dijous, 15 de maig de 2008

Apa, tria

Universitària francesa; estudiant de la Universitat de Manchester.
Fa la tesi sobre les actituds lingüístiques dels catalans. Quedem en un bar del carrer Joaquim Costa, en ple Raval, envoltades de multiculturalitat i d'intel·lectuals amb ulleres de pasta -com una servidora; el local és cool, chic, underground, urban, casual et alii.

Em fa un reguitzell de preguntes i, al final, amb el seu fantàstic català, em demana:

- Falten dues coses. Una, m'hauries de dir una frase, un vers, un tros de cançó... que creguis representatiu de la teva llengua i la teva cultura. I dues, hauries de triar un dibuix, un símbol significatiu que identifiqui el català.

I de sobte no sé respondre. M'ho penso, hi rumio, m'ho repenso, em decideixo, me'n desdic... Prou de pronoms! Ja tinc la resposta, ja tinc frase:

Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català; és la mateixa gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense.
(Ovidi Montllor dixit)
En (a)cabat, anem a la barra a pagar. La dona del bar, tota catalanoparlant, li sent l'accent estranger a la meva companya i automàticament -per fer un favor, per ser ben educada- li deixa anar:
- El café con leche es uno con treinta.
El que no sap la mestressa del local és que la meva acompanyant no en sap, d'espanyol. Així que em veig fent de traductora:
- Et diu que val un euro amb trenta, el cafè.
I, rere el taulell, la dona s'adona del que ha passat. I rectifica, i segueix la conversa en català. I ens n'anem. I jo vaig pensant que tant de bo aquesta anècdota serveixi perquè aquella dona assimili que és possible que un estranger parli català però no espanyol, i penso que, si no fos perquè Sant Jordi ja ha passat, li regalaria CAT. Un anglès viatja per Catalunya per veure si existeix, de Matthew Tree.

29 comentaris:

Carquinyol ha dit...

pensar que un estranger pot parlar català i no espanyol? uff difícil, tenim un complexe d'inferioritat tan gran ficat dins que és quasi impossible que la majoria ho pensi.

Anònim ha dit...

Bon dia, lingüista elitista (no he trobat el teu nom) :S

Vist el contingut del teu blog tinc una cosa que igual t'interesa, sobre el tractamjent del català al Bioparc de València.

M'agradaria poder enviar-te la imatge sencera però no he vist cap direcció de correu.
Pots passar-te per aquest enllaç i la trobaràs.
http://www.racocatala.cat/forum/llegir.php?idf=6&fil=4437

Tinc la versió en castellà i en català sense marcar els errors, per si vols buscar-los i assenyalar alguns que m'haja deixat.

Vinga, bon dia.

Corferit/NatxoPV

aneguet ha dit...

Carai, l'escena és digne de ser gravada, això a Barcelona (i al món) passa poc!

una lingüista elitista ha dit...

CARQUINYOL: Efectivament, tot és cosa de complexos...!


CORFERIT/NATXOPV: Ostres, que fort!!! Això és un cas d’antologia! Dels més vergonyosos que he vist mai... Buf, sense paraules...


ANEGUET: I tant, una escena ben peculiar! ;-)

Miquel Saumell ha dit...

L’anècdota és bona, sí, però no deixa de ser una excepció de la norma. De fet són dues excepcions doncs el més normal és que la persona que et despatxa al bar tampoc parli català. Aquesta és almenys la meva experiència.

Onset ha dit...

Aquesta noia que va guanyar el Premi "Ramon Llull" només parla català?

Anònim ha dit...

avui mateix t'anava a demanar un consell per una lectura en català...crec que compraré aquest llibre :)
andrea

una lingüista elitista ha dit...

MIQUEL SAUMELL: Pensa que, tal com dic a l'ONSET, molts immigrants que arriben sense saber cap de les dues llengües aprenen la que és més usada al lloc on van a parar. D'acord que a Barcelona és probable que comencin per l'espanyol, però segons a on -en moltes parts de la Catalunya Central o del Pirineu, per exemple- és molt més freqüent i lògic que optin pel català. I, pel que fa a la dona del bar, certament els locals més modernets sovint tenen amos no sempre catalanoparlants, sí... No es pot tenir tot! ;-)


ONSET: Doncs no ho crec, perquè va anar a l’institut amb la meva cosina 8ª Vic) i bé devia fer l’assignatura de castellà, si més no. Ara bé, molts immigrants que vénen a treballar i van a parar a poblets de la Catalunya Central o del Pirineu és cert que només saben català, i tot i així hi ha gent que s’entesta a parlar-los en espanyol... És ben trist!


ANDREA: Doncs sí, és un llibre que et puc ben recomanar! Ja em diràs que et t’ha semblat, eh?

Dídac López ha dit...

És veritat que hi ha moltes comarques a Catalunya on la primera llengua que aprèn la gent que no sap ni francès ni espanyol (ni, moltes vegades, anglès) és el català, que és la llengua que adoptaran majoritàriament els fills com a llengua social. Els barcelonins hauríem d'anar més pel rerepaís i per la part forana de Mallorca per adonar-nos-en.

D'altra banda els complexos lingüístics són per tot. A les classes 'cultes' ja els ho van començar a inculcar al segle XVI, i a les classes populars els ho han martellat de forma massiva en les darreres cinc o sis generacions. Amb la torrentada patida de propaganda el que és sorprenent és que hi hagi encara casos de 'fidelitat lingüística'. En d'altres dominis lingüístics minoritzats la dona del bar no hauria començat a parlar català amb la noia de Manchester mai dels mais.

Com deia Coromines an en Pla, el català ha estat un poble que ha maldat durant 400 anys (ara, 450) per castellanitzar-se. I no se n'ha sortit (del tot). Això certament és material per a desenes de tesis de sociolingüística.

helena ha dit...

Una dada curiosa: vaig molt per pobles petits del pirineu i m'he trobat que molts rusos i africans que treballen la terra parlen el català amb accent de poble però no saben o parlen fatal el castellà. Curiós no?

Claudi ha dit...

Tinc una amiga que s'ha casat amb un australià. A casa d'ella i l'ambient on es mouen és totalment catalanoparlant. El pobre noi no sap gaire idiomes però l'únic que domina una mica apart de l'anglès és el català.

A tot arreu on va li parlen en castellà, i a tot arreu on li parlen en castellà el pobre diu "en català si us plau".

Els catalanoparlants moltes vegades fan el ridícul parlant en castellà als desconeguts i els guiris.

una lingüista elitista ha dit...

DÍDAC LÓPEZ: Certament, i d’acord amb el que ja he dit en els comentaris anteriors, tens molta raó. M’ha agradat la frase que cites, quanta veritat! ;-)


HELENA: Sí, sí, aquests casos són molt freqüents, i demostren quin és la llengua majoritària un cop surt de la capital, oi?


CLAUDI: Aquest australià deu donar una bona lliçó a cada interlocutor que se li dirigeix en espanyol!

itxaso ha dit...

el meu profe de programació que era holandès, sabia parlar holandès, anglès i català, de castellà no en sabia.

Burg ha dit...

Ostres, molt bona la frase que li vas obsequiar! Jo no sé si hagués sabut què triar, en aquell moment... Podries fer una crida als teus lectors per fer una antologia de frases representatives de la nostra llengua :P

una lingüista elitista ha dit...

ITXASO: Sí, sí, realment hi ha casos d’aquests, cosa que és un bon senyal!


BURG: Sí, al final vaig trobar-ne una que em convencia. Tu quina hauries dit? Des d’aquí, us proposo a tots que hi digueu la vostra!

Faralai ha dit...

Lingüista elitista!!!! Aquesta ha estat la primera vegada que he entrat al teu blog i m'hi he enganxat!M'agrada moltíssim!! La teva espontaneïtat, la teva passió per la llengua i les ganes de millorar el panorama lingüístic del català que bona falta en fa!

Ens veiem per la facultat!

Faralai

Onset ha dit...

Parlant de tot això, mireuc: www.parlacatala.cat. Salut/memorias.

Anònim ha dit...

Optimisme : el que contes, fa desenes d'anys que em sol passar... però, fa temps, molts catalans s'entossudien a parlar-me en castellà després que els hagués dit que no l'entenia (i, necessitat explicativa, que no era espanyol). Tot va millorant, doncs...

una lingüista elitista ha dit...

FARALAI: Primer de tot, deixa'm donar-te la benvinguda al meu blog! M'alegra molt saber que t'agrada! I espero veure-t'hi sovint i que hi diguis la teva! Ara, com que no tens el perfil accessible, no puc saber qui ets... Dius que ens veurem a la Facultat, oi? Doncs quan ho fem identifica't, sisplau! ;-) ;-)


ONSET: Gràcies de l'enllaç! No coneixia aquesta pàgina, però de la campanya em sembla que ja n'havia sentit a parlar: m'hi he adherit de seguida! Gràcies altre cop i "memorias"! ;-)

ANÒNIM: Tens raó que és una cosa que passa massa. Però amb persones com tu, que feu constar que no enteneu l'espanyol, segur que molts catalanoparlants entenen l'error que cometen. O sigui que moltes gràcies per la teva tasca! ;-)

Mela ha dit...

ieu li diguèri "Es sus la talvera qu'es la libertat"
es tirat d'un poèma de Joan Bodon.

Joan ha dit...

Ens deixarà a parir en aquesta tesi!

moi ha dit...

Una frase representativa de la nostra llengua?
"El català és l'ADN de Catalunya" (Pasqual Maragall)

xitus ha dit...

Osti molt bé la frase, tu!!

El llibre d'en Tree l'he llegit i em va agradar molt!

Què hem de dir? Situacions com aquestes deixen en evidència certes actituds.

una lingüista elitista ha dit...

MELA:
A ieu m’agrada fòrça Joan Bodon: ai pas legit la sieuna poesia, mai sonque de pichòtas istòrias. Vau assajar de legir poesia de Bodon, es fòrça polit lo vers! Gramaci! ;-)


JOAN: Probablement...


MOI: Ostres, saps que no la sabia?


XITUS: A mi també em va agradar, el vaig trobar molt il•lustratiu del comportament lingüístic paranoic de la nostra estimada societat! ;-)

Mela ha dit...

trobaràs un recuèlh de poesia de bodon akí:
http://sites.univ-provence.fr/tresoc/libre/libr0246.htm

:)

EBP ha dit...

Els trens bons nomes pasen una vegada a la vida, si creus que el teu encara no ha passat buscan's!!!!

Núr ha dit...

El senyor Ovidi Montllor té tota la raó del món!

Jo també he conegut algun alumne estranger que havia après el català, prò no entenia gens ni mica el castellà. Ara bé, són molt estranys de trobar, pobrets!!

una lingüista elitista ha dit...

NÚR: Tota la raó del món! ;-)

macarena ha dit...

doncs sí, un problema que trobem tots els estrangers que parlem català i que amb tant de talent analitza Matthew Tree entre altres coses. i després penses: com volen que n'aprenguem, de català, si la gent no ens parla!! bé, també he de reconèixer que hi ha actituds totalment diferents d'aquesta i gràcies a això no ens desesperem!=)