La dona sud-americana que fa cua davant teu a la Biblioteca Vila de Gràcia fa estona que bufa. Té pressa i li ha tocat esperar-se per culpa (culpa?) d'un jubilat que té ganes d'informar-se ben detalladament dels cursos d'informàtica.
Quan per fi li toca a ella, demana a la bibliotecària on pot trobar no sé quin llibre d'aprenentatge del català, perquè el que té en préstec l'ha de tornar i en necessita un altre per estudiar per l'examen que s'acosta. Té un nivell més que notable. Manté tota la conversa en català, però la bibliotecària parla tan tan fluix que hi ha una frase que ni la dona sud-americana ni jo que sóc ben a prop no entenem. Davant el ¿Perdoni, què ha dit? de la dona sud-americana, la bibliotecària amb ulleres de pasta i molt moderna i estupenda li repeteix la frase en castellà, que ja se sap que és més clar. La dona sud-americana respon en català, dóna les gràcies i se'n va. I jo patint.
____
La peixatera del Bonpreu, que és d'algun lloc d'Espanya i que hi posa voluntat, va més enllà del "Què vol? Molt bé" i comença a explicar-te la diferència entre haver-te de preparar el peix per al forn o per al vapor, i et proposa receptes i et revela algun truc... però està insegura, s'interromp, vol trobar la paraula, s'atabala... I tu pateixes. I es justifica i passa a l'espanyol, perquè quedi clar què volia dir. I de què ha servit, tan patir?
Entrades
10 comentaris:
La solució la tinc jo.
És una fòrmula màgica:
"Perdoneu, sun de Perpinyà i compreni pas l'espanyol."
M'ho diràs.
Ja em conformaria jo amb situacions com aquestes. A les botigues de la ciutat de València, les converses en valencià no van més enllà del bon dia i poc més (n'hi ha d'excepcions).
En Joan, ja l'ensagèri açò del "compreni pas l'espanhòl" mès marchèc pas -- contunhèron de me parlar en espanhòl :(
No es tracta de patir, es tracta d'enfrontar-se a la llengua amb ganes i paciència. Un 10 a la peixatera, un 0 a la bibliotecària... però ja ho tenen això els supermulticulturals que corren per el món. Per bandera totes les cultures... menys la d'aquí, clar, que fa de provincià.
M'agrada molt el teu bloc. Ànims!
Moltes felicitats pel teu blog. Està molt ben fet.
Xavier
La culpa és del jubilat. Que se'n vagi a jugar a la petanca!!!!
XAVIER i EL MEU DIARI, moltes gràcies! Molt molt aviat, lectors, tindreu una notícia meva una mica important...
La meva experiència és encara més surrealista . Sóc peruana. Parlo el català bastant bé (tinc el nivell C de català) i el meu aspecte no és el típic d’una sud-americana, per això la gent sol dirigir-se a mi en català. Però quan descobreixen que sóc peruana per la meva documentació, automàticament em parlen en castellà. Fins i tot, algun company o companya va deixar de parlar-me en català quan ho va saber. Sí, sóc peruana i parlo català i moltes vegades he hagut de demanar: - si us plau, parla’m en català.
MARIA: Amb uns quants anys de retard, Maria, et responc, felicitant-te per la paciència que tens!!
Publica un comentari a l'entrada