dilluns, 10 de desembre de 2012

Jo confesso

Sí, confesso. Confesso que quan pujo al ferrocarril abaixo el volum dels auriculars i escolto en què parlen els passatgers del meu voltant, sobretot els joves. I confesso que, massa sovint, això em canvia l'ànim, per bé o per mal.

Confesso també que, fins i tot sopant acompanyada d'homes, sóc jo qui compra la flor al venedor ambulant pakistanès que sempre corre per Gràcia i que em recita totes les frases fetes catalanes hagudes i per haver, i algunes en gallec -que sí, ja ho sé, no hauria de ser res extraordinari.



Confesso també que, quan se suposa que cal concentrar-se per trobar els regals de Nadal més adients, i entro, per exemple, al Bulevard Rosa de Barcelona...


... i veig, per exemple, que hi han posat una mena de ludoteca per deixar-hi les criatures mentre compres...



... confesso que em fio dels cartells en català de la porta i que passo de llarg. Però confesso també que segons després m'assalten tot de preguntes, i confesso que reculo, que m'acosto al vidre de la porta, que paro l'orella fins que comprovo el que em temia: les educadores parlen la llengua veïna als nens. Deu ser que el català ja el tenen massa vist, els nens. Sobretot de 9 a 17h -de moment.


9 comentaris:

Dasein ha dit...

Documentació: els catalans i Espanya: http://pensarhispanico.blogspot.com.es/2012/12/catalans-espanyols-espanyols-catalans.html

jes ha dit...

Confesse que sempre he pensat que l'expressió és "hagudes i per haver-hi".

pep ha dit...

jo també escolto sempre les converses al meu voltant. El resultat sempre és aprox. 90%castellà 10% català/altres llengües.En el cas dels joves el desequilibri és especialment gran. Però veig un canvi brusc quan ens apropem a les franges d´edat més baixes: m´atreviria a dir que a la franja 1-10 anys és on se senten més converses en català (i de vegades més intel.ligents que les dels adults ;-))

pep ha dit...

pel que fa al hagudes.. suposo que és una expressió (que jo no havia sentit mai en català) on es manté l´antic sentit possessiu del verb haver (o sigui, tingudes i per tenir..)

Marcel ha dit...

Sí, jo també em fixo molt en tots aquests detalls i admeto que em desanimo sovint. Però després segueixo fent el que faig sempre: parlar la meva llengua materna amb naturalitat i fins i tot enriquir-la amb paraules noves que m'invento constantment. Sobretot fer-la servir tant en situacions d'humor (jocs de paraules, dobles sentits...) com en contextos tècnics o especialitzats. A tots els àmbits. Intento contagiar la gent del meu voltant a animar-se a no passar-se a llengües que no són la seva per fer coses d'aquestes i crec que de vegades o en una certa extensió ho aconsegueixo. Són petits triomfs :). Ah, important, i tot això sempre amb bon rotllo, bona cara i bon humor :). Anant així per la vida, la teva llengua no pot retrocedir. :).

una lingüista ha dit...

DASEIN: No sé si esperes que et doni les gràcies. Sàpigues que aquest no és un blog de propaganda política, C's i PP ja deuen tenir mitjans, m'imagino.


JES: Sempre l'he sentida així... Tu l'has sentida amb "hi"? Mira què diu en PEP.


PEP: Ostres, si no és molt preguntar, puc saber on vius? Amb aquests percentatges...


MARCEL: Jo també sóc del club de l'actitud optimista, engrescadora, motivadora. També és cert que no sempre ve de gust fer militància, però al final ja ho fem sense adonar-nos-en, crec...

pep ha dit...

bé, els percentatges són els que detecto a Barcelona en general, no en cap zona específica.
Però la part positiva és aquesta: visc a prop de la part vella de Sants, on el percentatge de parelles joves que parlen en català als fills és força alt; i el meu nebodet va a un col.legi de Les Corts on..oh sorpresa! la llengua del pati acostuma a ser el català.. ;-)

Anònim ha dit...

El verb és sempre haver-hi. L'inconvenient és que és un modisme mesetari i en català es diu "bona cosa de frases" o "un gavadal de frases" o... (Jes).

una lingüista ha dit...

PEP: Caram, són prou diferents dels meus, la veritat... D'una zona a l'altra pot canviar molt, no cal dir-ho. Jo sóc Eixample...


JES: No tinc gota clar que sigui un modisme mesetari, que és la posició que adopta el http://www.dicpc.cat/, per cert. Sempre costa de creure que una cosa que diu una àvia d'una comarca de la Catalunya Central pugui tenir res a veure amb Madrid, però vaja...