dimecres, 23 d’abril de 2008

Ser-ne

Ser-ne vol dir arribar tardíssim a la Facultat i tenir un examen i que t'aturin uns xicots amb càmeres i micros que et pregunten:
- Perdona, ¿te podemos hacer una pequeña entrevista?
I, és clar, per molt tard que facis no et saps estar de dir que sí, que és clar que et poden fer preguntes, perquè penses que així faràs augmentar la quota d'entrevistats que hauran respost en català tot i ser preguntats en espanyol...
.
Ser-ne vol dir estar fent cua al supermercat i veure com la bona dona del davant, tan catalanoparlant, es dirigeix a la caixera en espanyol, i interrompre'ls la conversa amb la primera pregunta que et ve al cap:
- Perdona, a quina hora tanqueu?
I així la dona del teu davant, i amb sort algun altre client de la cua, s'adona que la caixera no és analfabeta i entén el català i molt sovint fins i tot el parla, i tots plegats canvien de llengua...
.
Ser-ne vol dir que tot anant pel carrer et preguntin "¿Dónde está la calle Gerona?" i, per molt carregat que vagis, parar-te, deixar totes les bosses a terra, i donar la resposta en català, acompanyada de gestualitat i molta simpatia, que no sigui dit...
.
Ser-ne, si és en ciutats com Alacant, vol dir haver d'oferir el millor dels somriures, ser tothora més que amable, i interactuar amb botiguers i cambrers sempre alegrement, tot plegat perquè no et puguin retreure que no t'entenen. I és igual si tens un mal dia, perquè has de posar bona cara...
.
De tot això se'n diu ser-ne, de militant. Però, quan veig que en català es fan coses com aquestes, se'm confirma que tot plegat val la pena, i que tinc moltes ganes que sigui estiu, encara que reconec que el fragment 2:22 - 2:45 té raó...


31 comentaris:

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Ja tens raó. Gràcies pels teus mètodes enginyosos, que ens ajuden a no quedar-nos tallats quan hem de testimoniar que existim.

Burg ha dit...

Tenim sort que encara hi hagi gent que en sigui; com tu.

Xavi ha dit...

Gràcies per publicar per sant jordi! m'ho prenc com un llibre i una rosa.

Però de tota manera, prefereixo la primavera que l'estiu.

I que continuï el viatge!

EXCELSIOR

Vigila, esperit, vigila;
no perdis mai el teu nord;
no et deixis dur a la tranquil.la
aigua mansa de cap port.

Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns,
dóna el front an el gran aire;
sempre, sempre mar endins.

Sempre amb les veles suspeses
del cel al mar transparent;
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.

Fuig-ne de la terra immoble;
fuig dels horitzons mesquins;
sempre al mar, al gran mar noble:
sempre, sempre mar endins.

Fora terres, fora platja;
oblida't de tot regrés;
no s'acaba el teu viatge;
no s'acabarà mai més.

Maragall, en Pasqual no, el seu avi)

una lingüista elitista ha dit...

EDUARD ABELENDA I PUIGVERT: M’agrada poder compartir amb vosaltres els meus “mètodes”, i espero que us funcionin tant com a mi! ;-)


BURG: I com tu! ;-) PD: M’estic pensant això del benasquès, a veure si arribo a temps a la Facultat...


XAVI: De fet, tenia el post preparat des d’ahir, i avui ja tocava actualitzar (per mantenir el ritme d’un cop per setmana, és clar!); moltes gràcies del poema, això sí que és un regal de Sant Jordi! ;-)

joliu ha dit...

Bon Sant Jordi Eli-tista i segueix militant.

Aprofito aquest comentari per anunciar-te que, amb una colla de blocaires que compartim la simpatia per ERC però que discrepem de la línia que la direcció actual ha imprès en el partit, hem creat el portal de blocs Blocs amb Estrella amb l’objectiu
de donar suport a la renovació d’Esquerra Republicana de Catalunya, un canvi que entenem que només pot arribar de la mà de Joan Carretero i Rut Carandell.

Vist que els mals de la situació actual que pateix Catalunya provenen en bona part de les decisions de Carod i Puigcercós, crec que hem de començar per aquí.

M'agradaria que hi fessis una visita i que t'hi adhereixis si t'engresca la idea. Seria bo que et pengessis el bàner i si fas un article sobre el tema te'l publicarem al portal.

No podrem votar al congrés, però és clar que el resultat ens afectarà i farem tot el que estigui a les nostres mans per aconseguir un resultat positiu. Passa-ho.

Núr ha dit...

Una pregunta, tu què fas en una situació com aquesta. La Núr entra a un bar on la cambrera és sud-americana, i amb un somriure i vocalitzant —perquè no la critiquin per ser catalana— demana «un tallat amb GEL»; i llavors, la tiparraja, tota rància i amb to sorneguer, li respon «¡el cortado ya lleva leche!». Què li dius???

Jo no vaig poder ser simpàtica de cap de les maneres, així que només li vaig dir: «ya sé que lleva leche, por eso te lo he pedido CON HIELO». Potser li hauria d'haver contestat en català, però volia que m'entengués molt bé!

També n'hi ha que a la primera no t'entenen i et diuen «¿Qué?» i quan els ho demanes en castellà, et deixen anar, per sorpresa, «Si me lo dices en español no aprenderé nunca catalán!», i et deixa a punt de plantar-li un petonàs a cada galta! :) Però n'hi ha tan poquets, d'aquests... En fi!

Bona diada de Sant Jordi, maca!

Clint ha dit...

a vegades al llegir-te no puc deixar de pensar, jo estimo aquesta dona! jajaja de bon rotllo eh! Feliç Diada!

una lingüista elitista ha dit...

JOLIU: Bon Sant Jordi per a tu també! Ara mateix m’hi he adherit, però el banner el posaré si en comptes de “blocs” hi poseu “blogs”, altrament trairia els meus principis ortogràfics... ;-) Compteu amb mi! Ànims!!


NÚR: Li dic: “Perdona, com? He demanat un tallat amb gel, és a dir, un cafè amb una mica de llet i també gel, glaçons, “cubitus”, saps?”, tot mantenint el somriure i fent-li broma dient que els mots “llet” i “gel” s’assemblen. Sobretot, no perdre els nervis, ni l’esperança, perquè els nouvinguts que volen aprendre la nostra llengua són molts!! Bona diada per a tu també!!


CLINT: Caram, quina declaració, per ser el dia de Sant Jordi!! M’alegro que el blog et faci pensar aquestes coses, de bon rotllo! I espero que t’animi a aplicar les tècniques elitistes!! ;-) ;-)

Esteve Cardús ha dit...

Saps què em va passar una vegada? Acabava d'haver-hi l'atemptat d'ETA a Terrassa -fa uns anys-i com que va passar al costat de casa no vaig poder resistir la temptació de veure l'escena (lamentable i desoladora) i se m'apropa un periodista d'Antena3 que feia una connexió en directe i em pregunta en castellà, jo li responc en català i em clava una mirada dient "es para toda España", giren la càmera i no vaig tenir l'oportunitat ni de gesticular, ni de fer cap somriure, ni de res... vaig quedar amb un pam de nas, i ell encara més.
I per cert, l'estiu arribarà en un tancar i obrir d'ulls. Ja veuràs!

joliu ha dit...

Eli-tista, ho he posat a consideració del nostre lingüista de capçalera. Ja et diré el què.

sheikah ha dit...

M'agrada que tinguis tanta força. Tant de bo tothom la tingués... Però, coi!, com costa, de vegades, sentir-se català. Si tothom hi posés una mica de voluntat...

robsup2007 ha dit...

Hola.
Per mi ser-ne significa ser el que tu vols ser. Moltes de les situacions a les quals has fet referència indiquen d'alguna manera l'actual crisis d'identitat que existeix a Catalunya. És molt important ser molt fort, mantenir l'ímpetu i la força de voler existir i treballar pel que cal aconseguir per sobreviure. Si comencem a seguir la línia que es vol imposar sense imposar-nos nosaltres llavors estem perduts. ¿Estem a Catalunya si o no? Doncs com som-hi s'ha de saber el català i si no és així doncs que s'espabili qui no en sàpiga.
¿Algú s'imagina un ciutadà francès dirigir-se a un caixer/ra en una llengua que no és la seva al seu país? A mi se'm fa inimaginable.
Però amb tot l'expressat no n'hi ha prou. No n'hi ha prou amb tenir força de voluntat per mantenir la llengua i cultura d'un país, s'ha de treballar per acavar de construir-lo. I aquest procès de construcció ha d'arribar a on arriben tots els paisos, que no és pas altre cosa que la seva independència i el seu estat propi.
No serveix dir-lo i després cagar-se pels pantalons de por. Tal i com dic jo... ¡¡¡Amb força i collons sense complexos!!!.
Segurament molts dels lectors d'aquest blog parlen molt d'independència des d'una posició de melancolía i anhel, però sense fer res després. Per aconseguir les coses s'ha de treballar continuament, sense por, sense complexos, sense pensaments derrotistes... fent un cop a sobre la taula diguent ¡¡¡prou!!!. La independència no és ni un desitg ni un anhel, la independència és un objectiu. Això tothom l'ha de tindre clar. O treballem per la independència o desapareixerem com a país d'aquí no molts anys... després no serviràn lamentacions.

PD: He considerat important dir això perque ja n'hi ha prou de lamentacions per situacions com les que la llingüista elitista enumera en aquest post i els anhels d'independència expressats per altres. ¿Es vol la supervivència real de Catalunya com a país?. Com m'imagino que la resposta serà sí, doncs ara ve la següent pregunta, ¿Es vol la independència? Doncs a treballar per assolir-la...

Un salut

Robert

Andreu ha dit...

Una cosa és clara: tens un do!

una lingüista elitista ha dit...

ESTEVE CARDÚS: Bufa, quina anècdota... Tu vas ser capaç d'actuar amb naturalitat en una situació extrema, té mèrit! ;-)


JOLIU: Caram, gràcies!!! ;-)


SHEIKAH: Gràcies, però estic segura que tu també en tens, de força! La qüestió és no rendir-se mai, i no perdre l'optimisme! ;-)


ROBSUP2007: Certament, sempre hi ha el risc de queixar-se i no fer res per arreglar les coses. Jo des d'aquest blog procuro mostrar com tots podem fer-hi alguna cosa, i fer així camí cap a la llibertat. O sigui que plenament d'acord!
;-)


ANDREU: Sabut! ;-)

Joan Arnera ha dit...

Hola
Res, només donar-te la benvinguda (personal) a Blocs amb Estrella, m'ha fet il·lusió que t'hi apuntessis!
I tranquil·la, pots posar blog amb "g", si ho vols, naturalment. (Tot i que a mi això de la "g" em sembla una mica una flipada del Bibiloni, no?)
En fi, com tu vulguis.
Salut!

BlackStones ha dit...

L.E., m'ha encantat la cançó!! Jo em sento com tu... ;p no podré resistir 2 mesos + per gaudir de les vacances... Este capde qui se'n va a Alacant sóc jo!!! :)

una lingüista elitista ha dit...

JOAN ARNERA: Moltes gràcies per la benvinguda!! I visca la “g”!! ;-)

BLACKSTONES: Quina enveja que em fas... Saps que ahir vaig tenir moltíssimes temptacions d’anar-me’n al País Valencià...? Però no, aquest cap de setmana m’he de quedar... Ja me’n faràs un bon reportatge!! Passa-t’ho molt bé! ;-)

joliu ha dit...

Tinc el codi del bàner de BLOGS amb Estrella, però no el puc deixar caure dins d'aquesta finestreta. Si em pots enviar un mail et responc amb en codi en arxiu adjunt.

Et plantejo un repte, tu i jo escampem el bàner de BLOGS entre els nostres entorns blogaires, i la resta de companys que escampin el de BLOCS, a veure qui guanya. Tú tens aquí una bona colla d'amics com cal.

Som-hi.

Adsfawer ha dit...

Ho he llegit i m'ha recordat algú:

http://www.guardian.co.uk/g2/story/0,,1983434,00.html#article_continue

Adsfawer ha dit...

Em referia a això, que amb l'enllaç tan llarg no sé si es podia clicar a l'entrada anterior.

una lingüista elitista ha dit...

JOLIU: Fet!


ADSFAWER: Ostres, Déu n'hi do! El gaèlic està força pitjor...

una lingüista elitista ha dit...

JOLIU: Perdona, comptava que al teu perfil hi trobaria la teva adreça electrònica, però no hi és... Ni al blog... On és?

JRoca ha dit...

Molt bon post i amb molta raó, a veure si cada vegada som més el que volem ser-ne.
Salut

Salvador ha dit...

Després de passar per molts blogs que inciten a la depressió: l'economia se'n va enlaire, estem acabats com a nació, etc, aterro al teu i em trobo amb una visió positiva i optimista, i també sovint amb cançons molt boniques. M'agrada.

Miquel Saumell ha dit...

No és pas el primer cop que et felicito i des que vaig descobrir-te he recomanat el teu blog a molta gent. S'ha de dir que només que un de cada 10 catalanoparlants actuessin com ho fas tu, no dubto que d'una altra manera molt diferent ens anirien les coses. I també voldria dir-te que per algun comentari que he llegit hi ha qui potser confon actituds lingüístiques com la teva, contundents però sense deixar de ser exquisidament educades, amb certs plantejaments polítics de caire diguem-ne independentista. S’hauria de convèncer la gent que l’actitud lingüística és transversal, que la defensa del català i les aspiracions polítiques són camins que no necessàriament han de ser coincidents. És a dir, entenc que és compatible ser "elitista" com tu amb la defensa d’opcions polítiques de tota mena, des de qui ja se sent còmode viatjant amb el passaport que té fins al qui en voldria un de nou. No sé si m'explico.

una lingüista elitista ha dit...

JROCA: A veure, a veure! ;-)


SALVADOR: Moltes gràcies!! M'alegro que t'agradi, de veritat! Això de l'optimisme crec que és fonamental, absolutament bàsic per anar pel món ;-)


MIQUEL SAUMELL: Sí, i tant que t'expliques. I tens raó: és a dir, la clau de la supervivència de la llengua és, crec, que ser militant i defensar-la no sigui una cosa polititzada -com ocorre a Euskal Herria. Jo el que vull fer veure és que defensar la llengua pròpia és una cosa de sentit comú i perfectament natural i acceptable i lloable, res més. Estem d'acord! ;-) Gràcies de la reflexió!

joliu ha dit...

e-joliu@hotmail.com
Perdona, pensava que sí que hi sortia la meva adreça

xitus ha dit...

hola!!

la veritat és que feia temps que havia visitat el teu bloc però crec que no hi vaig deixar cap comentari, i no sabia com tornar-hi, fins que he vist un link en un bloc que m'ha fet pensar...I si ho és? I sí!! I la veritat és que et dic el que no vaig escriure llavors, i és que vaig quedar-me impressionat pel teu bloc...Primer, la funció normalitzadora. Després, com està escrit, organitzat...

Felicitats de debò!!
Ara et linkaré al meu bloc.

Salut.

una lingüista elitista ha dit...

JOLIU: Perfecte! Correu enviat! ;-)


XITUS: Moltíssimes gràcies per tot el que em dius!! Em fa molta il·lusió! Bé, deixa'm donar-te la benvinguda al blog! I deixa'm també agrair-te que m'enllacis al teu blog! Espero veure't per aquí ben sovint, i que sempre que vulguis i diguis la teva! ;-)

Anònim ha dit...

.:FR@N:.

Ser-ne vol dir resistir al sud sense renunciar a les nostres conviccions, com espurnes que somien en revifar el foc.


Salutacions des del País Valencià

una lingüista elitista ha dit...

ANÒNIM / FRAN: Certament, al sud ho teniu més complicat... Cada cop que baixo a Alacant ho veig... Ànims! Salutacions des de Barcelona!! ;-)