dilluns, 16 de juliol de 2007

"Sisplau"

La foto és d'una porta ubicada al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona:



Potser us demaneu a què treu cap la gran paràfrasi de:

"Us agrairíem que féssiu el favor de tancar la porta."

Tranquils, que té una fantàstica explicació. Resulta que, un bon dia, a la secretària de torn no se li va acudir res més que elaborar un innocent cartell que deia:

"Tanqueu la porta, sisplau."

Llavors alguns professors del Departament van boicotejar l'escrit tot corregint-lo. La nova versió era aquesta:

"Tanqueu la porta, si us plau".

I, és clar, tot plegat va esdevenir allò que en solem dir un peix que es mossega la cua. I la solució salomònica que entre uns i altres es van empescar és la que veieu a la fotografia. Brillant..., oi?

Més enllà de l'anècdota, el que és evident és que la forma òptima és "sisplau", atès que, si ho escrivíssim separat, toparíem sovint amb una discordança de nombre i persona: "Si us plau (a vós), vine (tu)", "Si us plau (a vós), entri (vostè)". Perquè, és clar, les formes "si et plau", "si li plau", etc. han quedat del tot fora de lloc. Vaja, que "sisplau" és una expressió que s'ha fossilitzat, i per això s'ha d'escriure tot junt, d'acord, a més, amb la pronúncia de la major part dels parlants.

24 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

Fem-ho tot més senzill, sisplau!

Anònim ha dit...

Per aquí sí que no! La solució bona és de fer servir la concordança i no fossilitzar més la llengua. Així: "si et plau, vine" (tu) o bé "si us plau, veniu" (vós o vosaltres). Com és clar -i no "esclar"- perquè és prou clar. La majoria dels parlants que no pronunciau aquesta "u" ho podeu fer en virtut d'una regla d'elisió. Els que sí la pronunciam -o diríem, per exemple, "si vos plau"- hem de menester veure les paraules senceres i ben escrites, així com cal. Salut!

una lingüista elitista ha dit...

Benvolgut anònim illenc:

Precisament perquè la concordança no es pot obviar, cal eliminar -almenys al Principat- les barbaritats del tipus "Si us plau, vine" o "Si us plau, passi cap aquí". Hem d'acceptar que, en central, s'ha fossilitzat la pronúncia "sisplau" i així ho ha de reflectir la llengua escrita. Fora del Principat, en canvi, la gran majoria fa servir "per favor", segurament un castellanisme.

Per si no quedes prou convençut, i tot i que no m’agrada basar-me en els anomenats arguments d’autoritat, és bo de saber que en Joan Solà defensa aquesta mateixa posició i hi afegeix el següent: que la forma contracta ja es troba al segle XIV, que ja en llatí es va produir una fusió ("si odes" > "sodes"; "si vultis" > "sultis") i que fins i tot l’anglès "please" és una reducció d’una expressió més extensa; en Solà també fa notar la significació que té el fet que en català hi hagi el derivat infantil "sispli".

És a dir, amb el "sisplau" ens trobem davant d’una forma ja intrínseca de la llengua, ara per ara. I si, efectivament, a les terres no principatines no es fa servir, crec que, a l’hora de substituir el probable -i provable…- castellanisme "per favor", seria molt més convenient i recomanable d’optar per la forma d’ús generalitzat al Principat, tot evitant els problemes de manca de concordança que, altrament, sorgirien.

En qualsevol cas, sàpigues que no ets pas el primer illenc amb qui no coincideixo en aquest punt... I sàpigues també que jo mai no apostaria per la forma contracta de l'expressió "és clar", a diferència del que ja fan alguns mitjans.

David ha dit...

Jo també aposto pel "si us plau" amb concordança o sense.

Quan m'aprovin l'abansdair, el deunidó i algun altre que ara no recordo, en parlarem.

una lingüista elitista ha dit...

Ai... no em dec explicar bé! ;-)

David ha dit...

T'expliques d'allò més bé.

El que no m'agrada són les normes per a segons quins casos sí, per als altres no, per als parells, per als senars... I d'això l'IEC en sap massa.

Nota: no ho dic per res però és que els millor lingüistes han sigut gent de ciències perquè els de lletres són (sou?) desorganitzats, en general. Bonancencament ;-)

una lingüista elitista ha dit...

Jo discrepo de l'Institut en moltes coses, en moltes. I t'he de dir que a mi sempre m'han tirat molt les matemàtiques, però això de la llengua era vocacional. Per això, sempre he tingut una visió molt -massa?- científica dels temes lingüístics... I ja sé que aquesta no és, precisament, una ciència exacta... ;-)

David ha dit...

Aleshores estem igual :-D

Pompeu (Peu) ha dit...

Doncs jo, la primera vegada que vaig llegir el cartell allò que em va "suggerir" no va ser l'asèptic "tanqueu la porta, sisplau", sinó , sobretot, estranyesa; és a dir, que potser hi havia hagut algun problema amb la famosa porta i que, per tant, demanaven a la gent amb, tal com dius, una parabòlica paràfrasi allò del "us agrairíem", que tan poca gràcia té, la veritat.

No sé, ara que en conec els detalls, crec que la cosa més normal hauria estat escriure allò del "sisplau", tal i com estava.

Certament, és una expressió fossilitzada i voler anar més enllà no té massa sentit. De fet, haver de recórrer a aquesta paràfrasi per culpa de les "ingerències" de quatre il·luminats no li fa massa bé a la llengua (ni sobretot al missatge clar i concís: tanqueu la porta)

I és que sembla que en català no podem penjar ni un simple cartell que diga: tanqueu la porta, sisplau. I jo dic, ¿per què no han recorregut a una fórmula encara més fàcil?: tanqueu la porta, per favor... Uf, era tan difícil?


ps. doncs sí, escric el comenari des de la sala d'ordinadors, quarta planta. Ara, supose, tornaré a veure el cartell, ja que haig de passar pel departament. Qui sap, igual hi faig una esmena...algú s'hi apunta?

una lingüista elitista ha dit...

Però "per favor", crec, és un més que sospitós castellanisme...

I sí, m'apunto a fer aquesta esmena, però caldrà actuar amb nocturnitat i traïdoria, que deia aquell... no et sembla?

una lingüista elitista ha dit...

PD: Tinc una pregunta: ens coneixem? Perquè mira que paro pel departament, sobretot aquests dies!

Peu ha dit...

No, no ens coneixem. Jo no pertany a la teua universtitat, però hi vaig passar moltes hores l'any passat. Et seguisc pràcticament des del principi i, clar, el post sobre la porta del departament em féu molta gràcia perquè em recordà el primer dia que el vaig veure (per cert, el cartell no hi és, a la quarta planta, sinó a la tercera..., crec).

Doncs bé, vaig anar a les classes dels tòtems tant de llengua com de literatura, vaig anar a les classes del "chiquito" solà, que feia uns bots i unes rialles que, de tan sobtades i inesperades, espantaven el personal. I com que no penges un e-mail on escriure't més coses, doncs... en fi que supose que algun dia ens veurem.

salutacions

ps. un món força curiós, el de la ub (el de bcn i el de catalunya, és clar), sobretot quan te'l mires des de fora

una lingüista elitista ha dit...

Doncs si l'any passat vas anar a classe amb en Solà, puc suposar que anàvem junts, oi? Això en el cas que es tractés de Llengua catalana II, és clar... Si fos així, hauries de tenir el meu correu, perquè ens vam enviar els "casos pràctics" els uns als altres.

I encara et faré una altra pregunta: com va descobrir el senyor Peu aquest blog?


PD: No poso el meu correu electrònic a l'abast de tothom per qüetions de privacitat -i, de moment, no sé si m'interessa que se'm relacioni obertament amb aquest blog, tot i que hi ha la foto i tot plegat... En fi, ho he de rumiar. Ara, sí que et puc dir que si em deixes la teva adreça no dubtis que em posaré en contacte amb tu! ;-)

una lingüista elitista ha dit...

Mercès! Comentari esborrat!

LoveSick ha dit...

Perdona que escriga a un post tan endarrerit, però la meua secció favorita del blog és la de "Quines coses..." a més he pogut aprendr moltes coses de les variants del català que desconeixia. La qüestió d'aquest punt per a mi era si era correcta la forma escrita "sisplau" no m'ha quedat del tot clara -ho sent :( -. Al País Valencià utilitzem el "per favor", que és la forma normativa.

Per la meua banda puc entendre que s'admeta "sisplau" i no pas altres formes com "abansdahir" i coses d'eixes perquè al cap i a la fi és una excepció com has dit abans "fosilitzada" a la nostra llengua actual.

una lingüista elitista ha dit...

LOVESICK: Jo estic encantada que m'escriguis, tant si és en un post actual com en un d'aquests més endarrerits! Cap problema! Mira, actualment no és normatiu, el "sisplau", però en Joan Solà, el Pompeu Fabra de l'actualitat, ho defensa. I ell és qui s'encarrega de la nova Gramàtica de l'Institut d'Estudis Catalans, que està a punt de sortir, i que segurament inclourà el "sisplau", perquè, com tu molt bé has sabut veure, ja és una qüestió de lògica i sentit comú.

Quan es publiqui la Gramàtica, ja veurem totes les novetats que hi haurà!! I tots serem més feliços! ;-)

No em puc ajupir ha dit...

Hola. A la meva feina, als lavabos, hi ha un cartell que diu: "Hijo de puta el que se cague contra la paret". Amb "t". L'ha fet el tio que els neteja. I és que jo visc en una zona de forta pressió castellana, ja des de després de la guerra.

Albert ha dit...

La veritat és que jo també opto pel 'sisplau' junt, i crec que és una barrabassada equiparar-lo a l'esclar o al deunidó, per la raó ben senzilla que aquests dos exemples no presenten problemes de concordança. És a dir, el sisplau es fossilitza a causa del fet que hi poden haver moltes versions, com molt bé deies, tot depenent del tractament que es vol fer servir, cosa que a l'esclar no li passa.
I si diem que la forma invariable és 'si us plau', tal com diu l'IEC, doncs què voleu que us digui. Em sembla paradoxal veure (i dic veure, escrit) el pronom 'us' al costat d'un imperatiu com 'menja' o 'entri'. És manca de concordança. Una manca de concordança que si és oral, no dóna gaires problemes, però que trobo que no hauríem de permetre a l'hora d'escriure.
I 'sisplau' és una bona opció. No sona malament ni fa mal als ulls.
Amb això no vull dir pas que no es pot fer la concordança, ans al contrari. Si algú (o en alguna contrada) fa sempre la concordança, doncs que la mantingui i s'hi aferri. De debò.

una lingüista elitista ha dit...

NO EM PUC AJUPIR: Sí, certament és una -t final molt simptomàtica.


ALBERT: Ho has explicat perfectament bé. És així de senzill. Esperem que aviat la normativa ho reconegui!

Josep Lluís ha dit...

Vaja, em sorprèn que ara alguns mamprengueu contra "per favor" que no només és una expressió normativa, sinó que també és la més utilitzada en la llengua catalana. D'altra banda dubte molt que siga un castellanisme (Què us fa pensar això, que s'assembla més al castellà?... Arguments d'aquests no solen funcionar i són bastant perillosos)

A més, "per favor" es pot fer servir amb "tu", "vostè", "vosaltres", és a dir, que no implica aquests problemes de concordança.

Dit açò, he de dir que l'expressió "si us plau" agrada molt, tot i que no la faig servir perquè no sóc de Catalunya. Digueu-me conservador, però jo la preferisc separada. Potser em sembla simplement més estètic.

PS: Ustedes sois de lo que no hay... ;)

Josep Lluís ha dit...

Aquest últim comentari és pel tema de la concordança... Em va fer molta gràcia el concepte que en tenen els Sevillans...

En qualsevol cas, transformar "si us plau" en "sisplau" no soluciona cap problema de concordança. Continua existint. L'únic que fem és amagar una mica el pronom, però no deixarem de dir "sisplau, tanca (tu) la porta". Per solucionar això hauríem de dir "si et plau" (o potser "sitplau")?

Salut!

Anònim ha dit...

Jo només volia sapiguer con séscribia "sisplau" mentre berenaba. Pero llegint tantes patufades se me ha caid el bocadill al suel i he deixat tot escampat de jamó i ques així que em posaré a granar-ho. Que asó de la llengua no es lo meu.

Anònim ha dit...

Potser és una estupidesa, però què tal si la forma triada fos: "si-us-plau" (o "siusplau", però em sembla més entenedora la primera).
D'una banda, quedaria clar que és una fórmula fossilitzada invariable i, de l'altra, no eliminaria una lletra arbitràriament perquè resulta (vés per on) que la pronúncia popular (vulgar?) barcelonina ho fa així (igual com altres vulgarismes, a la manera de "cop", "cargol", etc.).

Sergi

Anònim ha dit...

Jo crec que el millor i més simple, davant la controvèrsia que genera la porta, és que la treguin.