dimecres, 3 de setembre de 2008

El dia que serem txecs

Calla que no arribi un dia que aquí passi el que passa a Txèquia, que no arribi un dia que a Barcelona, València, a Manresa, a Palma o a Tarragona passi el que passa a Praga.



Una servidora de vosaltres acaba de tornar d'una estada a la República anomenada Txeca, el caràcter sec i arrogant i esquerp dels habitants de la qual no comentarem, perquè... no cal.

Passejant-se per places espectaculars i admirant edificis imperials, la lingüista no ha pogut evitar preguntar-se si mai a la seva ciutat podrà passar alguna cosa similar al que ha viscut allà. Posem-ne un exemple:

Una turista (llegiu-hi la lingüista) es troba en un supermercat cèntric de Praga i, atès que tots els productes estan etiquetats només en txec (i eslovac, és clar) i atès que no en sap gens ni duu diccionari i atès que vol aigua sense gas i atès que ja ha provat de comprar-ne de tres o quatre marques i encara no l'ha encertada..., en fi, atès tot això, una turista es dirigeix a un dependent del supermercat i, molt educadament, amb cautela i precaució, abans de preguntar-li quina és l'aigua en qüestió, gosa demanar-li:

- Sorry, do you speak English?

I rep aquesta resposta, que la deixa parada:

- Do you speak Czech?

El trauma encara dura, ui... Sort que és preciós.

41 comentaris:

Mauro S.G. ha dit...

que Catalunya arribi a ser com Txèquia podria tenir la lectura positiva que seria un país independent en el marc de la UE.
però en l'aspecte lingüístic no em convenç gens. jo vaig visitar aquest país al maig, tant a la superturística Praga com a la gens turística Most, passant pel punt intermig de Brno. Només a Praga (oficines de turisme a banda) vaig trobar algunes persones que sapiguessin parlar alguna llengua majoritària de l'Europa Occidental. A la resta, un monolingüisme txec parlat i escrit que feia por.
Tot i que reconec que estan en el seu perfecte dret, i que són ciutadans lliures i no tenen perquè comportar-se ni ser del meu gust, la veritat és que em va donar una impressió bastant cateta. Especialment trist pel que fa al seu jovent.
El més divertit va ser intentar demanar a un restaurant vietnamita.
Això sí, si hi heu d'anar, comenceu per aprendre la paraula "pivo" i tindreu molt de camí fet!

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

No sé pas a quina banda de Praga heu estat. Jo conec uns quants txecs que parlen català, tot i no haver estat quasi mai a Catalunya. Normalment els joves saben anglès i malauradament els botiguers de zones turístiques et parlen en castellà només de veure't. Això de l'aigua sense gas és una frase que hom ha d'aprendre abans de visitar cap país de l'est: encara eres novella, lingüista. M'estranya molt tots aquests comentaris que feu.

Gemma ha dit...

A mi també em fan fúmer alguna carada a Praga (a Brno ja no) i també vaig tenir dificultats amb l'anglès. És llavors quan no entenc per què ens diuen tancats, als catalans ni per què la txeca que vaig conèixer a l'Erasmus no entenia que jo reivindiqués la catalanitat dels PPCC...
La ciutat em va encantar.

Núr ha dit...

Jo pensant que els francesos eren una canya per defensar la seva llengua per sobre de l'anglès, prò ara els txecs fan el mateix amb el txec... com coi ens ho farem??? mare de déu!! T'imagines que ho féssim a les terres catalanes?? Llavors els espanyolitos sí que es rasgarien les vestiduras!!!! ;)

una lingüista elitista ha dit...

MAURO S.G.: Certament, és evident que els Països Catalans no arribaran mai a ser com Txèquia des del punt de vista lingüístic, per començar perquè aquí de monolingües catalans no en queden. A més, l’actitud dels txecs no l’he pas lloada, sinó que el que pretenc amb el post és criticar-la, perquè és lamentable aquesta manca de recursos per part de les persones que tenen botigues de records o que gestionen restaurants a les zones més turístiques. Veig que tu vas tenir la sort de veure més país, jo només vaig passar uns dies a Praga, però la impressió és la mateixa que tu expresses.


EDUARD ABELENDA I PUIGVERT: A veure, puntualitzem. He estat a totes les bandes de Praga, d’una punta a l’altra. Arreu et posaven mala cara, gairebé ni s’immutaven quan els parlaves i, per descomptat, amb prou feines et miraven a la cara. No és una sensació meva i prou, sinó que tots, absolutament tots els turistes amb qui vaig anar parlant aquells dies m’ho van confirmar. Efectivament, hi ha txecs que parlen català, perquè bé que vaig veure el lectorat allà en un carrer ben cèntric, però la realitat és que la gran majoria de joves si parlen alguna cosa que no sigui el txec és una mica d’anglès, però molt molt rudimentàriament. D’altres directament quan els preguntes alguna cosa en anglès s’enfaden o reneguen en txec davant teu, cosa molt poc encertada tenint en compte que és un país que viu del turisme. I sí, certament alguns, molt molt esporàdicament, et deien alguna cosa en semiespanyol o semiitalià, però potser era un 5% dels casos... En definitiva, si Praga és la primera destinació turística d’Europa crec que ha de tractar bé els turistes (i ja no parlo de qüestions lingüístiques, sinó d’actituds, tracte personal, etc.). Per últim, en aquell moment de l’anècdota no tenia la guia a mà ni tampoc les llistes de vocabulari que m’havia fet, i en qualsevol cas després vaig comprovar que les traduccions que jo havia obtingut i el terme emprat a les etiquetes no coincidien, així que tampoc m’hauria servit de res; a més, els empleats del supermercat ni tan sols tenien la intenció de deixar que m’expliqués amb gestos. En fi, és que n’hi havia per llogar-hi cadires, de debò.


GEMMA: Oi que sí? És que jo al•lucinava!! És l’exemple ideal de país reclòs de manera espectacular, semblava que estigués prohibit somriure als visitants!!!


NÚR: Doncs el cas txec és digne d’estudi, però és exagerat, de veritat, la seva actitud no era pas lloable, sinó que es feia incomprensible. Si vius del turisme t’hi has de comunicar...! Com molt bé dius, aquí seria, senzillament, impossible...!

Xitus ha dit...

Hola de nou lingüista elitista!!
abans ja t'he fet un comentari però el meu ordinador s'ha penjat.

Primer de tot, quin canvi de capçalera més afavoridor, i de foto, hi surts ben guapa :)

Respecte el post, potser l'home hauria d'haver anat amb més calma, ja que tu ja vas anar amb cautela i se suposa que si li preguntes si parla anglès és perquè de txec no en saps...

Praga...La ciutat que encara no he visitat, però que algun dia faré...Intentaré portar unes nocions de txec ;)

Marta ha dit...

No ens estimem tan la nostra llengua per arribar a aquests extrems. Quina llàstima!
A vegades sembla que ens hagin tapat els ulls amb una vena perquè no veguem el que estem fent-li a la nostra llengua.
Cada vegada més sovint sento unes paraules que em fan esgarrifar. No anem bé.

-M.

Aida ha dit...

Has fet l'exercici de moure't en anglès per Barcelona, com qualsevol turista? La reacció seria la mateixa per part dels establiments. El nivell d'anglès en aquest país també fa pena, probablement faries mes via usant el francès. Però tenim "la sort" que la majoria de turistes s'han après les paraules importants en castellà. Una cosa diferent és l'actitud, però en això no penso opinar, perquè cada llengua té la seva entonació pròpia per expressar les coses...

Giorgio Grappa ha dit...

La meva experiència per Txèquia (fa vuit anys) va ser molt agradable, però és que em van fer de guia quatre amics aborígens (un d'ells era un autèntic expert en birra). Tanmateix, el primer dia vaig haver d'anar tot sol (i sense conèixer l'idioma ni tenir nocions d'anglès) des de l'aeroport de Praga fins un poblet a la frontera amb Polònia. Amb quatre frases que en txec que els amics m'havien enviat per email (una de les quals era "jedno pivo, prosim", "una cervesa, sisplau") vaig poder creuar mig país.
Quan, en arribar a Orlová, els vaig contar que totes les persones a qui havia preguntat m'havien ajudat molt (un empleat de l'aeroport em va dur a Praga amb la furgoneta de les maletes; la taquillera del tren em va acompanyar fins al vagó que havia d'agafar) no s'ho creien, perquè ells també opinen que els txecs, en general, són molt esquerps. L'única explicació que hi vam trobar és que les persones que havia tractat havien apreciat molt el meu petit esforç per expressar-me en txec, i no en anglès, com deuen de fer tots els turistes i que, probablement, consideren una mena d'insult o de menyspreu. En aquesta ocasió, la meva ignorància (respecte a l'anglès) va ser tot un avantatge.

Potser els sentiments lingüístics són inversament proporcionals al nombre de parlants; sobretot, en els països independents (en els sotmesos, com el nostre...). A banda d'això, suposo que gaudiries de la ciutat, del pont de rei Carles i de les mil varietats de cervesa.

Carquinyol ha dit...

a mi amb que fessim el que va fer en ddriver ja em donaria per satisfet.

(Ho explico: li va pujar un turista parlant en no-se-quin-idioma i ell li va contestar en català, l'altre li va dir "ho sento, no parlo espanyol" i ell li va contestar "coi, jo tampoc"!!!)

una lingüista elitista ha dit...

XITUS: Doncs sort que l’has tornat a fer, el comentari, perquè el d’abans no s’havia arribat a publicar...! M’alegra saber que t’agrada la nova imatge del blog!! I sí, si tens intenció de visitar Praga pensa a apuntar-te les frases bàsiques...! ;-)


MARTA: En part penso que és positiu que els parlants d’una llengua no es tanquin d’aquesta manera tan dràstica dels txecs. Tanmateix, això no treu que, com molt bé dius, de vegades sembla que tot plegat vagi enrere... En fi, que entre poc ni massa, oi? ;-)


AIDA: Ui, no, no. Ni ho comparis!! Aquí qui més qui menys sap dir quatre frases bàsiques, però és que allà no entenien cap cap cap paraula! Ni tan sols els joves. Els guies explicaven que fins fa poc la llengua que aprenien era l’alemany o el rus, però que ja feia temps que havien començat amb l’anglès. Ara bé, jo amb la gent del carrer no m’hi fico, però sí que crec que les persones que tenien negocis dirigits directament als turistes haurien de ser capaces de comunicar-s’hi, ni que fos mirar-los a la cara. Això de l’entonació no sé per què ho barreges amb l’actitud, perquè el fet de no immutar-se quan els preguntes una cosa, per exemple, no té res a veure amb el to. En fi, ja pots estar segura que és un cas extrem que tothom comentava, no té res a veure amb el fet que aquí, com a molts llocs, hem de millorar el coneixement de l’anglès. Pensa que tot el jovent que es dedica al turisme, els cambrers, els empleats d’informació turística, etc. saben unes quantes llengües. I allà no.


GIORGIO GRAPPA: Efectivament, sembla que si et mous per fora de Praga les coses estan més bé. Malauradament, jo on vaig tenir la sort de poder conèixer més país. Deu ser que sí, que parlar en anglès ho consideren un insult, però són ganes de no voler veure la realitat...! I sí, a banda de tot això vaig gaudir moltíssim de la ciutat!! ;-)


CARQUINYOL: Quina anècdota, que bona! ;-)

Antoni ha dit...

De vegades el respecta als altres ens venç, però em pregunto si alguna vegada serem capaços de respectar-nos primer a nosaltres.

Una abraçada!

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Mmm, haig de reconèixer que jo ho vaig tenir tot força fàcil perquè anava amb amics txecs també. Sí que vaig notar la sorrudesa d'alguns però en aquell moment ho vaig atribuir al comunisme i al caràcter de l'est. He estat a Ucraïna també, i resulta que tenen algunes maneres semblants. Em fa que no és a tot arreu igual però sí que és habitual en alguns països de per allà, aquesta actitud.

Dídac López ha dit...

I pensar que fa cent anys, a Praga, tret dels nacionalistes eixelebrats i dels pagesots immigrants dels barris obrers, el que més s'hi parlava era l'alemany!!!

Ara que és ben diferent llegir la Geschichte Prags que la Dějini Prahy.

Hi ha testimonis recents encara de la Praga germanitzada, com Lenka Reinerova.

LoveSick ha dit...

Magnífic!

Quan em pregunten: "Habla usted espanyol?", contestaré: "I vostè
català/valencià/mallorquí o alguerès? (que el nom no fa la cosa)"

I per cert, bonic canvi el del blog (que no bloc)

llenguaddicta ha dit...

La resposta que vas rebre és de pel·lícula. No, no vull dir que sigui "de cine", sinó que és d'una pel·li (que us recomano molt): "Before sunrise" (i la seva segona part, "Before sunset"). Els protagonistes, un noi d'EEUU i una noia francesa, arriben a Berlin (si no em falla la memòria). Als dos primers joves que es troben els pregunten: "Do you speak English?", i un dels nois contesta en alemany alguna cosa així com: "És clar, el que seria estrany seria que tu [referint-se al guiri] parlés alemany". Bé, no sé si era ben bé així, però la idea la teniu.

No em sembla malament que els txecs facin ús dels seus drets lingüístics, però estic amb la lingüista elitista que, atès que és el primer destí turístic d'Europa, s'haurien d'internacionalitzar un xic. Ara bé, per la mateixa regla de tres, no podem rebotar-nos quan un extremeny (del qual no sabem si és turista o fa 40 anys que viu a Catalunya) ens pregunta en castellà per la calle Urgel, li contestem en català que el carrer Urgell és tot recte el tercer que trobarà, i ens ho fa repetir en castellà perquè, diu, no ens ha entès.

En fi, que la riquesa lingüística és això, riquesa, i qui no vulgui ser ric, ja s'ho farà.

Maca la nova capçalera.

llenguaddicta ha dit...

(Corregeixo: "[...] que tu [referint-se al guiri] parlessis alemany"... Les presses, ja se sap).

una lingüista elitista ha dit...

ANTONI: Ui, em sembla que és una molt bona pregunta...!



EDUARD ABELENDA I PUIGVERT: Sí, tens raó. Alguns turistes van explicar-me que els seus guies els havien dit que els txec eren gent que havien estat molts anys ofegats per una dictadura molt severa, etc. Pot ser que això, en part, expliqui el caràcter de la societat txeca, precisament perquè no era una cosa puntual sinó molt molt general. Per tant, hi ha d’haver una explicació, que segurament consta de molts factors, com els que tu apuntes al teu comentari. En efecte!


DÍDAC LÓPEZ: Sí, pel que em van dir, allà la gent més gran saben alemany, els de mitjana edat saben rus i els joves, en principi, anglès......


LOVESICK: M’alegro que t’agradi el canvi d’imatge del blog!! I et dono tota la raó del món pel que fa a això que el nom no fa la cosa!! ;-)


LLENGUADDICTA: Sí, sí, fa poc vaig llegir coses d’aquesta pel•lícula, no recordo on ni ben bé què però l’escena que expliques la tinc ben present! Si me la recomanes l’hauré de mirar, aquesta pel•lícula!! Estic del tot d’acord amb tu: drets lingüístics per un cantó, consideració als turistes per l’altre. I pel que fa al cas d’un castellanoparlant aquí, jo crec que és prou fàcil endevinar si es tracta o no d’un turista, i en tot cas si ho és ja ens ho farà saber, no? Ah! I m’alegro que t’agradi la nova capçalera!! Per cert, encara no heu descobert qui és l’anònim del teu blog?

Salvador ha dit...

Tampoc és tan estrany que després d'haver estat molts anys dominats primer pels alemanys i després pels russos ara vegin l'anglès com una nova imposició. Aquí tampoc ens agradaria sortir d'una dependència per caure en una altra.

LoveSick ha dit...

jejeje, no sé si és un refrany català (valencià no em sona), en tot cas la primera que ho vaig llegir va ser al teu blog

Ernest ha dit...

:-)
Doncs jo aquest estiu a Oslo vaig arribar a comprar fins a tres ampolles d'aigua, fins a triomfar a la quarta,... sense preguntar!!! Per burro!

Andreu ha dit...

Molt bon post! M'ha agradat molt! Quantes coses dius amb poques línies!

Joan ha dit...

Idò a mi m'ha encantat la reacció del dependent txec. Em sembla que li copiaré.

Els txecs saben el que és patir l'imperialisme austríac, alemany, etc. Per això tenen clar que ningú té dret a dir-los que han de parlar i que no. Tan debó aquí ho aprenguèssim.

una lingüista elitista ha dit...

SALVADOR: Sí, sí, és clar, però és que jo era una turista que només recorria a la llengua més internacional que sap per poder solucionar un problema que tenia. Com he dit, el problema és l’actitud: ni que ho hagués intentat amb gestos i dibuixos no m’haurien fet cas... A més, per a mi l’anglès és tan “perillós” com per a ells; ho és per a la gran majoria de llengües, ja ho sabem...


LOVESICK: Ah, sí? Va ser aquí? Pot ser, pot ser. És una frase que m’agrada i que trobo molt encertada! ;-)


ERNEST: Ai, et va passar com a mi, doncs! Al final tenia una autèntica col•lecció d’ampolles d’aigua mig encetades...!!


ANDREU: Gràcies!! Vaig tornar amb ganes d’explicar moltes coses...!!


JOAN: Home, sisplau, una cosa és defensar la llengua pròpia i l’altra és ser un mal educat i un impertinent i ignorar i menysprear els turistes. És bastant trist que no sàpiguen distingir el que és una invasió del que és el turisme, que per cert és la principal font d’ingressos del país. El problema no era l’anglès, sinó que ni que jo hagués emprat gestos no haurien fet cap esforç per entendre’m.

Mauro S.G. ha dit...

sí, de fet quan dius "cap paraula" vol dir exactament això: 0

una altra anècdota de la meva recent estada: vam anar els meus 2 amics (catalans) i jo en un cotxe amb un home d'uns 40 anys i la seva filla d'uns 18 que ens portaven de Praga a Most. Per socialitzar una mica vam preguntar-los coses bàsiques del pal "what's your name?" o ja tarzanesques tipus "my name: Mauro; your name: ?", reforçat amb gestos i tot. Res, ens van mirar amb una cara d'incomprensió com si fóssim marcianus.
No vull dir que tots els txecs siguin igual de poc competents en llengues europees, però sí que el fet que tant l'autora del blog com nosaltres haguessim passat per situacions similars dóna que pensar...

Anònim ha dit...

A mi em va agradar anar a Porto i no sentir ni una paraula castellana. I jo crec que el monolingüisme és bo, totes les llengües normals i amb estat ténen parlants monolingües.

Un eco-mallorquí ha dit...

A Mallorca això és impensable. Crec que aquí tenim complexe d'inferioritat respecte a la nostra llengua. Tothom sempre "ataca" en castellà i després ja ho veurem...
Per cert enhorabona pel blog del que sóc fan des de fa ben poc (però ja m'he llegit tots els posts).

mai ha dit...

Si a tots els països amb llengües minoritàries es fes el mateix coneixeríem més llengües i no se'n malbaratarien tantes. Quan anem de turistes ens agrada pensar que amb l'anglès ja n'hi ha prou però quan un turista ens dóna les GRÀCIES en català després d'unes indicacions, no ens agrada a tots ?

una lingüista elitista ha dit...

MAURO S.G.: Sí, sí, jo també em sentia d’un altre planeta... Et miraven com si fossis un extraterrestre, si és que et miraven, és clar...!


ANÒNIM: Sí, és clar. El que no és bo és que persones que tenen una botiga de records o un restaurant en els llocs més turístics no es dignin ni a mirar-te pel simple fet que parles anglès. Un mínim de quatre paraules seria bàsic, o com a mínim haurien d’estar predisposats a entendre’t quan t’hi intentes comunicar amb gestos. En fi, que no té res a veure amb l’anglès com a llengua imperialista, gens! És una qüestió d’educació i de respecte, simplement.


UN ECO-MALLORQUÍ: Certament, aquesta pràctica de començar sempre en espanyol també està força estesa, aquí... I gràcies per les bones crítiques del blog, m’alegra saber que té èxit!! I espero que hi segueixis dient la teva! ;-)


MAI: No, no, no ens confonguem! A veure, evidentment que no es pot anar pel món amb mentalitat monolingüe. El que critico és que un país que VIU del turisme passi dels turistes i s’hi mostri desagradable, esquerp i mal educat. La qüestió no era la llengua, perquè ni tan sols amb gestos no intentaven entendre’t. I tant era que els diguessis “hola”, “adéu” o “gràcies” en txec... És un cas espectacular, desconcertant, raríssim.

itxaso ha dit...

Doncs fa 4 anys mes o menys que vaig anar a Praga i tothom em parlava en angles o fins i tot en castella. Ara si, quan anava als bars demanava en txec, jeje. En fi, que em sobta molt que t'hagi passat aixo perque vaig estar 4 dies, vaig agafar trens i metros i cap mena de problema amb l'idioma.

Perdo pels accents pero estic a xile i no se on son els accents....

una lingüista elitista ha dit...

ITXASO: Doncs a mi em sorprèn la teva experiència, perquè molts dels lectors d'aquest blog, així com els turistes que vaig anar trobant durant el viatge, coincidien amb mi... En fi, potser nosaltres vam tenir molt mala sort, o tu vas tenir molt bona sort...! I Xile... quina enveja!! Passa-t'ho molt bé!!

Claudi ha dit...

Bon Dia Anna!

Vull afegir la meva experiència a Bratislava de fa 3 setmanes. Vam tenri el mateix """problema""" en comprar l'aigua sense gas. Vam riure bastant, perquè fins a la quarta vegada no vam encertar en comprar una ampolla d'aigua sense gas. A sobre la primera vegada, la compra havia estat d'un pac de 6 unitats de 1,5 litres. En aquests països és més habitual comprar aigua amb gas que sense.

Pel que fa a Praga, els meus pares hi van ser fa 3 mesos i una noia que venia entrades per un teatre, els va atendre en català! (i la noia era txeca!). L'estiu passat també vaig conèixer a una noia txeca que parlava català, estava visitant Catalunya per primera vegada!. La vaig convidar a una cervesa com a premi.

Aquest estiu vaig estar a un museu d'Eslovènia, prop de la frontera amb itàlia (tinc penjades les fotos al facebook) i tenien el fulletó amb informació del museu en català!. Aquests eslovens havien viscut a les seves pròpies carns com és la imposició d'una llengua que no és la seva, en aquest cas, l'italià.

una lingüista elitista ha dit...

CLAUDI: Veig que això de l'aigua és un problema internacional, eh! M'alegro que les anècdotes que coneixes de Praga i dels txecs siguin tan positives, de fet a mi també em va fer molta il·lusió trobar en un carrer ben cèntric de la ciutat el lectorat de català!

Anònim ha dit...

Bé, que vagin jugant. Jo, si he de triar on anar de vacances, buscaré un lloc on hagi sentit a dir que la gent és d'allò més amable. Mai triaria un lloc on t'engalten això de "do you speak Czech?". Per altra banda, si mai ningú aquí fes una cosa similar, els tabloides anglesos, que tant ens estimen, se'ns tirarien a la jugular. Per no parlar de Telemandril.

Aizkolari ha dit...

Dona, si vols parlar anglés, vés a Anglaterra.

La resta del món té la seua llengua pròpia que cal respectar, com volem que ens la respecten aquí.

una lingüista elitista ha dit...

ANÒNIM: Ja ho veus, després els obsessius som nosaltres...


AIZKOLARI: No ens confonguem!! Jo no tenia cap ganes de parlar anglès, jo volia comunicar-me per una qüestió de necessitats bàsiques, no volia pas entaular cap conversa!!! El que van fer no era respectar la llengua, ni molt menys!! Ja ho he explicat prou en les respostes anteriors... No ens confonguem!

Picany ha dit...

Sempre és bo, abans d'anar a un lloc, de fer un estudi dels elements de comunicació bàsics.

una lingüista elitista ha dit...

PICANY: I ja ho vaig fer, of course!

Anònim ha dit...

T'asseguro que si jo hagués estat el client d'aquella botiga,l'hauria engegada a dida. L'anglés és el nostre esperanto comercial !

Anònim ha dit...

Com que la gent esta molt capficada amb la idea de viatjar arreu del món, els en passen de ben grosses. Jo deteste viatjar, cosa que m'ha estalviat moltes situacions grotesques com la que expliques.Els viatges no salven ningú de la vergonya de ser un talòs,ni, com diria Martí i Pol en un dels seus tòpics immensos,et fan descobrir espais desconeguts d'un mateix. Malaguanyada cervesa txeca...Em sembla que la compraré al "Corty". Jes

Marc Costa ha dit...

Acabo de tornar d'una ruta per Àustria, Hongria, Eslovàquia i la República Txeca i he trobat aquest bloc una mica per casualitat. Encara que el tema de la llengua i del tracte als turistes ja fa 4 anys que va ser escrit, el tema no ha canviat gaire ...

No puc dir que m'hagi sentit tractat malament, però sí corroboro que el nivell d'anglès és pràcticament nul; i sobretot si surts de Preaga.

A la pregunta: "Excuse me; do you speak English?" o "Can I get the Menu in English, please?" la resposta (fora del centre de Praga) és un sec: "Ne, český!" i en algun cas potser et somriuen. I es queden tan amples.

A Karlovy Vary vaig voler preguntar un policia com anar a un lloc i em va respondre secament preguntant-me si jo parlava Txec o bé Alemany. I li vaig respondre: "English, Catalan, Spanish, Italian". Em va mirar amb cara emprenyat i em va fer amb gestos que no podia accedir al centre en cotxe.

En altres casos, però, després de llegir tantes vegades les cartes de restaurant en Txec, ja saps on estan les sopes, el porc, el pollastre i la vedella i si va acompanyat de "bramborem" (patates) o no. I et fas entendre perquè també et trobes algunes persones que hi posen bona voluntat.

En quant al tema de l'aigua, la que duu gas és "Perlivá" i la "No gasificada" és la "Neperlivá" ( o la "Ohne" o "still wasser" si vas a Àustria). Per tots aquests països l'aigua "normal" és la carbonatada (i et trobes diversos graus de carbonatació) fins al punt que a Viena, al costat de l'hotel hi havia un Lidl amb 8 marques d'aigua diferent en ampolles de 1,5 lt. i cap d'elles era sense gas.