...lingüísticament.
L'altre dia, al curset d'anglès, ens feien discutir sobre what initially attracts one person to another; sí, ja coneixem tots la imaginació pedagògica d'aquest tipus de llibres... En fi, com sempre que toca tocar -valgui la redundància- aquest tema, em vaig quedar absolutament alone. Els companys esmentaven, la majoria, l'aspecte físic. Bé, d'acord. Però jo aniria més enllà.
He de dir que, evidentment, només parlo a partir de la meva experiència. I he arribat a la conclusió que em sento atreta LINGÜÍSTICAMENT. Així ha estat en la majoria de casos que m'han seduït. I no parlo pas exclusivament de la seducció amorosa, sensual o sexual. No, és quelcom que em succeeix quotidianament: l'accent del qui tens al costat al bus, les expressions de la teva veïna, la sintaxi rebuscada d'aquell que seu un parell de files enrere a la facultat, el deix estranger del dependent de la fruiteria...
Vull dir que moltes vegades és després de sentir algú parlar que paro el que estic fent, faig un parèntesi en el meu estat d'atribolament quotidià i li dedico tota la meva atenció: That's what initially attracts me to someone...
Entrades
7 comentaris:
No et pots imaginar fins a quin punt comparteixo el què dius. Un dels meus grans plaers consisteix en parar l'orella i sentir que parlant igual parlem diferent. M'agrada fondre'm entre contextos lingüístics diferents al meu i em sento com un somelier al seu celler amb tota una tarda per davant. La meva debilitat és el parlar de pobles de Girona, terres de l'Ebre, comarques d'interior... i especialment els més menuts i la gent gran... La bellesa lingüística (fonètica, lèxica, i d'estructures...) és també el què em pot arribar a atraure més d'una persona! Esteve
Jo també comparteixo la teva fonofilia. De vegades m'entretinc intentant esbrinar de quina comarca és el parlant, sobretot quan tè un deix diferent dels més habituals.
Algun cops m'ha passat escoltant una entrevista per la tele. Fins i tot un dia vaig arribar al convenciment que un pastor era de la Terra Alta malgrat la gravació era al Priorat.
I un dels casos més difícils va ser al metro on un parell d´homes de Menorca que presumiblement duien molt de temps a Barcelona però que entre ells encara els llucava la parla materna. Una mica més i em passo de parada.
Per no parlar de les paraules o expressions que dius "mmmm, això és més propi de tal comarca que de la que tu ets; per què o deus dir? per influència familiar/d'amistats o perquè a la vostra localitat hi va haver una forta immigració de la tal comarca?". Eing?
Fonofília! M'agrada, m'agrada! ;-)
I veig que tu, sense cap mena de dubte, també n'ets víctima! ;-)
Sí, de la fonofília, del verbivorisme i de l'ortotipografia :-)
Jo vull adoptar com a avi un veí meu perquè fa servir el verb "enraonar"!
Mira per on, ara surten tot de tios lingüistes! Ai, ai, ai...
DAVID: Més propostes de neologismes!
SEGONA: Un bon motiu:
DESCENDENT DE ROGER DE FLOR: Això no vol pas dir que siguin lingüistes, home!
Publica un comentari a l'entrada