dimarts, 17 de juny de 2008

Sou aquí

Sembla imparable, però, el seu avanç... És una autèntica colonització. No te n'adones, i au, ja ho has dit: "Estic aquí", "Ara estem al carrer". Pobre ser, per què l'hi fem, això...?
Sigui a la platja alacantina:

O al metro barceloní:
I als carrers de l'Eixample:

Arreu, arreu!

27 comentaris:

vullunfestuc ha dit...

aviat la cançó dirà:

"Estem i estarem gent catalana
Tant si es vol com si no es vol..."

Piga ha dit...

Pobre Tarradellas, si aixequés el cap! "Ja estic aquí!" Buf!

Anònim ha dit...

Ací em pariren i ací estic.
I com que em passen certes coses,
ací les cante, ací les dic.

Ací em pariren, ací estic.
Ací treballe i done besos.
Ací agonitze i ací em ric.

Ací defense unes collites.
Deu veirtats i quatre mites.

Ací em pariren i ací estic,
pobre de béns i ric de dies,
pobre de versos, d'afanys ric.

Cant l'amor i les parelles
que viuen, beuen i se'n van.
Cante un amor de contraban.

Cant l'amor, cante els amants.

No sé tampoc si açò són cants.

Dic les coses que vénen, van,
tornen un dia, altre se'n van,

l'esperança de contraban.

Vicent Andrés Estellés


I és que els valencians ho tenim complicat. No hi ha manera d'aclarir-se: no sabem si som, si hi som, si estem o hi estem. I això que Rafa Ramos n'ha parlat a bastament, d'aquest tema. Fóra bo que escrivires un article d'eixos tan pedagògics que escrius fent-ne cinc cèntims. Perquè quan "som" en un lloc temporalment "estem", vitat?

PS: Òsc, un vell anònim que sovint hi passa

Andreu ha dit...

Uff.. tema complicat (però interessant)...
M'avance a la lingüista (que ja em corregirà si vaig errat): sí, quan som en un lloc temporalment "estem".
Hi ha molt que rascar en aquest tema però bàsicament és això.
Salut!
PD: en això estic d'acord, Òsc, els valencians ho tenim complicat, però som valents ;-)

Andreu ha dit...

Ei, m'agrada l'accent de "Vosté" de l'úlitma foto! Com en occidental!

una lingüista elitista ha dit...

VULLUNFESTUC: Ja ho pots ben dir, ja...!


PIGA: Això també és ben probable...!


ÒSC: Certament, la variació dialectal en aquest punt de la sintaxi s’ha de tenir en compte. M’apunto això de “l’article pedagògic”, sí. Per cert, l’ANDREU et respon.


ANDREU: Sí, complicat, i cada cop són més els territoris que ho complicat... Veig que t’ha agradat, això de l’accent tancat, eh?

JRoca ha dit...

A Alacant funciona la ç amb la i? a mi em fa mal d'ulls...
Salut

Anònim ha dit...

Per una altra banda, a mi em grinyola molt més el "vosté" que no l'ús del verb "ser" o "estar", i no precisament per l'accent obert o tancat. "Som" davant d'una castellanització molt subtil que cal tallar de soca-rel. Per a quan la campanya a favor de l'ús de la segona persona del plural? "Sou aquí" o "Esteu ací". Ho vam aconseguir amb el "Cediu el pas", però ho hem d'estendre a tots els contextos...
Òsc

Sergi Calle ha dit...

T'he descobert a l'Osonosfera i ja t'he agregat com a favorita. Tens un Bloc es-pec-ta-cu-lar!!! Moltes felicitats, et seguirem atentament

Anònim ha dit...

.: FR@N :.

respecte al comentari de jroca haig de dir que ací s'ha escrit sempre amb ce, i açí és una errada ortogràfica de les que la generalitat valenciana ens té acostumats.

Tots el dies de camí a la universitat haig de suportar un cartell ben gros dalt de l'asfalt que diu: "EIXIDA SUR" (escrit únicament en "valencià")

Em vaig sobtar tant la primera volta que ho viu, que una miqueta més i patixc un accident de l'estona que vaig passar mirant el cartell... i és que errades com eixes poden aplegar a ser MORTALS!

jejeje

Anònim ha dit...

.: FR@N :.

.: FR@N :.

Ah per cert!


respecte al darrer post, ací a València, al menys a la meua zona (no m'agrada gens generalitzar) a la sartén li hem dit sempre paelleta mentre que la paraula paella l'emprem només per anomenar l'estri amb el que fem les paelles que és molt més gran que les paelletes corrents.

una lingüista elitista ha dit...

JROCA: Ui, es veu que sí: noves normes ortogràfiques...!! ;-)


ÒSC: Exacte!!! No et dic res més: mira el títol del post! ;-)


SERGI CALLE: ha dit...
Caram, caram, moltes gràcies!! En primer lloc, deixa’m donar-te la benvinguda al blog! Espero veure-t’hi ben sovint! ;-) Per cert, veig que tens dos blogs, quin és el que he de visitar?


.: FR@N :. Com molt bé dius, és una de les errades a les quals ens comencen a acostumar. Aquesta del “sur” també és original...! Pel que fa a la paella/paelleta, els valencians que jo conec tampoc no fan servir el castellanisme “sartén”, bona notícia! ;-)

Sergi Calle ha dit...

jeje, Pantalla Digial, l'altre deixem-lo estar pq és més laboral que vocacional...

sheikah ha dit...

Uf! No cal que ho juris! Ara que transcric coses de TV3, me'n faig un bon tip, de corregir coses d'aquestes... Tothom ho diu, ningú no se'n salva. Però, de vegades, per l'afany aquest de voler eradicar qualsevol "estar" que pugui colar com a "ser", em sembla que me'n carrego algun que no toca... Però bé, coses pitjors hi han.

De totes maneres, el que més mal em fa és que encara no hagin corregit les enganxines de "vostè està aquí" de les parades de bus i de metro de Barcelona (i no em refereixo a un cartell publicitari, no...).

Andreu ha dit...

Ei, de nou estic totalment d'acord amb l'Òsc.

una lingüista elitista ha dit...

SERGI CALLE: D'acord! ;-)


SHEIKAH: Sí, sí, són per tot arreu! Això dels cartells de TMB és molt fort, també... Tinc l'esperança que ho corregiran! Com va l'etapa final d'exàmens i treballs?


ANDREU: Home, i amb mi, no...?

Andreu ha dit...

I amb tu, sempre

Anònim ha dit...

Però lingüista, a la GCC Ramos explica la diferència del repartiment ser/estar en tortosí i valencià respecte la que es fa en català oriental, per tant el cartellet d'Alacant estaria bé... ;p Ui, que et faig la punyeta per criticar Condis :D :D Ja li faré saber a mon pare :D
i... el sopar... jo marxo a Tivenys este capde...
G. blackstones
aix, he oblidat la cntrasenya

Sònia ha dit...

Hola! El teu blog és molt interessant! He après moltes coses del català que abans no sabia.
M'hauré d'acostumar a dir el verb ser en comptes de l'estar, ja que el faig servir molt. Em sembla que de petita ho deia bé, però... l'ESO m'ha espatllat froça :P .
Continua amb el blog!

una lingüista elitista ha dit...

ANDREU: Ei...! ;-)


BLACKSTONES: Certament, hi ha una regla general qe diu que com més al nord més "ser" i com més al sud més "estar", sí o sí? Per cert, m'has d'explicar quina relació té el teu pare amb Condis, eh? ;-)
Ja has acabat del tot? Jo demà seré lliure!!!


SÒNIA: Moltíssimes gràcies! I benvinguda! M'alegro que el blog t'agradi i et sigui útil! ;-)

Dídac López ha dit...

El cartell de El Campello diu "estic açí". Deuen pensar que la ç fa més autòctona. Quantes Merçès no hi haurà entre Guardamar i Salses!?

D'altra banda, en el Diccionari Alcover-Moll llegim:

estar 3. amb complement adverbial de lloc, Trobar-se, esser present. Los meus ulls són vergonyosos d'estar davant la vostra presència, Llull Blanq. 4. Nos estigam tota la nuyt ací, Muntaner Cròn., c. 134. Set dies estiguí a la porta, Metge Somni iii. Que estigua cascun en son loch, Serra Gèn. 75. Una urna que per est efecte starà sobre una taula, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli.) No voldria estar dins la seva pell, Penya Mos. iii, 133.

De totes formes, en aquesta accepció, en la llengua popular i, particularment, en la llengua popular moderna "ésser" predomina damunt "estar". Val a dir que en l'edat mitjana els dos verbs eren considerats paradigmes d'un mateix verb (el "sum" llatí), i la cosa balla considerablement.

No oblidem tampoc que, en el mateix diccionari, pel verb ésser, llegim:

2. Trobar-se, estar actualment (en un lloc, en una substància, etc.); cast. estar. «El pare és a l'hort a collir figues». Les condicions totes que Evast desijava en sa muller, eren en Aloma, Llull Blanq. 1, 4. Aquells qui són en orde de matrimoni, ibid. 1, 1. Com vós serets en l'ermitatge, ibid. 5, 12. Que lavòs eren en Sibília, doc. a. 1311 (Capmany Mem. ii, 71). Entro que siats sobre la ciutat de Múrcia, Muntaner Cròn., c. 14. Fermarem cascú que siam a jorn cert e breu a Bordeu, ibid., c. 72. No era necessari anar al mont com ja hi sien les galees, doc. a. 1327 (Bofarull Mar. 86). Hon és la gran subtilea d'Aristòtil l'hom entès?, Cobles Mort. Vengueren-se'n a Nós qui érem en Aragó, Pere IV, Cròn. 67. Los altres senyors que allí eren, Tirant, c. 14. Qui sab hon serà la nau?, Costa Poes. 41. Tin de ser-hi a les deu en punt, Pons Com an. 21.

En resum, que tampoc no cal posar-s'hi pedres al fetge.

Quant al vostè, l'Alcover Moll fa:

Fon.: bustέ (or.); bosté (occ., Val.); vosté (Cast., Al.); vustέ (Valls); vostə́ (mall.); vostέ̞ (Alaró, Binissalem); vustə́ (Ciutadella, Eiv.); vustέ̞ (Maó, Alaior); vusté (Alguer).
Pl.: la forma normal i correcta de plural és vostès. Dialectalment s'usa la forma analògica vostens a la part meridional del País Valencià. Estan vostens? com diuen a la Marina, Martí G., Tip. mod. ii, 300.


Crec, però, que la forma 'vós' és més indicada per aquests tractaments formals, car es pot bescanviar per 'vosaltres'.

german ha dit...

un detall que em sembla ben interessant és que en el cartell de El Campello escriuen "açí", a la manera de... bé, no sé a la manera de qui, però és un error molt comú als cartells d'aquesta zona de la mediterrània. És ben curiós això de l'ací i l'ara. Recomanaria una lectura que, precisament, parla de la destrucció dels temps passat i futur per un tipus de "present instantani" que s'ho menja tot i ho abasta tot... però no vull ser jo l'elitista!! ;)

Núr ha dit...

Noia, aquesta és una batalla moooolt dura! Jo no sé qui tradueix aquests pósters, perquè segur que són traduïts... Espero que ho faci una màquina, perquè un traductor, un error així, no el faria pas! Perquè ja t'aviso que a la carrera ens foten molta canya amb aquest ser!

El veí de dalt ha dit...

Som el que estem, i estem el que som... ;-)

xitus ha dit...

Bonica estació de la FEVE la del Campello. :P

Com sempre, un plaer veure que algú es preocupa de forma visual per la nostra llengua.

una lingüista elitista ha dit...

una lingüista elitista ha dit...
DÍDAC LÓPEZ: El fet és que la distribució actual dels usos de “ser” i “estar” en funció del dialecte és una cosa ben complexa. I el domini de l’ús de “vostè” tampoc és res de senzill.


GERMAN: Certament, hi sol haver errors molt divertits! I t’encoratjo a recomanar les lectures que vulguis, sisplau!


NÚR: M’agrada saber que a la carrera de traducció insisteixen en això!


EL VEÍ DE DALT: Tu ho has dit...


XITUS: I tan bonica!

Anònim ha dit...

Per poder usar correctament els verbs "ser" i "estar" consulteu el llibre d'estil de vilaweb redactat peL Jem Cabanes. És el millor que he llegit en aquests darrers deu anys i la seua proposta és realista, assenyada i respectuosa amb la tradició del català. Jes