dimecres, 1 d’octubre de 2014

"No, no es pot"

...va dir la dependenta (o propietària) de la Llibreria Públics de Dénia.


Ho va dir, concretament, quan la lingüista, tota innocent, i a punt de comprar mitja dotzena de novel·les per passar l'estiu, li va insinuar:

- L'organització és una mica confusa... Com és que no poseu al costat el mateix títol en valencià i en castellà, perquè sigui fàcil triar?

- No, no es pot!

I, davant la cara d'estupefacció de la lingüista, va venir l'explicació:

- És que tenim els llibres ordenats per editorial, i és clar, no podem barrejar valencià i castellà perquè poden ser dues editorials diferents...

"Ja, és clar" -va pensar la lingüista.

Però, aleshores, a la taula de novetats, on es barrejaven mil editorials diferents, per què no hi podia haver llibres en català?



I en aquesta altra taula, on la llibreria presentava una selecció de llibres?



Calia, doncs, a Dénia, comprar Jaume Cabré en castellà? Ignorar la magnífica traducció al català de l'Això és tot de Salter?


Ah caram, però quan els convenia, amb el típic llibre folklòric, això de presentar les dues llengües juntes semblava que sí que es podia fer...


Curiós, si més no. La lingüista, però, fidel, va anar fins al raconet -gran, però raconet- de la llibreria on hi havia els prestatges en català. Això sí, a l'hora de pagar, la dependenta (o la propietària) va tenir l'amabilitat de recordar-li que els dos llibres que havia agafat d'Alice Munro, per a cadascun dels quals pagava més de 15 euros, els donaven molt bé de preu a l'entrada de la botiga. 
En espanyol, és clar.
Gràcies- va dir ella. I va pensar que potser no s'incloïa en la mena de públics que busca aquesta llibreria de Dénia.


7 comentaris:

pons007 ha dit...

Un gairebé pensaria que tenen mania al Valencià, però una cosa així no podria ser...

Anònim ha dit...

Hola, acabo de descobrir el teu blog i m'encanta. Volia preguntar-te una cosa que m'ha cridat l'atenció. Després de llegir diversos posts, m'he fixat que et refereixes a la llengua castellana com a "espanyol". Per què? No seria més correcte dir "castellà"? No estàs d'acord amb allò de que la llengua espanyola com a tal no existeix?

Marcel ha dit...

Un títol que val 15€ en català i 5€ en la versió espanyola?? Com està justificada aquesta diferència?

Setembre Negre ha dit...

Que trist, quan autoodi! I encara més trist si aquest es troba instal•lat en una llibreria, i doncs, en un espai on hi hauria d'haver cert coneixement -i estima- de la pròpia història i cultura, i un amor per la llengua...

Alyebard ha dit...

Uff. No seria capaç de sobreviure-hi

una lingüista ha dit...

PONS007: Sí, de vegades arrribes a pensar-ho. Però en el fons, és un dels millors llocs per trobar llibres en la nostra llengua...


ANÒNIM: Moltes gràcies pel teu missatge! Bé, sobre aquesta qüestió hi ha opinions ben diverses. El meu criteri és: espanyol, la llengua d'Espanya. Però castellà és igualment vàlid, no cal dir-ho. (Només no m'agrada els que fan servir l'etiqueta "llengües espanyoles" per englobar-hi, per exemple, la nostra. Però això va a gustos! ;-)

MARCEL: Efectivament, no hauria de poder ser. Però es veu que era una oferta especial...


SETEMBRE NEGRE: Bé, no sé si autoodi, però una mica de vergonya d'un mateix sí...


ALYEBARD: Ui, t'hi acostumes...

Anònim ha dit...

dependent per a venedor és un castellanisme; a la Catalunya del nord ne diem vendeire occitanisme