diumenge, 21 de febrer de 2010

Galícia: tota una altra cosa

Als congressos, ja se sap, s'hi va a parlar, cadascú hi vol dir la seva, presentar les conclusions de la investigació pròpia, etc.
.
Com que tocava a Santiago, la lingüista va decidir dir quatre mots en gallec, per començar:
.
"Boa tarde, son Anna Pineda, da Universidade... Gostaríame muito poder presentar a comunicación en galego, pero os meus coñecementos son reducidos. Así pois, falarei en castelán."
.
En acabar, la presidenta de la sessió, gallega, se li acosta:
.
"Ay, con lo que has dicho al principio me has llegado al corazón, de verdad... Es que siempre lo digo, tenemos tanto que aprender de vosotros: el respeto por las lenguas, esa sensibilidad..."
I jo faig que sí, i somric, però no ho acabo de veure igual. De fet, li explico la impressió que m'ha fet Santiago, les coses que hi he vist i que, em sembla, difícilment podré veure al meu país:
Al carrer, la llengua per defecte és el gallec.
Molts restaurants tenen les pissarres i les cartes només en gallec, els cambrers de les zones més turístiques atenen només en gallec, saltant només a l'espanyol si els demanes traduccions del nom d'alguns plats, i segueixen en gallec a continuació, i tant els és que siguis de Barcelona o d'allà mateix. Quin tros de terra tan normal!
Quin plaer, sentir-te a l'estranger, endinsar-te al repte d'una nova llengua desconeguda, conèixer un país de debò...!
Passarien, aquestes coses, aquí? Ni a Vic, diria.

25 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

De debò? La imatge que es dóna molts cops de Galícia és que el gallec es troba en una situació d'indefensió i que els propis gallecs canvien de llengua a l'hora de dirigir-se als seus fills. Una forma d'apropar-nos a la realitat!

Joan deu Peiroton ha dit...

Em sembla que les coses no són totalment comparables entre gallec e català. Per una persona qui sap el castellà i només el castellà, el gallec és fàcil de comprendre, les diferències entre les dues llengues son ben petites, gairebé del nivell dialectal. La traducció al castellà no és realment necessària per a la comprensió, adhuc per una persona qui no sap res del gallec, em sembla. En català, és altra cosa. No vull dir que excuso l'absència de normalitat a Catalunya però em sembla que el català - e particularment las modalitats oriental e central- és incomprensible per una persona qui no sap la llengua.

Rafel ha dit...

Quan es tracta de llengües romàniques ho tenim més fàcil. I si hi ha bona voluntat molt més. Que les llengües són una manera d'entendre el món no és una frase gratuïta.
De totes maneres a Txèquia no va anar tan bé.

L'home del sac ha dit...

Jo no he estat mai a Galícia, però gent que hi ha estat i hi ha treballat alguna curta temporada, m'han dit que el gallec està desapareixent molt ràpidament i que els joves pràcticament la parlen, ja que queda malament i fa de poble. Diu que molts joves que a casa seva parlen gallec, després entre ells parlen sempre en castellà... i que és com una vergonya parlar gallec en públic o en un lloc on et puguin veure...
Espero que m'haguessin informat malament i que tinguis més raó tu.

Met ha dit...

Jo tampoc he estat a Galícia i també tinc la sensació que la llengua està més bé de salut a Catalunya que a Galícia. És cla que fins que no hi vagi no ho podré comprovar.

Jesús (Xess) ha dit...

Jo vaig fer part de la mili als 80's al Ferrol i no vaig sentir ni un borrall de gallec.

Potser per anar de militar...

Espero que ara la cosa vagi millor.

Alyebard ha dit...

Crec que l'ús del gallec deu anar molt per zones, i tinc la percepció que segons en quins rams professionals et moguis ho veus d'una manera o una altra. En el meu cas els meus interlocutors s'avergonyien del gallec. Ja vaig comentar que una galaicoparlant em va confessar que no volia que els seus fills el parlessin perquè feia de poble.

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Està clar el que has de respondre Anna. Jo també em preguntava el mateix.

Jordi ha dit...

Jo també vaig fer una petita part del servei militar al Ferrol. També als anys 80. Marina de Guerra Espanyola, se'n deia.

Els dies que hi vaig ser vaig aprofitar per comprar-hi música de Brath, Na Lúa i altres grups que ara no recordo. Tot "música celta".

El cas és que quan vaig tornar al meu vaixell els d'Intendència m'ho van requisar tot, tota la música. Suposo que sabien el que feien. I el cas és que em va costar moltíssim de recuperar aquell material tan perillós...

Mai no em van explicar la causa exacta d'aquella expropiació.

Potser calia entendre que no solament la llengua de Roma conforma la identitat de Galícia. O potser que aquesta dimensió de la identitat era -i és- encara més ingrata per a alguns, més subtil i empipadora, que la de la llengua mateix.

Anònim ha dit...

El gallec s'autocondemnà a mort quan va prendre la desgraciada decisió d'acostar-se al castellà.Una cosa semblant ens passa als valencians amb la nostra pomposa Acadèmia i els seua catedràtics rapinyaires. Jes

Asier G. ha dit...

La veritat és que jo no ho pensava en absolut... la meva impressió cada vegada que hi he anat és que el gallec es parla poc.
Pot ser que el propi accent gallec en castellà et confongui?

Eduard a 39º 51' 14.57" N - 4º 12' 09.35" E ha dit...

Santiago és una illa dins Galícia, una illa lingüística i cultural (parlo de grans ciutats). Ferrol (que no "El Ferrol", que és el nom franquista...) és un cas a part: és l'únic lloc de Galícia on m'he trobat que no m'entenguessin en gallec. Una botiguera em va dir que no m'entenia gaire ("es que yo el gallego no te lo entiendo mucho"). Li vaig respondre que no s'amoïnes, que si volia podia continuar en català, i de cop i volta va entendre el gallec sense cap problema.

També he pensat en el que diu Asier G. (tens alguna relació amb l'Asier das Airas, de O porco de pé?)... De vegades, quan he estat per Gz amb gent que no hi havia anat mai, m'he trobat que confonien el castellà d'allà amb el gallec, per l'accent. Com els que van a l'Alguer i confonen l'alguerès amb l'italià, i després tornen i diuen que ningú no el parla. No dic que t'hagi passat el mateix, només que hi he pensat.

Ara bé, dit tot això, caldria parlar-ne molt, de la situació lingüística a Galícia... I no s'hi val a dir "tinc la sensació que... però no hi he estat", és més complicat que tot això.

Jordi artigas ha dit...

Em sembla molt optimsta el que dius. No tant peruqè no sigui veritat que hi hagi tanta presemcia del gallec, com perquè el gallec és, hores d´ara, un patuès del castellà. Així doncs, i sento aixafar la guitarra, la gent a Galiza parla gallec per defecte, oi tant; però és que és absolutament comprensible pels espanyols, allò que ara parlen! Aneu als poblets de Lugo o Ourense, allò és el que caldria que es parlès, si no volen acabar sent una mena de regió redimida per les Espanyes.

Viktor ha dit...

Sota cap concepte voldria viure una situació lingüística com la que s'està produint allà. Malgrat que la situació del català no és gaire bona (retrocedeix com a conseqüència de la manca d'incorporació de nous parlants) i la seva salut va empitjorant mica en mica (fins i tot, estimulada per aquells que l'haurien de defensar i evitar-ne la degradació i diactelització... ejemelDIECejem), prefereixo, sens dubte, la situació que patim ací. M'explico:

La meva família és gallega. Com que viuen en pobles, el gallec es conserva molt bé. De fet, la quitxalla puja tenint com a llengua materna el gallec (una cosa cada cop més complicada a les ciutats, on el retrocés del gallec fa feredat). Ara bé, tot i mantenir viva la llengua, els hi manca aquest sentiment de voler defensar la seva cultura i trets diferencials, especialment arreu del territori.
A mesura que t'allunyes de les zones més rurals o nuclis petits, veus com el gallec és substituït per castellà barrejat amb alguns mots gallecs (una cosa semblant al catanyol, però més greu).

Allà no hi és (o no està gaire estès) aquest sentiment que tenim els catalans de, no només voler recuperar la llengua, sinó de voler que tingui un estatus semblant al del francès, italià, alemany o castellà (deixant de banda el fet demogràfic). Tenen assumit que el gallec és una llengua folklòrica, una llengua per parlar amb els familiars o amics, però no una llengua que pugui sortir fora d'aquests àmbits.
Pensa que els catalans hem lluitat i estem lluitant per aconseguir que el català sigui una llengua útil i viva, que deixi d'ésser una llengua de segona i folklòrica, que aconsegueixi arribar als màxims sectors possibles (cinema, Europa, ensenyament, entre molts altres aspectes) i que la gent nouvinguda la incorpori com a seva i l'estimi com si fos llur llengua materna. Els gallecs, la majoria d'aquestes coses, ni les tenen ni les volen (estic parlant de la majoria, no que no n'hi hagi, de persones que defensen la seva llengua).

Quan era un marrec i parlava amb els meus cosins de l'escola, em sorprenia veure que ells (no sé si serà un fet generalitzat arreu del territori gallec o quelcom excepcional entre els pobles) no tenien una assignatura de llengua castellana i una altra de llengua gallega, sinó que les estudiaven totes dues juntes en una mateixa assignatura (ara no recordo si les altres assignatures les feien en gallec o castellà). Després no m'estranya veure gent que en comptes de parlar gallec el que parlen és un dialecte del castellà.
Així mateix, hi ha un altre problema: l'abandonament del gallec quan deixen Galícia. Això no sé si serà un fet molt estès, però ho he vist sovint. Conec un bon grapat (dins la meva família, també) que, quan van arribar aquí,no els hi parlaven en gallec, als seus fills, sinó en castellà. És a dir, que renunciaven a la seva llengua. Quin va ésser el resultat? Que la segona generació no en tenien ni idea, de parlar-lo (i amb prou feines entendre'l(el gallec, no el dialecte del castellà). A més a més, és molt preocupant veure com els propis gallegoparlants (que no viuen a Galícia) s'obliden de parlar gallec. Es penós veure com hi ha gallegoparlants (fins i tot entre germans) que, entre ells, parlen aquesta barreja de castellà i gallec perquè s'han oblidat de parlar-lo. I parlo de gent que en xerrava un gallec boníssim perquè era la seva llengua materna i havien tingut, quan vivien a Galícia, molt poc contacte amb el castellà.

[Continuació a l'altre missatge]

Viktor ha dit...

[Continuació del missatge anterior]

Malauradament, contra això no s'hi pot fer res. Allà no hi ha hagut la consciència que va haver-hi aquí. El gallec no té suport institucional, ni un fotimer d'organitzacions que vetllin per la seva salut i difusió, ni tampoc un suport popular suficientment fort per canviar les coses. Per tots aquests motius prefereixo, entre les dues situacions, la situació que vivim a Catalunya.
Ah! A més a més, aquí es produeix un fenomen molt important i positiu (tot i que és bastant minoritari, em temo) que allà amb prou feines s'hi produeix: que persones castellanoparlants parlin els seus fills en català. No n'he vist a betzef, però sí que n'he vist bastants (i això a Barcelona i un districte molt castellanoparlant)! Jo en sóc un exemple ;P. Suposo que aquest fenomen es veurà afavorit a les poblacions més petites.
Jo crec que petites coses com aquestes donen esperances que el català pugui millorar i evitar que visqui, com a mínim a curt termini, una situació com el gallec, que, de totes les llengües minoritàries que intenten sobreviure dins l'Estat espanyol, és la que ho té més fumut per sortir-se'n.

Per cert, com que aquest blog tracta, entre altres coses, sobre la poca cura que es té del català, m'agradaria comentar una errada que cada cop que la veig em fot moltíssima ràbia. Puc entendre que una persona pugui cometre faltes d'ortografia, de sintaxi o lèxiques si el català no és la seva llengua i no l'ha estudiada mai. Però una altra cosa és que les faltes les cometin empreses (i més si són importants), informatius i televisió, diaris, etc., que haurien de tenir-ne moltíssima més cura., car constitueixen bona part dels elements necessaris per garantir la supervivència i salut del català. Tant costa contractar filòlegs per tal de revisar i esmenar els textos, frases, expressions que utilitzen en els seus anuncis, notícies, etc.? És molt penós veure com empreses, mitjans, entre d'altres, agafen el traductor automàtic per traduir del castellà al català.
A l'anterior post posaves l'exemple d'un cartell que havies vist al teu edifici i que tenia un fotimer d'errades (i que podien ésser degudes a la utilització d'un traductor). Ara bé, l'abast d'aquesta nota no arriba més enllà de l'edifici on ha estat trobada. No influeix a la resta de la societat i pot ésser esmenada ràpidament. Però què passa si l'errada la comet, per exemple, una caixa d'estalvis important, els cartells de la qual són per tot arreu i els seus anuncis emesos per TV3? Això ja és més greu! Us sona l'anunci de la caixa... Dóna la volta a la hipoteca? Donar la volta? Arggh... quina ràbia de barbarisme. Tant costa tenir algú que els hi digui que donar la volta és incorrecte i que hauria d'ésser Capgira la hipoteca? Clar, la pela és la pela i com que l'anunci està pensat per a castellanoparlants creuen que amb un traductor ja n'hi haurà prou. I d'exemples com aquests n'hi ha a dojo. Anuncis del país on representa que el català és la llengua oficial: Andorra. Vine i queda't (?); El Jo no sóc tonto de Mediamark, El per què buscar més? del Decathlon... aquestes errades són les més greus i les que malmeten estrepitosament el català.

Salut! (i perdó per enrotllar-me massa. Espero que el text no sigui una llauna... o un "tostón" com diuen alguns polítics) :P

Viktor ha dit...

[Continuació del missatge anterior]

Malauradament, contra això no s'hi pot fer res. Allà no hi ha hagut la consciència que va haver-hi aquí. El gallec no té suport institucional, ni un fotimer d'organitzacions que vetllin per la seva salut i difusió, ni tampoc un suport popular suficientment fort per canviar les coses. Per tots aquests motius prefereixo, entre les dues situacions, la situació que vivim a Catalunya.
Ah! A més a més, aquí es produeix un fenomen molt important i positiu (tot i que és bastant minoritari, em temo) que allà amb prou feines s'hi produeix: que persones castellanoparlants parlin els seus fills en català. No n'he vist a betzef, però sí que n'he vist bastants (i això a Barcelona i un districte molt castellanoparlant)! Jo en sóc un exemple ;P. Suposo que aquest fenomen es veurà afavorit a les poblacions més petites.
Jo crec que petites coses com aquestes donen esperances que el català pugui millorar i evitar que visqui, com a mínim a curt termini, una situació com el gallec, que, de totes les llengües minoritàries que intenten sobreviure dins l'Estat espanyol, és la que ho té més fumut per sortir-se'n.

Per cert, com que aquest blog tracta, entre altres coses, sobre la poca cura que es té del català, m'agradaria comentar una errada que cada cop que la veig em fot moltíssima ràbia. Puc entendre que una persona pugui cometre faltes d'ortografia, de sintaxi o lèxiques si el català no és la seva llengua i no l'ha estudiada mai. Però una altra cosa és que les faltes les cometin empreses (i més si són importants), informatius i televisió, diaris, etc., que haurien de tenir-ne moltíssima més cura., car constitueixen bona part dels elements necessaris per garantir la supervivència i salut del català. Tant costa contractar filòlegs per tal de revisar i esmenar els textos, frases, expressions que utilitzen en els seus anuncis, notícies, etc.? És molt penós veure com empreses, mitjans, entre d'altres, agafen el traductor automàtic per traduir del castellà al català.
A l'anterior post posaves l'exemple d'un cartell que havies vist al teu edifici i que tenia un fotimer d'errades (i que podien ésser degudes a la utilització d'un traductor). Ara bé, l'abast d'aquesta nota no arriba més enllà de l'edifici on ha estat trobada. No influeix a la resta de la societat i pot ésser esmenada ràpidament. Però què passa si l'errada la comet, per exemple, una caixa d'estalvis important, els cartells de la qual són per tot arreu i els seus anuncis emesos per TV3? Això ja és més greu! Us sona l'anunci de la caixa... Dóna la volta a la hipoteca? Donar la volta? Arggh... quina ràbia de barbarisme. Tant costa tenir algú que els hi digui que donar la volta és incorrecte i que hauria d'ésser Capgira la hipoteca? Clar, la pela és la pela i com que l'anunci està pensat per a castellanoparlants creuen que amb un traductor ja n'hi haurà prou. I d'exemples com aquests n'hi ha a dojo. Anuncis del país on representa que el català és la llengua oficial: Andorra. Vine i queda't (?); El Jo no sóc tonto de Mediamark, El per què buscar més? del Decathlon... aquestes errades són les més greus i les que malmeten estrepitosament el català.

Salut! (i perdó per enrotllar-me massa. Espero que el text no sigui una llauna... o un "tostón" com diuen alguns polítics) :P

Anònim ha dit...

D'acord amb el darrer missatge. Com TV3 pot emetre un anunci que diu 'jo no sóc tonto' en comptes de un beneit, ximple o un tanoca? Per què li van permetre al Buenafuente crear un personatge que es deia 'el gilipolles', quan en català el so de la J de Jerónimo no existeix?? Però encara és pitjor la desídia de la majoria de catalanoparlants que, sabent que són barbarismes , fa servir aquests mots que hauríem d'eliminar del nostre vocabulari. Jo que sempre dic 'tants i escaig' però no hi ha manera de sentir-ho dir a ningú, que tothom diu 'i picu'. Per què l'ajuntament va fer servir aquell eslogan 'barcelona posa't guapa' , quan 'guapa' és un castellanisme? És que no podien haver triat un altre adjectiu com 'barcelona, posa't bonica/formosa/bella'. Tant se val si al carrer un mot és mort, les institucions no poden col·laborar a la castellanització de la nostra llengua. Com va dir un filòleg fa poc, per entendre el català que es parla avui, primer s'ha d'entendre el castellà.

Anònim ha dit...

Quins missatges més llargs, els anteriors, Déu meu!!

andreu ha dit...

m'encanta Galícia:
Visca Galiza lliure!!

itxaso ha dit...

Jo, pels pocs gallecs que conec, crec que tothom el coneix i el sap parlar, però ho fan de tant en tant o en situacions concretes. De totes maneres, tenint en compte quin és el partit majoritari a Galicia...

Per cert, després del "totxo" que ha escrit només li dius que escrigui menys? juas! pobre home, crec que es mereix un comentari sobre el que pensa, ;P

Anònim ha dit...

Víktor, escrius i redactes molt bé i et felicite per la tirallonga sobre la situació del gallec. En català però, hauries d'haver escrit "al cartell hi havia un fotimer d'errades" i no pas " tenia un fotimer d'errades". Un salut. Jes

Josep ha dit...

Un servidor està encuriosit per la qüestió ortogràfica gallega: lusista, reintegracionista i aïllacionista (o castellanitzada).

Tu com ho veus? I allà com ho veuen?

Anònim ha dit...

Sí, Sant Jaume de Compostel·la és molt gallec... tant que encara tenen una avinguda ben cèntrica dedicada a un gallec il·lustre: Francisco Franco. Fa cantonada amb "a rua Carrero Blanco" just "à praça José Antonio Primo de Ribera". Tot molt envejable.

Anònim ha dit...

I això de que es parla molt, tret dels pobles, a les ciutats on es parla (Sant Jaume i Vigo, fonamentalment) parlen una barrija-barreja de castellà amb paraules de gallec. Fixa't que el taxista que dius en un altre article, afirma que el que ensenyen a l'escola no és el "seu" gallec i que mai no va estar prohibit. Clar que no va estar prohibit, com que és més castellà que gallec i a més d'expressió oral perquè quan han d'escriure ho fan en castellà.

Anònim ha dit...

Primer de tot, sóc gallega així que perdoneu els múltiples errors de la meva resposta.

Un aclariment, Anònim (28/03/2010, 19:46 i 19:52): A Compostel·la no n'hi ha cap carrer anomenat Carrero Blanco o José Antonio Primo de Rivera, això va canviar fa molts, molts anys. A Rúa do Franco es diu així, però abans era "Calle del General Franco" i ara es manten amb el nom "do Franco" només per tradició universitària i allunyada totalment del seu origen feixista.

I el taxista que deia que "el meu gallec" mai no va estar prohibit... És veritat que el gallec del rural té massa intrusisme de paraules castellanitzades, però a les escoles on van anar els meus familiars els alumnes no podien parlar en gallec-castrapo ("castrapo" li diem informalment al gallec barrejat amb paraules en castellà): era obligatori parlar un castellà perfecte i sense intrusions del gallec. De fet, una bona manera de distingir aquells que havien pogut anar a l'escola era pq sabien parlar la llengua castellana, en tant que els que no hi havien anat només parlaven gallec, castrapo o de qualsevol tipus.