Jo, innocent de mi, vaig entrar a la botiga de telèfons mòbils més concorreguda de la Rambla Catalunya, perquè tinc el -mal- costum de precipitar diàriament el meu telefonet daltabaix de les butxaques, prestatgeries, taules i tauletes, etc.
Anava atrafegada -per variar-, i amb els auriculars posats. Quan vaig veure que m'hi hauria d'estar una bona estona, perquè la cua era llarga i els dependents pocs, vaig optar per desconnectar l'iPod i dedicar-me a escoltar. Perquè alguna cosa em feia intuir que en aquell espai tan reduït i tan ple de persones hi havia material lingüístic per donar i per vendre.
Quan li va arribar el torn, un bon home, un d'aquells catalanoparlants -i catalanopensants- que es detecten a 30 km de distància, va exposar el que passava al seu aparell:
llll"... y, es claro, des que se me estropeó no lo hecho servir..."
De tantes catalanades que deixava anar, vaig arribar a pensar que ho feia de broma. Però no, ell mantenia un posat ben seriós.
És més, per si la intervenció del client hagués estat poc, el venedor li va respondre que li donaria un mòbil nou:llllll
"Lo sacaré del aparador; voy a buscar las claves, un momento."ssss+
s
Una servidora, senzillament, al·lucinava. Veient que era evident que tots dos eren catalanoparlants i catalanopensants, em va semblar convenient fer allò que faig en aquestes ocasions, és a dir, intervenir en la conversa amb qualsevol pretext -és a dir, dient qualsevol ximpleria- per tal d'esdevenir factor de canvi lingüístic. Per un moment, però, vaig pensar que el que estava sentint era massa bo, massa insòlit, i que no ho podia deixar perdre. Però em feia mal al cor, i em vaig decidir a dir:llll
- Perdona, a quina hora tanqueu? - vaig demanar al dependent.llll
- A dos quarts de nou - em va respondre, amb el mateix accent català que ja li havia endevinat feia estona.lll
I, a partir d'aleshores, client i dependent van continuar la seva conversa en la seva llengua, el català. llll
kkkkkkkkkk
kkkkkkkkkk
Lògic, oi?
Entrades
55 comentaris:
Això em passa a mi cada dia a l'empresa on treballo. Per contestar en català, castellà o anglès em guio del prefix d'on truquen. Això em funciona sempre que em truquen desde un telèfon fix.
Quan truquen d'un mòbil ja l'hem liada perquè no sé si em truquen de Ripoll o de Boadilla del Monte. Com que em diuen que en aquest cas he de començar en castellà dic la meva primera frase elnomdelempresa i un buenos dias molt català per veure si l'interlocutor em respon en català. De vegades passa que ho dic en un accent tan català que tot i dir-ho en castellà més d'un cop m'han dit "lo siento pero no hablo catalán", jo els hi contesto, pero si he hablado en castellano!
Quan venen clients fisicament a la botiga, sempre procuro ser el primer en parlar: Bon Dia! els hi dic ben fort per marcar la llengua.
Les factures, si són de clients dels Països Catalans, sempre en català.
De mica en mica s'omple la pica.
aquesta tàctica del "a quina hora tanqueu?" potser sortirà d'aquí a un temps en un manual!
;-)
salut!
Roi
El català, un poble de tendències masoquistes, motiu d'anàlisi sociològic.
La història tingué un final feliç gràcies a la capitana enciam de les lletres catalanes. Gràcies lingüista!
:-D
Que fort!! Bé, no sé perquè m'exclamo ja que la situació que descrius l'he viscuda algunes vegades i sí, és força freqüent.
De totes maneres he de confessar que jo sempre havia optat per la postura passiva... (no em renyis) Però m'ha agradat la teva intervenció i, si no et sap greu, em sembla que actuaré igual que tu si em torno a trobar en una situació semblant.
És increïble que passin aquestes coses...
Si el joc dels disbarats existeix, aquest n'és el millor exemple. El surrealisme i el malabarisme lingüístic formen part de la nostra vida a dalt o a baix de l'escenari. És l'espectacle consistent en ratllar el ridícul sense avergonyir-se donant per fet que tot està perdut. La nostra flexibilitat i falta de consciència són la submunició d'un petard que, el dia menys pensat, ens acabarà explotant als dits. Esperpèntica realitat que il·lustra el desordre.
Una altra erradeta per a la col·lecció:
Hipoteca jove...
Què trist no? Però passa sovint, confesso que a mi també m'ha passat.
CLAUDI: Veig que tens hiperprogramada la manera d'atendre els clients! Ara, jo intentaria saludar sempre amb un "bon dia", que tothom entendrà, i si no són catalanoparlants ja t'ho diran, no? I és que, tenint en compte que l'empresa es troba a Catalunya, em sembla el més lògic.
ROI: Sí, oi? El manual es podria titular "Com fer canviar de llengua: aprèn a ser factor de canvi lingüístic" ;-)
VEÍ DE DALT: Que el poble català és digne d'anàlisi sociològica no ho he dubtat mai! ;-)
NARVAL: Capitana enciam per servir-vos, catalanoparlants del món! ;-)
IRUNA: Realment passa bastant sovint; m'alegro que a partir d'ara decideixis intervenir-hi! ;-)
ESTEVE: Francament, quan ho vaig presenciar vaig pensar que s'havia de tractar d'una mena de joc dels disbarats, no em podia creure que fos real!
VENT D CABYLIA: Gràcies, ja sabeu que jo m'alimento d'aquestes cosetes! Però no sé si veig la imatge correctament, em pots dir quina és la "sorpresa" que m'hi espera, sisplau? ;-)
PUJI: I quan t'ha passat, hi has fet alguna cosa? O t'has divertit interiorment escoltant-ho?
Sobre l'anunci del comentari anterior, que jo sàpiga és "amortització", amb dues "t".
yinguista nesecitu ham hurjensia
hem doni hun cop de ma
salutacions des de Reus
Abans treballava a una empresa que la majoria dels nostres clients eren de fora de l'Estat, és per això que al agafar el telèfon deia "Bon Dia" en català. Tothom sabia on trucava i després em parlaven en el idioma que fos i cap problema.
El problema és que a l'empresa on treballo ara, la majoria de clients que tenim són de Madrid i més d'una vegada no ens han comprat pel fet de ser una empresa catalana. El gerent, és catalanista però vol tirar també l'empresa en davant així que ens fa contestar en castellà si veiem que és un telèfon mòvil o un prefixe de fora dels Països Catalans.
Apunt: Sabieu que els de telefònica tenen obligació SEMPRE d'atendre els seus clients en català? (si ho demanen).
Supose que Espectador és irònic, però sí l'errada és "amortizació", fins a cert punt normal per la pronúncia que hauria de ser correcta. Pense que va ser una gran errada introduir la grafia "tz" en el català per a representar el so [z], ja que convida a pronunciar la "t" i cada colp en són més els que la fan. Perquè no hi ha cap lloc on sonara la "t" d'"organitzar", "realitzar", etc. abans del català contemporani, no?
Aixó em fa pensar que ja porto 3 anys a Catalunya i encara em costa molt trobar gent que em parli català Sobretot després del primer "¿què?". Aquest cap de setmana parlava amb dues amigues, ambdues de fora de Catalunya, el dificil que és practicar Català, almenys a Barcelona.
Un dia parlant amb els companys de la facultat sobre el català, un defensava la teoria que amb els anys el català quedarà desplaçat pels castellanismes i viceversa; i que al final tots parlarem un poti poti que no serà el que parlem ara... Espero que això no passi, però clar, jo soc de ciències... i que sabrè del llenguatge... Molt interessant el bloc! :-)
El català i el seu xip d'exessiu respecta als altres. De vegades semblem gamerussos!
Adiu,
Sempre quand vau a Barcelona entendi pas l'espanhòl ; la rason n'es simpla, soi pas catalan, mas occitan ! E sempre a Barcelona m'an contestat en catalan, totes e totas. De còps, m'an parlat en anglés o gausávan pas me parlar espanhòl o francés.
Jo ai aplicat la règla, en País Catalan, parli occitan e compreni sonque (nomès) lo catalan.
A mi em va passar una cosa semblant fa uns dies:
Vaig conéixer un company de classe a la Universitat i vam posar-nos a parlar en castellà. Després de dues hores xerrant, li vaig preguntar d'on era i sorprenentment em va respondre que de Pego, un poble al costat del meu. A partir d'ací, i després de lamentar-nos pels nostres prejudicis lingüístics, vam seguir parlant en valencià com si res.
D'ara endavant no pense repetir l'error de presentar-me a ningú en castellà, si tenen algun problema que m'ho diguen i ja veurem què fem.
Vinga, salut!
Vinga, salut!
CATAÑOL, si home, no és l'idioma que parla el president? (bé, el dels altres, el meu presdent no ho serà mai).
ajajja
jo no se si hagués intervingut.. ara riure.. un fart!
He descobert el teu blog passejant d'un a un altre... M'ha agradat molt!
Quant a la situació que presentes en el post, em sembla molt curiosa. Molt enginyosa -i profitosa, és clar- la teva actuació!La veritat és que si algun dia em trobo en una situació com aquesta, optaré per actuar com ho vas fer tu. No havia pensat mai, o millor dit, no havia gosat mai intervenir en una conversa per canviar la llengua dels interlocutors. Genial, de debò!
Salutacions!
ESPECTADOR: Gràcies! És que no veia la imatge bé...
TÉ LA MÀ MARIA - REUS: Ostres, tu vols que em mori d'un cobriment de cor! ;-) Saps, quan ho he llegit per primer cop he pensat: "Però en quina llengua m'ha escrit??" Ai! ;-) I benvingut al blog!
CLAUDI: A Telefónica no ho sé, però a Orange sempre m'han atès en català; fins i tot en dialecte meridional o valencià: ja no es pot demanar més! :-P
VENT D CABYLIA: És cert que tant a les Illes com al País Valencià com al Principat hi ha qui pronuncia /z/, mentre que la normativa aposta per /dz/ (la "t" se sonoritza en contacte amb la "z"). Molts cops hi ha divergències entre l'estàndard i el poble, deu ser part de la seva gràcia, qui sap...!
D'altra banda, ara ja puc obrir la imatge correctament, gràcies!
CLAIRE: No m'estranya que us costi, és que hi ha molts catalanoparlants que en aquest sentit són molt selectius, i en veure que el català no és la llengua materna de l'interlocutor, decideixen que l'altre no deu tenir un nivell prou bo i apa, tots a parlar en espanyol! Tot i que potser és més aviat a causa d'un complex d'inferioritat...
MILLU: Quina teoria més catastrofista! Jo espero que no sigui així, i intento cada dia fer canviar aquesta tendència...! Benvingut al blog!
ANTONI: Si només fos de vegades...
JACME: E a ieu m'agrada fòrça la tieuna règla! Es mai que mai logica! Gramaci per escriure en occitan, es una lenga que lei catalans deurián conéisser, pensi... ;-)
BLAI: Per sort us vau adonar relativament aviat del fet que tots dos compartíeu el català/valencià, i vau poder fer el canvi de llengua. Me n'alegro molt! I encara m'alegro més que et servís per decidir canviar la teva actitud general envers les noves coneixences. ;-)
FERRAN: Ni el meu, ni el meu... Ah! Benvingut al blog!
MARINA: Sí, clar, vaig riure, però per dins, eh! ;-)
BETTY: Doncs si sabessis quantes vegades he fet jo intervencions d'aquest estil! Ui, això és molt propi de mi!
M'alegro que t'agradi el blog! Benvinguda!
Anna, m'ha encantat la teua actuació! I que la difongues més. Estic segura que a partir d'ara tindràs molts més seguidors. T'has adonat que avui, a classe de Sociolingüística, quan el prof. preguntava: "quanta gent et va contestar en català?" gairebé ningú no ha utilitzat els pronoms per contestar? Gairebé tothom deia "he trobat 7 en català i.." :s
Lingüista dissident,
la tàctica que vas utilitzar és perfecte, per cert, sorprèn que digués dos quarts de nou en comptes de les vuit i mitja, a la ciutat s'està perdent això dels quarts.
Salut
brutal això "de ir a buscar las claves!"
l'actuació era absolutament necessària!
Una mica durets d'oïda aquests, no? A mi m'ha passat algun cop que m'han preguntat en castellà, he contestat en castellà i la següent frase me l'han dita en català, suposo que en sentir alguna el·la o alguna vocal neutra perquè no acostumo a deixar anar res de semblant a "lo he visto a la tele", ni "claves", ni coses així.
Claudi:
> Apunt: Sabieu que els de telefònica tenen obligació SEMPRE d'atendre els seus clients en català? (si ho demanen).
Sí, però jo m'he trobat que m'hi han atès i que no, suposo que si t'atenen des de Tànger (o des de Madrid i et diuen que són a Tànger, eh?) et contesten que no hi ha ningú que et pugui atendre (versió misericorde), que qui et contesta no entén el català (i es queda tan ample com la mare que el va parir), que està vostè trucant a Madrit/Tànger/Espanya (versió pedagògica i divertida, especialment l'última) o directament et pengen (el telèfon, per sort). Repeteixo que m'ha passat de tot, fins i tot que algú m'hagi dit "un momento" i que m'hagin passat. Perquè l'altra és que el menú inicial on se't demana l'idioma en que vols que t'atenguin, d'aquí a aquí no et surt, d'aquí a aquí et passen al servei en castellà perquè el català està col·lapsat, possiblement perquè han contractat només dues persones per atendre en català i si no donen l'abast, o t'esperes o tornes a trucar o que t'atenguin en castellà. Feta la llei feta la trampa.
Si el "Gobierno de España" es passa els compromisos, lleis, decrets i promeses per l'Arc de Triomf, per què havien de fer altrament les empreses, telefòniques o no?
Indefensable. Però qui s'atreveix a tirar la primera pedra?
Molt ben fet! Si senyora!
Tens un gran bloc. No el coneixia, però crec que em passaré sovint. Tot un favorit! :-)
Hola.
Llegint el blog de Jordi Roca he descobert el teu, n'he llegit alguna entrada i m'ha agradat molt, ara mateix el vaig a afegir als meus preferits per anar pegant-li alguna ullada.
Salutacions d'un de la franja catalanoparlant d’Aragó, que “flipa” quan va a ciutats catalanes i hi escolta més castellà que altra cosa.
Jo aquesta setmana he sentit a un homenet neulat dir "ponme un kilo de presegos" en una fruiteria. Penses: cony, si t'entenen presegos no t'entendran pressecs???
Salutacions al ciutadà de la franja, només ens hi faltava això en aquest circ! ;)
A veure he treballat al telèfon molt de temps i crec saber de què parlo.
Les empreses de telemarketing tenen departaments en què parlen diferents idiomes: català, gallec, euskera, anglès i, en alguns casos, francès i alemany. Què passa? Que trobar algú a Madrid, Euskal Herria, Catalunya o Argentina que les parli (en el cas de Catalunya l’euskera per exemple) és complicat i, per això, diuen que no et poden passar ja que el departament està saturat. La raó és que només hi ha dues o tres persones en el millor dels casos. I d’aquí se’n deriven totes les opcions de resposta al client que heu comentat.
A un amic li va passar una cosa molt curiosa: va agafar el telèfon i li va entrar una trucada en català. Primer de tot dir que va trucar a Fagor i el call centre es troba a Biscaia. Ell li va contestar si podia parlar-li en castellà perquè no podia passar la trucada, que ell no sabia català o alguna cosa semblant, ara no ho recordo. I el client continuava parlant-li en català. El meu amic en veure que l’usuari no atenia a raons (les persones que sabien català estaven ocupades i només li podia atendre ell) li va començar a parlar en euskera. El client es va quedar tan parat que ara sí li va explicar el que li passava en castellà.
El que vull dir amb això és que les empreses de telemarketing estan centralitzades ens agradi o no. I que les persones que hi treballen l’últim que volen és tenir bronques amb els usuaris i si et diuen que no et poden passar no és per fotre, generalment.
Que no hauria de ser així? Efectivament, però en aquest cas crec que la manera d’actuar és diferent, escrivint cartes o queixant-se directament a l’empresa, no a la persona que t’agafa el telèfon que ni “punxa ni talla”
GEMMA: Sí, sí que m'hi he fixat... Hi ha molta gent a classe que no té el català com a única llengua primera, i això de l'EN està esdevenint una cosa d'intuïció lingüística pròpia dels parlants nadius...
JROCA: Bé, et seré franca, no va pas parlar de quarts, aquell dependent...
DAVID: Doncs vistos els precedents, jo et demano que provis de respondre en català ja tu, a veure què passa! ;-)
VULLUNFESTUC: El que està clar és que davant de situacions com aquestes cal actuar!
DOOMMASTER: Gràcies, m'alegro que t'agradi! Rep la meva benvinguda al blog!
JAUME: Quin honor tenir un lector de la Franja! Ara només en falta algun de l'Alguer i ja tindrem representants de totes les terres de parla catalana! ;-) Sigues molt benvingut!!!
JORDI: Això dels préssecs és un exemple dels més bons, eh! ;-) (Permet que et relati un record d'infantesa: més d'un cop jo volia xiclets de préssec i me'ls donaven de maduixa - "fresa"...)
ITXASO: Ostres, que bona la reacció d'aquest operador de Fagor! Ell sabia que era pràcticament impossible que a l'altra banda del telèfon hi hagués algun lingüista amb obsessions per les llengües minoritzades, com ara jo, que li hauria respost en basc sense cap problema! ;-) Saltant del català a l'èuscar!
Bé, és ben cert això que dius, el treballador no en té cap culpa, en general, però les empreses s'haurien d'espavilar, contractant gent com tu, que domines tres de les llengües a l'estat (a més d'alguna altra d'"estrangera")! ;-)
Suposo que teniu raó en el fet de feta la llei feta la trampa però
jo recordo haver parlat en català a Telefònica i gràcies a la persona que em va atendre en català vaig solucionar el problema que tenia.
El català serveix per a moltes coses, però coneixeu una de les utilitats que li donc jo?. Respondre clar i català a les trucades comercials que et fan a casa!. Es queden tan parats que no saben que dir i et pengen!. No duren ni 10 segons! Espero que com a minim apuntin que van trucar a Cardedeu i allà no els hi responien en castellà.
Una nena que demana xiclets de préssec no pot acabar fent altra cosa que estudiar coses estranyes...
...Te'n donaven de maduixa perquè de préssec no n'hi havien, ningú en demanava!
Està molt bé que un article que es titule 'catanyol' no parle de les castellanades d'un català empobrit, sinó de les catalanades del castellà. Això vol dir, que les estructures genuïnes es resisteixen a la infecció forastera -i sovint interior- castellana.
L'autoflagel·lació i la tendència a agenollar-se fins i tot davant del que no se sap ni si és castellanoparlant o castellanopensant, i en el pitjor dels casos no entén el català (i així de pas n'apren), porta a viure situacions tan surrealistes i deplorables com aquesta. És una llàstima.. potser és com va dir en Víctor Alexandre que a aquesta persona tan sols va aprendre la pedagogia de l'autoodi. La part més trista és que ara dos catalanoparlants passen a parlar castellà i ni se'n adonen de que tan l'un com l'altre ho són perquè el seu accent i sintaxi ja són el mateix que el d'algú de Saragossa o Alcalà de Henares per dir algun lloc... El català ja no és català, sinó és castellà amb paraules catalanes (en el millor dels casos).
És curiós que jo davant de situacions així també aprofito motls cops per dir alguna cosa en català vejam què.. Però és que funcioni o no, és molt trist.
Al nostre barri Anna ja és molt difícil sentir parlar català i alguna gent gran (o no tan gran) que encara el parla està així d'acomplexada.
Salut!!!!
CLAUDI: Això de respondre les trucades comercials en català també ho faig jo, "of course"! Però intento emprar un català que un castellanoparlant pugui entendre, perquè prefereixo que no pengi sinó que s'assabenti que aquí parlem una altra llengua però que, malgrat tot (!), la comunicació és possible!!
JORDI: Home! Sí que n'hi havia, sí! I ben bons que eren... Ara, no sé si hi té relació però amb el temps m'he tornat al·lèrgica als préssecs... Bé, reconec que si me'ls donaven de maduixa era perquè eren molt més demanats i, a més, la majoria de clients deien "Dóna'm un xiclet de FRESA", com si les maduixes, pobres, no existissin...
ANDREU: A la meva facultat fins i tot hi ha una assignatura que es diu Variació i interferència lingüística a l'espanyol de Catalunya, et convido a anar-hi un dia d'oient! ;-) Va, i jo també hi vindré!
EDUARD: Jo també ho atribueixo a l'autoodi... No saps la ràbia que em fa quan alguna persona vella em demana l'hora o em pregunta si baixo de l'autobús i s'esforça per fer servir l'espanyol... Jo llavors responc amb un català d'aquell d'Olot, tan tancat i de poble com puc, ja t'ho asseguro! Llavors flipen, i jo els miro amb uns ulls que diuen "Es pot saber què t'ha fet pensar que jo era castellanoparlant???" Ai! Com ens hem de veure!
Lingüista:
> Doncs vistos els precedents, jo et demano que provis de respondre en català ja tu, a veure què passa! ;-)
Gràcies però segueixo una altra norma.
Quan em pregunten en castellà, anglès o portuguès contesto en castellà, anglès o gallec. Si mai em preguntessin en esperanto o en occità, contestaria en esperanto o en aranès, respectivament. I si mai em pregunten en alguna llengua que no parlo contesto en català.
És la fòrmula que aplico amb les llengües estrangeres, castellà inclòs. Si la sé parlar, la parlo; si no, parlo català i faig gestos. Una altra cosa és quan em dirigeixo a qui sigui, per exemple a la policia espanyola, o despenjo el telèfon, que indefectiblement faig servir el català.
Repeteixo, gràcies igualment.
Jo crec que si són tant estúpids de parlar en una llengua que, a més de no ser la seva, no els hi és gens fàcil, és problema seu. Que els donin. Tu parla en català si és el que vols. Ells que parlin en austro-húngar o en codi morse. No crec que haguem d'anar per la vida fent el paper de "salvapàtries" o "salvadors de la llengua"... prou feina tenim a aprendre-la!
bo ... salut
Són més llargs els comentaris que l'article! ;op
Me'ls llegeixo quan tingui un xic de temps! M'encanta l'escena i com l'has explicada, tantes vegades m'ha passat o he sentit coses similars!
N'hi ha tants d'aquests...jo no ho faig mai...i si escolto una conversa d'aquests tipus...intento no riure.
Salut!
LINGÜISTA! La blogosfera catalana et necessita! El pervers abús de la paraula bloc no té límits!
En Bibiloni va fer un pas important, però calen més lingüistes de prestigi que abanderin el camí a seguir.
Sisplau planteja't la necessitat de fer un post que aporti més llum sobre aquest assumpte.
Això és la mania aquesta de: em pregunten en castellà, responc en castellà, però el problema és perquè el primer que va parlar ho va fer en castellà?
També cal dir que hi ha dependents que tu ja els pots parlar en català tot el que vulguis que ells seguiran amb el seu castellà, uff se'm an tan difícils aquelles situacions, sempre m'acabo fent un garbuix i parlo en no se quina llengua jaja
Un petonet^^
ANÒNIM: Bé, cadascú té la seva manera de fer! ;-)
YERAL: Home, problema seu i problema de tots. I de la societat... Ah! Jo no vull pas anar de salvadora de res, pobreta de mi, però tinc la meva consciència, i no hi puc fer més! ;-)
MOSSÈN: Bo, igualment! ;-)
CARME: Sí, sí, aquest blog té uns comentaristes de molta categoria! I que duri!
URIBETTY: Però és que si no rius què fas? Plores? Ai...!
NARVAL: Ja sou tants els que m'ho proposeu/demaneu/exigiu que m'hauré de plantejar posar fil a l'agulla... Aviat arribarà!
TALS: Segurament el que va començar va emprar la llengua usada en l'anterior conversa: si el darrer client va ser atès en espanyol, aquell "Muchas gracias, ¡hasta luego!" va quedar a l'atmosfera i va influir en la tria lingüística del dependent o del client següent. És trist però és així d'aleatori i hipòcrita...
Ah! És perfectament comprensible que t'acabis fent un embolic, és normal...! ;-)
hola!
felicitats pel blog. molt fresc tot ell. hi he anat a parar per casualitat, tot navegant per l'ampla mar... endavant! salut i força!
Hi ha molta feina a fer fins que el català esdevingui normal...
La meva lluita particular en els darrers temps és aconseguir que totes les factures d'unes reformes siguin redactades en català.
Sistema: si me la redacten en castellà --com sol ser la norma-- abans de pagar la factura els dic que els la traduiré al català jo mateix, i així és com he aconseguit que totes les factures siguin en català: electricista, pladur, parquet, fuster, portes, paleta...
PAPAGENO: Moltes gràcies! M'alegro que sigui del teu gust i del teu interès!! Rep la meva benvinguda! ;-)
SEGRIANENC: Una gran tàctica, aquesta de les factures! I tant! Benvingut al blog! ;-)
coi, estic molt nerviós per comentar el teu blog per primer cop i el pensament de que cometré alguna errada em fa patir.
dona, crec que vas fer bé en intervenir de manera delicada. Curiosa la ment humana
ROBERTINHOS: Gràcies, jo també penso que vaig fer bé...! ;-) Ah! No tinguis cap por a l'hora d'intervenir! Sigues molt benvingut al blog! ;-)
Ei, Lingüista, què tal?
Els teus trucs en pro de la Llengua són boníssims! Confesso que des que ho vaig llegir al teu blog, poso sempre en pràctica allò de dibuixar un gran somriure mentre parlo en català a persones presumptament castellanoparlants. I, oh, miracle: funciona!
O sigui que seguiré els teus consells religiosament. :-)
Una abraçada, i fins aviat!
Eh què funciona? ;-) És un truc fantàstic!! ;-)
A propòsit: al post "Faldilles" et vaig respondre el que em vas demanar sobre la combinació pronominal "l'hi", que no sé si ho vas llegir!
Molt bo, de veritat! Però... potser que tinguem en compte que hauriem de saber parlar i escriure correctament el castellà, que hi penseu al respecte? Jo penso que cal ajudar als castellanoparlants a escriure i parlar correctament el català, però també al mateix temps als catalanoparlants escriure i parlar el castellà.
VIVAPORUS: Ui, tranquil, que de parlar espanyol en sabem tots molt!!!
Publica un comentari a l'entrada