dimarts, 2 d’octubre de 2007

Amb ulls barcelonins (sobre Alacant, encara)

Un bon migdia de dijous, una lingüista barcelonina va cap a l'Estació de Sants i puja al tren que la durà a la ciutat més meridional dels Països Catalans.
Es fa un embolic amb els vagons, però finalment troba el seient que, segons el bitllet, li ha estat assignat. Per passar les hores, accedeix a empassar-se la tenebrosa pel·lícula que el senyor Renfe ha triat per alegrar el viatge als passatgers.

Passa l'estona. Creix la impaciència. La filòloga sent que té fam de primeres persones amb desinència "-e". Per la finestra passen Tarragona, Castelló, València. I, mentrestant, el recurs més explotat és la música:



La durada del viatget augmenta amb més de mitja horeta de trajecte de propina. La nostra protagonista no se'n sap avenir! Sí, és clar, el que es bo es fa esperar...


I per fi, ja a boqueta-nit, la lingüista trepitja -amb cura, amb curiositat- Alacant. Dies enrere havia estat pensant si fer-se passar per parlant del dialecte valencià, atès que sovint el català central encara genera més repulsió entre els enemics de la que és la llengua històrica del País Valencià. Però no, ho té molt clar: no vol renegar dels seus orígens.


Després d'una estada -massa breu pel seu gust- en terres alacantines, la conclusió que treu de tot plegat és senzilla: Alacant, vist per una barcelonina a data de setembre de 2007, és...






... és Alicante. Simplement. Malauradament. Però, ei, només cal sortir un poquiu d'aquesta ciutat -poc agraciada, però amb alguns racons plens d'encant- per descobrir un País Valencià aclaparadorament catalano/valencianoparlant.


N'és un magnífic exemple Bocairent:



Sapigueu, de part de la (vostra) lingüista elitista, que no dóna pas per perdut el sud. Aquests dies ha viscut molts moments i ha conviscut amb moltes persones que l'única cosa que li han transmès ha estat esperança, esperança de futur. I il·lusió!

23 comentaris:

efe ha dit...

Però filla meua, on has anat? Precisament a l'Albufereta-Sant Joan Platja? Doncs com si haguesses anat a Madrid.

Claudi ha dit...

L'esperança no s'ha de perdre mai!.

Ultimament el País Valencià està molt de moda! i m'agrada que ho estigui, a veure si gràcies al turisme de catalans que no canviien la llengua i tot el diuen somriuen aconseguim augmentar l'ús social de la llengua. Que vegin que no poden perdre el valencià!

Andreu ha dit...

M'agrada que un post que comença amb el mot Alacant acabe amb el mot il·lusió. :-)
Ara bé: Alacant no és la ciutat més meridional. Més al sud hi ha Elx...
Claudi, això que dius és ben interessant. Si els catalans viatjaren més al sud, ens seria de gran ajut. Si establim major relació serà força beneficiós. No sé si la GenCat té competències en els viatges de l'incerso, però ja estaria bé, que enviaren iaiets catalans al PV.

Gemma ha dit...

Vigila que no se'ls enduguen a "Marina d'Or, ciudad de vacaciones"... i els segresten al bus per vendre'ls productes (no precisament de la terra). Jo vindré al PV a finals de mes!! Però no baixaré tant...

Jordi P. Ferrer ha dit...

Estimada Lingüista, definitivament, ets una provocadora! Tanta il·lusió és una falta de consideració al pessimista estàndard. ;)

una lingüista elitista ha dit...

EFE: Sí, a Sant Joan d'Alacant: gran platja, però com si fossis a Múrcia. Ara, també vaig visitar molts altres llocs, tots ben poc castellanoparlants! ;-)



CLAUDI: Sí, els principatins hem de procurar col·laborar en la tasca de recuperació/normalització de la llengua al País Valencià, però el més important ho han de fer els valencians mateixos, penso.

Ah! Per si t'hi animes: el dia 8 Antònia Font a València... ;-)


ANDREU: Perdó, perdó. Elx, i tant! Això demostra el desconeixement que tenim de les terres del sud els de Catalunya... És clar que tot se soluciona gràcies als valencians que, amb paciència, ens fan descobrir cada dia un trosset del seu país, en coneixes algun?
;-)


GEMMA: Quina enveja! Jo també hi vull tornar... Segons com, no m'estranyaria que pugéssim al mateix tren, eh? ;-)


JORDI: Jo, provocadora...? ;-) I sí, sóc optimista, però amb tocs de realisme, només faltaria! ;-)

Andreu ha dit...

És clar que sí! Ben aviat coneixeràs el País Valencià de cap a peus! ;-)

Vent d Cabylia ha dit...

Per molt que les poblacions mitjanes i menudes del País Valencià siguen catalanoparlants allò important són les ciutats. Vivim un èxode del camp a la ciutat permanent des de fa més de 150 anys i les capitals són les productores de l'alta cultura i les ideologies hegemòniques. Alacant és irrecuperable en termes d'immmersió lingüística (simplement per dades demogràfiques) i València va camí...

Cal formular un valencianisme pensat per a la situació real del país, amb zones castellanoparlants en les quals no és factible tindre drets lingüístics per als valencianoparlants (com si estigueres a Saragossa) però sí que es pot fer nacionalisme entés com a eina política de cohesió territorial i interessos propis dels valencians, i altres zones en les quals el valencianisme ha de ser polític i cultural. Sobretot València i Castelló de la Plana són molt importants, però mentre la gent vota el que vota, el suport institucional al valencianisme està més que vetat.

I mentrestant a gaudir de la vida, que tampoc és qüestió d'amargar-se en excés.

Esteve Cardús ha dit...

Jo només he estat una vegada a Alacant i no em va agradar gens (el què vaig veure, edificis...), en canvi havia conegut alacantins genials a la Uce!

iruNa ha dit...

vaja... la primera imatge no és massa alentadora eh?! suposo que, com a tot arreu, cal buscar els racons que fan de l'indret un lloc especial.
M'alegra que estigués tan bé el viatge. I per cert, lo de la Renfe... tranquila, és normal!! (com a bona barcelonina ja ho deus saber) jeje

itxaso ha dit...

Quina pel•li et van posar? Al bus no estan malament, al menys a Alsa o Continental. Però em quedo amb les de Continental.

Amb la meva àmplia experiència “telefonística” he de dir que de vegades m’ha trucat gent de valència que, tot i que jo hagi fet la presentació en castellà (si truquen d’un mòbil no tens ni idea des d’on ho estan fent), han continuat parlant en català/valencià/alicantí/castellojarenaaaaaaur. És a dir, hi ha de tot però, digues-me pessimista, crec que està més perdut...

una lingüista elitista ha dit...

ANDREU: ;-)


VENT D CABYLIA: Estic d'acord que per anar bé caldria "tenir" les ciutats, és cert. Un altre cas que em fa patir sovint és Barcelona. En qualsevol cas, tens raó: ens ho hem de mirar amb optimisme! ;-)


ESTEVE: De fet, jo crec que a la UCE hi ha magnífics representants d'aquelles terres...! ;-)


IRUNA: Sí, com a tot arreu, però Alacant és una zona especialment poc bonica... I pel que fa a la Renfe, la veritat és que sí, ja hi hauríem d'estar acostumats! ;-)


ITXASO: La pel·lícula es deia "La caja de Kovak" (2006), era tan dolenta... Tu creus que ens n'havien de posar una de por? Això no és normal... quines ganes d'amargar el viatge al personal!

Clint ha dit...

Bé, si tu ho dius...

Claudi ha dit...

Vosaltres no compteu amb el factor que 1 catalanista valencià, fa feina per 10 independentistes principatins. Una mica passa el mateix a la Catalunya Nord, queden pocs, però els pocs que queden estan ben motivats.

Aquí tothom s'omple de paraules però després són els primers en no mantenir una conversa en català quan els hi parlen en castellà o no donar el seu granet de sorra pel país.

Al Principat, necessitem fets, no paraules.

Ai crec que he fet servir un lema del PSOE! Que ningú es pensi que sóc un montillista!

Andreu ha dit...

Sí, cert és. Però hi ha voltes que un catalanista valencià molt sovint també se'n tipa, perquè de vegades és dur de suportar. Ara quan ens hi posem, no hi ha qui ens ature (o sí...) ;-)

Anònim ha dit...

Sorry, alguien me podía contestar en esta entrada...?

http://dodellengua.blogspot.com/2007/08/un-bon-amic.html

una lingüista elitista ha dit...

CLINT: Vaja, endevino una mica de pessimisme...?


CLAUDI: És cert que hi ha molts catalanistes d'aquests que s'omplen la boca de grans teories i després, a la pràctica, quan són al bar de sota casa prenent un cafè, demanen al cambrer sud-americà: "Me puede traer un azucarillo?". És molt trist.


ANDREU: Au! Als valencians no se us acaba pas mai l'energia! ;-)


ANÒNIM: Ja t'he contestat, perdona pel retard! I benvingut al blog!
;-)

Esteve Cardús ha dit...

Dono tota la raó al Claudi!

Jordi P. Ferrer ha dit...

He llegit "la caja Kovak"? Per Déu! Jo la vaig vore al cine i encara ploro les dues cerveses que em van marxar de la butxaca! Quina cosa tan odiosa, ecs!

una lingüista elitista ha dit...

ESTEVE: És que pensa que en CLAUDI molt sovint té raó! ;-)


JORDI: Gràcies per confirmar que és un desastre de pel·lícula... ;-)

Claudi ha dit...

Gràcies Esteve i Anna per donar-me la raó. De vegades sembla que parli per les parets però sembla ser que aquí hi ha persones que em llegeixen!

:-p

Narval ha dit...

El sud està perdut. Ni un batalló de 300 lingüistes elitistes acabaria amb els sequaços de Zaplana.

una lingüista elitista ha dit...

CLAUDI: De res, de res!


NARVAL: I aquest pessimisme?? Això no pot ser!