, eh? Records historicogramaticals!!


MIKEL: Sí, però bo! I pots reconèixer què és el que t'estan servint... Jo no ho sabia, però es veu que tenen molts establiments arreu de Catalunya, i fins i tot a Andorra!


JOAN DEU PEIROTON: Bona annada plan granada!!! ;-)


JESUS: Moltes gràcies!! Esperem que sí, que sigui un bon any lingüístic! Bon any nou!!

Montserrat ha dit...

Bon Ninou!!! amb tanta llengua he recordat aquesta frase que deia la meva àvia... no sé pas si és correcte

Dessmond ha dit...

Bon Ninou és medieval. En Jaume I parlava del primer jorn de Ninou...
Jo també ho he fet anar algun cop. Però ningú sabia del que parlava...
Bona ruta la que has fet. Sort que un te arregla qualsevol calamitat!
Bon 2008!

llenguaddicta ha dit...

Mmmm... m'has fet venir gana. Els establiments Viena, a més de sensibles amb el català, ho són amb les persones vegetarianes (entre les quals m'hi incloc): Bocatta i Pans han reduït el meu menú a entrepà de truita de patates (de ves a saber quin dia) i amanides de plàstic.

M'apunto al te. No conec aquesta teteria, però no dubtis que la visitaré aviat.

Per cert, la noia a la qual la Joana ha reenviat el teu dubte era jo, que estic més perduda que un pop en un garatge. I espero que no et faci res que jo l'hagi reenviat a l'Eduard: els pops, dins els garatges, van agafadets de la mà dels cavallets de mar...

Un petó, i feliç any nou.

Gemma ha dit...

Noooooo, això vol dir que estàs fent alguna consonant per a Gramàtica Històrica :(
Ja saps com m'agrada aquesta assignatura...

Jordi Casanovas ha dit...

Coca pesto, hamburguesa i patates?
Recomano vivament el Viena i l'hamburguesa roquefort.

JRoca ha dit...

Bon any lingüista exigent,
espero que aquest any escriguis més sovint al bloc, una colla de fans teus ens impacientem cada vegada que trigues uns quants dies a escriure.
Salut!

una lingüista elitista ha dit...

MONTSERRAT: I tant que sí! És un sinònim de Cap d'Any, i prové del llatí DIES ANNI NOVI, que significa 'dia d'any nou'. És bo que recuperem els mots de la gent gran!
Ah, i sigues molt benvinguda al meu blog!


DESSMOND: No em costa gens de creure que ningú t'entengués, perquè la realitat és que cada cop estem perdent més vocabulari, sobretot a ciutat, diria... I sí, la ruta va ser excel·lent, en tots els sentits i per a tots els sentits!! ;-)


LLENGUADDICTA: No sabia que fossis vegetariana!! Jo, si no fos pel peix, gairebé també... Ja em vaig imaginar que "l'altra noia de la classe" eres tu! Ens veiem la setmana que ve, oi? Per cert, no sé si t'ho vaig dir, però un dia la teva mare va entrar al meu blog, i em va fer molta il·lusió! ;-)


GEMMA: Exacte!! Justa la fusta! Però... ja el tinc enllestidet!! ;-)


JORDI CASANOVAS: Ja em tornes a fer venir ganes d'anar-hi!! Per mi ha estat el descobriment de l'any, i ara resulta que tots en sou uns experts!! La coca de pesto ha de ser molt bona... mmm!!

JROCA: Ai, que em faràs posar vermella!! Jo procuro escriure amb una certa constància, però el dia a dia de vegades ho impedeix... Amb tot, ja sabeu que tard o d'hora sempre compleixo, perquè aquest nostre país ens dóna molt de tema!!
Bon any tinguis tu també!!

llenguaddicta ha dit...

Ostres, no sabia que ma mare hi havia entrat. De fet, t'he de confessar que no puc llegir tots els comentaris de tots els teus posts. El dia hauria de tenir 50 hores, i encara me'n faltarien... he he...

Ens veiem el dia 9 a classe.

Joan ha dit...

Si de veritat hi vas anar amb la RENFE, des d'on ens deus escriure: des de Sants o des de Montcada i Reixac? XDDDD

efe ha dit...

Bon Any nou, bon any huit!!

I que escrigues molt posts —ets capaç de pronunciar això?— sobre llengües.

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Haig de reconèixer que he après la paraula Ninou de boca de la meva mare tot just ara. Concretament va dir: per Ninou, un pas de bou. És un refrany que pertany a una sèrie divertida. Si algú no la sap, ja l'explicarem. Sempre se n'aprèn, d'això. Un dia els meus avis no seran en aquest món i encara no hauré après gran part del que em podien ensenyar. Ars longa! Tu m'has dit l'etimologia i és ben interessant. Tu quan la vas aprendre? A partir d'ara diré sovint Ninou.

una lingüista elitista ha dit...

LLENGUADDICTA: Doncs sí, va ser en un post de ja fa temps, titulat "Publicitat enganyosa (i perillosa)". Fins el dia 9!!


JOAN: Ui, no, no!! Que jo sóc de l'Eixample, i amb molt d'orgull!! ;-) ;-) La meva estació predilecta és la de l'Arc del Triomf, que sempre hi ha menys aglomeracions...!


EFE: Moltes gràcies!! Molt bon any nou-huit tingues!!
;-)


EDUARD ABELENDA I PUIGVERT: Jo és una paraula que havia sentit, poc o molt, però no la solc fer servir, francament... Tens raó: la riquesa lingüística de les generacions precedents s'hauria d'emmagatzemar d'alguna manera...
Ens veiem el dia 9, oi?

MaRiNa ha dit...

mmmm axo del te faaaa. m'encanta :P

pero dius q axo ho vas fer el dia 1??? mort !

rosa ha dit...

hola i per acabar d'adobar-ho una bona opció és anar a comprar a "casa viva" una cadena de tendes per tot arreu de Catalunya i un cop allà una cosa inèdita venen "llapissos" i a més de colors.....haurem d'esbrinar que és....

una lingüista elitista ha dit...

MARINA: El te te'l recomano molt, moltíssim!!! I no, el dia 1 el vaig dedicar a dormir, més aviat... ;-)


ROSA: Això és com allò dels "dillunsos", plurals fets per analogia... No hi he anat mai, al Casa Viva, ho hauré de provar!

itxaso ha dit...

on hi hagi una bona txitorra... juajuajua

itxaso ha dit...

txistorra que amb l'emoció m'he menjat la s ;P

Antoni ha dit...

I tant que fa!
Bon any nou!

Andreu ha dit...

De veres que la proposta de la lingüista de fer un te a ca l'Otman és molt bona: aneu-hi! Bon any!!!

Jo Mateixa ha dit...

Fa, fa, i tant si fa, el que fa es molta ràbia veure segons que oi???

;-P

una lingüista elitista ha dit...

ITXASO: Sí, clar, però primer t'ha d'agradar, que no és el meu cas... Saps com vaig morir-me de gana al Santo Tomas Eguna??? ;-)


ANTONI: Bon any nou per a tu també!!


ANDREU: Oi que sí?? És un lloc amagat de Barcelona, un xic secret, però fantàstic...


JO MATEIXA: Sí, sí, tens tota la raó! Per sort, al final sempre tenim alguna opció per arreglar el dia! ;-)

Berta ha dit...

M'agradaria enviar-te aquesta perla que vaig veure abans de Nadal per Barcelona, però no en tinc la prova fotogràfica.
Les banderoles publicitàries ens informaven: "el musical Mamma mia arriVa a Barcelona".
No sé si encara hi són o ja els ha fet vergonya i les han retirat.

una lingüista elitista ha dit...

BERTA: Ah sí?? Ui!! Ja m'hi fixaré! ;-) Quina vergonya això... Després els nens han d'entendre que a ells els corregeixin les faltes de les redaccions, quan al carrer hi ha aquesta mena de coses?? On s'és vist!! Salut!

Aleix ha dit...

Coneixia el carrer Cirera, però no ca l'Otman. Me l'apunto i ja diré el què. ;-) Gràcies per la recomanació.

sheikah ha dit...

Això no és res comparat amb el qu ehe vist avui, creu-me...

Poc abans de tornar a casa, he passat per davant d'una botiga del The Phone House i he vist unes faltotes tan grosses i tan profundament doloroses que encara no sé com no he mort. N'he fet fotos amb el mòbil, però ja era fosc i no es veuen gaire bé. Crec que agafaré la càmera un dia d'aquests i hi aniré per retratar-ho ben clarament...
Que hi admets contribucions, en aquest blog? :P

Per cert, que n'és de bo, el Viena... Cada cop que hi vaig em fonc de plaer, tant pel menjar com pel català *_*

Petonets ;)

una lingüista elitista ha dit...

ALEIX: Ostres, doncs si coneixes aquell carrer és obligatori que vagis a ca l'Otman!! De fora sembla només una botiga de roba, però cap al fons hi ha unes taules i cadires o coixins per seure, allò és restaurant i teteria! Ja veuràs com hi tornaràs!! Ja ens diràs el què! ;-)


SHEIKAH: Ui, és que a The Phone House tenen cada ocurrència! Jo ja els vaig dedicar un post: http://dodellengua.blogspot.com/2007/09/catanyol.html

I sí, el Viena és deliciós, oi? I tan a prop de la universitat... Què més volem? ;-)