Ho confesso: darrerament m'he aficionat a anar, un parell de cops per setmana, a les classes d'aeròbic que ofereix el meu gimnàs. Sé de sobres que és una activitat que m'anul·la com a persona: perquè el volum exagerat de la -diguem-ne- música m'eixorda de mala manera i perquè durant uns 3/4 d'hora em limito a no pensar i a imitar pas per pas tot el que fa una altra noia -vaja, una conducta molt poc apropiada com a filosofia de vida...
Però no us preocupeu: tot té una explicació raonable. JO FAIG AERÒBIC PER MOTIUS LINGÜÍSTICS. És tota una experiència, s'ha de viure. I és que, suposo que seguint directrius rebudes de més amunt, la monitora fa la classe practicant l'anomenat bilingüisme esquizofrènic. Perquè us en feu una idea, la cosa sol anar així:
"Som-hi! Y uno, dos, tres, quatre! Esquerra, derecha!
Braç amunt, rodilla con colze! Otra vez! Vinga!"
Braç amunt, rodilla con colze! Otra vez! Vinga!"
De fet, no puc evitar relacionar-ho amb el que aquest estiu vaig veure -i encara no he assimilat- a Mequinensa, bonica localitat de la Franja de Ponent:
No comment...
NB: Gràcies a la contribució d'un de vosaltres, en Claudi, us mostro també aquest vídeo d'en Mikimoto al "Persones humanes". Senzillament genial, i perfectament il·lustratiu!
Entrades
24 comentaris:
Deu ser cosa de les profes d'areòbic, la meva feia igual! Els ho deuen ensenyar a les acadèmies!!
Això de l'aeròbic té una explicació: per millorar la coordinació física augmenten la dificultat cognitiva i així fas un doble treball, no t'ho van dir quan vas fer la matrícula? apugen ben bé sis o set Euros la matrícula per aquest nou concepte.
Per cert, impagable això de l'hogar del jubilat, sembla tret d'una novel·la surrealista del gran Jesús Moncada que precisament era d'aquest poble.
Salut
Si en castellà la paraula d'ús habitual fos " lar " en comptes de " hogar " segurament no s'ha hagués comès aquesta errada .
PD : És maca la femna que et fa botar ?? :-)
VALQUI: Sí, oi?? ;-) I t'imagines una trobada de professores d'aeròbic? Totes parlant bilingüísticament: "Hola! Quant de tiempo! Com et va todo?" "¡Muy bien! ¿I tu què fas, todavía estás en aquell gimnàs?" Ai, ai, ai! Seria boníssim!
JROCA: Ha ha ha! Ostres, doncs no, no m'ho havien avisat! Ara que ho dius, sí que van apujar la quota... i ja entenc per què!
LLUNT: Ja, d'acord, però tampoc no és excusa, no? Jo al·lucino! Com pot ser que, abans de construir aquestes lletres tan enormes, ningú no ho revisés? És impressionant...
PD: Sí, sí, molt maca és! Rossa, esvelta i amb accent de Cardona!
;-)
De practicants d'aquesta manera de parlar caòtic n'apareixen a cada racó i són una plaga de difícil extinció, fins i tot diria que això va a més. Conec una colla de persones que sense adonar-se'n ho fan: passen d'una llengua a l'altre botant amb la facilitat d'un saltamartí. Em posen tant nerviós que o parlo com ells fent broma perquè se n'adonin, o m'aixeco de la taula. Deu ser una moda, un estil: guai, mola, cool!
Pels amants del bilinguisme total "Digui Oiga" mireu aquest video d'en Mikimoto al mític "Persones Humanes"
http://www.youtube.com/watch?v=jMUyMAGkmBI
ESTEVE: Ostres, jo no sé si seria capaç de marxar de taula...! Però de vegades n'hi ha per fer-ho! ;-)
CLAUDI: Ara mateix modifico el post i hi afegeixo aquest vídeo!!! És molt ben parit!! Ha ha ha!! Boníssim!! ;-)
Pel que fa a la meva experiència a Mequinensa, jo també hi vaig anar aquest estiu. Anàvem amb un "Descobrir Catalunya" a les mans i de camí amb el cotxe llegia un article que parlava d'en Jesus Moncada i el seu famós "Camí de Sirga". En un dels paràgrafs en negreta i en gran deia parlava d'un dels personatges que venia de Barcelona i al arribar a Mequinensa es trobava una actitud hòstil per part dels mequinensans.
Així que arribem al poble, veiem una empresa de Tampax gegant, el riu gegant i un pont que el travessa, donem una volta pel poble amb el cotxe, feia calor i segons la pàgina web de l'Aiguabarreig (www.aiguabarreig.cat) per allà aprop es podien llogar embarcacions. Ens aturem davant un hotel i entrem a dins. Teníem com "por" perquè tot estava en castellà però ens vam decidir a preguntar en català i efectivament ens van atendre en aquesta llengua.
Ara bé la noia de l'hotel ens va dir que marxessim d'aquest poble, que no hi havia res per veure ni per fer i que si us plau pel nostre bé el millor que podíem fer és marxar de la Franja que l'únic important que tenen és una discoteca a Fraga i prou.
Després de la bona rebuda per part d'una persona que en teoria ha de voler que li vinguin molts clients per omplir el seu hotel però que en canvi els fa fugir, vam agafar el cotxe i vam marxar cap a la Terra Alta.
Ara bé, em vaig quedar amb les ganes de saber què passava en aquest poble, no era pas un poble normal. He comprat el llibre "Camí de Sirga" per internet i estic esperant-lo amb ganes per veure què explica en Jesús Moncada d'aquest indret. De fet ja fa setmanes que espero que www.llibres.net em diguin alguna cosa ja que la última notícia que vaig rebre d'ells va ser que marxaven de vacances i que ja el rebria quan tornessin.
FEMNA BOTADORA : No estava pas justificant l'errada . Només volia dir que el fet que a les dues llengües la paraula sigui força diferent és una de les raons d'aquesta badada , d'altra banda injustificable que abans de posar un rètol , i encara més sent un lloc públic , ningú busqui assessorament linguístic .
PD : Sóc del parer que les noies sou més maques quan dueu els cabells llargs :- ) . El teu look amb cabells curts , típic dels anarko-independentistes no m'agrada gens :-p
Per què no poses una enquesta i que els visitants decideixin si has de dur els cabells com ara o més aviat més llargs ?? :-)
I com a lingüista...no se t'escapa el riure enmig de la classe quan sents tot això?
potser la monitora era de...CIUDADANOS!!!
CLAUDI: Que fort! Això que els de l'hotel us facin marxar només us pot passar a vosaltres, eh! ;-) En efecte, no és un poble normal... Hi vaig passar poques hores, però me'n vaig anar amb una sensació estranya...
LLUNT: Home, una enquesta potser tampoc, no? Sàpigues que el fet de dur els cabells curts és -per dir-ho d'alguna manera- accidental. De fet és una llarga història, que tampoc no ve al cas... Però no dubtis que estic esperant que creixin, el que passa que és un procés lent, molt lent, massa lent!!
ESPIADIMONIS: No, escapar-se'm el riure no, però el primer dia pots imaginar-me del tot descol·locada i provocant una descoordinació general entre totes les alumnes...! ;-)
ROI: Ja et dic que no, que té un accent ben de la Catalunya profunda, jo crec que més aviat es limita a acomplir -excèntriques- ordres...
Si és que en un lloc que et fan suar no es pot aprendre res de bo.
Dona, això de poder fer una classe en dos idiomes, encara que sigui d'aeròbic, hauria d'estar reconegut amb un plus a la nòmina de la professora. Has pensat que potser gràcies a ella persones que no saben català comencen a veure la llum? La veritat és que m'agraden més els posts on fixes la teva mirada crítica en les errades ortogràfiques. Vaja, que sàpigues que et segueixo!! I que no oblidem mai que quan es té la sort de viure en un espai on la gent sap emprar dues llengües, el més important és la bona convivència entre les dues.
Una abraçada!
EFE: Bé, aprendre, aprendre... potser no, però no dubtis que l'anàlisi lingüística de la classe és d'allò més interessant!
SALVA PIQUERAS: Sí, sí, és clar que he pensat que és una manera de presentar el català a molts nouvinguts. I no ho critico pas. De fet, coneixent el tarannà dels responsables del centre esportiu, estic segura que aquesta és la seva intenció. Però també penso que hi ha altres maneres de fer les coses...! ;-)
Tu que no sabies a qui se li havia ocorregut allò de l' "Eva María se fue a llegir un llibre a la Biblioplatja", ja tens la resposta! :D
Voldria aclarir que admir sincerament els catanyoloparlants. Jo, per més que m'hi posi, sóc incapaç de parlar el seu idioma.
Què bo el vídeo, i què jove en Mikimoto.
Ei, ja et veig la foto!! molt bé!
per casualitat he anat a parar al teu bloc i mira...
felicitats!!! és molt original!!!
JOAN: Sí, oi?? O sigui que la meva professora d'aeròbic és pluriempleada, no?? Que fort!
ANDREU: Oi que és bo???!! És que aquest blog té uns comentaristes increïblement eficients, sense els quals no seria res, ben res!
;-)
JG: Què he de dir? Gràcies i sigues benvingut!
Ja us he deixat la meua opinió en el post sobre el sisplau que podia haver estat "per favor" ;-)
I ja heu estat respost ;-)
De debó arribes a la rodilla amb el colze? me'n faig creus!
Perquè la nostra linguista deuria ser massa canalla quan es feia el persones humanes... Jo ho era, vaja, i quina llàstima haber-me'l perdut, penso. En Calçada (i en Monzó) mereixeria una columna apart!
p.d.: Anna (és Anna ¿oi?), fes una ullada al meu últim article, que t'hi vaig picar l'ullet. ;) Salut!
CLINT: Pensa que tot és qüestió de pràctica...! ;-)
JORDI: Ok! Ja la hi/l'hi he feta! ;-)
Publica un comentari a l'entrada