Si passeges els teus vint anys pel Raval -i no només pel Raval- i duus faldilles més o menys extremades i escots més o menys pronunciats, és força probable que siguis objecte de mirades múltiples i diverses, per dir-ho d'alguna manera. I aquestes mirades, en un 87% dels casos -així ho certifiquen nombroses estadístiques-, aniran acompanyades d'algun missatge de caràcter verbal.
El dia que aquell comentari, aquella floreta, aquella mostra d'atreviment, me la dirigeixin en català, prometo que m'acostaré a l'emissor ben decidida i...
-ei, no malpenseu!-
... i li ho (l'hi) agrairé de tot cor. M'haurà alegrat la tarda, us ho ben asseguro!
17 comentaris:
Vull afegir com a noi, que a mi mai m'han tirat cap floreta!. Ho reivindico!
El dia que passegi pel Raval i una noia d'orígen pakistanès em digui alguna cosa com: "tu ets amiga de la meva iaia oi?, ets el príncep de les històries que sempre m'explicava..." (en català dialecte central)
el dia que passi, li demanaré matrimoni, a ella i a la seva germana!
Hahaha! And the question is: "Per què no em costa gens de creure que en series capaç?" ;-)
Doncs a mi sí que m'han tirades floretes, i sempre han estat dones hispanòfones...
Pel Raval dius? Però si és per tot arreu...! I no cal faldilles curtes. Només cal mostrar el do de llengua que tu tens! (això és una floreta?)
(I tant! Una floreta en tota regla! Per quan la propera reunió de veïns?? ;-)
Sisí!! Jo proposo que per ser obrer/a (per ser políticament correcte) de la construcció abans facin un examen de "floretes" en diversos idiomes (mai se sap l'origen del /la piropejat/da)
Sens dubte, m'adhereixo a la proposta! ;-)
M'encanta aquest blog! Hi he entrat per casualitat i des de llavors que cada nit abans d'anar a dormir, fumant l'ultim cigarret del dia i acabant de fer balanç de com ha anat tot plegat (que mai és gaire dolent), hi passo una estona. M'agrada llegir unes paraules tan relaxants i més venint d'una noia de... 20 anys?? Tens do de llengua, moltissim. Espero que et serveixi aquesta floreta ni que no sigui d'un obrer, ni d'un home que passeja per Barcelona. En 21 anys i tenint en compte tots els llibres que he llegi tingues clar que si mai publiques alguna cosa i m'ho fas saber estaré encantada de tenir les teves paraules juntament amb tots els llibres que em fan companyia dia rere dia i nit rere nit.
Caram, caram, caram!! Que una servidora es posa vermella!! ;-) Sàpigues que aquesta lingüista de vint anyets resta encantada de tenir-te com a lector i, és clar, comentarista!
Tota una floreta en català, la teva, que no dubtis que em farà somriure tot aquest dissabte!
...COM A LECTORA... què més bonic que arrancar un somriure a algú?? L'AMANT DE LES FORMIGUES
Lingüista, et surten pretendents per tot arreu!! ;-P
Un dubte existencial apareix en el teu article:
i li ho (l'hi) agrairé de tot cor.
li ho o l'hi?
Sempre dubto... i no trobo els apunts de Nivell C!!!
Des del DEPARTAMENT DE RELACIONS PÚBLIQUES, RECURSOS HUMANS I NOVES INCORPORACIONS (secció femenina), donem la benvinguda a l’Amant de les formigues!
Des del DEPARTAMENT DE RESOLUCIÓ DE DUBTES LINGÜÍSTICS EXISTENCIALS, us informem que:
La normativa actual diu que la forma correcta és "li ho" (a ell, això). Però el fet els que els pronoms febles suposadament estàndards i el que fa la gent del carrer semblen codis de planetes diferents, per això diversos eminents lingüistes -com en Joan Solà- estan treballant per simplificar-ho –i des d’aquí, com s’ha pogut veure, hi donem el nostre ple suport-. En el cas que tractem ara, aposten per "l'hi". Un altre exemple d'aquesta proposta simplificadora:
He donat la llibreta al Marc.
La hi he donat. ---- L'hi he donat.
Què, tot seria més fàcil, oi? ;-)
tens vint anys? No ho hauria dit mai.
i rius com el capità de Tintín, molt bé!!!!! Tothom fa jajajajajaj i és insuportable.
ANÒNIM: Doncs sí! Bé, ara ja 21.
ANÒNIM: És clar, altrament seria usar un fonema estranger!
Doncs ets molt trempada.
És com quan els catalans no sabiem fer aquest so i "majo" es va transformar en "maco".
ANÒNIM: Tu ho has dit!
Publica un comentari a l'entrada