dilluns, 2 de gener de 2012

L'any que ve serà millor. Segur?


Ningú li ho havia advertit. Simplement, li n'havien parlat bé. Algun reportatge als típics programes culturetes de TV3, i alguna crítica prou bona en més d'una revista, com el Time Out Barcelona.

Tot plegat la va agafar desprevinguda i sí, ho va fer, va comprar entrades per al teatre, aprofitant que anunciaven una pròrroga de l'obra.


Va ser arribar al recinte, asseure's a la butaca assignada, obrir el programa de mà i... Ja l'havien enxampada! Una frase de cada manera, allò era un mal presagi. I sí, va resultar ser un gran exemple de code-switching, allò d'anar canviant de llengua constantment. Les escenes eren ara en català, ara en espanyol, segons el cas, amb un bilingüisme pràcticament calculat al milímitre, amb la balança probablement més inclinada a la lengua que entendemos todos. A part, en els diàlegs que teòricament eren en català, ja us podeu imaginar com anava la cosa: cada cosa divertida, cada broma, fins i tot cada esment d'un referent històric o cultural (com ara "Oráculo de Delfos") es deien en español. 

I és que eren quatre noies molt guais, molt. I les autores encara més, no en dubteu. (Que, per cert, si algú té ganes d'anar a teatre, que vagi al Romea, a veure Qui té por de Virginia Woolf?, que no se'n penedirà gens.)

Lluny de l'escenari, per sort, encara hi ha gent que intenta normalitzar la situació:




15 comentaris:

Rampillet ha dit...

Mai no malbarataria els diners anant al teatre, i menys amb això que ens expliques.

No hi ha res com ocupar el temps llegint un bon llibre en català, parlar correctament en català a tothom, i pressionar a fi que tot estigui etiquetat en català.

Anònim ha dit...

Gràcies per avisar-me. A mi no m'hi veuran pas perquè, això d'anar a teatre a veure com destrossen la meva gràcia no em faria riure gens.

Anònim ha dit...

A més a més l'obra és una comedieta sense substància que no entenc perquè ha aconseguit tant d'èxit. Això del tractament de la llengua he tingut l'oportunitat de comentar-ho amb elles avui al Kursaal de Manresa i ho defensen dient que l'obra reflecteix "la realitat". Cal acceptar, diuen, que som en una societat bilingüe, fins i tot trilingüe, és a dir que aviat a teatre parlaran fins i tot en anglés, es veu que és tan normal...

una lingüista ha dit...

RAMPILLET: Home, la majoria de cops anar al teatre és una experiència bona... Però sí, en aquest cas més valia quedar-se a casa.


ANÒNIM: Doncs imagina't veure't allà a primera fila i posant cara de circumstàncies...


ANÒNIM: Era previsible que diguessin això, que típic i que tòpic... La gran mentida del bilingüisme...

Maruberi ha dit...

El passat desembre vaig veure aquesta mateixa obra i vaig quedar-ne decebudíssim per això mateix. Vaig pensar "però TANT costa fer una cosa, una obra, un lloc web, 100% en català?". I és que sembla que sense afegir l'espanyol a tot arreu es perdi el missatge. El català al 100% és una forma d'expressió molt natural, almenys un tio del Clot que se m'assembla molt ho creu així :P.

mazlov ha dit...

Pues yo creo que el "catalán al 100%" no es muy natural.
Tópico o no, me parece mucho más normal mostrar la convivencia de las 2 lenguas como algo natural y no ver situaciones como en (por ejemplo) La Riera, muy lejanas de la realidad.

Saludos y no se maten por la lengua, hay cosas un pelín más importantes :P

una lingüista ha dit...

MARUBERI: M'alegra pensar que algú mes que va anar-hi de públic va sentir-se així... De fet, és molt fàcil caure en el típic tòpic, o més ben dit, en el típic prejudici lingüístic que queda tan ben reflectit en el comentari de MAZLOV i simplement dir que hi ha coses més importants, que total és un vehicle de comunicació, etc.

MAZLOW: Només una cosa, llegeix qualsevol llibre del lingüista madrileny Moreno Cabrera, per exemple "La dignidad e igualdad de las lenguas" (Alianza, 2000). Després segurament no tornaries a escriure que "hay cosas un pelín más importanted". ;-)

mazlov ha dit...

Muchas gracias por tu sugerencia. Pero... ¿qué te hace pensar que no conozco a Cabrera o que no he leído lo que sugerís?
Sigo opinando lo mismo.
Y no, no soy anticatalanista (vivo en Catalunya y muy contento, tengo nivel C de catalán, escucho música y consumo otras formas de expresiones culturales catalanes).
Tampoco soy españolista, ni argentinista ni blavero (blaverista?).
Me parece una lástima, como expresé alguna vez en mi blog, que los catalanes hagan tanto barullo por la lengua. Te cuento un secreto: muchos "inmigrantes" se cansan (nos cansamos) de la lucha estéril que hacen por este tipo de cosas; y sinceramente creemos que la acogida de la lengua sería mucho (pero MUCHO) más natural y positiva si no se hicera tanto por imponerlo.

Ojo, no estoy diciendo que la lengua no es importante, ni mucho menos. Sólo digo que, en mi opinión, se le está dando un status bastante más elevado del que hace falta.

Un saludo!

Maruberi ha dit...

Hola Mazlov,

trobes que el català 100% no és natural? I l'espanyol 100%, en canvi, sí?
En la meva opinió, el català, igual que l'espanyol, l'alemany, l'anglès, l'euskera i les altres llengües, és un instrument de comunicació preciós, i com tots els altres, únic. I, com tots els altres, perfectament natural al 100%. La meva opinió parteix de la premisa de què cap llengua és superior a una d'altra.

Eutrapèlia ha dit...

Em penso que a L'Avenç de l'octubre també en vaig llegir una ressenya, d'aquesta obra i deixaven caue això del bilingüisme mal entès.

mazlov ha dit...

Maruberi: en Barcelona no encuentro el catalán 100% «natural».
Supongo que al ser la capital tiene más ««inmigración»» (entre doble comillas, sí) que el resto de Catalunya y por eso hay mucha influencia castellana.
También puede influir en mi visión los círculos donde me muevo (xarnegos).
El caso es que tanto en la calle, en los negocios, en el trabajo, la gente no se expresa 100% naturalmente en catalán. Se mezcla mucho. Y ni hablar de los castellanismos que se producen (yo a estos los noto más o menos fácil, porque al aprender el catalán estudiando te hacen muchi hincapié en no cometerlos).

Me parece cojonudo defender la lengua, es una forma más de expresión cultural y definidora de la identidad de un pueblo.
Pero, todo sea dicho, hay un límite. Y mi punto es que, muchas veces, ese límite se traspasa.
¿Acaso no estaba mal que el catalán antes estuviera prohibido y perseguido? Entonces, con el mismo criterio, ¿es correcto impornerlo por la fuerza?
En fin, mi punto de vista... aunque es difícil de expresarlo correctamente en un comentario :)

Un saludo!
PD: ojo, lee bien: nunca he dicho que encuentro el español «natural» tampoco. Repito, para que quede claro: en Barcelona es más natural esa mezcla, ese castellano lleno de catalanismos y ese catalán lleno de castellanismos. No estoy opinando si me parece «bien» o «mal». Es lo que veo como inmigrante.

una lingüista ha dit...

EUTRAPÈLIA, MAZLOV, MARUBERI: Un bon debat. Trobo demagògic i un recurs massa fàcil això que ens van imposar l'espanyol i ara nosaltres imposarem el català... Però en fi, mentre en parlem amb bones paraules, endavant el diàleg!

mazlov ha dit...

Pues sí, yo también encuentro muy interesante el debate; no hace falta insultar ni nada para un sano intercambio de ideas.
No entiendo a qué te refieres con que sea damagógico mi punto de vista con la imposición del catalán. Incluso he buscado la definición en la RAE y en el diccionari.cat, y sigo sin pillarlo :)
Pero bueno, mi opinión se mantiene, por más que sea un cliché es lo que, en mayor o menor medida, está pasando... no quererlo ver tiene un nombre: negación.

Un saludo!

una lingüista ha dit...

MAZLOV: De debò els diccionaris no t'han aclarit res? En fi, jo ara aniré a buscar-hi el mot "negació", a veure si hi surt...

mazlov ha dit...

Claro que entiendo el significado de "demagogia".
Simplemente, me parece que no aplica el modo en que lo has usado. Es eso lo que no pillo :)
Por otro lado sé que el diccionario no necesariamente provee todas las acepciones que la comunidad lingüística y/o los hablantes consideran válidas.

Más allá del significado puntual de esta palabra, me sigue pareciendo una pena la situación, sobre todo por ustedes y por la lengua catalana...