Joan Solà era moltes coses, però per a mi en va ser sobretot una: mestre de sintaxi. Per això, de tots els records possibles, us obsequio amb la seva darrera lliçó.
Com diria la cançó, avui és un dia gris:
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
12 comentaris:
Doncs sí, sóc també filòleg i vaig estudiar amb els seus manuals. Una gran pèrdua.
Ho he sabut fa pocs minuts, tot el dia desconnectada del món i hi torno amb aquest cop de maça. Encara no me'n faig al càrrec.
Mestre de mestres: el seu mestratge no caurà en el buit. Però quina tristor, avui!
Encara no me'n sé avenir... és molt i molt i molt trist.
Era un savi. Un autèntic savi.
Afortunada tu que pogueres gaudir de les seves lliçons magistrals. Recorda-les i posa-les en pràctica tant com puguis.
La gent com en Solà és imprescindible. Dol de llengua, avui.
Lingüista, deixa'm que compartim el record del mestre de sintaxi... Avui sento un buit molt gran.
No l'oblidarem mai. Hui és un dia molt trist.
No, jo no en sóc, de filòloga però cada setmana m'ha acompanyat amb els seus comentaris a l'Avui, em va emocionar amb el discurs al Parlament i el vaig començar a enyorar llegint l'article de comiat. Estimem la nostra llengua: segur que serà el millor homenatge.
Una gran pèrdua pel país.
Perdem un heroi.
Ara a continuar el seu llegat, fer que dels seus ex-alumnes en pugui sortir una generació de grans com ell, seria el seu i el nostre millor homenatge.
Fabra ens va deixar una herència que encara és vigent. Mentre la nostra llengua existeixi, la GCC serà a l'obra de capçalera de qualsevol lingüista català (o el sempre esperat regal de nadal).
Publica un comentari a l'entrada