Al gimnàs. Es canvien per anar a suar. Són tres. Jovenetes. Deuen tenir uns 18 o 19 anys. (I ho dic jo, que en tinc 23! En fi...) Una explica les desventures amb el seu darrer "amic":
- Pues sí, aquella noche me envió un mensaje y... -noia A.
- Però quina hora era? Segur que anava borratxo! -noia B.
- Eren les 6 més o menys -noia A a noia B-. Y claro, yo no le respondí -noia A a noia C.
- Y al día siguiente te llamó, ¿no? -noia C a noia A-. Ai, un moment, em deixes el raspall? -noia C a noia B.
La lingüista, distreta amb aquesta demostració de bilingüisme personalitzat entre tres parlants que comparteixen totes dues llengües, se'n va cap al lavabo. En surt una dona que li comunica, enfadada:
- Les cadenes estan fatal, eh.
I la mateixa dona, al cap de mig segons, afegeix, dirigint-se ara a la dona de la neteja:
- Las cadenas están fatal, eh -clar, és que si no no ho hauria pas entès.
Ja ho veieu, al gimnàs no s'hi fa només esport...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
8 comentaris:
Jo tinc una veïna que és de la Safor, però normalment em parla en castellà, llevat de quan es queixa de alguna cosa. Aleshores, ho fa en valencià. Fins ací més o menys controlat. La cosa es complica quan ens ajuntem amb algú més. Fa una traducció quasi simultània de tot el que diu.
Això sí és una bona gimnàstica cerebral.
Amb dos amics que tinc passa igual, jo parlo català amb tots dos (seria com la noia B), un noi és bilingüe i parla català amb mi i castellà amb l'altra amiga (com la noia C) i aquesta és castellanoparlant, però amb mi parla català (com la noia A)... un embolic lingüísitc.
No sé fins a quin punt és bilingüisme o esquizofrènia lingüística
És una mica esquizofrènic, i el comentari a la senyora de la neteja, brutal, sempre pressuposant que no ens entenen.
El problema són les cadenes.
Al vestuari masculí això no passa. Només fa falta que se't caigui la pastilla de sabó al terra i tots són onomatopeies:
Noi A: Arghh
Noi B: Oux
Noi A: Ourgh
Noi B: Ai ai!
Noi A: Aahhh...
Simplement patètic...
Doncs personalment trobo que és una mostra que a Catalunya no hi ha conflicte lingüístic, més enllà del que volen crear els de PP i similars. No ho he trobat pas patètic.
Publica un comentari a l'entrada